III
|
(Premiada ab lo primer accessit en
los Jochs florals de Barcelona en 1860).
|
(Dedicada
á D.ª Cármen Peig de Borao).
|
I |
| Portada
en las alas |
110 | | | de
las orenetas, | | | | derramantne
galas, | | | | llansantne
amoretas, | | | | ja la primavera del niu ne sortí. | | | |
De sòn
alé neixan |
115 | | | brisas
perfumadas, | | | | en
las planas deixan | | | | jardins
sas petjadas, | | | | sa nit es de estrellas, de flors sòn
matí. | | |
|
| Ella
es la que dóna |
120 | | | perfums
á las flors, | | | | ella
la que ensenya | | | | cants
al rossinyol;
| | | |
—262→
| | pórta las ditxas á las cabanyas,
| | | | la neu escombra de las montanyas. |
125 | | | N'
es la primavera | | | | cullita
de flors, | | | | com
ne són las ninas | | | | cullita
de amors. | | |
|
|
Tornada |
| Ab las brisas
vérges de la matinada, |
130 | | | despertáu, ninetas,
deixáu vostres llits: | | | | los rossinyols cantan himnes
á la albada | | | | gronxantse en las brancas dels árbres
florits. | | |
|
|
Endressa |
| Si jo fós una oreneta,
sempre al espuntar lo dia, | | | | si
jó fós una oreneta |
135 | | | y
alas tingués per volar, | | | | sobre lo teu cor, nineta,
sobre lo teu cor, m' aymia, | | | | sobre
lo teu cor, nineta, | | | | jo
m' aniria á posar. | | |
|
|
II |
| Espunta
ja 'l dia... |
140 | | | ¡Despertáu,
ninetas! | | | | De
llum y armonía
| | | |
—263→
| | se amplenan la terra, lo espay
y lo cel. | | | | Se
mouhen graciosas | | | | del
camp las floretas, |
145 | | | las
boiras undosas | | | | per las valls esqueixan á trossos
llur vel. | | |
|
| Gotas
de rosada, | | | | las
fullas sostenen, | | | | diamants
de l' albada... |
150 | | | Ja tot es aroma, colors y perfum...
| | | | Rumors
tè 'l boscatge, | | | | las
flors perfums tenen, | | | | brugits
tè 'l fullatge, | | | | y 's banya la plana en onadas de
llum. |
155 | |
|
|
Tornada |
| Ab las brisas
vérges de la matinada | | | | despertáu, ninetas,
deixáu vostres llits: | | | | los rossinyols cantan himnes
á l' albada | | | | gronxantse en las brancas dels árbres
florits. | | |
|
|
Endressa |
| He vist dos aucells, nineta,
cantant al náixer lo dia, |
160 | | | he
vist dos aucells, nineta, | | | | en
la branca de un arbret. | | | | Si tu fosses aucelleta, hermosa
nina, m' aymía, | | | | si
tu fosses aucelleta, | | | | voldría
ser aucellet.
|
165 | |
|
|
|
—264→
|
III |
| Entre
llum incerta | | | | ja
'l alba despunta | | | | y
al amor desperta | | | | que dorm en lo cálzer de una tendra
flor. | | | | Sota
de una planta |
170 | | | que
sas fullas junta, | | | | un
aucellet canta | | | | ab trinos dolsíssims sas queixas
de amor. | | |
|
| Las
aiguas rodolan | | | | per
llits de verdura, |
175 | | | sobre
las flors volan | | | | papallonas blancas com un blanch estel:
| | | | canta
enamorada | | | | tota
la natura | | | | trovas
á l' albada, |
180 | | | que núvols de aromas se
'n pujan al cel. | | |
|
|
Tornada |
| Ab
las brisas vérges de la matinada | | | | despertáu,
ninetas, deixáu vostres llits: | | | | los rossinyols cantan
himnes á l' albada | | | | gronxantse en las brancas dels
árbres florits. |
185 | |
|
|
Endressa |
| He vist un
vol de colomas sobre una blanca caseta, | | | | he
vist un vol de colomas
| | | |
—265→
| | que
's banyaban en raigs d' or. | | | | Mos amors són las colomas,
ma enamorada nineta, | | | | mos
amors són las colomas, |
190 | | | la
caseta n' es ton cor. | | |
|
|
IV |
| De
pler tot se altera, | | | | tot
viu y respira, | | | | que
la primavera | | | | del mon n' es la nuvia que hi porta 'ls amors.
