Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Indice Siguiente


Abajo

La Ratlla dreta: drama en tres actes y en vers


Frederic Soler i Hubert



NOTAS IMPORTANTS

que tenen de ser pauta pera la bona representació d'aquest drama1




Repartiment2

PERSONATJES
 		 ACTORS
 
LA SENYORA. D.ª CARMEN PARREÑO.
LO PARE. D. LLEÒ FONTOVA.
L'ADVOCAT. » JOAN ISERN.
LO REO. » TEODOR BONAPLANTA.

L'acció del drama passa en 1873, época en que estava establert lo Jurat.

Esquerra y dreta: las del actor.






ArribaAbajoActe I

 

Despatx d'un Advocat famòs, de Barcelona. Duas portas al fondo; entre las duas, l'armari llibrería plé de volums, llibres y papers. Al costat de la dreta, un balcò ab cortinatjes y transparent de glassa, brodat; á la esquerra, una porta, qu'es la del quarto de l'advocat. Escriptori, sillò, cadiras, etc. Aprop del balcò una taula ovalada cuberta ab un tapete brodat; entre'ls quadros de la pared un que contè un trevall brodat d'or. L'escriptori ò taula ministre, á la esquera, enfront del balcò. L'autor recomana que no falti ni un sol objecte dels que's veuhen en lo despatx d'un advocat. Per la porta dreta del fondo se veurá un'altra sala, y de costat, la mampara vermella ab vius d'or que dòna entrada als clients. A totas las portas, portiers.

 

Escena I
 

Apareix passejant preocupat y diu trist:

 
LO PARE
Apenas menja, no dorm
tè mitj plorosa la vista,
no somriu may, y está flach
com si alguna malaltia
estranya lo fès patir.
¡Malaltía!... Pero ¿quína?...
si la pateix, ¿per qué tè
aqueix empenyo en no dirla?
Be prou bons metjes hi hà
qu'aviat tots lo curarían,
y bè prou que'n coneix ell
que vindrían de seguida
fins de l'altra part de mòn,
de tant y tant que que l'estiman.
¡Oh! Jo he de sabé'l motiu;
no hi há mès; vull descubrirla
la causa d'aqueix secret
dolor que consum sa vida.
No hi há mès; es lo mèu fill;
es lo mèu tot; vull que visca;
y... vaja; ho he de lograr.
Si per cas ell se'm moría,
¿qué fòra jo?... Pero no,
no n'hi há per tant; de seguida
m'hi encaparro ab tal extrèm
que veig lo pitjor. No arriva
la mort tan prompte; aixó no;
ell pateix, ell se capfica;
pero no; no's morirá
tan jove... ¡no faltaría
altra cosa!... Bè; aquí estich
jo barrina que barrina,
y no vull perdre mès temps.
Me'n vaig al punt allí dintre
y l'he de fer enrahonar
y m'ho dirá de seguida.
Preguntarè, insistirè,
dirè tot lo que pot dirse,
no'm mourè del sèu costat
fins qu'ell mateix tot m'ho diga,
y ¿quín fill se resisteix
al pare que li suplica?
Anèm, donchs.

 (Se dirigeix cap á una porta lateral.) 
Pero, no cal;

 (Deturantse y mirant cap a la porta) 
ell vè cap aquí.

 (Pausa curta.) 
Sortimne.


Escena II
 

LO PARE, L'ADVOCAT.

 
 

Per la porta lateral.

 
PARE
Albert.
ADVOCAT
Pare.
PARE
Tot just are
jo anava al tèu quarto.
ADVOCAT
¿Sí?
¿Y donchs qu'hi há?
PARE
¿Pots está' ab mí
una estona?
ADVOCAT
¿Qué vol, pare?
PARE
Albert, vull que de seguida
diguis la causa secreta
d'aqueix pesar que t'inquieta
y consum la tèva vida.
ADVOCAT
¿Ja hi torném?
PARE
No'm canso may.
Tè veig capficat y trist...
ADVOCAT
Pare, com sempre m'ha vist.
PARE
Y't vull content.
ADVOCAT
¡Aixó ray!
PARE
¿Aixó ray?
ADVOCAT
Sí; per con tent...
PARE
No; m'enganyas. Mil vegadas
de tas penas ignoradas,
de tòn misteriòs torment
t'he preguntat lo motiu...
ADVOCAT
Y altras mil li he contestat
que vosté está equivocat.
No tinch penas.
PARE
(¡Y ell m'ho diu!)
ADVOCAT
Créguim, pare; vosté'm dú
tanta y tanta estimaciò
que li fá tení aprensiò,
PARE
¿Y'm vols fer creure', que tu
vius felís?
ADVOCAT
Sí.
PARE
¡De seguida!
ADVOCAT
¡Felís! ¡felís!... No diré
que siga ditxòs, ja ho sè;
¿quí es qu'es ditxós en la vida?
Pero sí, pare, qu'estich
com generalment s'está;
pena y goig, de tot hi há,
y, com tothom, ploro y rich.
PARE
¡Bah, bah, bah! Aquesta no passa;
no'm vingas ab mes cansons.
Tu ja'n donas de rahons,
qu'èts advocat y sabs massa;
pero per çó no'm convenso
y dels mèus tretze no'm treus.
Tu sufreixes. ¿Que no ho veus
qu'es veritat lo que penso?
Vaja, dígasme'l que tens.

