ESCENA PRIMERA
|
|
|
D. ENRIQUE, PACHORRA.
|
| ENR. | |
No olvides que hoy es la marcha. | |
|
|
| PAC. | | De esto hablar quería
luego. | | | ¿Y esta muchacha? ¿y su fuego? | |
|
|
| ENR. | | Se convertirá
en escarcha. | |
|
|
| PAC. | | Capitan, vamos ar caso, | | | V. tiene corazón,
| | | y así herir sin compasión | | | ni lo hace
un sordao raso. | | | Ya ve uté... ni una pesseta | | |
puede ar fin valerme á mí, | | | pero debe hacerlo
así; | | | cásese V. con Mundeta. | |
|
|
|
| PAC. | | ¡Si ella por V. está loca!
| |
|
|
|
|
|
|
|
| PAC. | | Claro, pues si en er lugar | | | la llaman la señorita.
| | | ¿Cómo puede V. no amarla | | | con tal cintura, si
al verla | | | por er temor de romperla, | | | no se atreve uno
á tocarla? | | | Sin cuñados y sin suegras | | |
y hermosa... | (Entusiasmantse.) |
|
|
|
| PAC. | | ¡Si son sus ojos tan grandes | | | dos
güevos con yemas negras! | |
|
|
| ENR. | | Por lo mismo es que
mi fuego
| | | |
—26→
| | esta vez fué mas voraz, | | | pero yo amo
al compás | | | del bélico himno de Riego. | | |
En mi amor no hay ceguedad; | | | es mas libre que Espartero;
| | | tantas veo, tantas quiero, | | | y viva la libertad. | | | Tengo
en Sans, en Mataró, | | | en Madrid, en Barcelona | | |
en Cádiz, en Tarragona.... | | | hasta una en Benicarló.
| | | Y de filósofo á guisa, | | | como habrás
podido ver, | | | he cambiado de mujer | | | como cambio de camisa.
| | | Ni me pone esto en un potro, | | | ni de amor nunca desbarro;
| | | las novias como el cigarro, | | | quemé uno, voy por
otro. | |
|
|
|
|
(En aquest moment acabat 'l puro 'l llensa, y treyentne
un altre 'l encen.)
|
| PAC. | | Para hacerlas padecer.... | |
|
|
| ENR. | |
Respeto siempre su honor. | |
|
|
|
|
|
| ENR. | | Cate ahí una queja nueva | | | que no
había de tí oido. | |
|
|
| PAC. | | Es, señor,
porque he leído | | | y leo mucho á Trueba, | | |
y sus sencillas lecciones | | | tanto el corazón entíende
| | | que al leerle se comprende | | | el mal de los corazones.
| |
|
|
| ENR. | | Corriente, pues, lee á Trueba, | | | y déjame
á mí tranquilo. | |
|
|
| PAC. | | Imposible: me horripilo
| | | de las penas que esto lleva. | | | Al menos á esta
chiquilla | | | hoy desengáñela V. | |
|
|
| ENR. | | ¿Y todo
esto al fin por qué? | |
|
|
| PAC. | | Para su bien... ¡pobrecilla!
| | | Tiene un novio que la quiere. | |
|
|
|
|
PAC. | Y
ella le desprecia, | | | con la esperanza necia | | | de que V.
por ella muere. | |
|
|
| ENR. | | ¡Nada! ¡nada! que no he dicho, | | |
que me ame y que piense en mí, | | | y que sufra mucho.
|
|
|
| PAC. | Sí;
| | | pues es un lindo capricho. | |
|
|
| ENR. | | Verás como esto
conviene. | | | Ahora vamos á Tortosa; | | | sabes que allá
quedó Rosa | | | á quien yo amé como un
nene.
| | | |
—27→
| | Ni me acordé ya mas de ella; | | | pero hoy
que á Tortosa voy, | | | le escribo un billete, y hoy
| | | la encontraré amante y bella. | | | Lo mismo es Mundeta
aquí, | | | por si yo vuelvo algun día, | | | si
al dejarla en mi confia, | | | al volver es para mí.
| |
|
|
| PAC. | | Las encontrará V. nuevas. | |
|
|
| ENR. | | Es que quiero
una segura. | |
|
|
|
| ENR. | Ya
me apura: | | | ¡calla y véte con tus Truebas! | |
|
|
|
|
(PACHORRA
se 'n va com un xich sofocat, y després de dá
uns quants passos torna enderrera.)
|
|
| ENR. | | Lleva esta carta al correo. | | (A una carta
que ja habia dut de dintre hi posa l' sobre.) |
|
|
| PAC. | | Se cumplirá
su deseo. | | (Ap) | | Será la carta de Rosa. | |
|
|
| ENR. | |
Le digo aquí que he llorado | | | y me olvidé....
| (Repassant la carta despres que ha posat 'l sobre.) | La
botella. | | |
(PACHORRA li porta una ampolla que hi haurá
sobre la taula, y ell tira ab molt cuidado dos gotas de aygua
sobre la carta.)
| | Dos lágrimas... que vea ella | | | que realmente fué mojado. | | (Tanca la carta sense
hostia ni lacre, y l' hi dona.) |
|
|
| PAC. | | Se olvidó V.
de la oblea. | |
|
|
| ENR. | | Ciérrala tú con el sello | | (Se
'n va.) |
|
|
| PAC. | | Pues señor, vamos á ello: | | |
ha sido inútil tarea. | |
|
|
ESCENA III
|
|
|
MUNDETA, luego ENRIQUE.
|
| MUN. | | ¡Si
ha de ser vritat, Deu meu, | | | mateume d' una vegada! | | | | |
|
|
|
|
(Surt
D. ENRIQUE y ella no 's alsa fent cara seria.)
|
| ENR. | | ¡Mundeta!
