ESCENA PRIMERA
|
|
|
MIQUEL, BERNAT, BENET, QUICO i cinc o sis nois.
|
|
|
(El primer, adobant paraigües. El segon,
assegut, amb una canya que la talla i en fa flaviols. Els
altres, voltant a BERNAT.)
|
|
|
| BERN. | | Calleu; que per tots n'hi haurà.
| |
|
|
| MIQU. | | (Es més criatura ell | | | que les que té
al seu voltant.) | |
|
|
| BERN. | | Ja us ho vaig dir: per cada u | 5 | |
un flaviol, si feu bondat; | | | però si'm dieu Avi vell.
| | | o Avi tites, o Bernat | | | pescaire, com feu molts dies | | |
que'm trobeu, a estudi anant, | 10 | | vos daré un fard de
catxetes | | | i mai més me n'haureu cap. | |
|
|
|
|
|
|
| BENE. | (Tocant-lo amb el dit.) | Té |
|
|
|
|
|
|
| BERN. | Caratxos! | 15 | | Vejam si't toco a n'el cap! | | (Pega
un cop de canya al cap d'en BENET.) |
|
|
| BENE. | | Ja veuràs,
en sent a fora. | |
|
|
|
| BERN. | | |
—32→
|
Vejam!
| | (Torna a començar amb la canya i els nois
queden quiets.) | | Ara, fem-hi la llengueta | | | i tot
seguit sonarà.
| 20 | (Tocant-lo.) | | Vaja, bé; veieu? Ja sona. | |
|
|
|
|
|
| BERN. | Poc
cridar! | | | De flaviols no més n'hi ha tres | | | i vosaltres
sou bastants. | | | Aquest pel primer que digui... | 25 |
|
|
|
| BERN. | Bah,
bah, bah! | | (Desant
els flaviols sota d'ell.) | | De primer contem el qüento
| | | de Maria Salarmiento | | | i, en estant, llest, ja's veurà.
| |
|
|
|
|
| BERN. | | No, no; que aquest té
la mare | | | malalta, i m'ha dit son pare | | | que us tingués
un rato aquí. | |
|
|
| MIQU. | | Vaja, vaja, gandulot; | | | aquí
a jugâ amb la criatura! | 35 |
|
|
| BERN. | | Mireu, nois, quina
figura. | |
|
|
|
|
|
|
(MIQUEL pica una cosa del paraigües.)
|
|
|
| BERN. | Ara, ara.
| (Burlant-se'n.) |
|
|
|
|
|
|
|
|
| BERN. | |
Gireu's i no responguem. | | |
(Els nois es giren l'esquena
a MIQUEL, i BERNAT es disposa a contar el conte.)
| | |
—33→
| |
Bé, quin qüento contarem? | | | El de les quatre
bruixotes? | |
|
|
| MIQU. | | El d'un vell que era molt asa. | 45 |
|
|
| BERN. | |
No us gireu; fa ballar mones, | | | i si agafa les persones,
| | | se les menja. |
|
|
|
|
|
|
| BERN. | | Acosteu-vos tots un xic. | | (Ho
fan.) |
|
|
| MIQU. | | (No he vist un vell més cap verd.) | |
|
|
| BERN. | |
Una vegada era un rei | | | que sols tenia tres filles: | | | l'una
es deia Civelleta; | 55 | | l'altra, Rosa, i l'altra, Cinta. | | |
Vet-aquí que, un dia, el Rei | | | a la Civelleta crida...
| |
|
|
| BENE. | | Ja'l sé; el de la Civelleta. | |
|
|
| BERN. | | Bé,
si'l saps calla; no implica. | 60 | | Vet-aquí, doncs, que,
cridant-la, | | | així li diu de seguida: | | | -Civelleta,
Civelleta, | | | la de la cara bonica; | | | avui vindrà
el Rei de França | 65 | | que s'ha de casâ amb la Cinta.-
| | | La Civelleta, al sentir-ho, | | | se'n va d'allí tota
trista, | | | i, un cop fora de la cambra, | | | el Rei a la Rosa
crida... | 70 |
|
|
| BENE. | | Li diu el mateix que a l'altra. | |
|
|
| BERN. | | -Tu,
Roseta, la Roseta, | | | la de la cara bonica, | | | avui vindrà
el Rei de França | | | que s'ha de casâ amb la Cinta.-
| 75 | | La Roseta ja, al sentir-ho, | | | Se'n va d'allí tota
trista, | | | i, un cop fora de la cambra, | | | el Rei a la Cinta
crida. | |
|
|
| BENE. | | Li diu que té de casar-se. | 80 |
|
|
| BERN. | | No
vols callar, mala espina? | | | Vet-aquí, doncs, que,
cridant-la, | | | |
—34→
| |
així li diu de seguida: | | | -Tu, Cinteta,
la Cinteta, | | | la de la cara bonica, | 85 | | posa't flors, que'l
Rei de França | | | avui amb tu s'emmarida.- | | | La Cinteta,
ja, al sentir-ho, | | | d'alegria salta i brinca, | | | i, en sent
fora de la cambra, | 90 | | a ses germanes crida. | |
|
|
| QUIC. | | I què
li van dir les germanes? | |
|
|
| BERN. | | Home, no veus que s'esplica? | | | Vet-aquí, doncs, que, cridant-les, | | | les veu molt
lluny que fugien. | 95 | | -Germanetes, germanetes,- | | | cridava,
trista, la Cinta, | | | i elles, sempre caminant, | | | caminaràs
que camina. | | | Tant havien caminat | 100 | | que quasi estaven rendides,
| | | quan veuen un llumet... lluny... | | | que's mig perdia de
vista. | |
|
|
|
|
|
| BERN. | | Vet-aquí, doncs, que, veient-lo,
| | | caminaràs que camina, | | | fins que troben un gran
foc. | | | al dessota d'una alzina, | | | i una bruixa que s'hi escalfa
| 110 | | sentada en una cadira. | | | Ho diuen tot a la bruixa, | | | demanant-li
ser boniques | | | perquè més que a sa germana
| | | les estimi el Rei que estimen. | 115 |
|
|
| QUIC. | | I que'ls hi va dir
la bruixa? | |
|
|
| BERN. | | Home, així; pica que pica! | | |
Vet-aquí, doncs, que, al sentir-ho, | | | les mata allí
de seguida. | | | Després se'n va a casa el Rei, | 120 | | tira
a n'el pou a la Cinta, | | | tots els seus vestits es posa, | | | i el Rei es creu que és la filla. | | | |
—35→
| |
L'un li duu
escarpins de plata; | | | l'altre, d'or corona rica; | 125 | | al cos
duu una civelleta; | | | al cap, roses, i al cos, cintes...