 (L'acaricia) 
Sí, fill mèu.
ADVOCAT
En vá l'assalta
l'aprensiò.
PARE
Digas, ¿qué't falta?
ADVOCAT
No res.
PARE.
¿Qué vols? ¿Qué pretens?
Ets advocat de gran nom,
cap obstacle t'importuna,
tè vas fent una fortuna
y èts la enveja de tothom.
Tè proposas un objecte
y de seguida l'alcansas;
has complert tas esperansas,
tothom tè mira ab respecte...
ADVOCAT
Sí, ja ho sè; si no me n' queixo
de la sort.
PARE
Donchs, bè, ¿qué't falta?
ADVOCAT
Tinch la posiciò mès alta,
mòlt mès de lo que mereixo.
PARE
No. Ja ho mereixes per çó,
y mòlt mès, mòlt mès encare.
¡Vés si jo, que sò tòn pare,
no sabrè si èts sabi y bó!
Pero al mateix temps tè vull
lo mès ditxòs de la terra.
ADVOCAT
¡Pare!...
PARE
¡La sort tot ho esguerra!
Veig que no's pot tení' orgull.
Escolta. Com tothom sab,
jo era un trist treballador
que menjava de ma suor;
pero se'm vá ficá' al cap
que tu ¡fill mèu! algun dia
devias sè' alguna cosa,
é idea tan venturosa
se'm vá convertí en manía.
Jo't veya tan vivallò
riure' y saltá al davant mèu,
que deya per tot arréu
qu'eras tot un caparrò.
Y, pensant que jo era vell,
algú fins, sentintme, reya;
pero jo: —Ja veuréu, deya,
cóm se fará parlar d'èll.—
Vaig treballá' ab mès afany
y tu vas estudiá' ab gloria.
¡Quín talent! ¡Quína memoria!
¡Y quíns progressos cad'any!
Jo ¡ala! ¡ala! sens may cap vici,
sols pera tu treballava,
y, sent pera tu, 'm semblava
qu'era goig lo sacrifici.
Al fí vares acabar
la desitjada carrera;
pero, fill, de tal manera,
que tothom tè vá admirar.
De seguida't vas fer lloch,
y ab sort tan bona, tan bona,
que crech que fins Barcelona
pera tu, fill mèu, ja es poch.
Y ara, que ja has arribat
á tot lo que jo volía,
ara, qu'aquella manía
del vellet s'ha realisat,
ara, que tan alt t'he vist
y èts rich, com somniá tòn pare,
¿cóm es que, justament are,
vius malament y estás trist?
ADVOCAT
¡Pare!...
PARE
Dígam lo que tens.
¿Qué't falta, dígam, qué vols?
¿No't bastan los mèus consols?
Digau, fill, y, si pretens
alguna cosa, al instant
la busco y la vinch á dú.
¿Qué no he de lograr por tu,
jo qu'he lograt tant y tant?
ADVOCAT
¡Ah! ¡Es tan bó!...

  (Comensant á cedir.) 
PARE
Dígam, fill mèu,
lo que tens.

  (L'acaricia) 
ADVOCAT
¡Pare!
PARE
¡T'adoro!
ADVOCAT
¡Oh!
PARE
Si no m'ho dius, fins ploro.
No, lo plorar no'm sab grèu,
ADVOCAT

 (Agafantli la má y ab expansiò.) 
¡Oh! Es mòlt cert; ¡sí, pare, sí!
Si fins jo mateix ho vull;
no déu aturar l'orgull
las llágrimas qu'hi há aquí.
Tinch lo pló' enxarcat al cor
y plorant tindrè'l sossego,
perque, pare, jo m'ofego
dintre d'aquest mar de plor.
PARE
Plora, donchs, y digas... ¿qu'es
lo qu'aixís tè fá plorar?
ADVOCAT
Es... ¡mes si no ho dech contar!...
¡Si tot será per demès!...
Si es sols una bogería
la causa del mèu dolor.
PARE
¡Vaja, fill mèu; per favor!
Acaba aquesta agonía.
ADVOCAT
Sí, sí; jo dech esbargir
la meva pena...
PARE
¡Y donchs parla!
ADVOCAT
Perque no puc aguantarla
jo tot sol.
PARE
¿Qué't fá sufrir?
ADVOCAT
Pare... un amor desgraciat
que no's pot lográ' ab ventura.
Veliaquí'l doll d'amargura
qu'á vosté'l tè apesarat
PARE
¿Veus? Ara'm dius una cosa
que... la veritat... á mí
ja'm ballava pe'l magí;
pero, com que se't disposa
lo cas de manera que
may ningú s'hi há d'oposar,
mal podía jo pensar
qu'aixó t'entristís per ré.
ADVOCAT
¿Que ningú s'hi oposa, diu?
PARE
¡Y qu'ha d'oposar ningú!
Per çó't dich qu'ho tens segú
y que no tens cap motíu
per entristirte. Ans que tot,
tením qu'ella t'es cosina.

