—1→
Cinch son los edificis que se están fabricant en Filadelfia pera la Exposició Internacional de 1876, á saber:
I. LO PALAU INDUSTRIAL.
II. LA GALERIA DE ARTS.
III. LO EDIFICI PERA LA EXPOSICIÓ AGRÍCOLA.
IV. LA SALA DE HORTICULTURA.
V. LA SALA DE MAQUINARIA.
En lo número 2 de LA LLUMANERA publicárem las vistas dels dos primers, y avuy doném la del tercer, ó sia lo Edifici destinat á la Exposició de Agricultura. Será de fusta y vidre, y consistirá principalment de una nau de 820 peus inglesos de llargada y 125 de amplada. Atravessarán eixa nau altres més xicas, de las quals la del mitj tindrá 540 peus de llarch y 100 de ample, y las dos dels costats la mateixa llargada y una amplada de 80 peus. De modo que lo edifici estará en forma de paralelógramo de 540 peus per 820, y la alsada será de 75 peus.
Fora del edifici hi haurán un clos pera la exposició de caballs, bous, bens, gallinas, etc.
Dins del edifici se exposarán entre altres cosas les següents, que sols forman una part del catáloch que se está fent:
GRANS Y GRANA, inclusas palla, fench, aufals, blat de moro, etc.
FRUYTS DE ARRELS. -Patatas, naps, xirivias, pastanagas, remolatxas, sebas.
VERDURA. -Cols, coliflors, fasols, pésols, fabas, alberginias, cogombres, tomátechs, melons, xindrias, carabassas, etc.
FRUYTA DE REGIONS SUB-TROPICALS. -Pomas, peras, préssenchs, abercochs, codonys, serbas, prunas, etc.
FRUYTAS TROPICALS. -Taronjas, plátanos, llimons, poncéms, pinyas, magranas, figas, cocos, guayaba, anons, etc.
REHIMS. -Se desitja que hi hagia en la Exposició un surtiment complet de totas las varietats de rehims. Aquesta secció está destinada á ocupar molt la atenció dels americans.
FRUYTA MENUDA. -Maduxas, gers, moras, cireras de arbós, ginjols, etc.
FRUYTA SECA DE TOTA CLASSE. -Pansas, figas, prunas, cascabellitos, dátils, pomas, peras, présechs, garrofas, etc.
FRUYTA D'ESCLOFOLLA. -Nous, avellanas, atmetllas, pinyons, cacau, cacauhets, etc.
LLAVORS DE TOTA MENA.
_____
Esperém que de Espanya y de las Antillas se envien mostruaris complets de totas las fruytas y vegetals que alli se produheixen.
—2→
L'esperit de contradicció es innat a l'home.
Si bé s'examinan los grans aconteiximents y los fets més célebres que constituheixen la historia de la humanitat, se trobará que la causa principal, lo primer móvil d'ells ha sigut l'esperit de contradicció.
¿Quin fou lo instigador dels angels rebeldes més que l'esperit de contradicció? Quina es la causa de totas las rebelions hagudas y per haber més qu'eix esperit que punxa al home á fer lo contrari de lo que li manan?
-«De aqueix fruyt no menjareu,» digué Deu á Adan y Eva en lo Paradís, ensenyántlosi unas pomas camosas que davan gust de veurer.
Donchs eixa prohibició fou prou pera que tots dos agafessin una poma y li peguesin la mossegada.
Després de aquell ayguat que durá quaranta dias y que serví pera fer bugada dels homes, los fills de Noé comensaren á fabricar la torre de Babel. ¿Perqué ho feren? Per esperit de contradicció: pera poder salvarse d'un altre diluvi, contrariant aixis la voluntat de Deu.
Totas las guerras que hi ha hagut en lo mon han sigut causadas per l'esperit de contradicció. Un rey, una nació, un poble vol una cosa, y un altre poble no ho vol; y d'alli vé un ultimatum, y al últim se matan de debó.
Al esperit de contradicció se deuen també casi tots los descubriment y adelantos ques fan en las ciencias y en les arts.
Lo primer esculptor degué dirse: -«¿Qué? Deu feu un home de fanch? Donchs jo l'faré de pedra!» Y feu un ninot que se semblava á un home.
L'esperit de contradicció ha fet que homes com Pitágoras y Copérnich y Galileo diguesin que la Terra s'mou al voltant del Sol, quant tothom deya que l'Sol se movia al voltant de la Terra, y an aqueixos homes se deuen principalment los progressos de l'astronomia.
Tothom sab que En Galileo fou perseguit per aquesta opinió y que l'fanatisme religiós l'obligá á abjurarla, y ell al ferho axclamá: E pur si muove. «Y no obstant se mou,» lo qual es la contradicció més gran de que hi ha record, puig contradeya á sos perseguidors y se contradeya á sí mateix.
Lo descubriment de l'América reconeix per causa principal 'esperit de contradicció d'En Cristófol Colon. Tothom li deya qu'era boig ó que somiava; pero ell empenyat en que á l'altre banda del Atlántich hi havia terra, crusá l'mar y trobá un mon.
Los barcos, los globos aereostátichs, los ferrocarrils, lo telégrafo, los para-llams, tot es resultat del esperit de contradicció.
L'home diu al mar: -«¿Tu t'oposas al meu pas ab ta líquida barrera? Donchs jo t'passaré per sobre.» Y fa un barco que passeja per la esquena del mar.
L'home diu á la terra: -«¿Tu m'atraus cap á ton centre ab la forsa de gravetat? Donchs jo m'aixecaré en l'ayre.» Y fa un globo y sen puja fins als núvols.
L'home diu á la distancia: -«¿Tu te m'posas al devant pera cansar mas forsas? Donchs jo t'atravessaré molt descansat.» Y fa un camí de ferro que porta d'un cap al altre del mon.