| |
|
|
|
| BERN. | | Vols callar? Quina musica! | | | Vet-aquí, doncs, que, matant-les,
| 130 | | el Rei de França l'estima. | | | El Rei porta dos infants
| | | que a les donzelles volien, | | | i quan la mala bruixota | | | ja amb el Rei anava a missa, | 135 | | la punxa la Civelleta, | | |
li estreny fort el coll la Cinta, | | | i la Rosa allí
la mata | | | clavant-li al cap una espina. | | | Tornen a ser tres
princeses | 140 | | Civelleta, Rosa i Cinta, | | | i amb el Rei i els
dos infants | | | es casen i són felices. | |
|
|
| BENE. | | Encara
hi falta una cosa. | |
|
|
| BERN. | | I acabat, amén Jesús,
| 145 | | a la porta n'hi ha un fus. | |
|
|
|
|
|
|
|
|
| BERN. | Siga
qui siga. | | (Agafa
un dels flaviols i ensenyant-lo als nois, diu:) | | Aquest
al primer qui diga: | 150 | | Quícara... |
|
|
|
| BERN. | | Ho ha dit el noi del Parrac. | | (Li
dóna.) |
|
|
|
| BERN. | Apoc
apoc. | | | Cócaro... | (Ensenyant
un altre flaviol.) |
|
|
| TOTS. | Cocarococ! | | | |
—36→
| (Dóna l'últim flaviol, i els nois
que han quedat sense ploren.) |
|
|
| BERN. | | Bo! Ja ploreu? I per què? | 155 |
|
|
|
| BERN. |
Cosa
estranya. | | | Vaja, res; duré una canya | | | i per tots
us en faré. | | (Se'n
va.) |
|
|
| MIQU. | | (Ara'l farem enfadar.) | | | Noiets! |
|
|
| BENE. | Què
mana? | (Tots
s'hi acosten.) |
|
|
| MIQU. | Escolteu
: | 160 | | si allò d'ahir li crideu, | | | vos donc quartos per
jugar. | |
|
|
|
|
| MIQU. | | Teniu; un quarto cada u; | | | que
ja surt. | (Els
hi dóna.) |
|
|
| BENE. | (A QUICO.) | Comença
tu. | 165 |
|
|
| MIQU. | | No veus que és massa petit? | |
|
|
ESCENA V
|
|
—39→
|
|
|
ROSER i MELCIOR, que surt amb
un fogó de ferro de tres peus amb foc i planxes i
el posa a sobre de la taula.
|
| ROSE. | | Molt bé; deixa'l estâ aquí. | 235 |
|
|
| MELC. | | Les planxes no són
calentes; | | | amb això, Roser, t'assentes | | | i escolta'm
el que't vull dî. | |
|
|
| ROSE. | | No, que haig de ruixar la
roba. | | (Desplega
roba blanca i la ruixa.) |
|
|
| MELC. | | Doncs t'ho diré estante
dreta. | 240 | | Ai, Roser, i que'ts guapeta! | |
|
|
|
|
| ROSE. | | Que't creus que no tinc mirall? | |
|
|
| MELC. | | Donques, pregunta-li això | | | i et respondrà
igual que jo, | 245 | | si no és dolent el cristall. | |
|
|
| ROSE. | |
Bé, bé, bé! Deixem-ho corre, | | | i ves
que'm volies dî. | |
|
|
|
|
| MELC. | Sí.
| | | Fins he trepitjat la gorra; | 250 | | he saltat; no sé
que he fet. | | | Quan el Rector m'absolia, | | | he tingut una alegria
| | | que semblava mig ximplet. | |
|
|
| ROSE. | | I doncs, si't dóna
un treball? | 255 |
|
|
| MELC. | | Jo, treball? Poc en tinc por. | | | Diumenge
a missa major | | | ens tiraran trona avall. | |
|
|
| ROSE. | | I doncs,
i si'ns fem un trenc? | |
|
|
| MELC. | | Ah, això sí,
sempre'n tens una. | 260 |
|
|
| ROSE. | | I si et deixés a la lluna? | |
|
|
| MELC. | | Fins sent per broma m'ofenc. | |
|
|
| ROSE. | | No, no, Melcior,
perdona'm; jo t'estimo, | | | i per tu n'és tan sols
el meu amor. | | | Jo veig la ditxa quan a tu m'arrimo | 265 | | com
veig al fons del riu l'arena d'or. | | | Puc oblidar que heu
consolat mes penes? | | | |
—40→
| |
Que'n un mateix bressol ens han bressat; | | | que, si noi tu jugaves amb mes trenes, | | | jo pentinava
ton cabell daurat? | 270 | | Mai més, Melcior, mai més; si ho puc mereixe, | | | t'estimo com un trist al seu consol; | | | com deu estimâ el pres l'estreta reixa | | | per on
li entra pur el raig del sol. | | | No't recordes les nits d'estiu,
passades | 275 | | sota les albes que hi ha prop del riu? | | | No't
recordes que't deia mil vegades | | | que sols de ton amor el
meu cor viu? | | | Doncs ara ho repeteixo... sí... no
falla; | | | t'estimaré amb el cor sempre fidel; | 280 | | viva,
en la terra; morta, en la mortalla, | | | i entre mig d'angels,
si'ns trobem al cel. | |
|
|
| MELC. | | Així també per
mi n'ets tu estimada; | | | té, les joies. (Donant-li
una capseta.) |
|
|
|
| MELC. | | Si no val un tresor cada
arrecada, | 285 | | el val l'amor que abans ja t'he donat. | |
|
|
|
|
(ROSER treu les arrecades i anells i s'ho mira.)