¿estás enojada? | |
|
|
| MUN. | | Perque conech l' amor teu.
| | (Ironía.) |
|
|
| ENR. | | ¡Vamos tontuela! | | (Volentli agafá
la má.) |
|
|
| MUN. | (Cremada retxassantlo.) | | ¡No 'm toquis!
| |
|
|
|
| MUN. | ¡Estigas
dich! | | (Enrique la vol torná á tocá
y trayense una agulla decap diu amenassantlo.) | | 'T
punxaré (Ell riu) . Jo no rich. | | | Ab aixó,
tu no 'm provoquis. | |
|
|
| ENR. | | ¿Con qué hay moros en la
costa? | |
|
|
| MUN. | | Y que no crech que se entornin | | | mentres tals
prendas t' adornin: | | | per lo tan tórnam resposta.
| | | ¿Es vritat que ahí al café | | | vas ensenyá
'l meu retrato, | | | y hasta hí vas fé broma
un rato? | |
|
|
| ENR. | (Ap.) | | ¡Charlatanes! | (Cremat.) |
|
|
|
|
| MUN. | | ¡Home! ¿qué no ho has sentit? | | | Si has mostrat...
¡M' ofega la ira! | |
|
|
|
| MUN. | | ¿De
debó? ¡Ah! ¿No ho has dit? | |
|
|
| ENR. | | Te lo juro por...
| (No sab que dí.) |
|
|
| MUN. | (Contenta.) |
¡Be, be! | | | ja basta que tu m' ho dígas. | |
|
|
|
|
|
| MUN. | Sí:
aíxó deu sé. | | | ¡Lo que ha patit lo
meu cort! | | | M' han dit que habias parlat | | | que t' habias
alabat | | | que hasta 'm ferias l' honor. | | | ¡Y aquesta idea
malvada | | | es la que 'm dava martiri! | | | Jo 't puch estimá
ab deliri, | | | pero sé que soch honrada. | |
|
|
|
| MUN. | | Lo estrany es si no ho has dít,
| | | |
—29→
| | d' hónt la veu haurá surtit. | |
|
|
| ENR. | | Es
que lo habrán presumido. | |
|
|
| MUN. | | Ja veurás jo
á la Carmeta | | | quant me torni á portar novas.
| |
|
|
| ENR. | | ¿Cómo si el alma me robas, | | | puedo hacer esto,
Mundeta? | | | Dame á besar esa mano | | | que hizo Dios
de rosa y nieve. | |
|
|
|
|
| MUN. | | Respon á cas y m' hi allano.
| |
|
|
| ENR. | | Habla pues, con ansia espero. | |
|
|
| MUN. | | M' han dit que
marxas aviat. | |
|
|
|
|
| ENR. | | Pero es por muy pocos días;
| | | por eso no te lo he dicho... | | | el coronel... un capricho.
| |
|
|
| MUN. | | ¡Ay ¡adeu siau alegrías! | | | ¿Es dí que
cap mes vetllada | | | veurem, quant la lluna isca, | | | com sobre
la flor rellisca | | | tot brillejant la rosada? | | | ¿Es dir
que may mes ab tú | | | tinch de baixá á
la glorieta | | | Tu no estimas la Mundeta? | | | No ho fassis
veure á ningú. | |
|
|
| ENR. | (Ap.) | | Ahora
le entra el furor. | |
|
|
| MUN. | | ¡No hi ha rosa sense espina!...
| | | Buscabas una joguina, | | | y has jugat ab 'l meu cor. | | |
ENR. No, Mundeta, tú no sabes | | | lo que esta ausencia
me es cruel; | | | mas lo manda el coronel, | | | y estas cosas
son muy graves. | | | Pero en el viaje, en el carro, | | | y hasta
mudando los tiros | | | te mandaré mis suspiros, | | | por
el humo del cigarro. | | | Luego allá la comision | | |
desempeño en pocos dias... | |
|
|
| MUN. | | ¡Ay! ¡adeu siau
alegrías! | |
|
|
|
|
|
| MUN. | (Alegría infantil.) | ¿De debó? | |
|
|
|
|
|
| MUN. | Ditxosa
'm fas. | | | Torna donchs, y de seguida | | | ho arreglem, casantnos,
tot; | | | perque jo en aquet poblot | | | pot sé hi perdria
la vida. | | | Afigúrat jo estant feta | | | sempre aná
á palco al Liceo,
| | | |
—30→
| | y als Campos, y á tant
recreo, | | | si 'm haig de trobá aquí estreta.
| | | Tothom m' nota y ab rahó | | | 'l pare 'm diu que
tinch fums, | | | y hasta per seguí 'ls costums | | | 'm
vol fé beure ab porró. | | | Si porto ret se m'
apura; | | | si duch mirinyach s' altera, | | | y 'm diu que jo
en pollera | | | ja hi anava sent criatura. | | | Treume donchs
tu d' aquet pas, | | | ó com pardal que de rabia | | | 's
mort á dintre la gabia, | | | morta un dia aquí
'm veurás. | |
|
|
|
| MUN. | |
Quant 'm miras 'm traspasas. | | | Ara haig de dá dos
carbassas | | | per donarte á n' á tú 'l
cor. | |
|
|
| ENR. | | ¿Es que tu mano han pedido? | |
|
|
| MUN. | | M' han demanat
á n' al pare. | |
|
|
|
|
| ENR. | | Pues adios!... (Ap.) ¡Cuánto
he mentido! | |
|
|
| MUN. | | ¿Antes de marxá 'ns veurem? | |
| |
|
|
| ENR. | | ¿Y lo preguntas, Mundeta? | | | La mano | (Demanantli
per besarla.) |
|
|
| MUN. | (Dantli ab coqueteria.) | Vamos.