|
195 | | | Y 'l
mon, que tot gosa | | | | cuant
en ella 's mira, | | | | per
rébrerla 's posa | | | | robas de esmeralda y adressos
de flors. | | |
|
| A
la primavera |
200 | | | ab
sas flors hermosas | | | | tot
porta llaugera: | | | | pórtanla en llurs molsas los rogenchs
esculls, | | | | lo
cel en sas galas | | | | la
terra en sas rosas, |
205 | | | lo
aucell en sas alas... | | | | La nina la porta en lo cel de sos
ulls.
| | |
|
|
|
—266→
|
Tornada |
| Ab las brisas
vérges de la matinada | | | | despertáu, ninetas,
deixáu vostres llits: | | | | los rossinyols cantan himnes
á l' albada |
210 | | | gronxantse en las brancas dels árbres
florits. | | |
|
|
Endressa y tornada |
| Nineta,
la primavera | | | | ab
perfums vesteix lo dia. | | | | Dèu
ab ella al mon envia | | | | cada
abril un bes de amor. |
215 | | | La
flor se banya amorosa | | | | en
las gotas de rosada | | | | y
l' ánima enamorada | | | | se
banya en perfums del cor. | | | | Te
vull enamoradeta, |
220 | | | perque
es lo amor | | | | la
primavera, nineta, | | | | la
primavera del cor. | | | | Dónam'
ton amor, nineta, | | | | dónam'
ton amor!
|
225 | |
|
|
|
—267→
|
IV |
| Lo
gall, heralt de l' albada | | | | ja
ha cantat la matinada, | | | | y
la fosca amontonada | | | | tot
depressa ja se'n va. | | | | L'
oreneta anuncia'l dia, |
230 | | | tot
es llum, tot armonía... | | | | Despértat,
ma dolsa aymía, | | | | que
tot se desperta ja. | | | | Salut al alba plena de flors! | | | | Salut
al alba reina d' amors! |
235 | | | ¡Ay!
| | | | nina
mia, | | | | pus
me robas l' alegría, | | | | no't
hagués conegut may! | | | | ¡Ay,
nina mia! |
240 | | | sent
de tots gloria y amor, | | | | font
de mel y d' ambrosía, | | | | ets
per mí font de dolor.
| | | |
—268→
| | ¡Ay!
| | | | no't
hagués conegut may |
245 | | | qu'ets
mon dolor! | | |
|
| Venint
la llum ve la vida. | | | | L'
oreneta al alba crida, | | | | L'
alba á la nina convida | | | | á
la finestra á sortir. |
250 | | | Surt,
hermosa despiadada, | | | | surt
á saludar l' albada! | | | | vull
banyarme en ta mirada | | | | mès
que sia per morir. | | | | Surt á donarme, per mòn
conort, |
255 | | | surt á donarme vida ab la mort. | | | | ¡Ay!
| | | | amarguras
| | | | pòt
cantar y desventuras | | | | sols
del trovador lo lay. |
260 | | | ¡Ay,
amarguras! | | | | bè
l' haveu ferit mòn cor. | | | | Ans
cantava sols venturas, | | | | avuy
sols canto'l dolor. | | | | ¡Ay!
|
265 | | | sols
del trovador lo lay | | | | canta
'l dolor!
| | |
| |
—269→
|
| Cada
jorn sota tas reixas | | | | vinch
á murmurar mas queixas, | | | | cada
jorn mòn cor esqueixas |
270 | | | ab
ta ingratitud constant. | | | | Des
que't vas véurer un dia | | | | perduda
tinch ma alegría. | | | | ¿Perqué
no has de ser m' aymia | | | | cuant
jo vull ser ton amant? |
275 | | | ¡Ay que tinch, nina, malalt
lo cor! | | | | ¡Ay que jo'm moro de mal d' amor! | | | | ¡Ay!
| | | | la
alegría | | | | que
ha perdut l'ánima mia, |
280 | | | recobrar
no podré may. | | | | ¡Ay,
alegría! | | | | de
mòn cor tot entristit | | | | la
finestra oberta un dia | | | | t'he
deixat, y m'has fugit. |
285 | | | ¡Ay!
| | | | ja
no't torno á trovar may | | | | que
m'has fugit! | | |
|
| Jo
só com la papallona | | | | á
qui la flama agullona, |
290 | | | y
que voltas entorn dona | | | | mentres
forsa y vida tè.