|
|
|
| ROSE. | | Saps? L'anell picapedrell... | |
|
|
| MELC. | | Que
hi hem jugat quan erats xica. | 290 |
|
|
| ROSE. | | I què m'estimes,
Melcior! | | | En aquests temps tant dolents, | | | fer-me tu tants
rics presents! | | | Ves quan deu costar això! | |
|
|
| MELC. | |
No'm costa rê, i valen molt; | 295 | | les va regalâ'l
meu pare | | | a la meva pobre mare.
| (Trist.) |
|
|
| ROSE. | Ja és al cel. | (Volent-lo
distreure.) |
|
|
|
| ROSE. | | Joies són de gran valor, | | | venint
de tan bones mans; | | | mentre brillin sos diamants | 300 | | serà
constant mon amor. | |
|
|
| MELC. | | Adéu, doncs, que per tu'm
moro. | |
|
|
| ROSE. | | Adéu; les vaig a desar | | | i torno promte
a planxar. | |
|
|
|
|
|
|
(Se'n van, un per cada cantó.)
|
ESCENA VI
|
|
|
MATEU i MIQUEL. El primer segueix
al segon, volent-lo convèncer.
|
| MIQU. | | Doncs
jo vos dic que no'm quedo | | | a on m'insultin com aquí.
| |
|
|
| MATE. | | Si vós no'm voleu sentî, | | | com voleu
saber l'enredo? | | | Vós creieu que és per malícia,
| 310 | | i vós dieu tot això. | |
|
|
|
| MATE. | Veieu? Doncs no. | | | Ell creu dir-vos-ho amb justícia. | |
|
|
| MIQU. | |
Com en justícia pot sê, | | | si ell disputar-ho
ha volgut? | 315 |
|
|
| MATE. | | Home, no sigueu tossut; | | | assenteu's
i escolteu bé.
| | (S'assenten.) | | Quan varen alçâ'ls francesos | | | l'últim
siti de Girona, | | | plens de ràbia i d'ira encesos,
| 320 | | amb un traïdor d'aquí entesos | | | ens van dâ
una mala estona. | | | Era una nit molt tranquila; | | | silenciós
corria el riu, | | | com perquè dormís la vila,
| 325 | | i brillava, com estila, | | | la lluna, en els cels d'estiu.
| | | Vivia aquí un ric pagès, | | | amb dona i filla,
tant bones | | | com bo un àngel del cel és. | 330 | |
El que solc jo mirar més: | | | l'honradès de
les persones. | | | Tenien mosso o criat, | | | fidel com gos perdiguer,
| | | tossut, com vell, però honrat; | 335 | | el mosso, es deia
Bernat; | | | la noia, es deia Roser. | | | |
—42→
| |
Com tots els rics,
compromesos | | | estaven aquí, amb la guerra, | | | i, per
temor als francesos, | 340 | | amb un comprador entesos | | | es van
vendre el tros de terra. | | | Tots els diners recollits | | | amb
moltes joies guardats | | | i tots els papers escrits, | 345 | | s'havien
dut, feia dos nits, | | | a casa d'uns hisendats, | | | puix se sap
qui sentí un dia | | | que, boi parlant-ne'l pagès,
| | | digué a sa esposa Maria: | 350 | | -Si per desgràcia
moria, | | | tot allò ja saps on és.- | | | Això
al fi es va anâ olvidant, | | | i, una nit... nit horrorosa! | | | estàvem tots reposant, | 355 | | quan sentint estèpit
gran, | | | veig una clarô asombrosa. | | | Ens aixequem tots
sorpresos; | | | surto amb ànima intranquil·la; | | | veig
flames, morts per'quí estesos...! | 360 | | Saquejaven els
francesos | | | i ens incendiaven la vila. | | | Quan se'n va adonâ'l
castell, | | | els va treure a canonades; | | | mes ja'l poble era
fiagell, | 365 | | creixent l'incendi, i amb ell | | | queien cases a
bandades. | | | En una d'elles, ens crida | | | un mosso des del
balcó, | | | i, exposant la meva vida, | 370 | | per entre'l foc,
de seguida | | | me'n pujo a salvar-lo jo. | | | No he vist res més
horrorós! | | | El pagès i sa mullê | | | morts
allí abraçats els dos, | 375 | | i, en un bressolet
graciós, | | | agonitzant quasi bé, | | | una noieta,
sa filla, | | | que, enviant-me tan dolç somrís
| | | |
—43→
| |
com el que'n els àngels brilla, | 380 | | semblava dir-me
senzilla: | | | -Salva'm de què mori aixís! | | | El mosso allí, com clavat, | | | s'estava a l'avora meu; | | | l'incendi havia augmentat, | 385 | | jo prou que hi havia entrat...