|
|
|
|
|
(Enrique li fa un petó á la má,
surt 'l sargento y diu.)
|
|
|
|
(Enrique li va á fé 'l altre petó,
y al moment que ja te la cara prop la má quant apareix
JOSEPH, y la sorpresa es tan gran, que tothom queda ab la
mateixa posició formant quadro.)
|
ESCENA IV
|
|
|
MUNDETA, ENRIQUE, PACHORRA Y JOSEPH.
|
|
|
| MUN. | (Ap. á Enr. comprenentse.) | | Disfrassém.
| | | ¿No ho veu, home, á n' aquí al dit? | | | ¡Ay
quin mal! | (Fingint dolor.) |
|
|
|
|
(Jos. que
al principi s' ha cregut que li besavan la má y s'
ha cremat, al sentir: Ay quin mal, cambia d' aspecte y se
hi acosta ab interés.)
|
|
|
|
| MUN. | | Arreglant las pots del llít.
| |
|
|
| ENR. | | ¡Pues señor, yo nada veo!... | | | ¡Ah! ahora... | (Fent
com qui l' hi treu.) |
|
|
|
| MUN. | | ¡Ay Deu meu! ja 'm trobo bé.
| |
|
|
| JOS. | | ¡Oh! un cop fora es un recreo. | |
|
|
| ENR. | (Ap.) | | Lo
creyó. | (Per Jos.) |
|
|
|
| JOS. | (Ap.) | | No 's pot sé
may mal pensat: | | | jo al entrá hauria jurat | | | que
ell li besava la má. | |
|
|
| PAC. | | ¡Si estaré viendo
visiones! | |
|
|
|
|
(D. ENRIQUE figurant que li cau la punxa á
terra, cull una palla, y ensenyantla á JOSEPH.)
|
|
|
| ENR. | | Estaba torpe Mundeta. | | | La pido
á usté mil perdones.
| | (Fent cumpliment.) |
|
|
| MUN. | | ¡Oh! ¡semejante palabra!.... | | (Cumpliment.) |
|
|
| ENR. | |
Queden con Dios. | (Se 'n va.) |
|
|
|
| PAC. | | Todo lo vence el amor, | | | ó sea la pata de
cabra. | | (Se 'n va per un costat.) |
|
|
ESCENA V
|
|
|
JOSEPH y MUNDETA.
|
| JOS. | | No sé
si t' hi saludat... | | | Bon día ab la companyia. | |
|
|
|
MUN. | | ¿Hi ha algú altre? No ho sabia. | |
|
|
| JOS. | | L' Angel
que duhem al costat. | |
|
|
|
|
|
—32→
|
| MUN. | | Ja ho pots veure, aixís,
aixís. | |
|
|
| JOS. | (Ap.) | | Vaya, aixó es
un compromís; | | | tenen rahó qu' es senyoreta.
| |
|
|
|
|
| MUN. | | Crech que 'l treballá t' engreixa.
| | | Asséntat. |
|
|
|
|
| JOS. | | Sempre has de está bromejant.
| | (Ap.) | | Déixam pensá 'l qu' haig de dí.
| |
|
|
|
|
(Es posa á pensá ab l' dit al nas, y quant
torna en sí per la pregunta de MUNDETA, no sabent
qué respondre, diu 'l vers marcat.)
|
|
|
| MUN. | (Rient.) | | ¿Si? Donchs senyal
de música. | |
|
|
| JOS. | | Donchs corrent, ja 'm tens aquí.
| |
|
|
|
| JOS. | |
¿No te n' ha parlat ton pare? | |
|
|
|
| JOS. | Donchs
jo vinch ara | | | á sabé qué 's decideix.
| |
|
|
| MUN. | | Que sento molt lo que 't passa. | | | Jo t' hi inspirat
amor, | | | y ab sentiment del meu cor | | | t' hauré de
dá... una... carbassa... | |
|
|
|
| MUN. | Que
no pot sé. | | (No gosa.) |
|
|
| JOS. | | ¿Y ab quína
cara ho dius? | |
|
|
|
|
| MUN. | | ¡Home, tant de nou 't ve! | |
|
|
| JOS. | | Ves si
m' ha vingut de nou, | | | que m' has fet esgarrifá | | (Ab rabia) | | com quant se sent grinyolá | | | á
la curriola del pou. | |
|
|
|
|
|
| JOS. | | ¡Jo crech que no estich en
mí! | | | ¡Me sembla que 'l cap se m' obra! | | (Amenassant.) | |
O 'm dius alt lo que has dit baix, | | | ó
ara 'm tiro daltabaix | | | de la bastida de l' obra. | |
|
|
| MUN. | |
¡Ay Joseph, per mor de Deu! | |
|
|
| JOS. | | ¡Després de tota
la vida | | | d' estimarla! ¡Desagrahida! | | | que així
pagas l' amor meu! | | | Així matas ab capritxos | | | lo
que antes 'ns estimavam | | | quant corrent per quí jugavam
| | | y eram tots dos dos bolitxos. | | | Es cert que ara ets molt
guapeta, | | | pero llavors.... ¡mans més finas! | | | semblavas
d' aquestas ninas
| | | |
—33→
| | que ara van ab maquineta. | | | 'Ls cabells
rossos y ab brillo | | | corrent per l' ayre s' alsavan, | | |
y 'ls teus rissos ¡ay! semblavan | | | encenalls de dauradillo.
