Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.


ArribaACTE TERCER

  —64→    

La mateixa decoració.

 

ESCENA PRIMERA

 

PAU, ANDREU, MARTÍ i pagesos amb escopetes i cananes, voltant a PAU.

 
PAU.
Vos dic que ha de ser sense armes
i que un sol hi té d'anar.
ANDR.
Doncs, no ho entenc.
MART.
I jo menys.
PAU.
Ja us ho faré entendre aviat:
els cristinos.
MART.
Els carlistes.
5
PAU.
Bé; jo ho deia!..
ANDR.
Sí; endavant.
PAU.
Volen no sé quantes unces
per a dar la llibertat
a n'en Rafel.
ANDR.
Cosa nova.
MART.
Home deixa'l acabar! 10
PAU.
La Rosê en Melciô i son pare
ara les estan buscant,
i volen, per quan les tinguen,
que un estigui preparat
per baixâ a la salzereda, 15
veure's amb el general
dels carlistes dar les unces
i pujâ amb el noi salvat.
MART.
Ah!
ANDR.
Ja entenc!
PAU.
A fe que ho conto
millor que cap papagall. 20
MART.
Entès, doncs, jo les hi baixo.
ANDR.
No, que jo hi tinc de baixar.
UN.
I jo.
ALTR.
I jo.
ALTR.
I jo.
MART.
—65→
A mi em toca.
PAU.
I ara? Què us heu alocat?
Disputar per a exposar-vos 25
a que us fusellin?
ANDR.
Es clar.
Jo'l conec des de petit;
amb ell pel bosc he jugat
i hem anat a cullir mores
pels esbarzers del barranc. 30
Vès, si no jo, qui la vida
deu exposar per salva'l?
MART.
Quan erem xics, ens passàvem
riu amunt i riu avall;
pujàvem per les sureres 35
a agafar nius de pardals.
El que'ns deien les promeses
ens contàvem en sent grans.
Vès, si no jo, qui la vida
deu exposar per salva'l! 40
UN.
A mi'm toca!
ALTR.
Jo voldria...
ANDR.
Jo tinc d'anar-hi.
MART.
Jo hi vaig.
PAU.
Em voleu creure?
ANDR.
Sí.
MART.
Digas.
 

(Tots els volten amb gran ansietat, ell pensa un rato i, a l'últim, diu:)

 
PAU.
Feu el que vulgueu.

 (Tots s'aparten enfadats.) 

ANDR.
Babau!
MART.
Si és un burro!
PAU.
Bé; jo ho deia!
45
ANDR.
Sols és bo pe destorbar.
PAU.
Doncs ara he trobat un medi.
MART.
Serà com tots.
UN.
Ca!
MART.
Veiam!
Deixeu-lo dir; de vegades...
això tot és l'encertar. 50
PAU.
Ja que dieu tant cert que a tots
vos toca l'anar a baix,
—66→
vos ho podeu fê a palletes,
i qui treu la més llarga, hi va.
ANDR.
Ja està dit.
MART.
Doncs, de seguida.
55
UN.
A fer-ho.
ALTR.
Aquesta farà.
 

(PAU cull palletes de terra i fan el joc.)

 
PAU.
Cinc, sis, set... ja hi ha prou palles :
treu tu, tu, aquest.
ANDR.
Ui que llarc!
ALTR.
Que curta!
UN.
Malviatge!
MART.

 (Content.) 

Mira!
UN.
No val!
ANDR.
Tornem-hi!
MART.
No val.
60
PAU.
En Martí té de baixar-hi.


ESCENA II

 

Els mateixos i MELCIOR.

 
MELC.
Ja ningú hi té de baixar.
PAU.
Bé; jo ho deia.
MELC.
Vès el pare
que't necessita un instant.

 (PAU se'n va malhumorat.) 

Minyons, ja no hi ha esperança; 65
els diners no s'han trobat;
serà en Rafel fusellat
i el temps de ser-ho s'atança.
ANDR.
I pot tenir tant mal cor
el general?
MELC.
Vès si el té
70
que ha vist plorar la Rosê
i no l'ha enternit son plor!
MART.
Judas!
ANDR.
El vil!
MELC.
Ara bé...
MART.
Busquem medis.
MELC.
No n'hi ha d'altres;
mes si m'ajudeu vosaltres, 75
vos juro que'l salvaré.
ANDR.
—67→
Però, com?
MELC.