L'home diu al temps: -«¿Tu passas rápidament per davant meu y no obstant no deixas anar depressa mos missatges? Donchs jo t'tinch de guanyar en velocitat.» E inventa lo telégrafo que porta la paraula ab la rapidesa del pensament.
L'home diu al llam: -«¿Tu, terror del mortal, caus en la terra causant mort y ruina, sens trobar obstacle en ta carrera de foch? Donchs jo t' dominaré y t'marcaré lo camí.» Y ab una vara de ferro fa que la centella cayga submisa sens fer dany.
Sí, l'esperit de contradicció es lo que obra eixos miracles.
L'esperit de contradicció fa que l'home lluyte contra la naturalesa y vulla cambiar la forma del mon.
Hont hi ha un istme ell hi fa un canal; hont hi ha un estret ell ne fa un istme; hont hi ha un precipici ell ne fa un pla; hont hi ha un mont ell lo forada; hont hi ha un riu ell hi fa un pont; hont está sech ell hi fa un riu; obre lo parayguas pera no mullarse quant plou, y quant fa calor ell mateix se tira al aygua; al estíu busca la fresca, y al hivern busca la calor; fabrica armas pera matar als que viuen y estudia medicina pera salvar als que s'moren.
En tot, en tot se veu l'esperit de contradicció.
Los efectes més recents de aqueix esperit son lo canal de Suez, lo túnel del Mont Cenis, lo cable eléctrich transatlántich, lo projecte del canal de Darien, lo projecte d'un tunel sota lo Niágara, lo projecte d'un altre túnel per sota l'mar entre Inglaterra y Fransa, y... la publicació de LA LLUMANERA DE NOVA YORK.
¿No creuen vostés qu'es un esperit de contradicció lo publicar un periódich en catalá entre l's yankis?
Dias arrera publicaren los periódichs un avis, subscrit per alguns laborantes, dihent que en lo vespre del diumenge 14 de Febrer hi hauria una reunió á la qual se invitava que assistissen tots los cubanos emigrats, pera tractar de la manera d'enviar recursos als granotas de la manigua.
Y en efecte lo vespre senyalat se reuniren molts d'ells en la Sala Masónica y, com era de esperar, alló fou un verdader Mercat de Calaf. Tots parlavan y ningú s'entenia. Tothom donava consells y ningú l's volia seguir. Eugenio de Hostos prengué la paraula y els digué quantas son cinch. De dropos, de murris y de cobarts nols va deixar. En Pep d'Armas també els hi va donar una perruca, y en fí, tots esclofollaren y armaren una brega de mil dimonis.
Lo resultat final fou lo de sempre. Los que havian organisat aquella junta demanaren oli; perque han de saber vostés que la emigració se compon de ólibas y de llántias. Los primers se beuen l'oli dels segons. Quant hi ha alguna reunió (observin que sempre son de nit), es senyal que les ólibas tenen set y buscan l'oli de las llántias. Las llántias son los pobres tabaquers que treballan com condenats pera fer una mica d'oli; pero venen las ólibas y sels hi beuen. Una de las ólibas ques diu Pio Rosat sen aná fa pochs dias á Cayo Hueso ahont hi ha una pila de llántias plenas d'oli. Ell las deixará més netas que una patena.
Pochs dias després de haber eixit á llum lo número anterior de LA LLUMANERA, diguéren los periódichs americans que Espanya havia demanat ja lo lloch que necessitava en lo Palau Industrial de la Exposició de Filadelfia y que resultava ser trés vegadas més gran de lo que se l'hi havía destinat. Axó está molt be; pero nosaltres confiém que mes tart encara ne demanará més, puig es probable que al fer lo presupósit del local en la Peninsula no s'hagia tingut en compte que los productos de Cuba y Puerto Rico ocuparán molt puesto, especialment tota la part relativa á la fabricació de sucre y elaboració de tabaco, rams principals de la industria de las Antillas que per sa importancia universal mereixen estar dignament representats.
Altres industrias hi ha ademés á Cuba que deuen figurar en la Exposició de Filadelfia, com la fabricació de sabó y de mistos, de sombreros y de pells, confecció de dulces y confituras, elaboració de cera y d'oli de coco, fundició de claus, impressions cromo-litográficas, sens comptar los innumerables productos agrícolas y minerals, lo café, la mel, las fruytas tropicals, las ricas fustas, lo mármol y jaspe de la isla de Pinos, lo cóure de Santiago de Cuba, etc., etc.
Lo gobern de Australia solsament, ha demanat 23,000 peus de lloch en la Exposició; Espanya y sas colonias 70,000, lo qual es 55,000 peus més de lo que li havian designat. Lo gremi dels fabricants de mobles dels Estats Units demaná 22,500 peus; peró no se li han concedit més que 15,000. Dihuen los fabricants de mobles que volen demostrar que aqui se fan los mobles més forts y més baratos del mon, lo cual es precís que'ls ebanistas catalans els hi disputen. Es veritat que aqui tenen molta maquinaria pera fer mobles y ne fan molts d'un cop; pero son mobles de carquinyoll. Los mobles de luxo ques fan aqui son molt cars y nos poden comparar ab los nostres. Nosaltres coneixem á alguns espanyols quels han enviat á buscar á Barcelona y han sigut l'admiració de quants los han vist.
Los fabricants de cotxos y carros (n'hi ha prop de 15,000 en los Estats Units), quant varen calcular l'espay que necessitavan en la Exposició trobaren que era més gran que tot lo Palau! Axó donará una idea de lo grandiosa que será la Exposició de Filadelfia.