| | | |
—270→
| | Pus
no tens del cor que't ama | | | | compassió,
garrida dama, | | | | ¡ay!
de tos ulls en la flama |
295 | | | jo
ma tomba hi trovaré. | | | | Preparau ninas cants de dolor
| | | | perque ja sento gel en lo cor. | | | | ¡Ay!
| | | | dolsa
aymía, |
300 | | | si't
recordas de mí un dia, | | | | planta
en ma tomba un desmay. | | | | ¡Ay
dolsa aymía! | | | | Tu
has estát mòn fat advers. | | | | Planta
en ma tomba algun dia |
305 | | | un
desmay y dos xiprers. | | | | ¡Ay!
| | | | planta
en ma tomba un desmay | | | | y
dos xiprers.
| | |
|
|
|
—271→
|
V |
| Respirant
amor y vida, |
310 | | | ja lo mon se ha despertat. | | | | ¿Qué
fas en ton llit dormida | | | | cuan ja l'alba ha despuntat?
| | | | Per devall de ta finestra | | | | cap á las planas vehinas
|
315 | | | ab llurs gaitas y bocinas | | | | ja han passat los dalladors,
| | | | y jugant las orenetas | | | | cruzan lo espay voladoras, | | | | lo espay que umplen á eixas horas |
320 | | | raig de sol,
cants de aucells, perfums de flors. | | |
|
| Devall de ta
finestra, que ab sòn dosser amaga | | | | un
hermós árbre florit, | | | | sos petitets vetllantne,
lo bardo de la ubaga | | | | ha
passat cantant la nit.
|
325 | |
| |
—272→
|
| ¿Com
ne póts dormir, ma estrella, | | | | cuant bat ta finestra
'l sol, | | | | y cuant canta sota d' ella | | | | sos amors lo rossinyol?
| | | | Lo sol truca á ta finestra, |
330 | | | y ab lo raig
primer que envia | | | | te diu: «Nina, jo só'l dia, | | | | ix á rébrerme, mòn cort!» | | | | Y jo al
bell peu de ta porta, | | | | tot somiant en ma ventura, |
335 | | | te dich, lloant ta hermosura: | | | | «Nina despértat,
que jo só lo amor.» | | |
|
| Aixis com, nina mia,
las neus són de la serra, | | | | y
los aucells del bon Dèu, | | | | y del cel las estrellas,
y las flors de la terra, |
340 | | | aixis
mòn amor es teu. | | |
|
|
Endressa |
| Al
peu de ta finestreta | | | | que
ombreja una acacia en flor, | | | | t'
espera un hoste, nineta, | | | | que
s' anomena lo amor, |
345 | | | Óbrali
donchs la porteta, | | | | la
porteta de ton cor!
| | |
|
|
|
—273→
|
VI |
| Jo sé
una caseta que n'es blanca, blanca | | | | com
un floch de neu. | | | | Lo riu, rodolantne sas onas de plata,
|
350 | | | rellisca
á sòn peu. | | | | Jo sé una caseta que n'
es fresca, fresca, | | | | respirant
amors, | | | | que sembla entre 'ls árbres que ubagas li
donan | | | | un
cisne entre flors. |
355 | |
|
| En
locim una oreneta | | | | hi
rebull, hi canta, hi viu. | | | | ¡Benehida
la caseta | | | | hont
la oreneta hi fa niu! | | |
|
| Jo sé una caseta que
n' es bella, bella |
360 | | | com
un raig de sol;
| | | |
—274→
| | que entorn sempre hi canta, de nit y
de dia, | | | | lo
dols rossinyol. | | | | Jo sé una caseta, que n' es dolsa,
dolsa | | | | com
un pa de mel. |
365 | | | No hi faltan en ella ni anjelets ni estrellas
| | | | per esser
un cel. | | |
|
| Viu
en ella una nineta | | | | bella
com un pom de flors. | | | | ¡Benehida
la caseta |
370 | | | hont
hi fan niu los amors!
| | |
|
|
|
—275→
|
VII |
| Los
árbres del bosch que inquiets se doblegan | | | | umplintne
lo espay de sons y brujits, | | | | que al bes del matí
llurs brancas entregan | | | | grontxant dels aucells en ellas
los llits, |
375 | | | ab veu, en cent veus pel aire desfeta,
| | | | y ab tendre
rumor, | | | | ne cantan lo amor, nineta, nineta, | | | | ne
cantan lo amor. | | |
|
| Lo bronze que
bat ab sons misteriosos |
380 | | | desde 'l campanar del temple
vehí, | | | | que n' alsa sos cants, himnes religiosos,
| | | | cuant la aurora naix de un fúlgit matí,
| | | | en lo seno gótich de un alta torreta | | | | posat
com un cor, |
385 | | | palpita d' amor, nineta, nineta, | | | | palpita
d' amor.
