ESCENA PRIMERA
|
|
|
ANTON y MUNDETA
|
|
|
(Figura que acaba
de brenar ANTON, beu un trago, y MUNDETA fa flors.)
|
| ANT. | |
¡Bona l' hem feta, Geroni! | | | ¿Y 'ls pots gosar dí
que no? | |
|
|
| MUN. | | May paraula li he dat jo... | |
|
|
|
|
| ANT. | | No li has donat may paraula; | | |
pero erats molt criatura | | | quant tú anavas á
costura | | | y ell anava encara á l' aula, | | |
que jugavau tots dosets | | | ja per quí á fé
cou dinar, | | | ja anant al bosch á buscar | | | pinyons
y nius d' aucellets; | | | quant vas baixá á Barcelona,
| | | ell y en Joseph ¡vaya uns plors! | | | Per çó
es que ara tots dos... | |
|
|
| MUN. | | ¡Donchs á mí
tant se me 'n dona!
| |
|
|
|
—6→
|
| ANT. | | ¡Ah qué 'n tens de pardalets! | | (Cremat.)
| | 'T creus sé una gran pubilla, | | | y si aquest temps
dura, filla, | | | la passarém molt estrets. | | | ¿Vejam
per qué no t' agrada? | | | ¿qué té 'n
Manel? |
|
|
| MUN. | Que
no fá. | | | Volia sé capellá, | | | y ves
quina n' ha pensada! | |
|
|
| ANT. | | Ho tenia per gran ditxa, | | | y
no l' en treya ningú; | | | pero tornant aquí
tu, | | | s' ha girat com una mitja. | | | | | Y ab lo que veig que s' encanta
| | | mirante, vaig observant | | | que més aviat que d'
un sant, | | (Malicia.) | | fora devot d' una
santa. | |
|
|
| MUN. | |
¡Deu me 'n guart! ¡Ay quín martiri | | | que 'm daría!
|
|
|
|
| MUN. | | Per caricias oracions, | | | y per presents, caps
de ciri. | |
|
|
| ANT. | | Donchs si no vols en Manel, | | | pren en Joseph.
|
|
|
|
| ANT. | | Aquest no es pas capellá. | |
|
|
|
| ANT. | No
'n té pel. | | | ¡Tonto un minyó que la vida | | | 's guanya ab lo cap dels dits!
| | | |
—7→
| | Desprecías dos partits | | | que n' estarás
penedida. | | | ¡Vetaquí lo que ha sigut | | | lo criarte
com senyoreta! | | | Los amos, donya Pepeta | | | ha estat la que
t' ha perdut. | | | ¡Ay si ta mare fos viva! | | | al cel siga.
|
|
|
|
| ANT. | | Es ben clar. Que 't privaria | | | lo que ton
pare no 't priva. | | | Vas allá, no 'm ve de nou, | | |
y com que veus mosquits d' árbre, | | | y cadets rissats,
ab sabre, | | | un d' aquí no 'l trobas prou. | | | Per
çó sempre ho he pensat | | | y ara encara ho veig
al doble, | | | la que ha de viure en un poble, | | | no ha de
criarse en la ciutat. | | | Després ve, y per adobarho,
| | | 'ls malitars que hi ha aquí | | | vos fan l' ullet.
|
|
|
|
| ANT. | Ells,
sí; | | | y acaban d' espatllarho. | | | ¿Que 't creus que
no m' afiguro | | | que fas broma ab l' allotjat? | |
|
|
| MUN. | | ¡Si
que ho heu endevinat! | |
|
|
|
| | (Dissimulant.) |
| ANT. | |
M' hi jugaría mitj duro. | | | Com que á taula,
'l maquetrefa, | | | tot es: Salero y mi vida, | | | y l' assistent...
|
|
|
|
| ANT. | | Tant bó es éll com 'l seu
quefa. | | | No sé lo que 't va tirá, | | | pero
qui tira pedretas, | | (Sentenciós.)
| | diuhen que tira amoretas. | |
|
|
|
| ANT. | | 'L fet es que las xicotas | | | ab los malitars, esteu
| | | que ab la vista os 'ls menjeu, | | | y ells no mes fan broma
ab totas. | |
|
|
| MUN. | | Sí, de broma ó de debó
| | | la Roseta un ne pesca. | |
|
|
| ANT. | | ¡Cá ha de pescarlo!