  (Lo fill somriu.) 
Es guapeta, es jove, es fina
no surt del sèu llabi un mot
que no hi barregi'l nom tèu...
ADVOCAT
(¡Pobre pare!)
PARE
Y, com si ho veya.
ADVOCAT
(¡Ell sempre aquesta taleya!)
PARE
No tè á n'al pensament sèu
ningú mès que tu.
ADVOCAT
Peró...
PARE
Sí; ja ho veig. Tu, ab la riquesa
qu'ella tè, y fums de noblesa
d'un oncle sèu, qu'es barò,
es clar, t'havias pensat
qu'era una boda impossible.
Donchs no, fill; tu èts preferible
al ulls de la vanitat
de sòn pare y de sa mare,
á mòlts, nobles, y ab diners
y guapos de mès á mès.
Ho volen ella y sòn pare
y sa mare, y fins sè ja
qu'ho, vol lo Rector de cert,
de manera, que, si's pert,
ha de ser per l'escolá.
ADVOCAT
M'ho penso, pare, peró...
PARE
No hi há mès peró ni ré.
Ho sè, ho dich de bona fé
y t'ho dich perque ho sè jo.
¿No ho veus tu mateix?
ADVOCAT
(Bè; ara
deixém que's desfogui.)
PARE

 (Mirant al entorn de la sala.) 
Mira:
prou t'ho diu aquesta fira
d'una manera bèn clara.
¿Vés si't girarás aquí
sens véurer regalos d'ella?

 (Tocant y ensenyant tot lo que diu.) 
Lo tapete de la estrella;
lo quadro brodat d'or fí;
lo transparent del balcò;
alló d'aixugar las plomas...
En fí, ab tots los punts y comas;
lo que's diu: ab precisiò.
Lo día que tu fas anys
o bè es lo tèu sant, ó han dit
qu'has fet un informe lluhit
fent pagar costas y danys,
ó bè parla de tu un diari
perque has fet un gran discurs,
ella no tè mes recurs,
ó, si'l tè, no sab pensarhi,
qu'enviar la sèva cambrera,
dihentme la pobre minyona:
—Per mòlts anys; la enhorabona
y aquí tè aquesta friolera.—
ADVOCAT
¡Prou ho veig jo y prou me dol!
PARE
Donchs jo, quan ho veig, m'agrada,
perque aixís sè qu'emprendada
está de tu, y, si's vol
fè'l casament, no cal ré
mès que dirho á n'al sèu pare,
y, si acás, demá, avuy, ara
ja us dú'l cotxe á la Mercé.
ADVOCAT
Peró...
PARE
¡Ah! No; per cap estil
vull trencar lo acostumat
los de casa'ns hem casat
tots á n'aquell camaril.
ADVOCAT
¡Pero, home de Dèu! esperi
y deixi parlá' á la gent.
S'enlayra, vosté's vá fent
embulls, sens la causa serhi,
y, de deliri en deliri,
¡quí sab ahònt se'n vá á parar!
PARE
¡Ah! ¿Es dir qu'aixó es delirar?
ADVOCAT
Sí.
PARE
Donchs que vinga y qu'ho miri
quí vulga. ¿Vés qu'hi há millor?
Una noya, jova, pura,
rica, fina, ab hermosura,
airosa, bona instrucciò...
ADVOCAT
Tot es cert; no hi há pas prenda
que no tingui ella.
PARE
Y, á mès
de tot aixó, y prou diners
per ferte viure' de renda,
una tendrò, que, ab las galas
que dú, tan blanca y bufona,
me sembla una papallona
que li haig d'espatllar las alas.
ADVOCAT
Es tan cert, pare, que s'erra
quí lo dit no creu fidel;
ella es un ángel del cel
qu'ha devallat á la terra.
Sent pura d'amor la flama
y ab tot lo bonich s'enjoya;
mes tot en vá: aquesta noya
es la Ofelia del mèu drama,
y la mèva negra sort,
la méva fatal estrella,
ha volgut que no fòs ella
la que'm tè robat lo cor.
PARE
¿Cóm? ¿Qué díus ara?
ADVOCAT
'L que sent.
PARE
¿Que tu no vols á la...?
ADVOCAT
No;
perque es un'altra passiò
la que causa'l mèu torment.
PARE
¡Bah! ¡Bah! Bè; ¡ara deus somniar!
ADVOCAT
No; es lo real per mala sort.
PARE
Com hi há mòn m'has deixat mort.
Sort que no'm vaig explicar.
¡Vés si m'arrivo á atrevir,
com volía, á demanarte
la pobreta! Bè... ¿es burlarte?
ADVOCAT
¡Ah! No, pare, no; es així,
y no'm vulga replicar
ara que'l mèu dol no ignora,
perque, contrariarme, fòra
acabarme de matar.
PARE
¡Ah! No; aixó de cap manera;
no, fill mèu; rés; si tu aixís
creus que tens de ser felís,
deixém la mèva fal·lera.
Rés; figúrat que no hi há
tal cosina al mòn; desfet.
Y, si aquest es lo secret
que't dava tan mal está',
perque veyas que'm doldria
al punt qu'ho sapigués jo...
no hi pensis mès en aixó.
Si t'ha de doná alegría
casarte ab un'altra, avant;
com també aixís com aixís
alló no era un compromís,
sino una especie de plan
que m'havia format jo
sens dirne res á ningú;
fés lo que t'agradi á tu,
y, si veus un partit bó
en la que t'ha enamorat,
jo mateix... ja sabs que'm guía
no mès que'l darte alegría;
jo mateix, encasacat,
y, enguantat y tot vestit
de pontifical, irè
y tè la demanarè
á sos pares tot seguit.
ADVOCAT
No, pare; no ha de fer ré,
perque no pot ser may mèva.
PARE
¿Cóm? ¿Que no pot ser may tèva?...
ADVOCAT
Perque... no ho pot ser.
PARE
¿Per qué?
Tu ray, que pots aspirar
á qualsevulga que siga.
¿Quína dona vols que't diga
que no, si tu't vols casar?
ADVOCAT
Ella; la qu'estimo jo.
PARE
¡No pot ser!
ADVOCAT
Li dich que sí.
PARE
¡Vés que'm contarás á mí!
ADVOCAT
Ella... 'm diría que no.
PARE
¿Qu'es la reyna?
ADVOCAT
¡Oh! No, no, pare.
PARE
¡Oh! Bé, es que, encare qu'ho siga;
francament, no crech que't diga
que no; t'ho juro desd'are.
ADVOCAT
¿Cóm m'he de poder casar
ab dona tan estimada,
si es...