| | | Sortir?... No ho volia Déu! | | | Amb ulls, de ràbia
espurnant, | | | dret el mosso estava allí; | | | la noia
amb somrís mirant, | 390 | | jo auxili al cel demanant, | | |
i el foc venint cap a mi. | | | Totes les penes en una, | | | tots
els dolors en compendi, | | | sens tenî esperança
alguna | 395 | | i tapant-nos ja la lluna, | | | el foc i el fum de l'incendi.
| | | Perduts la noia i tots dos, | | | em sento un impuls secret,
| | | i dic:-Verge dels Socós! | 400 | | Si del foc ens salveu
Vós, | | | jo amparo aquest angelet!- | | | Dic, i, com de
canonada, | | | remor sento al cap de poc; | | | fou que la volta,
esquerdada, | 405 | | sobre la part incendiada | | | caient, va apagar
el foc. | |
|
|
|
| MATE. | |
Mai queixar-me de Déu puc; | | | la noia es va quedâ
amb mi, | 410 | | i aquell mosso va fugî | | | a venjâ'ls
amos al Bruc. | | | Amb tot això al fi explicat | | | ja compreneu
que pot ser | | | aquest odi motivat: | 415 | | el mosso es deia Bernat; | | | la noia, es deia Roser. | |
|
|
|
|
|
| MATE. | | No
tenint la noia dot, | 420 | | |
—44→
| |
li diu el poble per mot: | | | -La pubilla
d'Hostalric. | |
|
|
|
| MATE. | | Pot sê perquè'ls hisendats | | | varen ser
robats també, | 425 | | i ells tenien el dinê, | | | joies
i els papers guardats. | | | Així fou com la pubilla | | | més rica de tot Girona | | | vingué a ser pobre
i senzilla; | 430 | | viu amb mí, que l'am' com filla | | | perquè
la mà al meu fill dóna. | |
|
|
|
| MATE. | Si
l'estimo! | | | Com estimar més no's pot. | | | Per dar-li
un xiquet de dot | 435 | | fins el menjar m'escatimo, | | | i vull que,
fent-la ditxosa | | | l'amor del meu fill fidel, | | | en beneeixi
des del cel | | | sa mare que allí reposa.
| 440 | (PAUsa.) | | Quan, tip de matar francesos, | | | tornà en Bernat
de la guerra, | | | per a treballâ a la terra | | | va'm quedâ
amb ell compromesos. | | | Dos anys tenia allavores | 445 | | ella, i
era tan bonica | | | amb sa cabellera rica | | | i aquells ulls negres
com mores, | | | que jo hi estava encantat, | | | i en Bernat, que
l'estimava, | 450 | | encantat la contemplava, | | | era'l goig d'aquest
veïnat. | | | El seu llavi de rubí | | | sempre amb aquella
rialleta, | | | semblava dir-me, pobreta! | 455 | | -Gràcies; veus? T'ho pago així.- | | | I així's féu
estimar tant | | | que, quan feina no tenia, | | | cada nit jo l'adormia,
| | | bressant-la sempre i cantant. | 460 | | En Melcior, de l'edat d'ella,
| | | |
—45→
| |
també feia molt de goig. | | | Sempre l'hauríeu
vist roig, | | | encès com una rosella! | | | Molts cops,
junts s'endormiscaven, | 465 | | perquè en un bressol cabien
| | | i, si abraçats s'adormien, | | | fent petons es despertaven.
| | | Així van anar creixent | | | i es van anar estimant,
| 470 | | i el noi es va anâ fent gran | | | i ella guapa's va
anâ fent; | | | i tal fou aquest amor | | | que, quan va néixe
en Rafel, | | | va pujar ma esposa al cel | 475 | | entre'ls ais de son
dolor. | | | Em recordo que'm digué: | | | -Son amor és
pur i sant; | | | t'ho demano en est instant: | | | casa el noi
amb la Rosê.- | 480 | | Tant gravada en ma memòria | | | sa voluntat va quedar | | | que, després de molt resar
| | | perquè Déu li des la glòria, | | | quan
morta d'allí la treien, | 485 | | em sembla, al passar la
porta, | | | que sos llavis, sent ja morta: | | | -Uneix-los!-encara'm
deien.
| | (Plora.) | | Després, sabeu el demés; | | | creixent més
s'han estimat, | 490 | | i ells dos i jo, i en Bernat | | | que no'ns
ha deixat mai més, | | | serem tots junts tant ditxosos,
| | | mentre'ls morts en el cel preguin, | | | que estaran, quan
ens coneguin, | 495 | | de nostra ditxa envejosos. | |
|
|
| MIQU. | | Tan mateix,
doncs, la caseu? | |
|
|
| MATE. | | Sí; demà crec que
és el dia. | |
|
|
| MIQU. | | Demà haveu dit? Què
dieu? | |
|
|
| MATE. | | Bé, per què? Què us esclameu? | 500 |
|
|
| MIQU. | | Ah; no, res... Com no ho sabia... | |
|
|
| MATE. | | I a les
bodes vindreu vós; | | | amb això, tot s'ha acabat; | | | |
—46→
| |
si us fa rê, com si no fos, | | | ell ja és
vell i és reganyós. | 505 | | No ho veieu? Pobre Bernat! | | | Després... el noi... la Rosê... | | | és
clar... com, pobrets, els cou | | | pensant el mal que'ls van
fê, | | | vos tenen odi també; | 510 | | mes, ja'ls he
parlat... i prou. | | (MIQUEL està distret.) | | Què no voleu contestar-me? | |
|
|
| MIQU. | | Ja que
ho voleu, dic que sí. | |
|
|
| MATE. | | No us n'anireu fins pel
Carme. | | | Com s'enten?... Oh, ca! Deixar-me | 515 | | en una diada
així! | |
|
|
| MIQU. | | Com no sé en què'ls tinc
ofesos... | |
|
|
| MATE. | | I bé, caps que no hi ha res; | | | perquè'ns
van fê allò els francesos; | | | per ells tots
hi van compresos, | 520 | | i és ja dolent qui és francès.