S' hi engresca. | | | ¿No sabs aquella cansò? | |
|
|
| PACH. | (Canta dins.) | |
«Amorcitos de soldado | | | son amorcitos que
vuelan; | | | porque en tocando la marcha, | | | quédate
con Dios, morena.» | |
|
|
| ANT. | | ¡Ves qué tal! ¿Ho has sentit?
| |
|
|
| MUN. | | Y be, bromas de 'n Pachorra | |
|
|
| ANT. | | Sí, sí,
bromas, deixau corre! | | | punt per punt es com ha dit.
| |
|
|
ESCENA II
|
|
|
ANTÓN, MUNDETA y MACARI, que porta un
sobrepellís y un gran ram de rosas.
|
|
| MUN. | ¡Hola,
Macari! | | | ¿Que ja ho dus? |
|
|
|
| MUN. | | ¿No ho veyeu? L'
escolanet. | |
|
|
|
|
|
|
(MACARI, que ha de ser una criatura
distreta y entramaliada, en lloch de dá 'l recado,
treu una pilota de la butxaca alsantse la sotana y juga.)
|
|
|
| ANT. | | Vina aquí. | (Lo noy
distret jugant.) |
|
|
|
|
|
(Lo noy s' acosta á ANTON,
que tocantli la cara ab carinyo, diu:)
|
|
|
| ANT. | | ¡Ay traidó! Y la barba á
sota. | | (Tocantli.) | | ¿Y qué tal,
quín llíbre passas? | |
|
|
|
| ANT. | Be.
| | | ¿Y qué 's això? | (Pe 'l sobrepellís.)
|
|
|
|
| ANT. | | Vaja noya, treu las trassas. | |
|
|
| MUN. | |
Es dí que haig de cusí aixó... | | (Mirant
lo sobrepellís que tindrá algun tros esqueixat.) |
|
|
| MAC. | | Com que jeu la majordona... | |
|
|
| ANT. | | ¡Ay pobra senyora
Tona! | | | ¿Donchs qué té? |
|
|
| MAC. | Un
gran doló | | | á tota la carcanada. | |
|
|
|
|
| MAC. | | Li ha fet 'l barbé unas
fregas, | | | y ja está més aliviada. | |
|
|
|
| MAC. | | Prou que ho fá, ab 'l
sagristá | | | sempre sunt á passejá. | |
|
|
| ANT. | | Donchs ho ha de pendrer per vici, | | | perque está
que ni una soca! | |
|
|
| MUN. | | Si qu' está un xich massa
grassa! | |
|
|
| ANT. | | Per questa porta no hi passa. | |
|
|
| MAC. | (Imitantla.) | |
Quant camina sembla una oca. | |
|
|
|
| MAC. | Un
ram de rosas; | | | ¿teniu un plat que 'm deixeu? | |
|
|
| ANT. | | ¡Ay
tens rahó, que es Santa Creu! | | (A Mun.) | | ¿Ho veus
ab las tevas cosas?
| | | |
—9→
| | Ara ja no 'm recordava | | | de que
es día d' aná á missa. | |
|
|
| MUN. | | ¿Vols
un tall de llangonissa? | |
|
|
|
|
|
| ANT. | | Ella
sí que sempre hi va. | | (Va a la taula, agafa atmetllas
torradas del plat y 'n pela.) | | ¿Vols atmetllas? | (Li
dona una llesca de pa y atmetllas.) |
|
|
| MAC. | Sense
pa. | | (Deixa lo que li dava, y diu senyalantli 'l plat.)
|
|
|
| ANT. | | Vaja donchs prenne una y pela. | | (Pelantne.)
| (MACARI agafa atmetllas y 'n menjan.) |
|
|
| MUN. | | Ara 't guarniré
un plat | | | que donará gust de veure. | |
|
|
| ANT. | | Té
un enginy que no 's pot creure. | |
|
|
|
|
(MUNDETA, ab las
rosas que duya en MACARI, pren un plat d' un munt de nets
que n' hi havía sobre la taula y 'l guarneix com se
guarneixen per Santa Creu.)
|
| MUN. | | Vaja, té, ja está
arreglat. | |
|
|
| MAC. | | Donchs me 'n hi vaig de seguida. | |
|
|
| ANT. | |
¿Ja ho saps dí? Senyó galán, | | (Fent
la criatura.) | | que té cara de diamant... | |
|
|
| MAC. | | Primé
vaig á cá la dida. | | | ¿Y aixó del senyó
rectó? | | (Per lo que ha dut.) |
|
|
|
| MAC. | |
Donchs adeu. | (Se 'n va saltant d' alegría ab lo plat.)
|
|
|
|
|
ESCENA III
|
|
|
ANTON y MUNDETA
|
| ANT. | | Sembla que
'l rectó á n' á tú | | | sempre
't dú cosas per fé. | |
|
|
|
| ANT. | Ja
ho sé; | | | ¿pero que no té ningú? | |
|
|
|
| ANT. | Encara
'm farás riurer. | | | No es pas poble de tants pochs.
| |
|
|
| MUN. | | Pero tot son ruchs y rochs, | | | que ni sé cóm
s' hi pot viurer. | |
|
|
| ANT. | | ¡Cuidado á despreciá
'l poble! | | (Picat.) |
|
|
| MUN. | | Sí, perque es
cosa molt bona. | |
|
|
| ANT. | | Com qu' ara has vist Barcelona, | | |
tot 't semblará poch noble. | |
|
|
| MUN. | | Lo que sento es
que m' hi rosso. | |
|
|
|
| MUN. | ¡Ay!