| | | Buscavam sempre fent bulla | | | etzabaras pels camins; | | | jo arrancaba 'l baylarins, | | | y tú 'ls venías
á agulla. | | | Y 'ls meus pares ja difunts: | | | Vet aquí
marit y molla, | | | 'ns deyan, dintre d' una olla, | | | de tant
que 'ns trobavan junts. | |
|
|
| MUN. | | ¿Qué hi farás?
alló ha passat, | | | allavors eram criaturas, | | | y ara
ja... |
|
|
| JOS. | Las
amarguras | | | en sent grans han arribat. | | | ¡Deu meu, aquest
Barcelona | | | qué 'n fá de mal á las
noyas! | |
|
|
| MUN. | | ¿Que 't creus que som tan baboyas? | |
|
|
| JOS. | | Pero
per çó tot s' enrahona. | | | Si es perque ara
só poch jo, | | | soch molt jove, tinch ofici; | | | per
tú faré un sacrifici, | | | treballaré
com un lleó. | | | Plegaré al vespre á
las vuyt, | | | y vindré net del treball, | | | no duhent
sobre un encenall, | | | ni á las mans gens d' ayguacuyt.
| | | Si no t' agrado duhent gech, | | | per festas duré
levita. | |
|
|
| MUN. | | Aixó no, per çó no quita...
| |
|
|
|
|
| JOS. | | Fins que tinga algún ahorro, | | | 't
veuré, festejarém, | | | vindré aquí,
y no 'ns casarém | | | que no 't pugui fe dú gorro.
| |
|
|
| MUN. | | T' hi dit que no, y acabat. | |
|
|
| JOS. | | ¡No! Donchs cap
á la bastida. | |
|
|
| MUN. | | ¡Joseph! | (Crit terrible,
aterrorisada) |
|
|
|
| MUN. | Aquí
desseguida. | | (Ap.) | | Es capás d' un disbarat.
| | | No m' has dit que m' estimavas? | |
|
|
| JOS. | | Preguntau tú
á n' al meu cor... | | (Ap.) | | ¡Ara 'm va que ni
un vapor! | |
|
|
| MUN. | | ¡Y així l' amor 'm probavas! | | (Ap.) | |
Veyém de darli un consol. | |
|
|
| JOS. | | ¡Ah Manel! hem de
matarnos. | | (Ap.) |
|
|
| MUN. | | ¿Creus tú que sense
casarnos | | | no puch jo estimarte molt? | |
|
|
| JOS. | | ¡Mes casarte
ab en Manel! | |
|
|
| MUN. | | ¡Jo ab en Manel! ¿qui t' ho ha dit? | | | JOS. Ell mateix.
|
|
|
|
—34→
|
|
|
| MUN. | ¡Ho
juro pe 'l cel! | | | Ja veurás jo al gatamoix, | | | quina
felpa, no s' escapa. | |
|
|
| JOS. | | ¡Ves com més aviat s'
atrapa | | (Ap.) | | un embustero que un coix! | |
|
|
| MUN. | |
Per ara no 'm vuy casar, | | | y per çó es que
't dich que no: | | | ¿trovas si es motiu aixó | | | perque
tú 't vulguis matar? | |
|
|
| JOS. | | Essent d' aquesta manera....
| | | Mes qui reb cops tan amarchs.... | |
|
|
| MUN. | | Prop del dilluns
ve 'l dimars, | | | per çó ningú 's desespera.
| | | Si 't arribas á matá | | | desseguida t' aborreixo.
| |
|
|
| JOS. | | ¡Ah! no, no, viuré, y no 'm queixo, | | | estimam
com á germá. | | | Mes sí veyent l' amor
meu | | | algún día vols sé mèva,
| | | basta una paraula tèva: | | | me la dius y seré
teu. | |
|
|
|
|
|
|
|
| JOS. | Aixó
sí | | | qu' es quedá ab un pam de nás. | | (Se
'n va.) |
|
|
ESCENA VII
|
|
|
MUNDETA y MANEL.
|
|
| MUN. | ¿Tú?
¡hola! | | | Ja pots entrá.
|
|
|
|
—35→
|
| MAN. | Deu
te guart. | | | No sé si he fet un xich tart, | | | perque
'n Pau m' ha fet tabola. | |
|
|
| MUN. | | ¿Y donchs, noy, qué
dius de bó? | |
|
|
| MAN. | | Jo, per ara, gracia á Deu....
| |
|
|
|
| MAN. | ¿En
Bartomeu? | | | Li ha parit la Concepció. | |
|
|
|
| MAN. | ¡Qué
no hi atinas! | | (Com fent posta) |
|
|
| MUN. | | ¿Pot sé
un noy molt aixerit? | |
|
|
|
|
|
|
|
| MUN. | | ¡Pobre pólvora si no | | (Encara
rient.) | | l' haguessis ja al mon trobada! | |
|
|
| MAN. | | No sé
quí l' haurá inventada, | | | tothom diu que no
soch jo. | |
|
|
| MUN. | | Y diuhen bé; pero al cás. | | | ¿Ha anat tot bé? |
|
|
| MAN. | Així
ho diuhen; | | | pero com que de mí 's riuhen.... | |
|
|
|
| MAN. | | Sino que la Serafina
| | | ha volgut que fos padrí, | | | y si tú 'm donas
el sí, | | | podrás esse la padrina. | |
|
|
| MUN. | | Donchs
sento molt lo que passa, | | | y que tú 'm portis amor;
| | | pero ab sentiment del cor | | | t' haig de doná una
carbassa. | |
|
|
|
| MUN. | Perque
no puch, | | | ni 'm vuy casá |
|
|
| MAN. | ¡Sí!