| |
|
|
| MIQU. | | Si fins sembla que'ls estranya | | | que un francès
siga persona. | |
|
|
| MATE. | | Es la ràbia que'ls enganya;
| | | a França, com aquí a Espanya, | 525 | | hi haurà
gent dolenta i bona. | |
|
|
ESCENA VII
|
|
|
MATEU, MIQUEL i ROSER, aquesta amb dues planxes que les
posa al fogó.
|
|
| ROSE. | | Les camises d'en Melcior. | |
|
|
|
| MIQU. | | (Assentem-nos i esperem.) | 530 |
|
|
|
|
(ROSER
ha desplegat una camisa i comença a fer-li els plecs
del davant.)
|
| MATE. | | Ara veieu, el meu fill, | | | si
a tu no t'hagués trobat, | | | si aniria així planxat! | |
|
|
|
| MATE. | No
hi ha perill. | | | Quin plec li fas més estret! | 535 |
|
|
| ROSE. | |
Oh; vull que vagi elegant. | |
|
|
| MATE. | | |
—47→
| |
Vaja; quin talent més
gran! | | | Quan hi penso, quedo fret. | | | Sols n'hi va ensenyar
dos dies | | | la muller del capità | 540 | | que aquí
a casa's va allotjâ; | | | i a fê que tu no'n sabies! | |
|
|
| ROSE. | | Si això ho apren qualsevol. | |
|
|
| MATE. | | Doncs
jo ho vaig voler provar, | | | i'm vareig socarrimar | 545 | | el pit,
que daba condol. | |
|
|
| ROSE. | | Si la planxa no era al punt... | |
|
|
| MATE. | |
Així'l midó no'm fa nosa; | | | quan jo vull planxâ
una cosa, | | (Fent-ho amb
el mocador.) | | plego, i m'hi assento al damunt. | 550 |
|
|
| ROSE. | | Ja,
ja, ja! Sempre'm feu riure! | |
|
|
| MATE. | | I què saps més
dels facciosos? | |
|
|
|
|
| ROSE. | | Ja ho podeu dî; això no és
viure. | |
|
|
| MATE. | | Es clar, dona; perquè encara | 555 | | que
aquí no'ns facin cap mal, | | | què fan baix de
l'arraval? | | | A què ve l'estar-s'hi ara? | |
|
|
|
| MATE. | Sí,
ja tens raó; | | | vaig a du aigua a la fornada. | 560 |
|
|
|
|
(Se'n va, emportant-se'n la galleda.)
|
ESCENA
VIII
|
|
|
ROSER, MIQUEL i BERNAT, i MATEU quan s'indiqui.
|
|
| ROSE. | | (Quedo amb
ell sola; millô.) | |
|
|
| MIQU. | | Roser, tu saps que per'vui
| | | t'he demanat una cita. | |
|
|
| ROSE. | | Ja estem sols, què's
necessita? | 565 |
|
|
| MIQU. | | Massa que ho saps tu el que vui. | | | Vui
una dolça esperança | | | que amb afany busco fa
dies, | | | i de goig ric em faries | | | com ho és d'or el
Rei de França. | 570 | | |
—48→
| |
Vui un sí. Sí; una
resposta | | | que obri el pany de mes cadenes; | | | sí,
que a n'el cor costa penes, | | | i a n'el cor llgrimes costa.
| | | Vui posseir el teu amor, | 575 | | per més que sé
que't molesto; | | | tenir en t'ànima un puesto | | | perquè
m'hi guardis el cor. | |
|
|
|
| MIQU. | | Tú tens pietat, conciència, | 580 | | i ets
el jutge; la sentència | | | com un reo espero aquí.
| |
|
|
| ROSE. | | Miquel, avui fa quatre anys | | | que a casa vàreu
entrar; | | | amor em vau demanar | 585 | | i jo us vaig dar desenganys.
| | | Ha seguit aquest amor, | | | i de casa no us he tret, | | | perquè
sé'l bé que haveu fet | | | sempre a n'el meu protector.
| 590 | | Per ço, Miquel, he sofert | | | que'm vinguessiu cada
dia | | | a insultar-me amb la mania | | | que vos escau poc, per
cert. | | | Per ço, i més perquè en Melciô
| 595 | | no entengués vostre deliri | | | he sofert el cruel
martiri | | | que m'heu dat sens compasió. | | | Mes, al fi,
arriba a punt tal | | | perseguint-me vós encara, | 600 | | que'l
que vos vaig a dir ara | | | escolteu, Miquel, formal. | | | Orfana
vaig quedar jo; | | | en Mateu, pietós i humà,
| | | de pare'm féu, i un germà | 605 | | va donar-me amb
en Melciô. | | | Junts hem crescut i hem jugat; | | | ja xics,
per aquestes eres, | | | el vent nostres cabelleres | | | barrejava
enjoguessat. | 610 | | Jo sentia sos dolors | | | com si tingués
sos sentits, | | | |
—49→
| |
i erem encara petits | | | que ja era gran nostre
amor. | | | Ell amb mon plaer gosava | 615 | | com si mos sentits tingués,
| | | i son cor, de noi només, | | | com un cor d'home estimava.