¡hi fonch mes greix! | |
|
|
| ANT. | | Vaja, prou; ara mateix | | | 'l
rey no 't fora bon mosso! | | | Vetaquí lo qu' hem guanyat
| | | |
—10→
| | ab instruirte com no 't toca. | |
|
|
| MUN. | | No obriré
jo més la boca. | |
|
|
| ANT. | | Es que ja ne estich cansat.
| | | En aquet mon tothom erra; | | | cada hu per llí hont
la enfila; | | | y com diu molt be la Sila: | | | Cada terra fa
sa guerra. | | | Mes tinch la paella pe 'l mánech. | | |
MUN. No crideu, home, també. | |
|
|
| ANT. | | Jo vuy cridá,
y cridaré... | | | mes que no crida cap ánech.
| | | Tú en aquí de res fas cas | | | y avuy s' ha
de acabá aixó. | | | En aquí 's beu ví
ab porró, | | | tú beus aygua y sempre ab vas.
| | | Perqué es senyó ferho així, | | | y
á Fransa ja es cosa vella; | | | menjém al vespre
escudella, | | | y 'ls fasols al dematí. | | | Com que á
Barcelona ho veus, | | | 't fas fé 'l pa ab poca molla,
| | | y 't tiras mostassa á l' olla, | | | com si fos un
bany de peus. | | | Aquí á missa las minyonas
| | | hi van solas de mitx diada; | | | tú, si no s' hi
va ab la criada, | | | ¡adios missa!... la perdonas. | | | 'L róssech,
tan l' arrossegas, | | | que quant passas pel carré,
| | | tronxos, pells, y no sé qué, | | | tot quant
trobas arreplegas. | |
|
|
|
| ANT. | | ¿Qué tinch de dí? La vritat. | |
|
|
| MUN. | |
Pero un xich exagerat. | | (Picada.) |
|
|
| ANT. | | Aixó
sí que prou que 's veu. | | | Ves si abulto per cap terme,
| | | que 'l tocino de la Tuyas | | | por menjarse lo que hi duyas
| | | se 't va menjá mitja ferma. | | | Y si vols que 't
siga franch | | | com un bon pare deu sé, | | | tot aixó
aquí está tant bè | | | com un pegat en
un banch. | |
|
|
| MUN. | | ¿Y tot aixó per qué ho diheu?
| |
|
|
| ANT. | | Perque no haig de se mes ase. | | | Vuy arreglá
aquesta casa, | | | y ja veurás... |
|
|
|
| ANT. | | A las cinch 'm llevo jo; | | | per esmorsá
una arengada, | | | diném á la una tocada, | | |
y tú beurás ab porró. | |
|
|
| MUN. | | ¿Ab porró
també? Aixó es massa; | | | crech que no teniu
conciencia! | |
|
|
| ANT. | | Donchs partím la diferencia. | |
|
|
|
|
—11→
|
|
| MUN. | | Es que es molt; bebeuhi vos, | | | y deixeume
está á n' á mí. | |
|
|
| ANT. | | ¡Ab la
tassa! ¿Qué hi ha que dí? | | | Si es el porró
del senyós. | | | Ja la duré del coll tort, | | |
y que siga ben bufona. | |
|
|
| MUN. | | Es inútil quant s'
enrahona. | |
|
|
| ANT. | | Donsas veurém qui es mes fort. | | |
Y no vuy mes rets ni monyas, | | | ni mirinyachs, ni vuy ré.
| | | Ves la Paula y la Mercé! | |
|
|
| MUN. | | ¡Vaya unas pocas
vergonyas! | |
|
|
| ANT. | | Pocas vergonyas ó no, | | | ellas creuhen
á son pare, | | | van vestidas com sa mare, | | | y aixó
es lo que vuy jo. | | | No es tant la nostra riquesa | | | per
fé 'l que 't dongui la gana; | | | y després tú
ets catalana; | | | no has de fé ré á la
francesa. | |
|
|
| MUN. | | Pero si aixó á Barcelona | | | tothom ho... |
|
|
| ANT. | (Cremat.) | Donchs
tothom erra. | | | Cada terra fa sa guerra, | | | y aquí
aixó no se te abona. | | (Pausa.) | | Bueno;
ara ves qué dich | | | á n' en Manel y en Joseph.
| |
|
|
|
|
| MUN. | | Doncas jo no me 'n desdich. | |
|
|
| ANT. | | Diré
que's vegin ab tú, | | | y si 'ls gossas dí que
no... | |
|
|
| MUN. | | ¿No ho vaig de dí? ¡Quina una jo! | | |
Feulos vení. |
|
|
|
ESCENA IV
|
|
|
MUNDETA, ANTON y PACHORRA
|
|
|
|
| MUN. | | Be. | (Escampantli
el riure.) |
|
|
| ANT. | (Ap.) | Es clá; ab aquestas
cosas. | |
|
|
| MUN. | | Sempre ha de dí tonterías. | | (PACHORRA fuma un puro y treu la petaca oferintne.)