Ja ho veig, | | (Plorós.) | | tot aixó
es perque só lleig. | |
|
|
|
| MAN. | | Y com que tú ets tan guapeta.... | |
|
|
| MUN. | | ¡Tú
sé lleig! no m' hi convinch. | |
|
|
| MAN. | | Donchs tothom
me diu que tinch | | | no mes que una cama dreta. | |
|
|
| MUN. | | ¡Ja,
ja, ja!Donchs ningú erra. | |
|
|
| MAN. | | Jo m' ho miro
y no ho sé veurer. | |
|
|
| MUN. | | Donchs á fé
que ho pots ben creurer, | | | perque l' altre bè es
l' esquerra. | |
|
|
|
| MUN. | |
¡Pot sé no hi havías pensat. | |
|
|
|
| MUN. | | Sí, home, ho diuhen
per çó. | |
|
|
| MAN. | | Ja veurás, ara que hi
penso, | | | que t' hi guardat una rosa. | | (Se treu la rosa
embolicada en un mocadó gran ordinari; 'l desembolica,
y queda no mes que 'l tronch de la fló, cayent las
fulls á terra.) | | |
—36→
| | ¡Macatxo! |
|
|
|
| MAN. | | ¡Quasi be á cremá 'm
comenso! | |
|
|
| MUN. | | ¡No se t' ha de desfullá! | |
|
|
|
| MUN. | | Ja es cert que Deu 't va fé,
| | | Manel, y 't va deixá está. | |
|
|
| MAN. | | Be, be,
be, deixat de broma; | | | ves si 'm vols ó si no 'm
vols, | |
|
|
| MUN. | | ¡Si veig que fas tants bunyols! | | | Cásat
ab la de can Coma. | |
|
|
| MAN. | | ¡Ah qué n' ets d' espatotxina!
| |
|
|
| MUN. | | ¿No veus que tú no ets per mí? | |
|
|
| MAN. | |
¡Uy, uy, uy, fugiu d' aquí! | | | ¡Qué 's fina
la mussolina! | |
|
|
| MUN. | | Aixís no 't vindrá de
nou. | |
|
|
|
|
| MAN. | ¡Qué
's delicat | | | 'l drap, de la cuyna! |
|
|
|
| MAN. | | Donchs més hi perts tú que jo; | | | perque
jo tinch molts diners, | | | y després l' oncle Francés
| | | 'm donava 'l talladó; | | | la tía Perica 'ls
cantis; | | | la germana de la Justa | | | dotze culleras de fusta...
| |
|
|
| MUN. | | Si que no cal que t' espantis. | |
|
|
| MAN. | | Y després
l' oncle Menut, | | | un rellotge, ab la Dolores, | | | d' aquells
que en tocant las horas | | | surt l' aucell y fa cucut. | |
|
|
| MUN. | |
Val mes que en compte d' aixó | | | 't paguin una casulla,
| | | y 't fassis... |
|
|
| MAN. | Be,
poca bulla, | | | tu respon si 'm vols ó no. | |
|
|
| MUN. | | Noy,
á mi ningú m' atrapa, | | | ja ho sabeu, no só
tornera. | |
|
|
| MAN. | | Donchs si tu ets tan embustera | | | vaig y
'm faig soldat del Papa. | |
|
|
| MUN. | | Ja que tens de fé
un desastre | | | ves á 'ls moros com en Panxo. | |
|
|
| MAN. | |
¡No, no, á Roma que per ranxo | | | dónan arrós
ab pollastre! | |
|
|
| MUN. | | Home, fes lo que pensavas, | | | veste
á passá capellá. | |
|
|
| MAN. | | Si tu no 'm
vols estimá, | | | no vuy... ¡perque 'm enganyavas! | |
|
|
| MUN. | | ¿Y de qué t' hi enganyat? | |
|
|
| MAN. | | ¡No es pas
res! ¿Y las posturas | | | que 'ns 'biam fet sent criaturas?
| |
|
|
| MUN. | | ¡Que hi farás! ¡alló ha passat! | |
|
|
| MAN. | |
Y be, estímam, allavoras | | | tot anirá ab alegría,
| | | |
—37→
| | jo 't portaré cada día | | | á missa,
á las quarant' horas. | | | al altar de Sant Tadeu, | | | á Sant Pau, al novenari, | | | á la oració,
al rosari | | | y hasta á fé algun jubileu. | | |
MUN. No ets la meva mitja tronja, | | | y no 'ns avindrém,
fill meu, | | | m' agrada molt cumplí ab Deu, | | | pero
per tant fora monja. | |
|
|
| MAN. | | Sí, sí, vaja, bonas
rahons | | | per veure si aixís te 'n salvas. | |
|
|
| MUN. | |
Y si per cas de Pedralbes, | | | que menjaría matons.
| |
|
|
| MAN. | | Bueno, ¿qué has determinat? | |
|
|
| MUN. | | Ja van tres. ¡Que
no, cap d' asa! | |
|
|
| MAN. | | Donchs bueno, fujo de casa, | | | y vaig
á ferme soldat. | | (Desesperat dona dos passos cap
al fondo.) |
|
|
| MUN. | | ¡Y fora capás de ferho! | | | ¡Manel!