La Oficina de Patents ó sian Privilegis d'invernació, de Washington, que per sí sola ja constituheix una Exposició molt curiosa, enviará á Filadelfia los modelos mes notables que conté.
La Companyia de Telégrafos anomenada Western Union fará una exposició completa de tota la sua maquinaria é instruments, il-lustrant la manera de funcionar lo telégrafo.
La fábrica de camins de ferro de Reading també exhibirá tots los detalls de la fabricació de locomotoras, rails, cotxos y demés utensilis de ferro-carril; lo qual será una part molt interessant de la Exposició.
Lo Canadá enviará una máquina molt enginyosa pera fer motlluras de portas y finestras de totas mides y formas.
La Galeria de Arts contindrá quadros y estátuas enviats pels míllors artistas europeos. Vuytanta pintors holandesos están pintant quadros pera enviar á la Exposició. Dos senyoras americanas han viatjat per Europa y han conseguit que un capitalista inglés, Mr. Morris Moore, els hi prometés enviar á la Exposició tres quadros que posseheix d'En Rafael y un altre d'En Miquel Angel. Los tres primers son «Apolo y Massias» y dos retratos del Dante y del Petrarca, y lo quadro d'En Miquel Angel es una «Sacra familia.»
Entre altres objectes de Art ques veurán en la Exposició hi haurá una colecció d'estátuas ques col-locarán en lo Parch, regaladas per diferents corporacions. La Societat Católica de la templansa regalará una font composta de cinch estátuas y costará $40,000. Los alemanys residents á Filadelfia han reunit $30,000 pera costejar una estátua de Humboldt. Los Jueus de Filadelfia (que passan de 10,000) regalarán una estátua que representará lo «Géni de la Llibertat» pera la qual han supscrit $30,000. Los italians residents en los Estats Units han encarregat á Roma una estátua d'En Cristófol Colon, que costará $10,000. Los Protestants de la secta Presbiteriana regalan la estátua de son fundador, Witherspoon, esculpida en bronze y costará $25,000. La comissió d'Obras Públicas de Filadelfia ne destina $75,000 —3→ á una estátua de William Penn, fundador del Estat de Pensilvania, del qual es capital la ciutat de Filadelfia. La esculptora americana, Miss Harriet Hosmer, costeja una estátua, obra sua, que representará la «Emancipació.» La ciutat de Filadelfia costeja un gran monument dedicat á la «Llibertat», que contindrá dotse figuras y costará $250,000.
Las accions pera reunir los fondos necessaris pera la realisació de tots los plans del Centenari se venen ab molta rapidesa, puig los capitalistas americans, que son molt lliberals, se suscriuen per quantitats crescudes.
Se projecta, entre altres cosas, fer una regata internacional á rems, diversió favorita dels yankis que s'ensenya en los principals col-legis. S'efectuará en lo riu que passa per Filadelfia y se premiará als que iscan victriosos.
Se tracta de construir en Filadelfia un gran hotel para acomodar dos mil passatgers, y ademés hi ha lo projecte de portar lo gran vapor Great Eastern al riu de Filadelfia y ferlo servir de hotel pera 5,000 personas.
Lo Herald, entre mitj de cosas molt dolentas, ne te algunas de bonas, y una de las millors que ha tingut es un article que publicará l'altre dia aconsellant als laborantes ques deixin de juntas y reunions y sen vagin tots á la manigua. Es dirlis ab bonas paraulas que aqui fan nosa y per tot arreu hont anirán també. Es dirlis que son uns burinots y que als yankis sels hi ha acabat la paciencia de sentir lo seu brugit. Aquet consell els hi dona lo Herald per rés, lo qual es un gran favor que lo periódich americá no acostuma á fer molt sovint. ¿Pero ahont anirán los laborantes quels vullan? No pas á Cuba, perque alli hi ha un lletrero que diu: Lasciate ogni speranza voi che «sortite.»
II.
Lo Pinxo.
Aquest tipo, bastant conegut per tot arreu, té un carácter particular en la ciutat del's Comptes. Com lo Camálich, se troba en tota ciutat populosa, mes especialment en los punts ahont un gran mohiment fabril arreplega manadas d'homes que viuen ab las mateixas costums y la mateixa vida.
Diuhen qu'alli ahont hi ha abellas hi ha burinots; jo dich, qu'alli ahont hi ha trevalladors, hi ha pinxos -solsament que'ls pinxos barcelonins son burinots y abellas tot d'un plegat, constituhint aixó lo carácter particular de qu'abans hi fet menció.
Vaig á probarho. Per naturalesa, lo Pinxo naix abella: fort, actíu, criat entre pedradas y cops de puny, avesát á cámparsela desde menut, rés li fá por; fill, per regla general, d'una bogadera y un soldat, té la sanch trevalladora de la mare, y l'esprit dropo del pare; si trevalla algun cop, es perque la sanch de la mare, la sanch activa, catalana, li munta al cap, y té qu'ocuparse, mourer's y trevallar; allavoras es abella, allavoras vá á cercar feyna á qualsevol banda, abandona los companys, llensa la gorra y lo ganibet y pren una eyna pera fer de fuster, de manyá; sen recorda que té mare, germanas, germans y s'en va á veurerlos; guanya dos «pelas» cada dia y durant tres setmanas ó un mes dona un exemple admirable de laboriositat y economía.