  (No podent dirho.) 
PARE
¿Qué?
ADVOCAT

 (Desprès d'un esfors.) 
¡Casada!
PARE

 (Retrocedint assombrat) 
¡¡Casada!!
ADVOCAT
¡Ja veu si aixó es delirar!
PARE
¡Casada!...
ADVOCAT
¡Casada, sí!
PARE
Pero haventhi tantas xicas
bonas, guapas, jovas, ricas...
que't podrían convení',
¿cóm diantre tu t'has anat
á enamorar de una dona.
que ja es d'un altra persona?
ADVOCAT
Perque nostra voluntat
no pot rés ab nostre cor,
perque si... no puch dir mès.
PARE
¡Pero, fill méu!...
ADVOCAT
¡Lo cert es
que jo'm sento boig d'amor!
PARE
¡Aixó no's pot arreglar!

 (Amohinat) 
ADVOCAT
No queda cap mès remey
que patir. ¡Fèuli la lley
al cor, quan vol estimar!
PARE
¿Y ella ho sab?
ADVOCAT
May li he dit rés.
Es la primera vegada
qu'estimo... y ella ¡es honrada!
¡No puch ser felís may mès!
 

 (Pausa llarga) 
PARE
¿Quí es ella?
ADVOCAT

 (Portantlo cap al balcò.) 
Aquella senyora
que viu al davant d'aquí.
PARE
¿Al balcò d'enfrente?
ADVOCAT

 (Senyalant.) 
Sí.
Desd'aquí la veig com plora
mòltas vegadas.
PARE
¿Qué dius?
ADVOCAT
Sòn marit, injust, se'n queixa
y la maltracta y la deixa
por un'altra.
PARE
Tè motius
per plorar.
ADVOCAT
Per ella sols
me n'he vingut á aquest pis,
que sò menos infelís
y sento petits consols,
podent veurerla d'aquí
y podent respirar l'ayre
que respira. Aixó no es gayre,
¡pero ja es prou pera mi!
Algunas voltas la veig
per darrera las cortinas,
y las blancas musselinas
mogudas por suau oreig,
m'indican, al bellugarse,
qu'ella las mou, y yo, extátich,
la miro com un fanátich
que's sent al cel remontarse.
Altres cops la veig sortí'
al balcò, y rega las flors
mès ab l'aygua de sos plors
que ab l'aygua del sèu jardí.
Y al véurela tan hermosa,
mòn cor vota cap allí;
y penso llavors: —¡Jo sí
que la faría ditxosa!
PARE
¡Fill mèu!...
ADVOCAT
Pero no; no hi há
esperansa.
PARE
¡Amor malehit!
¡Olvídala!
ADVOCAT
Ja li he dit
que no la puch olvidá.
PARE
Potser sí.
ADVOCAT
¡No tinch consol!...
PARE
¡Fill mèu!
ADVOCAT
La estimo ab deliri
y ella es tot lo mèu martiri.
PARE
¡Pobre fill mèu!
ADVOCAT
Dèixim sol.
 

(LO PARE li fá un petò y se'n vá trist pe'l fondo, desprès d'haverse aturat prop de la porta contemplantlo un moment.)

 


Escena III
LO FILL
¡Pobre pare! Ell prou voldria
consolarme; mes no pot.
Los qu'han dit que l'home es lliure,
diguin si es ser lliure aixó:
veure' al etzar una dona,
sentirse un sotrach al cor,
y, desd'aquell punt, seguirnos
per tot com una visiò.
Potser no tornantla á véurer
s'estingiría'l recort;
mes l'etzar de nou llavoras
vos la presenta per tot,
y se'ns vá grabant á l'ánima
aquell rostre lleig ó hermòs,
com se van ficsant las sombras
dessobre la brillantor
d'un cristall, dins de la capsa,
ahònt, entranthi'l raig del sol,
ficsa per lleys de la ciencia
la imatje que tè al enfront.
Mes la del cristall s'esborra
y la que's graba al cor, no.
Un cop li tenim grabada,
l'obstacle encèn mès l'amor,
tal com, en lloch d'apagarlo,
lo vent encèn mès lo foch.
Així'm passa á mi; vaig véurerla,
vaig saber, per mala sort,
qu'era casada... ¡Casada!
que vol dí: —Impossible tot.—
Y aquest impossible, qu'era
vent per apagá' aquest foch,
mès lo vá encenent, al véurer
que s'hi oposa mès la sort.
Aixís es com l'home es lliure;
lliure dins de sa presò.
Jo, ab nom, joventut y gloria,
podia dar al mèu cor
l'amor d'una noya pura,
rica, hermosa, lliure en tot,
y á sentir estich subjecte
una criminal passiò
que ja sols poden resóldrer
no mès que'l crím ó la mort.
La mort, sí; perque á mi'm mata
lo saber qu'en lo sèu front
un altr'home'l bes hi estampa
que hi devia estampar jo.
Y ab tot... la estimo... la estimo
com mès estimar no's pot.
Sòn nom, si'l cor m'arrencava,
m'umpliria'l vuit del cor,
y umplirá'l vuit de ma fossa
quan jo sía ja tot pòls.
¿Qué hi farém? Cada hú porta
la sèva creu en lo mòn.
¡Bah! Empreném la nostra feyna,
cumplím ab la obligaciò,
que'l trevall, al cap y al últim
es, en mitj dels mèus dolors,
l'únich que mantè mas forsas,
l'únich que'm dòna consol.