|
|
|
| PAC. | | ¿No se fuma V. un habano? | |
|
|
| ANT. | | No senyó,
jo fumo ab pipa. | |
|
|
| MUN. | | ¡Y á fé que prou se
'n atipa! | |
|
|
| ANT. | | D' aixó crech que hi quedat nano.
| |
|
|
| PAC. | | ¡Que honradote! | (Tocantli la espatlla.)
|
|
|
|
|
|
—12→
|
| ANT. | Me
'n alabo. | | | Aquí hont me veu, per un xavo | | | ni vaig
d' aquí á Tarragona. | |
|
|
|
|
| MUN. | | 'Ls plats ja poden penjarse | | | quasi be
sense rentarse. | |
|
|
| ANT. | | No 'ns falta mai l' apetit. | | | Podem
menjá una arengada | | | pero ab gust. |
|
|
|
| ANT. | | Hem menjat per esmorsá | | | un xich de no dijo nada. | |
|
|
| MUN. | | ¡Quín castellá! | (Aprient.)
|
|
|
|
|
|
| ANT. | | Era bueno; amanecido | | | con ajos
y julio verde. | |
|
|
| MUN. | | ¡Pero home, per mor de Deu! | | | En diheu
unas com un cove. | |
|
|
| ANT. | | ¡Tot lo que dich 'm reproba. | | (Cremat.)
|
|
|
|
| MUN. | No
hi parleu. | | | Val mes dí be 'l catalá | | | que
aquest andalús del Clot. | | | Jo 'm poso com un pebrot
| | | quant algún de fora hi ha. | | | Ahí, devant
del Sargento | | | 'n vau dí una.... |
|
|
|
|
|
|
| MUN. | | Si sembla cosa de cuento. | |
|
|
| ANT. | | Donchs
ara vuy que la digas. | | | ¡Es que es molt que sempre 'm manxas!
| | | ¿Vegi si un escalfa-panxas | | | no es un calienta-barrigas?
| | | Donchs perque no vaig dir aixó | | | se 'm posa com
un dimoni. | |
|
|
|
| MUN. | ¡Sant
Antoni! | | | ¡Vaya una comparació! | |
|
|
| ANT. | | Gracias á
Deu, 'l castellá | | | 'l sé, y per ningú
m' amago, | | | perque en compte de fé 'l vago | | | prou
temps 'l vaig estudiá. | | | ¿Qué 't creus que
só com en Pere | | | que al cigrons 'ls diu cigruenos?
| |
|
|
| MUN. | | Perqué en Pere 'n sap molt menos. | |
|
|
|
| MUN. | Ré
os altera. | | | Vos ja diheu be las paraulas | | | si en castellá
fos igual; | | | mes no ho es, y aixó es 'l mal.
| |
|
|
|
—13→
|
| ANT. | |
¡Be, be, be, be, fora maulas! | | | Ves corrents á escumá
l' olla, | | | que la Llucia ha anat á missa. | |
|
|
|
|
(Mun.
despara la taula y se 'n va.)
|
|
| ANT. | | ¡Oh! es que ella tot ho embrolla. | | (Se 'n
va á un cantó y torna á encendre la
pipa.) |
|
|
| PAC. | (Ap.) | | ¡Corazón más
escelente! | |
|
|
| ANT. | | Cada punt s' está embussant. | | (Per
la pipa.) |
|
|
| PAC. | (Ap.) | | Lástima que el capitán
| | | engañe á esta pobre gente. | |
|
|
ESCENA V
|
|
|
ANTON, PACHORRA y D. ENRIQUE
|
| ENR.
| | ¿Qué le pasa á V., patrón? | |
|
|
| ANT. | | Dios
le guarde, D. Enrique. | |
|
|
|
| ENR. | | ¿A qué viene esta esplosión?
| |
|
|
| ANT. | | Nada, es que hemos tenido | | | razones con
la Raimunda. | |
|
|
| ENR. | | ¿Y en qué el motivo se funda?
| |
|
|
| PAC. | | En que ella le ha corregido. | |
|
|
| ENR. | | Y siendo tan buena
chica, | | | la riñe V. por tan poco. | |
|
|
| ANT. | | Sí,
ja ho veig, pero 'm trastoco | | | quan sento que se 'm replica...
| |
|
|
|
|
| PAC. | | Por lo mucho que hace aquí.
| |
|
|
|
| ANT. | Aixó
sí; | | | es muy buena por la casa. | |
|
|
| PAC. | | Y linda que
es un deleite. | |
|
|
| ANT. | | Como su madre, pintada; | | | arriba está
retratada | | | en aquel cuadro al aceite. | |
|
|
| ENR. | | Pues debió
de ser bonita. | |
|
|
| ANT. | | Como un pomito de flores. | | | ¡Tenia
mas miradores! | |
|
|
|
|
|
(PACHORRA
agafa la levita qu' estava penjada en una cadira, y assentantse
á l' altre cantó dels dos actors 's posa á
treure 'l fanch y á respallarla.)