Mes un dia, ¡oh desgracia! Se troba dos unsas á la butxaca; la guayta, las ramena; las hi fa fer «din din» ab los dits dins de l'armilla; se grata l'cap, y li vé á la memoria que... á Pedralbes hi ha matons y noyas bonicas... Pega un bot, y surt de la botiga... s'detura; torna á entrar... se recorda qu'hi ha embalat á Molins de Rey... qu'es festa major á Vallcarca... que l'Xich de la Tana ballará ab la Pepa... que la Tuyas parlará ab lo noy de la Pona... y... digueu! ¿com dimontri resistir tan gaya perspectiva?... S'enlluerna, s'arrebata; lo burinot vens a l'abella; la sanch soldatesca l'emporta sobre la travalladora, y l'instint de rondar, dropejar, armar tabola tan comú en lo soldat de guarnició, fá que nostre Pinxo abandoni la fábrica, la botiga ó'l magatsém, y vagi de nou á ser lo rey de'l Portal de San Antoni, de Sans ó d'Hostafranchs.
¡Cuantas voltas pera contemplar aquest tipo m'en anaba jo á passeig per las aforas los diumenges á la tarde!
Seguint á lo llarch del fosso qu'acaba á las Hortas de S. Beltrán, m'assentaba sobre una pedra de las ex-murallas pera estudiar lo Pinxo en son estat natural. ¿Veyeu aquell grupo que forma una rodona llarga y estreta? ¿Veyeu un home ajupit, lo brás estirat, la mirada fixsa, com si estigués prenén puntería? Es lo Pinxo; está jugant á botxas. ¿Veyeu mes lluny una colla de jovénts, d'espardenya, blusa blaba y gorreta, corrent y cantant al costat d'un que's fá lo sério, peró que'ls anima á fer tabola? Es lo Pinxo que'ls porta de rumba; ara surten de cobrar lo jornal...
De vagadas, Rambla amunt, seguia jo á una parella qu'anaban de brasset parlant y rient com dos noys; ella, gaya y encisadora, ab un ram de flors á la má, semblaba l'innocencia... passejant per la Rambla; y ell, amorós y expressiu, devorantla ab los ulls, semblaba... lo qu'era: un Pinxo, portant la minyona al ball de cá'n Gibert...
De vegadas veya escenas mes fortas en que l'ánima d'un inglés haguera gosat, escenas de sensació, de gran aparato com si diguessim, pero d'un acte sol: un grupo, una disputa; un carrabiner de'l portal y un Pinxo; un «jo't flich!» un cop de ganibet, y... bona nit!
Las altres varietats del Pinxo que's troban també molt sovint sont lo «curro» y lo «manolo»; aquests no ván á la fábrica, pero tocan las castanyolas y esquilan gossos...
Lo Pinxo, ben Pinxo, cerquéulo á Barcelona... los que no hi hagueu estat may, podréu coneixerlo facilment en sas calsas de color ben ajustadas; en sa faixa bermella y armilla escotada; son géch curt que no li arriba alli ahont acaba l'esquena: sa gorreta de seda ab lo plech sobre l'front, y l'xavo d'ordenansa.
Camina tan aviat indolentment com á salt de llebre; sos mohiments sont vius, mes naturals; y si en son parlar no té ni l'»olé» del «curro» ni l'«chipé» del «manolo,» té uns termes... técnichs, bastant expressius;» si sa llengua no es llarga, ho son sas mans; y si no sab tocar lo pandero ni torejar, sab manejar bé un teler y... un «escura-dents.»
G. XAREL-LO.
HABANA, Febrer 13 de 1875.
Creyem que los lectors ens agrahirán la nova plana il-lustrada que els hi doném en aquet número y que representa lo edifici destinat á la part agrícola de la Exposició de Filadelfia, grabat que lo director general Mr. Goshorn ha tingut la bondat de facilitarnos, ab la promesa de enviarne d'altres igualment interessants.
La arrivada del jóve rey, En Alfons XII, á la antiga ciutat dels Comptes, capital del Principat, es un aconteiximent tan notable en la historia de Catalunya que mereïx ser perpetuat en las planas de LA LLUMANERA, pera lo qual reproduhim la preciosa vista que ha publicat lo periódich francés L'Illustration y que representa lo port de Barcelona en lo acte de desembarcar S.M.
Habem dedicat una altre plana á fer coneixer als nostres suscriptors dels paisos tropicals los goig y las penas del hivern de aquesta terra, que aquest any ha sigut un dels més forts y rigurosos de que hi ha memoria. Alli veurán que mentres l'hivern proporciona tan gratas diversions com es lo passejar en trineo per sobre la neu y patinar per sobre l'aygua gelada, y sobre tot estarse á la vora del foch llegint ó contant rondallas, que es lo més grat de tot, en cambi ocasiona mil molestias y miserias; puig quant apreta lo fret se gelan los dits y lo nas y las orellas, y la barba tremola y nos pot parlar, y lo alé se gela en los bigotis, y un rellisca sobre la neu y se romp una costella (que no es la dona), y la neu que cau se li fica pels ulls y pel coll, y lo vent sel emporta y succeheixen mil altres cosas que fan dir los sants al revés. Los lectors de Cuba y Puerto Rico, ques refresquin contemplant lo dibuix de LA LLUMANERA.
Agrehim al Diario de la Marina y á El Artista, de la Habana; al Boletin, de Puerto Rico; al Diario de Barcelona, á La Crónica de Catalunya y al Fomento de la Produccion Nacional, de Barcelona, la menció favorable que han fet de LA LLUMANERA.
Lo celebrat autor dramátich catalá, En Serafí Pitarra, ha honrat á LA LLUMANERA enviantli tres faulas de las quals publiquém avuy la primera, ques titula:
LO BITLLET DE BANCH Y L'UNSA.