| | |
| |
—276→
|
| Lo cel que sonriu cuant
naix entre grana | | | | del astre del mon lo inmens lluminar
| | | | y exten lo seu blau, llisantne sa plana, |
390 | | | per millor
poder lo sol rodolar, | | | | tot empurpurat com la donzelleta
| | | | plena
de rubor, | | | | s' estremeix d' amor, nineta, nineta, | | | | s'
estremeix d' amor. |
395 | |
|
| Los dolsos
perfums que llansa la terra, | | | | del aigua los planys que
exhala entre 'ls rochs | | | | cuant baixa lliscant de dalt de
la serra, | | | | los tendres rumors dels ombrivols llochs, | | | | la llum que al espay llansa amoroseta |
400 | | | polsaguera
d' or, | | | | suspirs són d' amor, nineta, nineta, | | | |
suspirs són
d' amor. | | |
|
|
Endressa |
| Per'
saludarte ma aymia, | | | | jo
he volgut matinejar. |
405 | | | Dèu
te dó, nina, un bon dia, | | | | Dèu
te dó un bon despertar! | | |
|
| Al
peu de la finestreta, | | | | que
'm recorda mos amors, | | | | avuy
trovarás, nineta, |
410 | | | trovarás
un pom de flors.
| | |
| |
—277→
|
| Jo
las he cullit, ma aymia, | | | | poch
avans de clarejar. | | | | Dèu
te dó, nina, un bon dia; | | | | Dèu
te dó un bon despertar!
|
415 | |
|
|
|
—279→
|
VIII |
| Ja
han fugit las estrelletas, | | | | ja
la lluna palideix | | | | entre
'l alba empurpurada | | | | ab
que s' engalana 'l cel. | | | | ¡Via
sus, que la gaita sona |
420 | | | cantant
l' albada! | | | | ¡Via
sus, que ja en mitj dels boscos | | | | canta
la gaita! | | |
|
| ¿Saps
perque las estrelletas | | | | ab
tanta pressa han fugit? |
425 | | | Per
no trovarse ab tos ulls | | | | y
haverse de engelosir. | | | | ¡Via
sus, que la gaita sona | | | | cantant
l' albada! | | | | ¡Via
sus, que ja en mitj dels boscos |
430 | | | canta
la gaita!
| | |
| |
—280→
|
| Ja
es hora, ma dolsa aymia, | | | | ja
es l' hora de despertar. | | | | Ab
la fresca del matí | | | | pujarem
á Montserrat. |
435 | | | ¡Via
sus, que la gaita sona | | | | cantant
l' albada! | | | | ¡Via
sus, que ja en mitj dels boscos | | | | canta
la gaita! | | |
|
| Tot
pujantne la montanya |
440 | | | sentirem
als aucellets | | | | com
cantan posats alegres | | | | entre
la terra y lo cel. | | | | ¡Via
sus, que la gaita sona | | | | cantant
l' albada! |
445 | | | ¡Via
sus, que ja en mitj dels boscos | | | | canta
la gaita! | | |
|
| Y
tot pujantne la serra | | | | entre
'ls cants dels rossinyols, | | | | jo
't diré: «Tu n' ets ma vida» |
450 | | | tu
'm dirás: «Jo so ton cor.» | | | | ¡Via
sus, que la gaita sona | | | | cantant
l' albada! | | | | ¡Via
sus, que ja en mitj dels boscos | | | | canta
la gaita! |
455 | | | Monistrol 10 juliol de 1860.
| | |
|
|
|
—281→
|
IX |
| Deixam'
que 't cante, m' aymada, | | | | pus
ja més no 't cantaré, | | | | deixam'
que 't cante, m' aymada, | | | | pus
ben prompte 'm moriré. |
460 | |
|
| Adeu
per sempre, nineta, | | | | la
que fores mòn amor, | | | | adeu
per sempre, nineta, | | | | robadora
de mòn cor. | | |
|
| Massa
m' han contat, m' aymia, |
465 | | | que
jo dech pendrer comiat, | | | | massa
m' han contat, m' aymia, | | | | que
ja tens tòn cor donat. | | |
|
| Mon
amor tu no 'l volgueres, | | | | que
era pobre mòn amor, |
470 | | | mòn
amor tu no 'l volgueres | | | | per
no ser de plata ni or.