|
| ANT. | | Más
ya no podía serlo, | | | gorda y fina como un raso; | | | con un garrote de brazo | | | que daba gusto de verlo. | |
|
|
| ENR. | |
No es fácil que asi se borre | | | de la memoria de usté.
| |
|
|
| ANT. | | Yo era cuando me casé | | | masovero de una torre.
| | | Tuvimos á la Mundeta.
| | | |
—14→
| | y como que era tan mona,
| | | los amos á Barcelona | | | se la llevaron. | |
|
|
| PAC. |
(Respallant fort.) | | ¡Aprieta! | |
|
|
| ANT. | | Por eso es que criada
allí | | | en un colegio... |
|
|
|
| ANT. | | ¡Oh! lo que es de castellano | | | sabe tanto
como mí. | |
|
|
| PAC. | (Ap. rient.) | | ¡Ja, ja, ja,
ja! |
|
|
| ANT. | De
hacer flores, | | | de escribir y de leer... | |
|
|
| ENR. | | Todo se
lo he visto hacer, | | | y lo hace con mil primores. | | | |
|
|
| ANT. | | Hoy hace un año, el rector | | |
lo pidió por santa Cruz, | | | y ella le vistió
el Jesús | | | que hay en el altar mayor. |
|
|
|
| ANT. | ¡Da
gusto! | | | Este gech... | (Fent notar lo be que li
va.) |
|
|
| PAC. | (Rient.) | ¡Que
zafarrancho! | |
|
|
| ANT. | | Me hacia bolsas de ancho; | | | lo tocó
y ya me está justo. | |
|
|
|
|
| ANT. | | Pero en cuenta de ser
bien | | | para ella, ha sido un mal. | |
|
|
| ENR. | | No puedo así
comprenderlo.
| |
|
|
|
—15→
|
| PAC. | (Ap.) | | ¡No estais hoy poco habladores!
| |
|
|
| ANT. | | Veu... 'ls amos son señores | | | que están
bien, pueden hacerlo. | | | Ya habrá usted oido hablar...
| |
|
|
| ENR. | | ¿Eran gente de alta estofa? | |
|
|
| ANT. | | Sí, señor;
don Gil Plantofa, | | | intendente militar. | |
|
|
| ENR. | | Es verdad,
he oido de él... | | | sé que es muy fina persona.
| |
|
|
| ANT. | | ¡Oh! Lo que es en Barcelona | | | hacía mucho
papel. | |
|
|
| PAC. | | Pues mire usted, yo creía | | | que era
intendente. |
|
|
|
| PAC. | | ¡Como ahora dice usté | | | que
tuvo papelería! | |
|
|
|
| ENR. | Si
ya lo sabe... | | | Deje usté, que esto son bromas. | |
|
|
| ANT. | | Be parlo ab prous punts y comas. | |
|
|
| ENR. | | Tú cepilla,
y usté acabe. | |
|
|
| ANT. | | Entre gente tan lucida, | | | claro,
se volvió orgullosa; | | | y todo le es poca cosa, | | |
y desprecía en seguida. | | | Le han salido dos partidos;
| | | uno por ella se muere, | | | y ella, nada, no le quiere,
| | | y quedará sin maridos. | |
|
|
|
| ANT. | ¡Y
tal! | | | Yo puedo morir un dia... | | | y ella... ¿Cóm
s' ho arreglaria | | | tenint tan poch capital? | |
|
|
| ENR. | | ¿Pues
no es pubilla? | (Ab interés.) |
|
|
| ANT. | Be
ho es; | | | pero si yo le faltava | | | y lo mío no bastava...
| | | ¡Es un cás molt compromés! | | (Apurat.)
|
|
|
|
| ANT. | A
mes d'aixó, | | | ara vostés son aquí,
| | | li fan l' ojito. |
|
|
|
|
|
| ANT. | No
dích que no; | | | pero aixó las treu del cas,
| | | perque 'l senderi no 'ls sobra, | | | y si se 'ls presenta
un pobre, | | | ja sabé, arrufan 'l nas. | |
|
|
| ENR. | | Alguien
que la aconsejase. | |
|
|
| ANT. | | Ja ho pensaba, sí, señor...
| | (De repent.) | | ¡Home, 'm volgués fé un favor!
| |
|
|
|
|
|
—16→
|
| ENR. | | No hay ningún inconveniente.
| |
|
|
| ANT. | | Vegi de quin peu se dol, | | | y pot sé vosté
si vol... | |
|
|
| PAC. | | Sí que encontró buen agente!
| |
|
|
ESCENA VII
|
|
|
D. ENRIQUE, ANTON y JOSEPH
|
| ENR.
| | Sepamos, pues, qué se ofrece. | |
|
|
| JOS. | | ¿Vostè
be es 'l capitán | | | de las tropas que aquí
hi han? | |
|
|
|
|
| JOS. | | Donchs bueno, avuy fa vuyt días | | |
que va entrá en caixa un minyó. | |
|
|
|
| JOS. | 'L
noy de can Menció, | | | que es del terceru de guías.