Faula.
| En la cartera y dins de la butxaca | |||
| Un'unsa y un bitllet D. Pau tenia; | |||
| L'unsa feya bé'l pes y era molt maca, | |||
| Pero'l bitllet quatre mil rals valia, | |||
| Sense que al dirho pogués sé embustero, | 5 | ||
| Ja que ho deya al mitj d'ell un gran lletrero. | |||
| No sé quin dia era | |||
| Que l'unsa y'l billet dins la cartera, | |||
| Al costat l'un de l'altre van trobarse, | |||
| Y entre mollas de pá de la butxaca | 10 | ||
| Y'l tabaco perdut de la petaca, | |||
| Aixis, segons se diu, van esplicarse: | |||
| -¿Ahont va? Digué l'billet armant la brega | |||
| Ab la veu del paper quant se rebrega. | |||
| ¿Ahónt vas? sent tant lletjota y tant pesanta | 15 | ||
| Ara qu'hi ha la forma tant sencilla | |||
| De poder dur, sens furadar l'armilla, | |||
| Escrita en un paper moneda tanta | |||
| Si ab trossos d'or com tú un vol cent mil duros | |||
| Un camálich los porta ab prou apuros, | 20 | ||
| Y sua y s'afadiga y fins renega; | |||
| Quant si ab papers com jo ne fan la entrega, | |||
| No poden fer cap nosa | |||
| Perque caben adins de la má closa. | |||
| Ab rahons com aquesta confonia | 25 | ||
| A l'unsa lo paper, fins que cert dia | |||
| Lo crit á dins de la butxaca baixa | |||
| De que ha quebrat la caixa | |||
| D'ahont lo bitllet era. | |||
| Ja nosa no més feya en la cartera, | 30 | ||
| Mentres que l'unsa que'l mateix valla | |||
| Per lo valor intrínsech que tenia, | |||
| Restá dins la cartera ben guardada | |||
| Y mes qu'abans encara respectada. | |||
| Aixó, Fabi, vol dir que tot lo mérit | 35 | ||
| Que en vanitat y tontería's funda | |||
| En perjudici d'un mateix redunda | |||
| Quant es examinat per un bon périt, | |||
| Mentres que qui l'té intrínsech s'assegura | |||
| De que, com sempre dura, | 40 | ||
| Sempre será estimat, si té per norma | |||
| Que val molt més lo fondo que la forma. |
SERAFÍ PITARRA.
L'BURINOT.
Nova York, Febrer, 1875.
—4→
—6→
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
A. G.
SAN JAUME DE CUBA, Febrer de 1875.
Fa algun temps arribá de la Habana á Nova York un jóve paisá nostre que sabia una mica de inglés y venia aqui á perfeccionarse en lo idioma.
Era l'estíu y com sols havia de estar á Nova York quatre ó cinch dias abans de anar á un poble del camp á seguir los seus estudis, volgué passar eixos dias com un príncep y sen aná á viurer la grandiós Hotel de la Quinta Avenida.
Lo jóve, á qui batejarém ab lo nom de Quinet, estava encantat de tot lo que veya. Nova York li semblava un paradís, y lo que, sobretot, més li agradava eran las noyas tan bonicas y ben arregladetas que veya pel carrer.
Lo cor sen hi anava detras de ellas, y com ne veya passar tantas, no sabia per quin costat girarse á mirarlas.
Un diumenge, l'endemá de sa arribada, vingué á véurem al vespre més alegre que un cascabell y ab los ulls tan vius que llensavan espurnas.
-Company, me digué, os vich á contar una aventura que m'ha passat y vull quem dongueu lo vostre consell.
-Vejam la aventura.
-Aquesta tarde hi anat tot caminant fins á Central Park y alli he vist á una noya molt maca ques passejava tota sola. Tenia galtonas patonejadoras, dos ulls com diamants negres, y los seus llavis semblavan dos trossos de lacre vermell ab los que jo voldria que hagués sellat un pató en la meva cara.
-Endevant.
-Portava un sach de punta molt elegant que ressaltava sobre una fandilla de seda blaua...
-Lo vestit no fa al cás.
-Es per dirvos que no era qualsevol cosa.
-Bé, y la aventura?
-Ara veureu. Jo, al passarli pel costat, la he mirada, y ella me ha regalat una sonrisa que, á servos franch, me ha fet sentir uns formigons per tot lo cos. Ja n'he tingut prou. Per més que hi fet no he pogut anármen de prop seu. Ella seguia caminant y jo també, unas voltas al costat de ella, altres voltas més endevant ó més enderrera. Quant la mirava ella se sonreya y abaixada l's ulls. Al fí se ha assegut en un pedrís, y jo me he assegut prop d'ella. Lo cor me anava com un batan y casi m'esbotsava l'pit.
-Y en que ha parat la cosa?
-He tingut valor pera dirli: Good morning. Y ella me ha contestat: Good morning, Sir. Ja m'he vist embolicat y no sabia que dirli: pero al fí he comensat á enrahonar be ó malament y m'he fet entendrer. Com alli prop hi havia una especie de café hont he vist que la gent anava á pendrer gelats, la he convidada á refrescar y ella ha aceptat ab molt gust. Li he preguntat ahont vivia y no ha volgut dirmho, peró me ha promés que lo diumenge vinent anirá al mateix lloch ahont la he trobada y alli podré véurerla. Ara bé, jo pensava anármen al camp de aqui á tres dias; pero no sé que fer. ¿Qué m'aconselleu?
-Creyéume: anéusen y no hi penseu més.
-Sí, axó es molt fácil de dir; peró á mí me ha fletxat aqueixa noya y ja ques presenta tan bé no m'sembla prudent abandonarla. M'esperaré fins la setmana entrant.
-Feu lo que volgueu.
-Y entretant jo veuré si puch trobar la sua casa. Me sembla que viu prop de la Quinta Avenida. Ja rondaré per alli: deu ser filla d'una bona casa, y pot ser la trobi al carrer.
En Quinet sen aná, pensant en la sua Dulcinea. Dos dias després vaig anar á ferli una visita al Hotel y li digué:
-¿Qué tal, ja habeu trobat la vostra desconeguda?