 (Secretament.) 

Jo sé on el tenen,
i ens costarà pocs afanys
si, volent venî els companys
a salvar-lo amb mi's convenen. 80
Avui la nit, sense lluna,
vindrà negre i silenciosa;
l'empresa no és perillosa,
tenint-hi un vic de fortuna.
MART.
I ens estem encara aquí? 85
ANDR.
A mi a bodes em convides.
MELC.
Exposeu les vostres vides.
MART.
No ho faria ell per mi?
MELC.
Ah; tenint valor per tant,
no podem abandonar-lo? 90
UN.
Al riu!
ALTR.
Al riu!
ANDR.
A salvar-lo!
MELC.
No és encara aquest l'instant.
Així que toquin les deu,
reunits a la salzereda.
ANDR.
Tant tardar!
MART.
Això refreda!
95
MELC.
De fer-ho en va, què se'n treu?
Fent-ho bé, és assegurat;
baixem, en fem una estesa,
i al tornar de sa sorpresa
ja'l tenim lluny i salvat. 100
ANDR.
Doncs, a les deu.

 (Passen tots d'un a un i encaixen.) 

MART.
A les deu.
MELC.
Aviseu tots els minyons.
Qui no amb armes, amb bastons.
ANDR.
El salvarem!
MELC.
No ho dubteu!


ESCENA III

 

MELCIOR i MATEU.

 
MELC.
Oh, Verge Santa! El favor 105
deu-nos com altres vegades.

 (Canonada.) 

—68→
Ai! Aquestes canonades
m'entren fins al fons del cor!
MATE.
Melcior.
MELC.
Pare.
MATE.
Vols encara?...
MELC.
Baixâ a salvâ a n'en Rafel. 110
MATE.
Si, fill meu, sí; des del cel
ens guiarà la teva mare.
Això'm calma el que patia,
i fins hi poso confiança,
puix sens aquesta esperança 115
cert és que ja no viuria.
Temo sols... són cinc mil ells,
i dos cents serem nosaltres.
MELC.
Aixís han vençut molts altres;
conteu els cors, no els fusells. 120
Així van fer tals proeses
nostres avis, que, a la feina
se'ns esmussa encara l'eina
trobant àguiles franceses.
MATE.
Si salvar al meu fill puc, 125
qui hassanya haurà fet més alta?
MELC.
Si el valor avui ens falta,
ens recordarem del Bruc.
Causa santa és la d'aquí
si la d'allà fou sagrada! 130
No vindrà ni una ratxada
del vent de glòria d'allí?
MATE.
A n'a qui valor no dóna
el sentir parlar com ara?
MELC.
No pot néixer cobart, pare, 135
qui neix a prop de Girona.
MATE.
A quina hora és?
MELC.
A les deu.
MATE.
Ja saps que jo vull venir-hi.
MELC.
No, pare.
MATE.
Fóra un martiri
el no veure'm a prop teu. 140
MELC.
Si rebeu una frida!
MATE.
No hi vas tu? Doncs, quins afanys!
MELC.
Es que vós teniu molts anys.
MATE.
Així perdré menos vida.
MELC.
—69→
Mes, si moriu, la Roser 145
com quedarà en aquest món?
MATE.
Tantes desditxes no hi són!
Hi ha un Déu; i, tant, no pot ser.
Sap ell, que veu nostre cor,
el per què's baixa al barranc, 150
i'l salvem amb foc i sang
per no tenî un grapat d'or.
MATE.
Maleïts diner! Ja veieu
ja veieu el que és el món;
digueu els amics, on són 155
si en semblant cas no'ls trobeu!
I jo que'ls he fet tant bé!
MELC.
Per què no'ls ho recordàveu
quan auxili'ls demanàveu?
MATE.
Recordar-ho! No's pot fê. 160
MELC.
La caritat és del cel
el més sacro-sant arcàngel.
MATE.
La caritat és un àngel
que va cobert amb un vel.
I mai han fet caritat 165
els que, al fer-la, no s'amaguen;
si t'ho agraeixen, ja t'ho paguen,
i si ho paguen, no ho has dat

 (Se'n va.) 