|
|
|
|
| MUN. | Aquí
de seguida. | | | Si ho fas, may mes en la vida | | | 't só
amiga ni vuy serho; | | | pero si 't quedas aquí... | | | ¡quí sap! 'l temps va passant; | | | jo m' hi puch
aná pensant. | | (Ap.) | | Pot sé aixó
'l podrá ablandí. | |
|
|
| MAN. | | Si ho promets... m'
esperaré. | |
|
|
| MUN. | | De mes verdas se 'n maduran, | | | aquets
punts no s' asseguran, | | | peró quí sap... tot
pot sé. | |
|
|
| MAN. | | Vaja donchs, á n' á tu
't toca; | | | jo sempre t' estimaré; | | | quant á
n' á tu 't vinga bé | | | no mes has d' obrir
la boca. | |
|
|
| MUN. | (Ap.) | | ¡Quíns xicots! ¡qué formals
son! | |
|
|
| MAN. | | Pénsahi luego, que só gran, | | |
y si tardém 'm dirán: | | | ¡Eh, tan gran y va
á la font! | |
|
|
|
| MAN. | Vaig
á doctrina. | | | Adeu
| (Fent una caricia tonta.) |
|
|
|
|
| MUN. | Vaja,
que aixó | | | es dá una carbassa fina.
| |
|
|
ESCENA X
|
|
|
MUNDETA y PACHORRA.
|
| MUN. | | ¿Es V.
quien le ha llamado? | |
|
|
| PAC. | | Sí; pero ya el capitán
| | | debe verle y hablarán. | |
|
|
| MUN. | | Així ja no
hi haurá enfado. | | | ¿Y vosté que no está
á punt? | |
|
|
| PAC. | | Yo no marcho hasta mañana. | |
|
|
| MUN. | | ¿Qué pot sé ha tingut galbana? | |
|
|
| PAC. | |
Aguardo al teniente Irun. | | | Mas ahora que estamos solos
| | | quiero hablar. |
|
|
|
| PAC. | | Er mocito este y usté, | | |
Mundeta, son los dos polos. | |
|
|
|
|
| MUN. | | Vagi esplicant 'l per qué. | |
|
|
| PAC. | |
Evitar que sufra V. | | | es hoy mi único afan. | | | El,
no hay duda, es un cadete | | | por lo pollo y lo galan, | | |
pero si V. es un volcan, | | | él de frío es un
sorbete. | | | Son Vds. tan honrados... | | | tan buenos, y me
interesa, | | | porque, la verdad, me pesa | | | que así
sean engañados. | |
|
|
| MUN. | | Ay, 'm fa un trip trap 'l cor...
| |
|
|
| PAC. | | Así á todo pongo dique. | | | No ame V.
á D. Enrique; | | | él por nadie siente amor.
| |
|
|
|
| PAC. | ¿Pruebas?
imposible; | | | me puedo comprometer.
| | (Vacilant.) |
|
|
| MUN. | | No tinga pó
| (Ab firmesa.) | (PACHORRA li dona una carta mirant que ningú
escolti.) | ¿Puedo
leer? | |
|
|
|
| MUN. | (Ap.) | ¡Aixó
es terrible! | | (Desplega la carta convulsivament,
y llegeix baix notantse en son semblant trasmudacions de
ira y dolor.) |
|
|
| PAC. | | ¡Lástima que este palmito!
| | | |
—40→
| (Per lo que sufreix.) | | Si lo sé la echo al correo.
| |
|
|
| MUN. | | ¿Ha llegit? | (Horrorisada.) | 
|
|
|
| PAC. | ¡Oh!
es un recreo, | | | basta cualquier parrafito. | | (MUNDETA
com delirant llegeix la carta, y va creixent sa desesperació,
fins que cau abatuda.) |
|
|
| MUN. | | Volveré á tus
brazos ciego; | | | sin tí solo lloré hiel; | | |
ahora mojo este papel | | | con dos lágrimas de fuego.
| |
|
|
| PAC. | | Ya ve V. lo que es su amor. | |
|
|
| MUN. | | ¡Y aquí
hi ha una llágrima séva! | |
|
|
|
| MUN. | ¡Mare
meva! | | | ¡Mare meva del meu cor! | | (Li cau la carta
que PACHORRA cull y plega.) |
|
|
ESCENA XI
|
|
|
Dits y ANTON.
|
|
| MUN. | (Tirántseli als brassos.) | ¡Pare!
|
|
|
|
| MUN. | | ¡Que ell m' havia enamorat! | |
|
|
|
| MUN. | M'
ha enganyat! | | | Jo 'l gués cregut á vosté.
| |
|
|
| ANT. | | ¡Pero 'l honor! | (Ab veu terrible.) |
|
|
| MUN. | (En un arranch
y ab orgull.) | ¡Ah! no, no,
| | | |
—41→
| | soch honrada, soch
honrada! | |
|
|
|
|
| ANT. | | Ja veurás quant surti
jó! | |
|
|
| PAC. | | Mundeta!
| (En tó suplicant
y volent dir que 'l comprometen terriblement si dihuen res.) |
|
|
| MUN. | ¡Per
mort de Deu! | | | No, pare, dexeuho corra, | | | mataría
á n' en Pachorra, | | | y ho dech tot al favor seu. | |
|
|
|
|
| ANT. | | Re, vaja, donchs callaré, | | | pero no
sé si podré | |
|
|
| MUN. | | Feuho, que ha estat generós.