 (Vá per assentarse; pero, de repent, s'atura.) 
Pero, avans de seure', encare
potser la veurè.

  (Vá cap al balcò.) 
No, no.
¿Déu ser dins? ¿Déu ser á fora?
¡Cóm la estimo!... ¡si sò un noy!
¡ay! es que tinch lo cor verge
y aixó pera mi es pitjor.

 (Pausa curtíssima.) 
Voldría que tot lo día
s'estès guaytant al balcò,
y ella, que ni may s'adona
de mí, ¡surt tan poch! ¡Tan poch!

 (Está tocant lo transparent del balcò, y, de cop, mirantlo, diu ab amargura:) 
¡Contrast de la sort! Jo sento
en mi un criminal amor,
y, si veig la que l'inspira,
sempre es per aquest balcò,
á travès d'aquesta glassa
transparenta, que l'amor
angelical d'una verge
pura, com damunt las flors,
á trench d'auba, es la rosada,
vá brodarme, ab la ilusió
de que pensaría en ella,
sos brodats tenint enfront.
Y jo, á travès d'aixó, ho miro
pera transigí' ab la sort.
Tinch pòr que, si li demano
véurerla, com pot tothom,
ho trovi ella massa ditxa
pe'l mèu desditxat amor,
y, una visiò, una sombra
vaga li demano sols
á travès d'aquesta glassa,
pera consol del mèu cor,
y fins una sombra'm nega,
per no tenirm compassio,
no eixint, com no surt, fá dias,
á regar las sevas flors.
¿Per qué no surt? ¿Es tal volta
qu'está malalta? ¡Oh! No, no.
Aixó ja'l cor m'ho diria.
¡Es tan inmens mòn amor
que, si estès malalta ella,
tambè ho estaria jo!

 (Pausa curtíssima, durant la qual figura que está mirant al balcò de la casa del davant.) 
No surt. Anèm, donchs, á escriurer.

 (Torna á mirar.) 
Me pensava... No surt, no.
 

 (Se dirigeix cap á la taula y s'assenta. Pausa curta.) 


Escena IV
 

L'ADVOCAT, LO PARE, pe'l fons.

 
PARE
Albert.
ADVOCAT
¿Qué hi há?
PARE
Tè demanan
ab urgencia. Algun plet nou.
ADVOCAT
Díguili que passi.
PARE
Al punt.
 

(LO PARE se'n vá pe'l fondo.)

 
ADVOCAT
May me deixan en repós.
 

(Pausa curtíssima. Desprès apareixen, pe'l fondo, LO PARE fent senyas á LA SENYORA pera que passi avant. Quan LA SENYORA ha entrat, LO PARE vá y diu baix á ALBERT que ja tè allí LA SENYORA y se'n va altre vegada pe'l foro. L'ADVOCAT s'alsa á rébrer á LA SENYORA, que porta'l vel tirat davant la cara.)

 


Escena V
 

L'ADVOCAT, LA SENYORA.

 
ADVOCAT
Passi endavant.
SENYORA
Dèu lo guart.
 

 (LA SENYORA s'alsa'l vel, y ell se fá un pas enrera.) 
ADVOCAT
(¡Oh! ¡Ella!)
SENYORA
¿Se sorpren?

 (Ab naturalitat.) 
ADVOCAT

 (Refet.) 
No.
SENYORA
¡Oh! ¡Perdoni! ¡Dèixim qu'antes
derrami aquí mars plor;
me fa un nú en lo coll, m'ofega;
dèixim plorar!

 (Plora mòlt.) 
ADVOCAT
(¿Es visiò?
¡Ella aquí! Sí. ¡A casa mèva
y 'prop mèu, y dantme'l goig
de dir que jo puch salvarla
ó aliviarli algun trastorn!...
¡Oh! Sí, sí; es un somni... es somni...
fill del mèu estat febròs,
y, quan jo d'ell me desperti,
me veurè en mòn despatx sol,
y, com ans, sens'esperansa,
y, com ans, sens' sòn amor.

 (Dòna un pas y's detura.) 
Ni á respirar tan sols goso,
ni vull móurerm'; no, tinch pòr
que la ditxa qu'ara miro,
es, teixida d'ilusions,
una papallona hermosa
posada sobre una flor,
que, si li toco las alas,
se'm desfará tota en pòls.)
SENYORA
¡Oh! ¡Dèu mèu! ¡Quina desditxa!
ADVOCAT
(¡Torna á parlá'! ¡Alenta, cor!
Es realitat; no es deliri.)
SENYORA
¡Si no's pot créurer! ¡No's pot!
¡Si jo fins vull figurarme
qu'es tot un somni horroròs!
y... ¡No ho es, no, Verge santa!
¡Es la vritat! ¡Ho he vist jo!
ADVOCAT
(Sí; sí; es ella... es desgraciada
y li puch jo dá' un consol.)
SENYORA
¡Ay, Dèu mèu!
ADVOCAT
¿Qué tè, senyora?
¿Vol algun aussili?
SENYORA
No.
Gracias, mil gracias.
ADVOCAT
No estigui
per demanar, y... si vol...
SENYORA
¡Dispensim las mèvas llagrimas;
pero'l que'm passa es tan fort!...
ADVOCAT
¿Y jo puch saber?...
SENYORA
Sí; escolti;
li explicarè prompte tot
y no estranyi que vergonya
me donga de dirli.
ADVOCAT
¡Oh! No.
No'n tingui cap pòr.
SENYORA
No;'m consta
qu'es vosté un home d'honor
que tal com un sacerdoci
exerceix sa professiò,
y sè que, á vostés, se'ls parla
com qui parla al confessor;
pero...
ADVOCAT
Sosseguis y digui.
SENYORA
Sò casada, y, mòn espòs,
que m'ha fet tan desgraciada
com no n'hi há un altra en lo mon,
ha assessinat á una dona...
ADVOCAT
¿Ha assessinat?