| |
|
|
| ANT. | | Qué malament ho dius tot, | | | hasta dupto que
t' entenga. | |
|
|
| JOS. | | Qué hi fareu, si per la llengua
| | | no s' hi pot passá 'l ribot. | |
|
|
| ENR. | | El sentido
se penetra, | | | y es lo que basta. |
|
|
|
| ANT. | | Aquí tens ben be lo que es | | | 'l no habé
aprés may de lletra. | |
|
|
| JOS. | | Perquè 'l negre
m' hi fa nosa. | |
|
|
| ANT. | | Qui no sab de castellá, | | | en
lloch se pot presentá:
| | | |
—17→
| | per çó jo...
|
|
|
|
| ANT. | | Este cóvan que hi citat | | | 's va descuydá de dírho, | | | pero dónguili
'l retíro. | |
|
|
|
|
|
| JOS. | | Yo pensaba
que un casado | | | no podía ser soldado. | |
|
|
| ENR. | | Eso
era allá... antiguamente. | | | Mas muchos para zafarse
| | | se casaban, y ahora ya | | | casado ó soltero va...
| |
|
|
| JOS. | | ¡Y donchs cóm ha d' arreglarse! | |
|
|
| ANT. | | Podría
quedarse aquí, | | | y vosté fassi 'l ulls gruesos. | | (Al
capitá.) |
|
|
| ENR. | | Es imposible. (Ap.) ¡Qué
camuesos! | |
|
|
| JOS. | | Be; donchs ell no pot serví. | | (Cremat.)
|
|
|
| ANT. | | ¡Per çó no t' has d' alterar! | |
|
|
|
| JOS. | | No, senyó; m'
hi desespero, | | | perque sé que 's estimar! | | | Perque
té dos criaturas | | | com un fil d' or, que ab sa mare
| | | passarán, sense 'l seu pare, | | | los set cálzers
d' amargura. | | | Perque sé 'l que si per sort | | | ell
se 'n va ab vosté allí dalt, | | | es clavarli
un clau dinal | | | á n' ella, al bell mitj del cor.
| |
|
|
| ANT. | | Per tot hi ha be prou perills. | |
|
|
|
| JOS. | ¡Gran
feyna! | | | 'S va y 's diu á la Reina | | | que aquest
pobre te molts fills. | |
|
|
| ANT. | | Mira, noy, que tú 't
declaras | | | contra 'l Rey, y no es de lley. | |
|
|
| JOS. | | No, jo
no ataco á cap Rey; | | | no mes defenso á las
mares. | |
|
|
| ENR. | | Entonces sálvele usté; | | | en
pagando seis mil reales... | |
|
|
| ANT. | | ¡Tira! | (Fent
petá 'ls dits.) |
|
|
| JOS. | ¡Justos
y cabales! | | | ¿Y cóm 'ls da si no 'ls té? | |
|
|
|
| ENR. | | En la ley es
condición... | |
|
|
| JOS. | | Té rahó, batua 'l
mon. | | | ¡Vaya una lley mes igual! | | | Lo rich sense cap perill
| | | té 'ls dineros ben seguros, | | | y així 'l
rich pert trescents duros, | | | y 'l pobre ha de perdre un
fill. | |
|
|
|
|
|
|
—18→
|
|
| ENR. | ¡Me
exaspera! | | (Se 'n va.) |
|
|
| JOS. | | Arri allá...
¡Ni la noguera | | | es mes dura que 'l seu cor. | |
|
|
ESCENA IX
|
|
|
Dits y MACARI ab lo plat de rosas.
|
| MAC. | | ¡Ey, vosté, senyó galan, | | | que té
cara de diamant, | | | dineret per Santa Creu! | |
|
|
| ANT. | | En aquí
tens dos quartets. | | (Li tira al plat.) |
|
|
| PAC. | | Y
dos mios | (Fa lo mateix.) |
|
|
|
|
| JOS. | (De repent.) | | Ja evitaré las desgracias; | | |
m' hi han fet pensá aquets baylets. | |
|
|
|
|
|
(Dona una rosa al assistent y un' altre
á n' en MANEL; lo primer se la posa á l'aurella;
l' altre se la fica á la butxaca de las calsas.)
|
| PAC. | (Ap.) | | Será para la Mundeta. | |
|
|
|
|
—19→
|
| MAC. | (Contant lo que ha
fet.) | Una pesseta. | |
|
|
| JOS. | | Escolteu, tots, una
cosa. | | (Fan
rotllo, JOSEPH al mitj recalcant las paraulas.) | | Ja que
'ls baylets en un día | | | recullint per Santa Creu
| | | han fet 'l diné que 's veu, | | | per l' Andal reculliría.
| | | Anem seguint 'l veynat, | | | espliquem 'ls seus apuros | | | y si juntem trescents duros, | | | 'l salvem de ser soldat.
| |
|
|
| MAN. | | ¡Ben pensat! ¿quánts cuartos deu? | |
|
|
|
|
(JOSEPH
's treu la gorra, la para, y tots hi van tirant.)
|
|
| JOS. | (Posantloshi.) | Jo doblat. | |
|
|
| MAC. | | Donchs
jo tot lo que hi guanyat | | | recullint per santa Creu. | |
|
|
| ANT. | |
Donchs jo cuatre napulaons | | | que te 'ls donaré e
tornant. | |
|
|
| JOS. | | ¡Ah! ¡teníu un cor mes gran | | | que
un magatzem de taulons! | |
|
|
| MAC. | (Tocan á missa.) | | ¡Senyalan!...