| |
|
|
|
| MUN. | |
Sí; donchs que no noti ré, | | | se 'n anirá,
'm casaré, | | | y 'm venjaré de ell així.
| | (A Pac.) | | A V. gracias por la nueva, | | | se las doy de corazón.
| |
|
|
| PAC. | | No, las gracias de esta acción | | | déselas
V. á Trueba. | | (Se 'n va.) |
|
|
| MUN. | | ¡Lo desengany
umple 'l vuyt | | (Ap.) | | del pit que ara despadassas!
| |
|
|
| ANT. | | Vaja, es día de carbassas; | | | ab aquesta vint
y vuyt. | |
|
|
ESCENA XII
|
|
|
MUNDETA, ANTON, D. ENRIQUE, en traje de marcha.
|
| ENR. | | Adios, patron
| (Dantli la má.) |
|
|
| ANT. | (Anant á esplotar.) | ¡Deu lo guart! | |
|
|
|
| ANT. | (Transacció.) | ¡Vaja,
donchs, buen viento! | |
|
|
| ENR. | | Salgo de este alojamiento | | |
con verdadero pesar. | | | Y crea V. que prendado | | | del asilo
que ahora pierdo, | | | guardaré un dulce recuerdo | | |
del tiempo que aquí he pasado. | |
|
|
| ANT. | | ¡Así
se rompiese V. | | (No podentse aguantar.) | | fins hasta
la nuez del cuello! | |
|
|
| MUN. | | ¡Pare! | (Ap.
y mes suplicant.) |
|
|
|
| ANT. | (Transacció repentina.) | Re... nada...
aquello... | | | que tenga buen viaje. |
|
|
| MUN. | Bè. | | (Ap. á
ANTON com dantli gracias.) |
|
|
| ENR. | | Creo que le
he de pagar... | |
|
|
| ANT. | | Si, l' aceite y el carbon. | | (Enrique
treu 'l portamonedas y paga á son temps.) |
|
|
|
—42→
|
|
|
| ENR. | | Gran capital le he de dar. | |
|
|
| ANT. | |
Es un sombrero de risas. | | (Tocantli la esquena.) | (Li dona
'l napoleon y després una pesseta dihent.) |
|
|
|
| ANT. | (Extranyantsen.) | ¡Bó!
| | (Atinanthi.) | | ¡Ah! sí, porque le cosió
| | | dos pescuezos de camisas. | |
|
|
|
|
(Després d'
aixó s' acosta Enrique á MUNDETA y fingint
inmens amor diu, dantli la má.)
|
| ENR. | | Adios, Mundeta. (Ap.
á ella.) No llores. | |
|
|
| MUN. | | Jo.... plorá....
no ploro pas. | | (Esforsantse.) | | Com que sé
que.... tornarás. | |
|
|
| ENR. | | Si, ángel de mis amores;
| | | piensa en mí. | |
|
|
| MUN. | (L' actrís deu compendre.) | | ¡Oh!
si.... molt, molt | | | no puch mes!... m' ofega l' ira | |
|
|
| ANT. | (Ap. á Mun.) | |
¿Li estabello una cadira | | | per la esquena? |
|
|
|
|
|
| MUN. | ¡Adios! | (Redoble
de timbal.) |
|
|
|
| ENR. | (Ap.) | | Si no toca estallo en risa. | | (Ap.) | |
¡Adios patrón! | (Dona una mirada á
n' ella, que li contesta fingint com tot lo demés
d' aquesta escena. Aixís que ell gira la esquena,
ANTON agafa una cadira per estrellarli, pero ella llansa
dos crits terribles que serenantlo 's posa sobre sí.) |
|
|
|
|
| ANT. | (Baixant la cadira.) | Ré,
no cal. | | (Ab pausa 's cambia 'l cuadro: ella s' assenta
prop la taula de las flors tapantse la cara ab lo mocadó
y plorant. Antón á l' altre cantó també
assentat, arregla la pipa.) |
|
|
| MUN. | (Ap.) | | ¡Ploreu ulls
meus, si, ploreu | | | fins que ofegui 'l llanto al cor! | |
|
|
| ANT. | |
Ara no es cas de rigor, | | | que 's desahogui y ja veuréu.
| |
|
|
| PAC. | (Dins canta.) | | «Amorcillos de soldado | | | son amorcillos
que vuelan, | | | porque en tocando á la marcha | | | quédate
con Dios, morena.» | |
|
|
| ANT. | | Aquesta es la gran cansó.
| |
|
|
| MUN. | | Si, pare, si, hagués cregut. | |
|
|
| ANT. | | Tu ets
la que t' ho has perdut. | |
|
|
| MUN. | | ¡Per ço ara m' ho
pago jo! | |
|
|
| ANT. | | Vaja, prou, ja s' ha acabat; | | | ni 'ls ángels
que hi ha prop las urnas! | |
|
|
| MUN. | (Serena.) | | ¡No hi ha
pó, son las espurnas, | | (Senyala 'l pit.) | | d' un foch
que ja s' ha apagat. | |
|
|
| ANT. | | Be, be, fora termes fins,
| | | |
—43→
| |
ni vuy res de sé senyora; | | | treu á la pentinadona,
| | | llensa aquestas flós, aixíns. | | (Ell las
agafa y las tira al carré ab rabia.) | | Ré
may mes á la francesa; | | | á las dotze, y ab
porró; | | | si allá feyas 'l senyó, | | |
aquí tens de sé pagesa. | | | Y si 't casas y
tens fills, | | | creu á qui no s' equivoca, | | | educarlos
com no 'ls toca | | | sols pot portá aquests perills.