  (Ab goig estrany.) 
SENYORA
¡Y l'horror
es que aquesta infelís era...
la mèva rival!
ADVOCAT

 (Comprengas la sorpresa.) 
¿Qué? ¿Cóm?
(¡Dèu mèu! ¿qu'es lo que jo sento?
¿Es dolor, es ditxa, es dol?...
¡Ell assessí!... ¡Lliure' ella
si ell vá'l patíbul!...)

  (Goig inmens, desprès refusa la idea ab horror.) 
¡Oh! ¡Oh!
¡Qu'infame, qué innoble es l'home!
¡Quín pensament més odiòs
per mi ha crusat! ¡Oh! Flaquesa,
miserable condiciò
del fanch de que van formarnos,
jo'm farè á tu superior,
y, com qui una serp trepitja
apretantli'l péu al coll,
tè matarè al fons de l'ánima,
per mès que, del cor entorn,
al trepitjarte, m'hi clavis
lo verí del tèu fiblò.)

 (Transiciò. Se refá de la lluyta, y, serenantse, diu:) 
Digui, vagi dihent, senyora.
No; no es rés, pensava jo...
que si, dantme vosté datos
y detalls, veig una rahò
que puga esser circunstancia
atenuant, una tan sols,
ja per' la sèva defensa
veuria jo un medi, y... (¡Oh!)
subjéctat, cor miserable,
y, ans que' ser infame, mor.)
SENYORA
Perdoni las mèvas llágrimas.
¡M'ofego! ¡'M moro!
ADVOCAT
Prou, prou.
Sosseguis.
SENYORA
Avuy mateix
l'han portat á la presò.
ADVOCAT
Es natural.
SENYORA
Al matí
he sentit un cop mòlt fort
á la porta del carrer,
encare quasi era fosch,
obro de seguida, surto,
embolicada, al balcò,
y veig dos guardias civils
que cridan lo nostre nom,
lo del mèu marit.
ADVOCAT
Es clar.
SENYORA
Entro á l'alcoba de nou,
y á n'ell ja'l veig que's vestia
y qu'estava trist y groch.
—Obra, 'm diu, vès, de seguida,
no hi há que ferse ilusions
ni qu'oposar resistencia;
he fet un crím horroròs
y are'm vènen á agafar—.

 (Torna á plorar.) 
¡Ah! ¡Dèu mèu!
ADVOCAT
No tingui pòr,
y calmis.
SENYORA
¡Quína desgracia!
y, sobre tot ¡quín afront!
Jo, que no sabia rés,
figuris ab aquells mots
cóm m'haurè quedat.
ADVOCAT
Sorpresa.
SENYORA
M'ha agafat un tremolor
qu'encara no m'ha passat.
Estich, es clar, no sè cóm.
ADVOCAT
Ho comprench.
SENYORA
Lo mèu marit
s'ha despedit neguitòs,
y'ls guardias tot de seguida
l'han portat á la presò.
Jo l'he seguit fins allí.
ADVOCAT
¿Vosté?
SENYORA
Es clá'; es lo mèu espòs.
¿Cóm lo podia deixar
en tan trista situaciò?
¡Lo pobre, cóm déu patir!...
¡Pero tant pateixo jo!
ADVOCAT
Es natural.
SENYORA
Jo no estich
en calma, desde llavors.
Lo jutje ja l'esperava
y li ha pres declaraciò.
Al punt nos han separat
y ja no l'he vist de nou.
ADVOCAT
Es la lley.
SENYORA
¡Lley inflexible!
ADVOCAT
Bè, senyora, y... ¿vosté vol?...
SENYORA
Com qu'ha comensat la causa,
necessitém defensor,
y, coneixentlo á vosté,
encare que sols de nom;
pero sabent, segons diuhen,
qu'es dels advocats millors...
ADVOCAT
¡Oh! ¡Y vosté vè á mi y'm nombra
defensor del sèu espòs
perque li salvi la vida,
perque, com home d'honor,
juri que, pera salvarlo,
farè tot quant puga jo!...
SENYORA
Sí. ¿Per qué? ¿Es aixó impossible?
ADVOCAT
¡Si es impossible!...

 (Transiciò.) 
No. Mòlt
al contrari... crech... me penso,
vull dir que... en aquest penòs,
crudel tránsit, en que's trova,
ningú, ningú al mon com jo
podría ab tanta destresa,
ab tanta aptitut y... cor...
Mes... dissimuli, senyora,
jo, ab la mèva exaltaciò,
tinch pòr, que, sens adonarmen,
m'alabo y...
SENYORA
No; ja sè prou
qu'es tot fill del entussiasme
ab que sent las impressions
de quant los clients li diuhen.
ADVOCAT
Sí; just; l'entussiasme... aixó...
precisament... aixó era
lo qu'anava á dir. ¿Y donchs,?