MELC.
Tanta bondat en confon;
si a n'els bons estima Déu, 170
fins crec li deu saber greu
que s'estigui en aquest món.


ESCENA IV

 

MELCIOR i ROSER.

 
ROSE.
Melcior, aquí, per última vegada
clemència a demanar-te ve'l meu cor,
no baixis a n'el riu esta vesprada; 175
t'ho demana Roser, ta enamorada,
pels temps dolcíssims de son trist amor.
MELC.
No puc Roser, el meu germà m'espera
i avui li donarem la llibertat.
No ploris nostra absència passatgera, 180
que veiente plorar, tant encisera,
—70→
valor em faltaria pel combat.
ROSE.
Mes, per què així exposar les vostres vides,
si hi ha esperança de què'n brevetat
es salvi el teu germà?
MELC.
Tan prompte olvides
185
que llàgrimes llençant tu, comprimides,
el general carlí no t'ha escoltat?
ROSE.
No tot seguit reviu la seca planta
que reguen pluges o retorna'l sol;
ma petició era justa, n'era santa; 190
penetrarà en son cor desditxa tanta
i al fi serà piadós, per mon consol;
i, salvat en Rafel, i amb sagrats llaços
units nosaltres dos davant l'altar,
la ditxa ens seguirà els nostres passos, 195
i cada jorn contemplaré en sos braços
el riu, com cinta que cabdella el mar.
MELC.
Ah; sí, Roser; jo'm quedaré en tos braços;
que'm perdoni, si mor, el meu germà.
La mort podria rompre aquestos llaços. 200
Jo de ma ditxa vull seguir els passos.
ROSE.
Sí, sí, Melcior!

 (Abraçant-se.) 

MELC.
Jo'm quedaré!
ROSE.
Sí!...
MELC. i ROSE.

 (Canonada.) 

Ah!
MELC.
Adéu, Roser! Aquesta canonada
em recorda quin és el meu dever.
Vaig a prevenir ja la gent armada! 205
ROSE.
En nom de lo més sant! Per ta estimada!
MELC.
Miserable, covart! Què anava a fer?

 (Es treu una relíquia amb cadena de plata.) 

Pren la relíquia que'm donà la mare;
que no's perdés, si moro en el combat.
ROSE.
Per corre més perill la deixa encara! 210
MELC.
No, que, al combatre, pregarà el meu pare
a la mare de Déu de Montserrat!
ROSE.
No veus que t'ho demano agenollada!
MELC.
Si'm moro... Fins al cel! Adéu, Roser!
ROSE.
Pietat!

 (Lluitant.) 

MELC.
No puc!
ROSE.
No matis ta estimada!
215

 (Timbal, lluny.) 

MELC.
—71→
Adéu!

 (Defentsant-se bruscament i fugint.) 

ROSE.
Ah! La senyal! Verge adorada!
Fes tu ço que l'amor no ha pogut fer!

 (Queda resant. Durant el silenci s'ouen els crits d'"Alerta!", lluny, dels centinelles carlistes.) 

Quin silenci! Déu meu, el cor se'm gela!
Ben bé és això'l silenci de la mort.
Ja la mirada, fosca, se m'entela. 220
Ai; si en Bernat no torna! Quin dolor!
Se'n va, deixant-me penes per penyores...
Adéu, jardí de somnis falaguers!
Jo, al perdre de sos ulls les negres mores,
en trec el cor sagnant dels esbarzers. 225


ESCENA V

 

ROSER i BERNAT, amb dues capses.

 
BERN.
Roser.
ROSE.
Bernat?

 (Gran ansietat.) 