| | | Tú trobas poch á n' als pobres; | | | un rich
troba que 'ts poch tú. | | | y ves si ho arregla ningú.
| |
|
|
| MUN. | | Vos teniu rahó de sobras, | | | pero jo cambiaré.
| | | Ab en Pep y en Manel fío, | | | de petits 'ls aprecío;
| | | qualsevol dels dos pendré. | |
|
|
| ANT. | | Estich més
content així | | | que un que capta y troba un duro,
| | | y t' estimo y t' asseguro.... | |
|
|
ESCENA XIII
|
|
|
Dits y JOSEPH.
|
|
|
|
|
| ANT. | Una
sorpresa. | | | ja pots avisá 'l rectó. | |
|
|
| JOS. | |
¿De quánt ensá has vist que jo | | | fos plat
de segona mesa? | |
|
|
| MUN. | | ¿No 'm deyas que?... | (Ap.) |
|
|
| JOS. |
Tot
ho sé; | | | 'l retrato, 'l malitar.... | |
|
|
| MUN. | | ¡Calla!
| (Ap. súplica y desespero.) |
|
|
|
| MUN. | (Desesperada) | ¿'M vols matar? | |
|
|
|
|
| JOS. | M'ha
dit que no, | | | y per no pensarhi més, | | | jo tot desseguida
he prés | | | altre determinació. | |
|
|
| ANT. | | Ves si
dich que avuy n' es día; | | | ab aquesta vint y nou.
| |
|
|
| JOS. | | Jo per tú no fora prou;
| | (Ap. a Mun.) | | |
—44→
| | sé
que t'avergonyiria. | | (Mun. plora.) |
|
|
| MUN. | | ¡Deu meu, qué
car ho he pagat! | | (JOSEPH se la mira un moment ab llástima
y que | | va a cedir, quant tot plegat 's repensa.) | |
|
|
| JOS. | |
Dret al cás y fora rahóns; | | | aqui hi ha 'ls
dos napoleóns | | (Dántloshi.) | | que per l' Andalet
m' heu dat. | |
|
|
|
| JOS. | |
Penseu mal si aixó os irrita, | | | perque ja no ho necessita:
| | | jo m' hi fet soldat per ell. | | | Ell es pare, te criaturas,
| | | jo llibre y no tinch ningú, | | | y li he dit: Hi
vaig per tú, | | | y encara olvido amarguras. | |
|
|
| ANT. | |
Donchs si tu 't porta així | | | la dono ara á
n' en Manel. | |
|
|
|
|
ESCENA XIV
|
|
|
Dits, MANEL, CAPELLÀ, SOLDAT, MOSSO
y MACARI cada hú á son temps.
|
|
|
|
|
| ANT. | Una
sorpresa. | | | ja pots avisá al rectó. | |
|
|
| MAN. | |
¡Oh cá! ¿que os penseu que jo | | | soch plat de segona
mesa? | |
|
|
| MUN. | | ¿No 'm deyas que?... | (Ap. a Man.) |
|
|
| MAN. | Tot
ho sé, | | | a n' al café 'l malitar... | |
|
|
| MUN. | |
¡Calla! | (Horrorisada y suplicant.) |
|
|
|
|
|
|
| MAN. | M'
ha dit que no, | | | y per no pensari mes, | | | jo tot desseguida
he pres | | | altre determinació. | |
|
|
| ANT. | | Endevant, ja
fan las trenta. | | (Ap.) |
|
|
| MAN. | | Jo per tú no só
prou lluit. | |
|
|
| ANT. | | ¡Y diuhen que 's mama 'l dit! | |
|
|
| MAN. | | No
'm convens pas per parenta.
| |
|
|
|
—45→
|
| MUN. | | ¡Deu meu, Deu meu, aixó
es massa! | | (Ap.) |
|
|
| MAN. | | Vuy fé 'l valent, y ara 'ls
ulls | | | ja 'm fan aspergis. |
|
|
| MUN. | ¡Quíns
bulls | | | 'm dona 'l cap! |
|
|
|
| MAN. | | Deixo corre la casera | | |
per carrera molt mes bona, | | | y per durme a Barcelona | | |
vindrá luego mossen Pere. | | | Tot lo que gastava jo
| | | per pará casa y fé bulla | | | será
per comprá casulla | | | y Et cum spiritu tuó...)
| |
|
|
|
|
(Entra un SOLDAT, y 's col-loca a un cantó.)
|
|
|
|
(Entra un CAPELLÁ y 's coloca
a l' altre.)
|
|
|
|
|
|
|
(Redoble de timbal y campanas de galera.)
|
| SOLD. | |
Vamos, que toca er tambor. | | (Se 'n va ab Jos.) |
|
|
| CAP. | | Anem,
que surt la galera. | | (Se 'n va ab Man.) |
|
|
| MUN. | | Si ara, pit,
no 't despedassas, | | | ets fet á proba de penas. | |
|
|
|
|
(Entra un MOSSO ab grans carbassas.)
|
| MOS. | | Vínch
de part de 'n Pau Arenas | | | que aquí teniu las carbassas.
| | (Las va col-locant á terra.) |
|
|
| MUN. | | Per fé
'ls sarcasmes mes grans | | | no faltava sino aixó. | | (Entra l' escolanet ab un sant desvestit.) | 
|
|
|
|
—46→
|
| ESC. | | De part del senyó rectó | | | que vesteixis
aquets sants. | | (Al
públich.) |
|
|
|