 (Acostantse una cadira pera séurer aprop d'ella.) 
Digui, díguim circunstancias
d'aquest crím tan horroròs.
SENYORA
Totas las que sè fins ara
son las que, com a remor,
á mi han arribat.
ADVOCAT
Expliquis.
SENYORA
Sembla que ja aquets amors
feya mòlt temps que duravan.
ADVOCAT
¿Y vosté ho sabia?
SENYORA
¡Al cor
portava'l punyal dels celos
clavat sense compassiò!
ADVOCAT
(¡Oh! ¡L'estima la insensata!)
SENYORA
Sembla, segons diu tothom,
que la que ja es ara víctima
li era infidel, ell, gelòs,
li vá escriure' ahí' una carta
dihentli que, per compassiò,
no'l fès sufrir per un altre,
y que li deya, resolt,
que, si novament sabio,
que trahia al sèu amor,
la mataria, jurantli
per tot quant segrat hi há al mon.
ADVOCAT
¡Verdadera gelosía!
SENYORA
De tigre.
ADVOCAT
De tot gelòs.
SENYORA
Desprès d'aquesta amenassa,
sembla qu'ell fòu sabedor
de que vá tornar á trahirlo
ab son rival, y, resolt
á cumplir sòn determini,
pren un punyal, sens' di' un mot
truca, entra á casa d'ella,
del calaix del tocador
pren los anells y arracadas
y joyas, qu'ell, amoròs,
li havia dat quan d'ell la creya,
y, recullint tot alló,
junt ab la mateixa carta
qu'ell li havia escrit, de cop
s'abalansa damunt d'ella,
y, com si'l camí del cor
li haguès ensenyat sòn odi,
tot lo punyal fins al pom
li clavá, deixantla en terra,
cadávre, lo sèu furor.
Se'n aná, deixá la porta
oberta, la sanch á doll
brollá del pit de la víctima,
y, com qu'era'l tocador
encara obert, y las joyas
faltavan d'allí, tothom
vá cróurer primer que lladres
eran la causa de tot.
Mes ella, per desventura,
á n'aquell sòn amant nou
havia dit las amenassas
fétas par lo mèu espos,
y aquest es quí, delatantlo,
ha fet saber á tothom
quí era'l verdader culpable
d'aquest crím tan horroròs.
ADVOCAT
Certament fá horror sentirho,
y no veig, per ara, lloch
ahònt apoyá' una defensa
de segura salvaciò.
Mes, no tinga pòr, senyora;
dèixiu per mi; mòn esfors
treurá provas d'hont no n'hi hagi.
¿Porta aquella carta?
SENYORA
¿Cóm?
ADVOCAT
La carta qu'ell á la víctima
vá escriure' avans.
SENYORA
Sí senyor.
Ahir, quan ell vinguè á casa,
delírant, confús, febròs,
se vá tancar en sòn quarto,
y, del mèu, vaig sentir jo
com sòn secreter obria
tornantlo á tancar de cop.
Al sortir, vaig preguntarli
qu'era aquella agitaciò...
Me vá respóndrer llensantme
contra'l paviment. Mes com
jo'l seguía, tan' prop hi era,
que, al emportarsel, per sort,
sense qu'ho sentís ningú altre,
m'ha pogut dir: -Tréu alló
del mèu secreter y amágau;
la clau es al tocador.-
Jo, ta n bon punt m'he vist sola,
ho he tret y...
ADVOCAT
¿Qué?
SENYORA

 (Donantli en un mocador.) 
Aquí ho tè tot.
Las joyas, los recorts d'ella,
y aquella carta.
ADVOCAT
¿Tè prou
confiansa en mi par' donarmho?
SENYORA
Llegeixo clá' en lo sèu front
que vosté es un home d'honra
y que val mòlt lo sèu cor.
D'aixó vè que jo, notantho
y sentintho di' á tothom...
ADVOCAT

 (Interrumpentla.) 
¡Oh, no, gracias!
SENYORA
De seguida
he vingut.
ADVOCAT
¿Y vol que jo
de defensar m'encarregui
al sèu marit?
SENYORA
Sí, senyor.
ADVOCAT
Está bè, la causa es grave
pero...
SENYORA
¡Ah, per compassiò!
¡Vosté'ns pot salvar!...
ADVOCAT
¡Senyora!...
SENYORA
¡Ah! sí, sí; m'ho ha dit tothom!
Si vosté vol, tè recursos
miraculosos, de tot
se sab sortir.
ADVOCAT
Hi há cassos...
SENYORA
¡Sálvins, sálvins de l'afront!
ADVOCAT
Es clar, ja ho comprench, vosté
tè pòr del afront.
SENYORA
Tinch pòr
d'aixó; pero mès encare
de que surti al mèu espòs
alguna condemna horrible;
tinch pòr de perdrerl'. ¡Senyor!