BERN.
Ja és aquí.
ROSE.
Ai; m'has tret un pes del cor!
BERN.
L'he trobat per mala sort
ROSE.
Per bona és sols; creu-me a mi.
BERN.
Per la creu ni per les joies 230
res ha volgut dar a en Pau.
-Compreu-les-li ha dit-si us plau.-
Diu que no està per tramoies;
que no vol deixar diner
ni a ningú res vol deixar. 235
-Si acàs-diu-s'ha de salvar,
ha de fer-ho la Roser.-
ROSE.
I vaig a fer-ho, Bernat.
BERN.
Que n'ets de bona minyona!
Si fos rei, una corona 240
donava al teu cor honrat.
Saps que aburreixo en Miquel;
però ell sols amb el seu or
salva als que t'han dat amor;
ta mare ho vol des del cel. 245
També ho vol, doncs, en Bernat,
i a fe no t'estimaria
—72→
si jo't demanés un dia
que'l teu cor sigués ingrat.
Sols pensant-hi, un suor fret 250
sento ja que'l front en mulla:
la caiguda de la fulla
serà pel pobre vellet!
Mes eren deutes del cor
i, si moro, de seguida 255
els pagaré jo amb la vida,
i tu, Rosê, amb ton amor.
ROSE.
Iguals pensaments tenim,
sols que tu ets més noble encare...
Vaig a confessar-t'ho ara: 260
jo anava a cometre un crim.
Jo, pensant amb mon amor
fer d'aquesta terra un cel,
abandonava en Rafel
dels carlistes al rigor. 265
Tant immensa és ma passió,
que amb prou forces no'm vaig creure;
me les ha dades el veure
que va a morir en Melciô.
BERN.
Amb en Miquel... jo ho comprenc: 270
ta vida serà un martiri.
ROSE.
Déu meu, Tu veus mon deliri!
per son amor el meu venc.
Trenca prompte mes cadenes
portant-me a la fossa sola; 275
la mort tan sols m'aconsola,
puix duu un bàlsam per mes penes.

 (De repent.) 

No sàpien mon sacrifici
fins que estigueu tots salvats,
i, quan ja'ls vegis plegats, 280
al parlar de mon desfici,
digas que busquin la creu,
sonta on jo estiga enterrada,
i que, al menys una vegada,
hi plorin el record meu. 285
Les flors que, trist, regui allí
d'en Melcior el plor fidel,
sos perfums daran al cel,
i el cel me'ls donarà a mi.
  —73→  
 

(Els plors els ofega a tots, BERNAT no pot més i cau, apoiant-se en una cadira.)

 
BERN.
Roser! Roser!
ROSE.
Ah!
BERN.
Jo'm moro!
290
ROSE.
Bernat!
BERN.
Ah!
ROSE.
Pobre Bernat!
Per tota una eternitat!
No ploris!... Veus? Jo no ploro!
Prou ni ha!... Tos ulls eixuga.
Si nostre intent descubrien 295
saps, Bernat, que'ns detindrien,
i no vull que ningú ho puga.
BERN.
Res coneixeran en mi.
ROSE.
Ara, Bernat, fins al cel.
Vés a fê entrar a'n Miquel, 300
i vés-te'n tu.


ESCENA VI

 

ROSER, BERNAT i MIQUEL.

 
BERN.

 (Veient-lo entrar.) 

Ja és aquí.
 

(BERNAT s'aparta a un cantó escoltant. ROSER queda a l'altre, i MIQUEL baixa pausadament fins a trobar-se entre'ls dos.)

 
ROSE.
Miquel, ja l'instant avança
per tots d'angúnia i dolor,
i tan sols vostre bon cor 305
és ma darrera esperança.
MIQU.
Ja ho saps, Roser, vina amb mi;
al fugir, passant pel riu,
donem l'or, en Rafel viu,
i salvat tornarà aquí. 310
Entrarem després a França,
i seràs, amb mes riqueses,
l'enveja de les franceses
i del meu cor l'esperança.
ROSE.
Mes, què ha de fer la Roser 315
de l'amor que la consum,
més pur, Miquel, que'l perfum
de la flor del taronger?
MIQU.
—74→
Creia jo, al fer-me tornar,
que estaves determinada. 320
A què vé un'altra vegada
ton inútil suplicar?
BERN.
(Infame!)
ROSE.
He pensat... provem;
si aquests diners ens deixéssiu,
no tingueu por que'ls perdéssiu; 325
nosaltres els tornarem.
Treballarem nit i dia
per pagar-vos tal favor,
i em torneu així l'amor
com a tots ells l'alegria. 330
Feu-ho per est amarc plor
que m'està acabant la vida!
MIQU.
Mai, Roser!
ROSE.
Per l'afligida
que'm té, Miquel, mon dolor!
MIQU.
No ho esperis mai de mi! 335
ROSE.
El cor em diu: sí.
MIQU.
Doncs, s'erra.
BERN.
Vos estenc d'un cop a terra,
si no li dieu que sí!