En Quinet se torná més vermell que un perdigot y respongué:
-Calleu; home, si me n'he endut lo xasco més gran ques pot imaginar.
-¿Y axó?
-La meva desconeguda viu en aquest hotel.
-¡Hola!
-Sí, peró es la fregona. La he vist fregant la escala!
Jo vaig esclafá la rialla. En Quimet s'en aná al camp al dia següent, y desde llavors no ha seguit may més á cap noya per endressada y elegant que vagia.
BARCELONA, 4 de Febrer de 1875.
Sia la enhorabona, estimat paisá, per un acte tan senyalat de patriotisme com es la fundació de un periódich catalá en eixa terra estranya por tots conceptes. Si no es prou la satisfacció que deu tenir de ser lo primer que ha fet grinyolar en catalá á las prensas americanas, plantant la bandera de las quatre barras en la república de las lletras del nou mon, de aquell hemisferi del qual Barcelona fou la primera ciutat que vegé los tresors; deu satisferlo la entusiasta acullida que en Catalunya ha tingut LA LLUMANERA. Los periódichs de aquesta capital ne han fet honrosa menció y quants han vist un número d'eixa Revista han quedat encantats del pensament y del seu mérit artístich y literari.
Ja haurá vist pels diaris d'aquesta localitat las grans festas que feren en celebració de l'arribada del jóve rey Alfonso XII. Lo entusiasme general ab que fou rebut demostrá clarament qu'era esperat com iris de pau en la nostra desgraciada terra. Lo jóve monarca vingué á la ciutat por lo nou desembarcadero de la Pau, hont hi havia un magnífich pabelló, en lo cual lo esperaba pera felicitarlo lo Ajuntament, presidit pel marqués de Ciutadilla, y altres corporacions. Lo rey després montá á caball pera anar á la Catedral, y lo seu curs fou una verdadera ovació. Archs de triunfo molt vistosos, domasos pels balcons, coronas, versos y coloms volant en totas direccions; al vespre lluminarias generals; en fí lo que sap fer Barcelona quant se tracta d'un gran aconteiximent.
Durant sa permanencia en la ciutat Condal, lo rey Alfonso col-locá la primera pedra d'un edifici destinat al Institut Provincial, y visitá lo nou Parch de la Ciutadela que s'está acabant ab molta rapidesa y la Exposicio de feynas de senyora. Aquet últim certámen ha sigut molt aplaudit, y lo jurat se ocupa ara en decidir quinas son las expositoras que mereixen lo premi.
La festa de Sant Antoni se celebrá com de costum ab los Tres Toms. La professó fou bastant lluhida y de molt gust los adornos dels caballs.
Los balls de máscara que s'han donat aquet any han sigut bastant concorreguts y ha reynat en ells gran diversió.
La última producció del ja famós «Serafí Pitarra», titulada La filla del Merxant ha sigut rebuda ab general aplauso en lo Teatro Romea.
La Bandera Catalana es lo nom de un setmanari catalá que ha comensat á publicarse en aquesta ciutat y que ve á ser la continuació de La Rondalla.
A pesar de la mala situació en qu's troba lo nostre pais, las milloras de aquesta ciutat avansan ab molta promptitut y Barcelona aviat podrá compararse ab las millors capitals europeas. Un altre dia las explicaré més detalladament. Per avuy ja ne hi ha prou.
No reculi en la sua empresa. Animo que Catalunya sabrá ajudarlo y premiar los seus afanys.
UN LLUQUET.
Un pare renyaba á son fill, que era un xicot molt aficionat á llegir novelas y romansos.
-Vina aqui, dropo. Lo teu mestre m'ha dit que no saps may las llissons. Com es axó?
-Ay, ay! pare. Jo bé llegeixo prous llibres.
-Sí, pero no los que has de llegir. Veus aquell paner plé de pomas?
-Sí, senyor.
-Donchs vúydal.
-Ja está.
-Ara ómplel d'encenalls.
-Ja es á fet.
-Ara tórnahi á posar las pomas.
-Pare, no hi caben totas.
-Pósalashi totas.
-No puch, pare, ne sobran moltas.
-Y per qué no hi caben? Abans be hi cabian.
-Los encenalls fan nosa.
-Puig lo mateix succeheix ab lo que tu llegeixes. Las novelas y romansos son los encenalls que no deixan lloch pera las llisons.
_____
Recepta pera matar formigas. Se pren una esponja gran, s'empapa be d'aygua y despres se escorre, se li tira per sobre sucre mólt, be fí, y se deixa en lo punt ahont van las formigas. Lendemá se agafa la esponja ab molt cuidado y se tira dins de un cóci d'aygua bullenta. Las formigas que á centenars se han ficat dins de la esponja durant la nit, moren totas escaldadas.
_____
Dias arrera feu un fret tan gran que se glassá la neu dels carrers y relliscava com sabó. Un noy arrivá molt tart á estudi. Lo mestre li anava á dar una sumanta, pero lo noy que era molt avispat digué:
-Senyor mestre, no es culpa meva. Com que'ls carrers relliscan tant, per cada pas que dava endevant ne relliscava dos enderrera.
-Aquesta excusa no t'val, perque si axó fos veritat no haurias arribat may á estudi.
Lo noy se vegé agafat, peró desseguida digué:
-Es que quant me n'he adonat m'he girat d'esquena y he vigut cap enderrera.