| | | No podíem esplicar-nos, | | | pels pocs anys, el que
sentíem, | 620 | | ens volíem... i volíem, | | | estimarns... per a estimar-nos; | | | fins que'n Mateu, una
nit | | | del cel serè i brillant lluna, | | | sens dir-nos
paraula alguna | 625 | | i palpitant-li'l seu pit, | | | dintre d'on
el trist cor seu | | | d'amargura apurà el calze, | | | ens
portà dessota un salze | | | on encara hi ha una creu.
| 630 | | Ens féu agenollâ als dos, | | | mentre ell s'agenollava,
| | | i la lluna penetrava, | | | entre'l follatge frondós.
| | | En Melciô em mirava a mí... | 635 | | com jo a n'ell
tota aturdida, | | | quan, en Mateu, de seguida: | | | -Fills meus,-diu-veniu
aquí. | | | Al morir aquesta santa | | | em demanà
que ditxosos, | 640 | | en sent grans fossiu esposos; | | | concediu-li
ditxa tanta; | | | vostre amor jureu-li amb mí.- | | | I,
sens saber perquè ho feien, | | | els nostres llavis...
sí, deien, | 645 | | i els nostres cors deien: sí.
| | | Això, de xics, ens feu grans; | | | això'ns
tregué el vel del cor, | | | i es vegé que'l nostre
amor | | | ja no era amor de germans. | 650 | | I ara que ja un home
ell és... | |
|
|
| MIQU. | | (Qui tal escarni soporta?) | |
|
|
| ROSE. | |
Ara, Miquel, primer morta | | | que ser jo de ningú més! | |
|
|
| MIQU. | | |
—50→
| |
Joies, riqueses et dóna, | 655 | | a més
d'amor, mon amor. | |
|
|
| ROSE. | | Ni que vós m'omplíssiu
d'or | | | l Catedral de Girona! | |
|
|
| MIQU. | | Lluïràs
en festes i balls; | | | desitjar tan sols et toca. | 660 |
|
|
| ROSE. | | Ma
constància es una roca | | | que s'hi espunten tots els
malls. | |
|
|
| MIQU. | | La teva calma recobra, | | | i creu, puix saps
que jo ho sé, | | | que és pobre en Mateu, Rosê,
| 665 | | i que'n Melcior també és pobre. | | | Si no les
tingués d'abans | | | ni sols joies et daria. | |
|
|
| ROSE. | | Mes
llàgrimes d'alegria | | | foren mos millors diamants.
| 670 |
|
|
| MIQU. | | Pensa bé'l què és la promesa
; | | | que, casada tindràs fills, | | | i amb disgustos i
els perills | | | que sol portar la pobresa, | | | hores vindran
que'l dolor | 675 | | farà eternes. |
|
|
| ROSE. | No
pot éssê! | | | Les hores passen de pressa, | | | geloses
de nostre amor. | | | I acabem, que ja pels dos | | | poc allargar
convindria; | 680 | | si en Melciô això mai sabia,
| | | ai de mí... d'ell... i de vós! | | | Si no insistiu,
callaré; | | | mes si res torneu a dir-me, | | | jo no dec
ja contenir-me, | 685 | | i a n'el Melciô ho contaré.
| | | Ell té drets sobre'l meu cor | | | que glateix per sa
ternura, | | | i tan sols per sa ventura | | | mataria aquest amor.
| 690 |
|
|
|
| ROSE. | Oh! Sí! | | | Res més mon amor desitja. | | | Si en
un'altra ell veu més ditxa, | | | jo diré:-Cor,
mor aquí. | | | |
—51→
| |
Per ell i per en Mateu: | 695 | | l'amor, la
ditxa, la vida. | | | Així pogués de seguida | | |
probar-los-ho l'amor meu. | |
|
|
| MIQU. | | Jo sé bé'l
què és gratitut, | | | i que ho sé no tinc
de dir-te, | 700 | | mes ells, quan van protegir-te | | | no van tenir
tal virtut. | | | Tu has pagat ja, treballant, | | | l'haver-te aquí
recullit. | |
|
|
| ROSE. | | (Cor que veu tant el petit, | 705 | | com pot comprendre
el que és gran?) | |
|
|
| MIQU. | | Acceptes, doncs, mon amor? | |
|
|
| ROSE. | | Vos ho demano, Miquel, | | | per la mare que és
al cel: | | | deixeu-me estar, per favor! | 710 |
|
|
| MIQU. | | Trosseges
així amb tes arts | | | mon cor i la ditxa mia! | | | Si
mon cor és teu, ma aimia... | | | si és tot teu,
per què'n fas parts? | |
|
|
| ROSE. | | Aparteu-vos; em feu
pô! | 715 | (Fugint
d'ell.) |
|
|
| MIQU. | | Diga'm que ja no ets ingrata. | |
|
|
|
| MIQU. | L'amor
em mata! | | | Vols ser ma esposa? |
|
|
|
|
| ROSE. | (Espantada.) | Oh,
pobre de mi! | |
|
|
|
|
|
|
(Agafa una planxa del fugó i
la posa davant la la cara de MIQUEL, qui retrocedeix, al
temps que apareix MATEU amb una galleda, i BERNAT qui s'adelanta
fins a posar-se al costat de MIQUEL, sens que aquest se n'adoni.)
|
|
|
|
|
|
(Al veure a MATEU, vol fugir per l'altre costat
i es troba amb BERNAT que l'amenaça amb el càvec.)
|
| BERN. | Alto
quí! | | | |
—52→
| |
(Després d'una PAUsa. ROSER
baixa la planxa i cau abatuda, a una cadira.)
| |
Sembla que us hi atrapem. | | | Així adobeu el paraigua? | |
|
|
|
| BERN. | Hola
! Portes aigua? | | | Arruixa'l i el planxarem. | 725 |
|
|
|
|
(En
MIQUEL resta confós i amb el cap cot.)