 (Amenaçant-lo amb el càvec.) 

MIQU.
Bernat.

 (Rabiós, disposat a defensar-se.) 

ROSE.
Bernat!

 (Alçant-se, suplicant.) 

BERN.

 (Abaixant el càvec.) 

(Ja m'espanta!)
Es que...
ROSE.
Surt!
BERN.
Jo!...
ROSE.
Surt, i prou.
340
BERN.

 (Anant-se'n, tot donant una mirada d'odi a MIQUEL, diu a part:) 

(No hi ha remei; trenta nou;
no puc arribâ a quaranta)

 (Se'n va.) 



ESCENA VII

 

ROSER i MIQUEL.

 
MIQU.
Vejas, doncs, que'm tens de dî.
ROSE.
Que no puc abandonar-lo!
MIQU.
—75→
Doncs ja que no vols salvar-lo... 345

 (Anant-se'n.) 

ROSE.
Ah; Miquel!
MIQU.
Què vols?
ROSE.

 (Fent un esforç sobrehumà.) 

Que si.
MIQU.
Anem-se'n, doncs, de seguida.
ROSE.
Anem, sí! Ai! Quan pateixo!
Deixo aquesta casa i deixo
de segû amb ella ma vida! 350

 (Reparant les capses de joies que hi ha damunt la taula.) 

Ah! Les joies! Desconsol
el mirar-les sols m'inspira:
Poc, ai, per gales delira
mon pobre cor ple de dol!
Mes sense cap record d'ell, 355
deixant-los, queda, i m'espanta.
Pendré la relíquia santa
de la creueta i l'anell.

 (Es posa la relíquia i anell, tornant a tancar la capsa.) 

Vull anar amb ella al cel,
i, vós que ma mort veureu, 360
penseu-hi quan m'enterreu;
no me la tragueu, Miquel.
MIQU.
Pensa, Roser que'l temps passa,
i que pot tornâ en Melcior.
ROSE.
No sé què'm sento; tinc por... 365
Anem, ai, el cor se'm glaça!

 (Se'n va al fons i s'atura.) 

En Melcior! Pobre Melciô!
Qui en nostres ànimes pures
hagués dit que en amargures
es desfés nostra passió? 370
Ella avui n'és mon turment,
i ahir ditxós em féu ella.
Sí; la ditxa és una estrella
que s'apaga i que s'encent.
I, quan s'apagui per ell, 375
què serà d'ell, Verge Santa!
MIQU.
Roser, per Déu!

 (Impacient.) 

ROSE.
Oh! M'espanta!
Per ser el plom d'un fusell!...
MIQU.
—76→
Anem, Roser!
ROSE.
No, no; us deixo!
Jo no puc voler sa mort. 380
MIQU.
I mor en Rafel!

 (Marcat.) 

ROSE.
Mal cor!
Creieu que prou no pateixo?
MIQU.
Per salvar-lo he vingut jo,
i no perquè m'insultessis.
Ara, encara que volguessis, 385
ara... jo't diré que no.
ROSE.
No, Miquel; per mor de Déu!
Perdoneu-me ; delirava!
MIQU.
I després, jo, què buscava
si ja es d'un altre el cor teu? 390
ROSE.
Anem, doncs.
MIQU.
Mai! Ara, no.
ROSE.
Per Déu!
MIQU.
Ja és tard!
ROSE.
Desgraciada!


ESCENA VIII

 

ROSER, MIQUEL i MELCIOR.

 
 

(S'ou una altra canonada i produeix gran esglai en els tres. MELCIOR es quedà a l'entrar, i els altres segueixen l'escena sens veure'l.)