_____
Lo Estat de Indiana es famós per la facilitat ab que s'pot obtenir un divorci en qualsevol tribunal, tant que molts mal casats, encara que visquen en altra part dels Estats Units, solen anar alli á desfer los nus quels lliga y escanya. Dihuen, no sabém si es veritat, que los conductors dels trens de camí de ferro, aixís que arriban al primer poble de Indiana cridan als passatgers: «¡Indiana! Deu minuts de parada pera divorciarse!» Pero ara se ha desubert una cosa més notable que segurament alegrará l's cors de tots los marits residents en aquell Estat. Resulta que, segons la constitució que regeix en Indiana , son ilegals tots los matrimonis que s'han fet desde l'any 1852. ¡Quina ganga pels que tenen sogra!
—7→
Ab aquet títol se imprimí á Barcelona en lo any 1839 un petit quadern de poesías, per En Miquel Anton Marti, del qual se feu una edició de molt pochs exemplars que se distribuhiren entre l's amichs del autor, home de tanta modestia com talent, que no volgué dar á la estampa una magnífica traducció que feu en catalá de la obra de Oasti, Gli Animali parlanti. A l'amabilitat del nostre paisá En Ranieri Vilanova, quens ha facilitat un exemplar del dit quadern, debem lo poder fer coneixer als nostres lectors algunas d'eixas «llágrimas de la viudésa», sentint no poder reproduhirlas totas per falta d'espay.
EPITAFI.
| En eix sepulcre tancat | |||
| Jau la meytat de mon sér; | |||
| Dónali pau passatger; | |||
| T'ho prega l'altra meytat. |
A LA FONT
hont lo Autor vegé per primera vegada á la que aprés fou sa muller.
| Para lo teu curs, ó fónt, | |||
| Que vull contarte mas penas, | |||
| Molt més duras que las venas | |||
| D'eixa roca quet fa pont: | |||
| No demanes aygua al mont, | |||
| Que aumentaré ta corrent | |||
| Fent ab mos ulls un torrent | |||
| De llágrimas destil-ladas, | |||
| Més puras que las nevadas, | |||
| Més claras quel firmament. | |||
| ......................................... |
AL COXI.
| Aqui sa galta hermosa reposava | |||
| Com en lo prat la flor de primavera, | |||
| L'ébano de sa flua cabellera | |||
| Sobre eixa blanca tela ressaltava. | |||
| Aqui son llabi sobre l'meu sellava | |||
| Una amistat per sempre duradera, | |||
| Aqui sa boca cándida y sincera | |||
| Tot lo seu cor dins de mon cor vessava. | |||
| Coxí ingrat, confident de sa hermosura; | |||
| ¿Com sofrires que pálida y transida | |||
| Patís en tu mateix llarga amargura, | |||
| Y sobre tu mateix quedás rendida? | |||
| O no recordes may ta gran ventura, | |||
| O arrepentit retórnali la vida. |
A LA PINTA.
| Pessa de marfil brunyit | |||
| Que ab sa ma, joyosa y tiessa, | |||
| Semblavas tot d'una pessa | |||
| Sens jutura ni afegit; | |||
| Per ma fé, estich aturdit | |||
| Que t'hajas desencolat: | |||
| Mes ay! ma sort t'ha tocat: | |||
| Jo y ella féyam un tot; | |||
| Se desprengué, doná un bót, | |||
| Y já sols só una meytat. |
ALS ADORNOS.
| ¿Qué sou, fútils adornos de metall | |||
| Que habeu quedat del bé que tant amí? | |||
| Que sou vosaltres, robas de drap fí | |||
| Que lo mon adquireix ab tant traball? | |||
| Tristos recorts, inútil encenall | |||
| De la divina imatge que adorí, | |||
| Que la mort destructora consumí | |||
| Y que la terra guarda allá devall. | |||
| ¿Acás deuré pagarvos ab amor, | |||
| Com á reliquias de la mal-lograda, | |||
| Los quilats aumentant á mon dolor? | |||
| No es vostra ma ternura: reservada | |||
| Eternament la té dins de mon cor | |||
| L'imatge viva allí mateix grabada. |
AL MIRALL.
| Tu que m'féres ser gelós | |||
| Y m'robavas sa bellesa, | |||
| ¿Perque ab mí tanta cruesa? | |||
| Tórnamela generós. | |||
| Jo t'estimo carinyós | |||
| Puig dins de tu la vegí; | |||
| Jo també la disfrutí; | |||
| Sígasme donchs complacent; | |||
| Ensényamela un moment, | |||
| Y muyra després aqui. |
-Mars, Marsot, mata l'anyell, l'anyellot y la vella á la vora del foch.
-Lo poble més alt del mon dihuen que está situat en lo pas de Galesa dels Andes, á una elevació de 15,580 peus sobre lo nivell del mar.
-Durant lo any 1873 arrivaren á Nova York 316,956 passatgers, dels quals 268,288 eran emigrants: 110,193 venian de Inglaterra, Irlanda y Escocia y 104,214 de Alemanya.
-Los periódichs de Madrit pera escriurer revólver en inglés escriuen rewolver. Segurament se figuran que una paraula no pot ser inglesa si no té una w en algun puesto.
-Habem tastat uns pernills que acaban d'eixir al mercat ab la marca de LA LLUMANERA. Son principalment pera la exportació á Cuba, y son tant richs y gustosos qu un no pot menys de llepársen los bigotis.
-Un marit yanki al despedirse de sa muller en la estació del ferro-carril, li digué: «Noya, no m'olvides y estímam sempre», y ella respongué: «Espera, deixam fer un nus en lo mocador pera enrecordármen.»
-Lo nou Gobernador de Barcelona don Castor Ibañez Aldecoa ha pres possessió de son destino.
-Ha mort á Barcelona lo catedrátich de la facultat de Ciencias, Dr. Llorens Presas.
-També ha mort lo conegut fabricant En Jeroni Juncadella.
-Los senyors A. Elias de Molins y J. Pella y Forgas, directors de la Revista histórico latina, han sigut nombrats individuos corresponents de la Real Academia de la Historia de Madrid.