Passinhobé, | | | que me 'n vaig á ajudá
a missa. | | (Se 'n va saltant y brincant.) |
|
|
| PAC. | | Yo también me voy aprisa, | | | á ver al
sargento. | (Se 'n va.) |
|
|
|
|
(JOSEPH tot satisfet
del éxit recull 'ls diners de la gorra,'ls conta y
se 'ls fica á la butxaca dihent:)
|
|
ESCENA X
|
|
|
ANTON, JOSEPH, MANEL.
|
|
|
(MANEL 's
recorda que té la rosa a la butxaca, y perque no se
li desfulli la treu, la embolica ab lo mocadó y se
li torna á ficar.)
|
| MAN. | | Que no se 'm xafi la rosa. | | (Fa
lo dit.) | (Ap. á Ant.) | | ¿Ja heu dit alló á
la Mundeta? | |
|
|
| ANT. | (Ap.) | | Ja li he dit fa una estoneta. | |
|
|
|
JOS. | (Ap. á Ant.) | | ¿Y com estém de la cosa? | |
(Per l' altre cantó.) |
|
|
| ANT. | | Ja li he dit (Ap.) ¡Quins
esturnells! | |
|
|
|
|
|
(L' un
per un cantó y l' altre per l' altre l' estiran á
cada pregunta d' aquestas, apart.)
|
|
| ANT. | (Ap.) | | Aixó
cuasi bé es jugá á | | | la aranya estira
cabells. | | (Ap. á Jos.) | | A las cinch veute
tu ab ella. | | (Ap. á Man.) | | Veute ab ella
á quarts de sis. | | (Ap.) | | Ja anem bé.
|
|
|
|
|
|
—20→
|
|
| ANT. | (De repent.) | | Vaig á missa,
que pot sé | | | ja haurán girat 'l missal. | |
|
|
|
JOS. | (Per sí content.) | | ¡Joseph, aixó
no va mal! | |
|
|
| ANT. | (Idem.) | | ¡Manel, aixó
va molt be! | |
|
|
| ANT. | (Ap.) | | Poch 's pensan 'ls pobrets | | | la
carbassa que 'ls espera. | | (Sen va.) |
|
|
| JOS. | (Ap.
burlantse.) | | ¿Y aquest que li va al darrera? | |
|
|
| MAN. | | ¡Y tant
que l' estima aquest! | |
|
|
ESCENA XI
|
|
|
JOSEPH y MANEL.
|
| JOS. | | ¿Qué
tal, Manel, com anem? | | | ¿quin día 't fas capellá?
| |
|
|
| MAN. | | Pot sé que ara ho deixi está. | |
|
|
| JOS. | |
¿Y donchs, que 't casas? | (Ab sorna.) |
|
|
| MAN. | (Contestant
així mateix.) | Veurém. | | | ¿Y tú
quina 'n dus de cap? | | | ¿No volías aná á
Andorra! | |
|
|
| JOS. | | Potsé que ara ho deixi corra. | |
|
|
|
|
|
(En eixa escena y sempre
que 's cambien preguntas iguals, en lo fondo se repetirá
'l mateix joch d' ara.)
|
|
| MAN. | (Ap.) | | ¡Pobre xicot! si sabia | | | que jo ja li
he pispada! | |
|
|
| JOS. | (Ap.) | | ¡Quan sabrá que li he xarpada,
| | | mor de rabía 'l mateix dia! | |
|
|
| MAN. | | ¿Y 's pot dí
quí es la promesa? | |
|
|
|
|
| JOS. | | Te las diré si t' hi empenyas.
| |
|
|
| MAN. | (Ap.) | | ¡Ja pescas ben be á l' encesa!
| |
|
|
| JOS. | | Es una minyona alta, | | | rica, per lo que som pobres,
| | | y com que es guapa de sobras | | | no li trobarás
cap falta. | | | La veu fina com las merlas, | | | y la boca, sense
farsa, | | | sembla un clavell que una garsa | | | hi hagi anat
á amagá perlas | | | Lo cos, ben fet y graciós
| | | com si fos un paneret, | | | 'l peu tan repetitet | | | com
un llonguet dels de dos. | | | Un parlá dols com la mèl,
| | | un ull negre que enamora, | | | y una cúa que hasta
fora | | | prou llarga per un estel.
| | | |
—21→
| | Aixís es que
ab los pehuets, | | | trenas, llabís y andá noble
| | | té mes gracia, que aquell poble | | | que 's troba
avans del Putxet. | |
|
|
| MAN. | | Lo ximplet s' ha escarrassat, | | (Ap.
rihent.) | | y ves si jo no ho sabría. | |
|
|
| JOS. | | Beute
aquest ou, ja ho sabía, | | (Idem.) | | pero
aixís s' haurá cremat. | | (Alt.) | | ¿Y tú?