 
TOTS.
Ah!
ROSE.
Un'altra canonada!
Sí, Miquel, per compassió!
No, no, jo vos enganyava 395
dient-vos que era d'ell mon cor.
Per vós és sols mon amor.

 (Delirant.) 

A vós sols vos estimava.
Anem, de seguida a França,
i serè, amb vostres riqueses 400
l'enveja de les franceses,
de vostre goig l'esperança.

 (MELCIOR, va horroritzant-se.) 

MELC.
(Es un somni ço que sento?)
MIQU.
Ai, Roser! Dius la vritat?
ROSE.
Sí, sí... la felicitat. 405
—77→
Aquí... per què m'atormento!
Aquí sempre la pobresa
i el dolor hi regnaria;
jo vull tresors i alegria,
jo vull joies i riquesa. 410
MELC.
(I jo estimar-la he pogut?)
ROSE.
Anem, Miquel!
MIQU.
Anem, ara.
 

(ROSER se'n va, com delirant, donant la mà a MIQUEL, i es troben amb MELCIOR.)

 
ROSE i MIQU.
Ah!
MELC.
Roser!
ROSE.

 (Amb un crit de l'ànima.) 

(Ajuda'm, mare!)
Tots mos afanys s'han perdut!
 

(Pausa. MELCIOR contempla a l'un i a l'altre amb una fredor aterradora; els dos estan amb els caps cots i abatuts, fins que en MELCIOR diu amb afectada serenitat.)

 
MELC.
Podeu, Miquel, sortir fora; 415
parlaré després amb vós.
MIQU.
(Restaré a prop per si fos...
Roser, recorda't de l'hora.
 

(MIQUEL se'n va com desconfiant, i MELCIOR el segueix amb la mirada, fins que al desaparèixer tanca ràpidament totes les portcs i s'abalança cap a ROSER amb ira.)

 


ESCENA IX

 

MELCIOR i ROSER.

 
MELC.
Desgraciada!
ROSE.
No, Melciô!
MELC.
De Déu maleïda sigas!... 420
ROSE.
No ho digas!
MELC.
Maleï...!
ROSE.
No ho digas.
Perdó per mí; sols perdó!
MELC.
I com mon pobre cor viu,
si el teu amor, ai, li falta?
Aquella finestra és alta 425
i per baix hi passa el riu.

 (Se'n va desesperat, quan ROSER el deté.) 

ROSE.
—78→
Ah! Melcior!
MELC.
No, no; és vritat:
fóra mort sense agonia,
i dolça li semblaria
a n'el teu cor condemnat. 430
ROSE.
Ah!

 (Mirant al cel, desesperada.) 

MELC.
D'un incendi mon pare
a la Roser salvà un dia,
quan en son breçol moria,
prop d'on morta era sa mare.
Per ell, com filla mirada 435
sempre la Rosê ha sigut;
li ha donat quant ha tingut;
de son fill fou estimada.
I avui, que veu la pobresa
augmentant nostres dolors, 440
paga tots aquests favors
fugint cercant la riquesa.
ROSE.
(Ai, Déu meu! No puc portar
la palma d'aquest martiri.)
MELC.
Mes, tal volta és un deliri. 445
Com ens pots abandonar?
Com pot voler ton bon cor,
que si ara mort en Rafel,
i el segueix mon pare al cel,
jo perdi a més ton amor! 450
Respon Rosê; el temps avança...
Respon que no has volgut fer-ho.
Una resposta!... L'espero
per a omplî'l cor d'esperança.
No respons? Com pots així 455
augmentar les penes mies?
Tu amb aquest home fugies?
Es cert Roser?
ROSE.

 (Fent un esforç.) 

Es cert; sí!
MELC.

 (Abalançant-se cap a ella, però contenint-se.) 

(Déu meu, Déu meu! Detureu-me!
Era el camí del suplici.) 460
ROSE.
(Si haig d'acabâ el sacrifici,
mare meva, forces deu-me!)
MELC.

 (Agafant-la la mà de ROSER per a dir-li una resolució, i trobant-li l'anell.) 