| | |
| |
—282→
|
| Ell
te dona una caseta | | | | ab
sòn horta y sòn jardí, | | | | ell
te dona una caseta, |
475 | | | robas
y joyas sens fi. | | |
|
| Jo
sols podia donarte | | | | la
caseta de mòn cor, | | | | jo
sols podia donarte | | | | la
joya de mòn amor. |
480 | |
|
| Lo
jorn de tas esposalles | | | | no
seré jo qui 'l veuré, | | | | lo
jorn de tas esposalles, | | | | aquell
jorn me moriré. | | |
|
| ¿Sents
lo so de las campanas? |
485 | | | Per
tu tocan á esposar. | | | | ¿Sents
lo so de las campanas? | | | | Per
mí tocan á enterrar. | | |
|
| Si
trovarme vols un dia | | | | per'
encomenarme á Dèu. |
490 | | | Si
trovarme vols un dia, | | | | busca
un xiprer y una creu. | | |
|
| Adeu
per sempre, nineta, | | | | la
que fores mòn amor, | | | | adeu
per sempre, nineta, |
495 | | | robadora
de mòn cor.
| | |
|
|
|
—283→
|
X |
| Jo
conech una nineta | | | | que
n' es rossa com un sol, | | | | y
que té una cabellera | | | | que
es una madeixa d' or. |
500 | | | ¡Bona
albada á la nineta | | | | que
té sensible lo cor | | | | y
que té per cabellera | | | | un
punyat de raigs de sol! | | |
|
|
Endressa |
| Nineta,
desperta, desperta al amor, |
505 | | | que canta á ta porta,
que truca á ton cor. | | |
|
| Jo
conech una nineta | | | | que
ne té blaus los ullets, | | | | ullets
que sempre espurnejan | | | | com
si fossen dos estels.
|
510 | | |
—284→
| | ¡Bona
albada á la nineta | | | | que
té lo cor de angelet, | | | | los
cabells de raigs de sol | | | | y
los ulls de blau de cel! | | |
|
|
Endressa |
| Nineta,
desperta, desperta al amor, |
515 | | | que canta á ta porta,
que truca á ton cor. | | |
|
| Jo
conech una nineta | | | | que
té María per nom; | | | | es
la nina de ulls de cel, | | | | la
nina de cabells d' or. |
520 | | | ¡Bona
albada á la nineta | | | | que
té María per nom, | | | | lo
nom que cantan los ángels | | | | al
alba de cada jorn. | | |
|
|
Endressa |
| Nineta,
desperta, desperta al amor, |
525 | | | que canta á ta porta,
que truca á ton cor.
| | |
|
|
|
—285→
|
XI |
(Escrita
pel coro del Centro de lectura de Reus).
|
| Ja
en lo cel ne brilla hermosa | | | | la
estrelleta del matí, | | | | y
entre núvols d'or y rosa, | | | | prompte
al sol veurém lluí. |
530 | | | Per
los boscos ne ressona | | | | ja
la gaita del pastor, | | | | y
la rosada ja dóna | | | | munts
de joyas á la flor. | | | | ¡Salut
á las ninetas! |
535 | | | ¡Qué
Dèu las dó un bon jorn! | | | | Gotas
de rosada, sóu las amoretas | | | |
—286→
| | que ab pluja de perlas
ne banyáu las flors.
| | | | Del amor als ecos despertáu,
ninetas! | | | | Lo amor es l' albada, l' albada dels cors. |
540 | |
|
| Ab
amorosa alegría | | | | ne
saluda 'l rossinyol | | | | la
primera llum del dia | | | | y
lo raig primer del sol. | | | | Se
banyan las orenetas |
545 | | | en
sa polsaguera d' or, | | | | y
desplegan sas aletas, | | | | y
cantan hímnes d' amor. | | | | ¡Salut
á las ninetas! | | | | ¡Qué
Dèu las dó un bon jorn! |
550 | | | Ninetas
hermosas, ne sóu las floretas | | | | que banya galana
la pluja d' amors. | | | | Despertáu alegres, que ne són,
ninetas, | | | | los amors rosada, rosada dels cors. | | |
|
|