|
|
|
|
|
|
| ROSE. | (Déu
meu! | | | Que mai es pugui estar bé.) | | (Se'n
va.) |
|
|
| MATE. | | Bernat: a dins del calaix | 730 | (Donant-li
una clau.) | | primer de la calaixera | | | de dalt, hi ha una
cartera; | | | treu-la i baixa-la aquí baix. | |
|
|
|
|
(BERNAT, en lloc d'escoltar, s'ha estat sempre mirant amb
ràbia a MIQUEL.)
|
| BERN. | | El gran tuno! Perquè
és ric... | |
|
|
| MATE. | | La cartera; que t'espero. | 735 |
|
|
| BERN. | |
Grandíssim pillo, embustero! | |
|
|
|
|
(No poguent-se
contenir, va a tirar-se damunt de MIQUEL, quan MATEU, amb
un crit imponent, el detura.)
|
|
|
|
(BERNAT enterament dominat, pren
la clau que novament li presenta MATEU, i se'n va mirant
a MIQUEL.)
|
ESCENA XIII
|
|
|
Els
mateixos i PAU.
|
| PAU. | | Ai, gràcies a Déu
que arribo! | | (Cau fatigat a una cadira; els primers
versos no pot quasi dir de cansat.) |
|
|
|
|
|
|
| PAU. | | Deixeu-me reposâ un rato; | | | estic que ni
puc bufar! | |
|
|
| BERN. | | Ja has pensat amb els bolets? | 830 |
|
|
|
|
|
|
| PAU. | | Quasi de tot he portat: | | | castanyes, nates,
bolets, | | | pinyes... |
|
|
| BERN. | Sí? A on ho has deixat? | 835 |
|
|
| MELC. | | I el dû això té
res que veure? | |
|
|
| PAU. | | Bah! De dur-ho em ve'l meu mal. | |
|
|
| BERN. | |
Vaja, donques, on ho portes? | |
|
|
|
|
| PAU. | | Les nates, aquí a les galtes; | 840 | | els
bolets, més endetràs; | | | les pinyes, aquí
en els nassos; | | | i les castanyes, al cap | |
|
|
| BERN. | | Quan jo
vos dic que és un ximple. | |
|
|
| MELC. | | I més aquell
que'n fa cas. | 845 |
|
|
|
|
|
|
(Tots
se'n van.)
|
| PAU. | | Doncs, veureu que jo era a baix... | |
|
|
| MATE. | |
Bé; que has de dî alguna cosa? | |
|
|
|
|
|
|
(Tots
tornen.)
|
|
| PAU. | | Com vós m'heu manat fa estona, | 850 | | he baixat
a llaurâ al camp, | | | i, encara jo no tenia | | | els bous
del tot apariats, | | | quan em sento aquí a l'espatlla
| | | una gran manarra:-Qui hi ha?- | 855 | | Em giro i veig un carlista.
| | | Quin homenarro més alt! | | | Tot rabiós, cara
ferrenya, | | | i uns bigotarros d'un pam. | | | Aquí el costat,
l'espasarra; | 860 | | un gecot pelut i gran, | | | fet de gos de Terranova,
| | | espueles i boina al cap. | |
|
|
| BERN. | | I doncs què la durà
als peus? | |
|
|
|
| MATE. | Bé; està clar. | 865 | | Sempre l'haveu d'interrompre | |
|
|
| ROSE. | | |
—57→
| |
Oh, i tal; cuita, esplica't, Pau! | |
|
|
| PAU. | | Jo, tot seguit
que l'he vist, | | | m'he posat a tremolar, | | | i ell amb una gran
veuarra, | 870 | | que encara'm dura l'esglai, | | | diu:-Mira, busca
a ton amo; | | | aquest paper li daràs, | | (Li
dóna.) | | i si acàs no ho volgués creure,
| | | pensant que és sols un engany, | 875 | | que tu ho has vist
podràs dir-li. | |
|
|
|
|
|
| MATE. | | (Déu meu, el que'l cor em diu | | | feu que no
siga vritat.) | |
|
|
| PAU. | | Allavores, de seguida | 880 | | fa un crit, i
lligat de mans, | | | em presenten un cristino | | | que... | (No
podent dir-ho d'emoció.) |
|
|
|
|
|
|
|
| PAU. | | En Rafel; el teu germà.
| 885 |
|
|
|
| MATE. | (No
ment el cor d'un pare! | |
|
|
| ROSE. | | (Quan més penes s'han
juntat?) | |
|
|
| MELC. | | (S'ha vist mai tanta desgràcia?)
| |
|
|
| BERN. | | (Déu meu, quin trastorn més gran!)
| | (BERNAT plora; pausa; PAU al mig.) |
|
|
| PAU. | | De seguida que m'ha vist, | 890 | | m'ha dit:-No'm coneixes,
Pau?- | | | Jo me li he tirat a sobre, | | | i, un cop amb ell abraçat,
| | | els ha costat tant de treure'm, | | | que, per poder-ho lograr,
| 895 | | a cops de sabre i culata | | | m'han deixat que tot sô
un blau | | | -Cobarts!-ha cridat, al veure'm, | | | en Rafel.-Deixeu-lo
estar!- | | | Jo l'he mirat, i li queien | 900 | | |
—58→
| |
les llàgrimes
cara avall. | | | A la fi, eixugant-se'ls ulls: | | | -Duu això
al pare-m'ha dit-Pau, | | | i aquí espero la resposta.