—79→
Què duus aquí? aquell anell
que va portâ aquella santa?
Desgraciada! I no t'espanta 465
el faltar a la fe amb ell?
I la relíquia! Ben poc
saps tu qui és qui la tenia,
si ho sabessos, cremaria,
ton coll com cèrcol de foc! 470
ROSE.
Deixa-ho a n'els meus dolors!
Potsê així, sense esperança,
no moriré d'anyorança
per què viure de records.
MELC.
Records!... Esperança!... Un dia 475
vaig creure't quan això'm deies,
i fins tu, mentint, ho creies,
creient que en tot pit cabia.
Ara comprenc amb horror
el que causa mos agravis; 480
per ço que ho gasten tos llavis
és que no'n té gens ton cor.
ROSE.
Ai, Melcior; per mor de Déu!
MELC.
Deixa estâ això, desgraciada!

 (Li treu la'nell i li arrenca la relíquia.) 

ROSE.
Verge del Carme, adorada! 485
MELC.
Vés-te'n sols amb l'orgull teu.
Jo morint!...

 (Cap a la finestra.) 

ROSE.
 (Detenint-lo.) Ah! No, Melcior!
MELC.
Deixa'm!

 (Lluitant.) 

ROSE.
Per ta santa mare!
MELC.
Deixa'm!
ROSE.
Pel teu pobre pare!


ESCENA X

 

ROSER, MELCIOR i MATEU.

 
MELC.
Ah!

 (Sorprès al veure a MATEU.) 

MATE.
Roser!
ROSE.
(Gràcies, Senyor!)
490

 (Al cel.) 

MATE.
Què passa aquí?
ROSE.

 (Suplicant que calli.) 

Melcior!
MATE.
Melcior, què passa?
MELC.
—80→
No, res, no, pare; no ho volgueu saber;
sabent vostre dolor ja sabeu massa.
MATE.
Melcior, per Déu! Que el meu cor se' glaça.
ROSE.
(Alenta'm, Verge, amb el teu sant poder!) 495
MATE.
Respon-me... què ha succeït?
MELC.
Que amb ma pobresa
s'ha gelat el més pur i cast amor;
que en Miquel per encendre'l té riquesa
i que ja la Roser n'és sa promesa,
deixant-me sol amb mon etern dolor. 500
MATE.
Què dius! Ho he sentit bé... Potser delira.
Deixar-nos la Roser?
MELC.
Sí, pare, sí.
I tot perquè som pobres!
MATE.
Roser, mira.
Mira com plora en Melciô i suspira
per la desditxa que m'innova aquí. 505
ROSE.
(Déu meu, Déu meu; seré a sos ulls ingrata,
i tant que per no ser-ho fa mon cor!
MATE.
Pietat, Senyor; aquesta pena'm mata!)
(Pobre fill meu! Si son dolor esclata!
Què va a ser d'ell amb tant immens dolor?) 510
MELC.
Deixeu-la ja marxar; la vida mia
la ven maleïda per un grapat d'or;
fa bé; també en son lloc igual faria.
Si no tingués diners, què, què tindria
la que no té ni sentiments al cor? 515
ROSE.
(Van ser més tos dolors, Verge adorada!)
MATE.
Queda't, Roser, per l'amor de Déu!
MELC.
A no sentir ni el plor n'és condemnada!
MATE.
No m'escoltes així desapiadada!
ROSE.
Ah! No, ja no pot més el trist cor meu! 520
Em quedaré!
MATE.
Què dius!
MELC.

 (Trasport d'alegria en tots.) 

Sí, ja ho sabia.
ROSE.
Em quedaré a gosar del vostre amor.
MELC.
Roser del meu cor!
MATE.

 (Abraçant-la tots.) 

Dolç alegria!

 (Canonada.) 

TOTS.
Ah!

 (Sorpresos.) 

ROSE.
Ah!
MELC.
Germà.
MATE.
Fill meu!
ROSE.
—81→
Verge Maria!
525
Com vols que's calmi son agut dolor?
 