¿Qui es la promesa? | |
|
|
|
|
| MAN. | | Te las diré si t' empenyas. | |
|
|
| JOS. | (Ap.) | |
T' hi pescat ben bé a la encesa. | |
|
|
| MAN. | | Guapa
y rica com no 't pensas | | | perque té molts capitals,
| | | y alta com 'ls ciris alts | | | que 's duhen per prometensas.
| | | Lo llabi tan carmesí | | | com ví de la canadella;
| | | 'ls ulls brillants com l' estrella | | | dels tres Reys que
hi ha en lo Pí. | | | Molt lluhent y fí te un
cabell, | | | negre com una sotana, | | | y un monyo que 'l du
galana | | | com un boneto al clatell. | | | La veu es d' escolanet,
| | | 'l dentat blanquet y fí | | | com cerillas d' oferí,
| | | y 'l cos com un cantiret. | | | Y si á tot aixó
s' hi enganxa | | | lo que per ser guapa fassia, | | | estant prop
de tanta Gracia | | | quasi crech que soch l' Ensanxa. | |
|
|
| JOS. | (Ap.) | |
¡'L beneyt s' ha escarrassat, | | | y ves si jo no ho
sabría! | |
|
|
| MAN. | (Ap.) | | Beute aquest ou, ja ho sabía,
| | | pero aixís s' haurá cremat. | |
|
|
|
|
| JOS. | | Ha dit: molt. ¡Je, je, je!
| | (Pausa.) | | ¿Vols un consell que 't daré? | |
|
|
| MAN. | | ¡Sí
es bon consell, qui no 'l vol! | |
|
|
| JOS. | | Tú has nascut
per aná al cel, | | | y aquí rebrás desenganys:
| | | vésten y d' aquí uns cuants anys | | | torna
sent mossen Manel. | |
|
|
| MAN. | | Si ella no hagués dit que
sí, | | | jo hauría estat capellá; | | | pero
volenme estimá | | | veurás com só cap
aquí. | |
|
|
| JOS. | (Ap.) | | ¡Pobre xicot, quan li
diguin | | | quedará ab un pam de nas! | |
|
|
| MAN. | | Será
un cas com un cabás; | | | fins es bo perque l' escriguin.
| | (Alt.) | | ¿Y la teva 't vol? |
|
|
|
|
—22→
|
| MAN. | (Ap.) | | Ha dit: Molt. ¡Je, je, je!
| | (Alt.) | | ¿Vols un consell que 't daré? | |
|
|
| JOS. | | ¡Si
es bon consell, quí no 'l vol! | |
|
|
| MAN. | | Tú has
nascut per aná á corre, | | | y quedarás
xasquejat, | | | ves, ja que te 'n han parlat, | | | á treballá
al pont d' Andorra. | |
|
|
| JOS. | | Si ella no 'm hagués dit
que sí | | | ja faría 'l pont allá; | | |
pero volentme estimá, | | | faré ab ella 'l pont
aquí. | |
|
|
| MAN. | | Potsé si que 't creus... ¡Ja,
ja! | |
|
|
| JOS. | | Tú si que 't pensas... ¡Je, je! | |
|
|
|
|
(Aquestas riallas son de llástima que l' un té
á l' altre ab la seguritat que cada hu té del
seu triumfo.)
|

|
ESCENA XII
|
|
|
Dits y PACHORRA.
|
| PAC. | | ¿Qué
hay, paisanos? | (Entrant ab un paper.) |
|
|
| MAN. | (Escapantli
'l riure.) | ¡Nada! |
|
|
|
|
|
|
(MANEL agafa á
PACHORRA y li diu, no podent de riure.)
|
| MAN. | | Afiguris que
ell... | (Riu y no pot dirho.) |
|
|
|
| MAN. | (Riu y no pot dir més que...) | ¡Ca!
| |
|
|
|
|
(JOSEPH agafa á PACHORRA per l' altre cantó;
igual joch.)
|
|
—23→
|
|
|
|
| PAC. | | ¡Se han lucido por mi fé! | |
|
|
|
|
(Tots dos
li volen torná á dí, pero no poden de
tan que rihuen, y s' han d' aixuga 'ls ulls ab un mocador
á pesar de contenirse, y al fí 's topa la mirada
del un ab la del altre, y se 'n van rihent estrepitosament
y senyalan l' un á l' altre per cada costat.)
|
| LOS
DOS. | | ¡Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja! | |
|
|
|
|
(PACHORRA queda un rato
com alelat, pero luego com reparant en lo ridícul
de la escena, esclata en una gran rialla.)
|
| PAC. | | ¡Je, je,
je, je, je, je, je! | |
|
|