 (Plorant y mirant al cel.) 
ADVOCAT
No tant, no tant; hi haurá causas
atenuants...
SENYORA
No entench d'aixó;
mes vosté fassi'l que pugui,
tórnimel lliure de tot
al pobre del mèu marit;
que salvi honra, vida, y nom.
ADVOCAT

 (Sorpres y decaigut.) 
¿Vosté l'estima?
SENYORA
Ab deliri.
ADVOCAT
¿No la maltracta furiòs
moltas vegadas?
SENYORA
¡Es cert,
per la mèva mala sort!
ADVOCAT
¿Y no ha dit vosté mateixa
qu'aquesta dona, qu'ha mort
violentment á las mans d'ell,
era la seva?...
SENYORA
¡Fá horror!
¿no es veritat?
ADVOCAT
¿Y á pesar
d'aixó l'estima?
SENYORA
¡Mòlt, mòlt!
Desde que tinch pòr de pérdrerl'
lo mèu amor es mès fort.
Estich gelosa; ell me tracta
malament, no tinch consol;
ja ho sè, ja ho sè que no'm guarda
justas consideracions;
pero ¿qué hi vol fer? l'estimo
á pesar de tot aixó.
Ell ha estat lo mèu primer,
y es lo mèu únich amor.
ADVOCAT
¡Bè'n pot está enorgullit!
SENYORA
¡Oh! ¡Sálvil per compassiò!
ADVOCAT

 (Fent un esfors sobre sí.) 
Farè'l que puga, senyora.
SENYORA
¿M'ho promet?
ADVOCAT

 (Nou esfors.) 
Li juro.
SENYORA
¡Oh, cor
noble sens mida!...
ADVOCAT
(¡M'admira!
¡Qué mès puch voler ja al mòn!)
SENYORA
¡Gracias!

 (Estrenyentli la má ab efusiò.) 
ADVOCAT
Senyora... cumpleixo.
Faig la mèva obligaciò.
SENYORA
Si m'ha de véurer, ma casa
no pot èsser mès aprop.
Es aquí al davant.
ADVOCAT
¡Ja ho sè!
SENYORA
Lo del frente es món balcò.
ADVOCAT
¡Ja ho sè!
SENYORA
Y las flors que's veuhen.
ADVOCAT
Ja ho sè; son las sèvas flors.
SENYORA
¿Cóm? ¿Vosté ficsat s'havia?...
ADVOCAT
No; no, senyora... es tant sols
que, guaytant moltas vegadas
á traves dels finestrons
qu'aquest transparent me tapa,
veya d'un modo confòs...
SENYORA
Sí; potser com una sombra...
ADVOCAT
Precisament... just... aixó...
(¡Una sombra qu'enterrava
ma esperansa ab sa foscor!)
SENYORA
Rés... donchs, vaig ab la certesa...
ADVOCAT
De que tè la nau pilot.
Jo'm cuydo de tot, senyora.
SENYORA
Si li cal sabé algun nom...
ADVOCAT
Li preguntarè.
SENYORA
Algun dato...
ADVOCAT
Re's perdrá pe'l mèu esfors.
SENYORA
Puja á casa, ó bè un recado...
ADVOCAT
Descuydi; pensarè en tot.
SENYORA
Si á n'al mèu marit deu véurer...
ADVOCAT
Ara vaig á la presò.
SENYORA
¡Oh! ¡Sí; tòrnil á mos brassos!
ADVOCAT
¡A sos!... Sí... sí... 'm diu lo cor
que vosté'm deurá la ditxa
á mí... de tení' aquest goig!
SENYORA
(¡Oh! ¡Qué noto en aquest home!)

 (Recel lleuger.) 
ADVOCAT
Mentrestant, ja veurè jo...
SENYORA
Sí; y gracias anticipadas
pe'l que vá á fè' en mòn favor.
ADVOCAT
Ja li he dit un cop, senyora:
faig la mèva obligaciò.
SENYORA
¡Sí; mès la fá ab cor y vida;
interessantse afectuòs
per la desgracia que'm postra,
y aixó indica un noble cor
que Dèu premiará, donantli,
de quants tinga al sèu entorn,
un amor, com lo que ploro,
tan inmens com venturòs!
ADVOCAT
¡Venturòs!... Sí... ho crech, ho penso...
SENYORA
Dèu no deixa may al bó.
ADVOCAT
Als peus de vosté, senyora.
SENYORA
Beso la má.
 

(Se'n vá.)

 


Escena VI
 

L'ADVOCAT, al fí'l PARE.

 
 

L'ADVOCAT, que ja al fí de la escena no podia resistir tanta lluyta, al véurers' sol, romp en un desespero terrible y expansiu.

 
ADVOCAT
¡Oh! ¡Cor! ¡Cor!
¡La duresa del diamant
deus tenir quan ja no esclatas!
¡Jo sòn defensò!... ¡Oh! ¡No matas
may, quan resisteixes tant!
No puch mès; aquest combat
m'ha trossejat las entranyas...
¡Oh! ¡Potser may tan extranyas
casualitats s'han juntat!
¡Jo sòn defensor, quan sè
que'm mata ell y ella l'adora!
¡Jo, quan si ell se morís, fòra
ja trovat quasi'l mèu bè!
 

(Entra'l PARE).

 
¡Oh! ¡Pare! ¡Pare!...
PARE
¡Fill!
ADVOCAT
¡Pare!
PARE
¿Qué tens? ¿Qué't passa?
ADVOCAT
¡Que'm moro!
PARE
¿Veus com jo en va no ho deploro?
ADVOCAT
¿Ha vist que sortía ara
una senyora?
PARE
¡Ah! ¿Y tòn plor
es per ella?
ADVOCAT
Sí.
PARE
¿Acás fóra?...
ADVOCAT
¡Sí, pare... aquesta senyora...
es!...
PARE

 (Endevinantho pe'l plor del fill.) 
¡Ella!

 (Cau plorant als brassos de sòn pare que, com èll, romp en un plor.) 
¡Fill del mèu cor!


 
 
FI DEL ACTE PRIMER
 
 


Indice Siguiente