(Va a consolar a MELCIOR, quan apareix MIQUEL pel fons i crida; ella es decideix i se'n va, girant-se a cada moment cap als dos, que, plorant abatuts en una cadira, no veuen res d'això, fins que senten grans crits i gatzara, i MIQUEL fuig.)

 


ESCENA XI

 

Els mateixos, PAU i els joves del poble.

 
PAU.
Visca!
TOTS.
Visca!
MELC.
Què és això?
PAU.
Visca!
TOTS.
Visca!
MATE.
Què és?
MELC.

 (Gran ansietat.) 

Pel cel!
PAU.
Que ja hem salvat en Rafel!
MELC.
Què direu ara?
MATE.
Ho sents, Melciô?
530
ROSE.
Mon cor s'obra a l'esperança!
MELC.
Mes, qui el pot salvâ?
PAU.
En Bernat,
que ja'ls diners ha trobat.
ROSE.
Com doncs tan poc camí avança?

 (Fora de si, d'alegria, se'n va corrents cap a fora.) 

MATE.
Déu meu! Déu meu!
MELC.

 (Donant gràcies al cel.) 

Verge santa!
535
MATE.
Mes, d'on ha tret el dinê?
MELC.
Vés, vés a veure si bé.

 (PAU se'n va.) 

MATE.
Tanta ditxa quasi espanta!


ESCENA XII

 

MELCIOR, MATEU, BERNAT i poble; després PAU.

 
BERN.
Ja està salvat, gràcia a Déu!
MELC.
Però, amb diners?
BERN.
I a sobrar!
540
Jo ho vaig dî i vos vau burlar
—82→
sempre tots del parer meu.
Jo sabia el gènit d'ell.
Vos vaig dir:-No és amagat
a casa cap hisendat.- 545

 (Molt marcat.) 

I em vau enviâ al burdell.
Però, jo, tot mosca morta,
sempre cavant amb afany,
fins que ara... vès si és estrany!
sota'l padrís de la porta.. 550
MATE.
Com bat les ales el cor!
MELC.
Tant de goig quasi bé aterra!
MATE.
I has trobat molt?
PAU.

 (Entrant amb ella.) 

Una gerra
tota plena d'unces d'or!
MATE.
Ah! Es el dot de la Roser! 555
BERN.
La Roser, que, per salvar-vos,
la vida a sacrificar-vos
anava ja.
MELC.
Com pot ser?
MATE.
Què dius, Bernat?
BERN.
En Miquel
salvava a ton fill, casant-s'hi. 560
MELC.
I ella'l salvava, entregant-s'hi!


ESCENA ULTIMA

 

Els mateixos i ROSER.

 
MATE.
Rosê, ets un àngel del cel!
MELC.
I el que jo l'he maleïda.
No mereixo el teu gran cor.
ROSE.
Sí, Melcior, sí; el teu amor 565
és tant sols qui em dóna vida.
BERN.
Amb algunes joies bones

 (S'abracen.) 

he pagat a n'els carlistes,
i en Miquel, quan les ha vistes,
ja ha anat a fer ballar mones. 570
PAU.
Sant Mateu, qui troba és seu.
ROSE.
Mes hi ha una santa Madrona
que diu que qui troba, dóna,
i ja mai més patireu.
BERN.
Ho veus, ximple?
PAU.
—83→
Bé; jo ho deia!
575
MATE.
Avui, la boda!
ROSE.
Sí, sí!

 (Timbal.) 

MELC.
Un timbal ve cap aquí.
BERN.
Vés el càvec si bé feia!
PAU.
Quina traça a trobar caus!

 (Un del poble apareix al fons, dient.) 

UN.
El vostre fill!
MATE.
De seguida!
580
 

(Tothom corre, com boig, cap al fons, amb els braços estesos, menys ROSER i BERNAT.)

 
MELC.
Ah! Rosê! Et devem la vida!
 

(Se'n va amb els altres. Quan ROSER es veu sola, crida a BERNAT amb alegria immensa.)

 
ROSE.
Bernat!
BERN.
Què?
ROSE.

 (Abraçant-lo.) 

Ja estem en paus!
 

(Ràpid. El timbal no para fins que el teló és baix.)

 




 
 
FI DEL DRAMA.