| |
|
|
|
|
| ROSE. | | Encara no heu vist la carta, | | | Mateu; encara... Qui sap... | |
|
|
| MATE. | | Què ha de dur, sinó
desgràcies! | |
|
|
|
| MATE. | | Llegeix, Melcior. | (Donant-li
la carta.) |
|
|
| ROSE. | Ai,
Déu vulga | 910 | | que un bon remei puga dar! | |
|
|
| MELC. | (Posant-se
al mig i llegint; creixent l'emoció per graus.) | | "Pare meu: fent mon dever | | | i batint-me d'avençada
| | | una partida emboscada | | | m'ha fet avui presoner. | 915 | | L'enemic
amb son mal cor, | | | m'ha dit que va a fusellar-me | | | sinó
dono per salvar-me, | | | dos centes unces en or..." | |
|
|
|
|
| MELC. | | Cobarts! Cobarts!.. Assassinos! | | | Quan han fet
això'ls cristinos? | |
|
|
| ROSE. | | Llegeix, si no has acabat.
| |
|
|
| MELC. | | "Teniu de temps sols sis hores | | | si voleu salvar-me,
pare..." | 925 |
|
|
|
|
| MATE. | | Com ploro jo tu no'm plores! | |
|
|
| MELC. | |
Sentireu, quan tocaran | | | les sis, una canonada; | | | si mitj'hora
n'és passada, | 930 | | la segona tiraran; | | | i si a la que
faci deu | | | el diner sense perill | | | no tenen, el vostre fill
| | | sols en el cel trobareu. | 935 |
|
|
|
|
(Pausa; gran abatiment
en tots.)
|
| MATE. | | |
—59→
| |
Maria; tu que li ets mare | | | i
ets en el cel, què hem de fer? | |
|
|
|
|
| MELC. | | I això pregunta el meu pare? | | | Vendre-us el camp. |
|
|
|
|
|
| MELC. | | Què dieu? | (Sorpresa
general.) |
|
|
| MATE. | Ma
hisenda és perduda! | | | Dir-vos-ho mai he volgut. | | | Ens ha arruïnat tanta guerra; | | | sorprès, no
sabent què fer, | 945 | | vaig vendre, i paguem lloguer | | |
de casa i del tros de terra. | |
|
|
| MELC. | | I no'ns ho havíeu
dit mai! | |
|
|
| MATE. | | Per no dar-vos pena, dient-ho. | |
|
|
| ROSE. | | (Tant
que haurà patit ell fent-ho, | 950 | | i no llençar
un sol ai!) | |
|
|
| MELC. | | Allavores, no hi ha més: | | | a
veure a n'els rics del poble; | | | tots ells tenen el cor noble
| | | i tornarem amb dinês | 955 |
|
|
| MATE. | | Ai; ja m'ha sentit ta
mare, | | | i des del cel t'aconsella! | |
|
|
| MELC. | | Tu, Bernat; a
ca l'Abella. | | | Vós a casa en Roure, pare. | | | Tu, Rosê,
al senyor Rectô. | 960 | | En Pau, a câ'l senyô
Alcalde. | | (Tots indiquen gust amb fer-ho.) |
|
|
| ROSE. | | (Déu vulga no sia en balde.) | |
|
|
| MATE. | | Ja'l cor
em dicta que no. | |
|
|
| MELC. | | Agenolleu-vos, pregueu; | | | si algú
cobra-ho no confia, | 965 | | treballant de nit i dia | | | digueu que
li tornareu. | | | De câ'l senyô Alcalde, tu | | | porta
aquí els mossos armats | | | perquè aquests diners
juntats | 970 | | algú d'ells pugui anâ a duu. | | | Valor,
pare! |
|
|
| MATE. | | |
—60→
| (Entusiasme.) |
De seguida! | |
|
|
| MELC. | |
Vos guiarà la meva mare! | | (Se'n
va.) |
|
|
| MATE. | | Què vols que no faci un pare | | | per salvar
d'un fill la vida? | 975 |
|
|
ESCENA XVI
|
|
|
BERNAT, MELCIOR, MATEU
i ROSER.
|
| MELC. | (Sense veure a BERNAT; amb dolor.) | | (-Impossible!-tots em diuen; | | | també estan quasi
arruïnats; | 1025 | | també pels trastorns passats | | |
amb misèria quasi viuen.) | | | |
—62→
|
|
|
|
|
(S'asseu, BERNAT,cautelosament,
pren el càvec i se'n va, quan entra MATEU.)
|
| MATE. | | (No pot ser; no hi ha esperança; | | | tants
trastorns i tanta guerra | | | ha empobrit esta terra; | 1030 | | ningú
en té, i el temps avança! | |
|
|
|
|
(S'asseu
a l'altre costat de MELCIOR sens veure's l'un de l'altre.
Entra ROSER.)
|
| ROSE. | | (Ja la pietat és mentida! | | | Gasten per guerra un tresor, | | | i no's troba un grapat
d'or | | | per a salvar una vida!)
| 1035 | (Pausa.) |
|
|
| MATE. | | (Si en Melcior més ditxós fos!...)
| |
|
|
| ROSE. | | (Si en Mateu...) | (S'alça cada u
a son vers.) |
|
|
| MELC. | (Si
la Rosê...) | | (Al trobar-se es queden sorpresos.) |
|
|
|
|
| ROSE. | Mateu! | (Interrogant-se
pel resultat.) |
|
|
|
|
|
|
| MATE. | | Ni una esperança, Déu meu! | 1040 |
|
|
|
|
|
|
|
| MATE. | L'hora! | | | (Ai, el cor, quin fret de neu!) | | | Fill meu, fill meu
del meu cor! | | | La joia més estimada!
| 1045 | (Canonada.) |
|
|
|
|
|
(ROSER cau agenollada invocant al cel; MATEU, a una cadira, pres d'un plor que aconsola MELCIOR.)
|
| ROSE. | (Oh,
Déu meu! La canonada! | | | Ten pietat de son dolor!) | |
|
|