-Se han comensat en lo Liceo de Barcelona los ensaigs de la ópera del mestre Pedrell titolada Quasimodo.
-Lo nostre distingit paysá En Francisco Lopez Fabra ha sigut nombrat President de la secció catalana de la comissió espanyola encarregada dels asumptos referents á la Exposició de Filadelfia.
-Ha arribat á Nova York de tornada de son viatge á Cuba lo nostre paysá En Emilio Puig.
-Se ha encarregat de la direcció del setmanari La Sombra, ques publica á la Habana, lo nostre paisá y compann En Joseph F. Vérgez.
-Ha mort lo Doctor Eduardo Torres Miró, decano dels metjes oculistas de Barcelona.
-Los senyors Fontanals y Aulestia han sigut nombrats pera completar lo Consistori de Mantenedors dels Jochs Florals que se celebran á Barcelona lo primer diumenge de Maig.
-Lo conegut capitalista, En Fernando Puig, costeja una plassa de pensionat en Roma pera estudiar la pintura, que deurá ser guanyada per oposició segons lo programa que ha publicat la Academia de Bellas Arts de Barcelona.
HABANA.- JOSEPH CAMANYAS. Lo paisá R. P. se ha encarregat d'enviar la sua direcció y los preus que vosté demana.- A. COLL. Se ha de contentar á tothom. Hi ha paisans que fa molt temps que faltan de Catalunya y llegeixen ab gust tot lo quels hi recorda las nostras costums. Gracias por las suas afalagadoras paraulas.- S. G. Moltissimas gracias per la sua carta y lo seu traball, qu'es molt bó. Ja li escriurém pel correu sobre lo de Barcelona y Lóndres.- AGUSTI PUJOL. Gracies per la carta, que no podem publicar por falta d'espay. Son tantas las que rebém felicitantnos per LA LLUMANERA que se necesitarian tres planas pera insertarlas.- JOSEPH PELL. Lo número 4 fou fou mal dirigit. Se subsanará l'error. Lo mateix al seu amich.
CIENFUEGOS.- SALVADOR CASELLAS. Lo Agent de la Habana es lo agent general pera la isla de Cuba. Tinga la bondat de dirigirse an ell.
GUANABACOA.- JOSEPH FIGUERAS. Pel correu se li han enviat catálochs y preus de lo que vosté desitja. Tindrém molt gust en cumplir las suas ordres.
PASCAGOULA.- JOAN PLA. Rebuda la sua carta y se han enviat los números als nous suscriptors. Tinga la bondat de dirnos la direcció del subjecte que viu á Maldonado pera enviarli números.
SAN JAUME DE CUBA.- A. G.. Los seus versos son molt bons. Li estimarém que n'envie de quant en quant. Agrehits.
CHARLESTON.- F. P. S. Habem rebut la carta d'En Geroni de Sabadell qu'es molt «salada.» Eixirá en lo próxim número. Gracias y mani.
BROWNSVILLE (TEXAS).- EMILIO C. FORTO. Rebut «l'oli.» Se li han enviat los números que demana.
NOVA YORK, 1.º de Mars 1875.
MERCAT MONETARIO.- Ha continuat molt facil durant tos lo mes de Febrer en mitx de la paralisació dels negocis que ja fa temps se observa, a'que ha contribuit també lo rigor excessiu de la estació impedint lo tráfich y las comunicacions. Paper comercial de bunas firmas se descompta de 5 á 7 per cent l'any. Adelantos de un dia á l'altre sobre garantias 21/2 á 8 per 100.
La suspensió de un refinador de sucre que gosaba de molt bon crédit, y algunas altres quiebras importants entre lo comérs de fruyts, indican lo malestar general. Pero hi ha esperansas de que en cuant se acabin las sessions del Congrés, que será aquesta setmana, y torn'lo bon temps, les negocis se animaran.
La Bossa en baixa, y es natural; la disminució en lo tráfich dels ferro-carrils es considerable y las Companyas no guanyan lo suficient para pagar llurs obligacions corrents. Solamente los «Bonds» dels camins del Pacific se sostenen á preus ferms. «Central Pacifi» 97. Union Pacific 1.es hipoteca 94. «Bonds» dels Estats Units 5 per 100 de 1867 1191/2.
Lo premi de l'or ab algunas fluctuacions ha continuat son mohiment de alsa, y clou á 141/2, contra 18 per 100 á fins de Janer. Cambis fluxos. Londres 60 dv.$4.80[1/4] á $4,88,8 dv. 84.86; Paris 60 días, v. frs. 5.20 á 5.15; Madrid 60 dias v. 1 per 100 descompte, á par 8 días v. 1 á 2 per 100 premi.
Lo Banch de Inglaterra pujá lo tipo del descompte, que ara es de 81/2 per 100.
ARRÓS.- Demanda moderada seusa variació en los preus. Carolina 71/4 á 81/4 c. per Ib. currency. Patna 4 á 41/4 c. per Ib. Rangoon 2[.../...] á 8 c. per Ib., or, en depósit.
CEREALS.- Ab regular demanda los preus se sostenen. «Blats de primavera» 1.10 á 1.20, «Blats d'hivern» de 1.20 á 1.25, lo roig, y 1.27 á 1,34 la blanc; per bushel de 60 lbs. «Farinas del Sud pera Cuba» 80 á 87 per barril. Extra Ohio» $5. «Blat de moro» nou 88 á 84 c. per bushel de 86 Ibs.
CAFES.- Ab molts arribos de Rio de Janeiro la existencia tingué un gran aument, y els que habían especulat en la plassa ab la idea de que lo Congrés restabliria los drets de importació, se han cremat les dits. Lo nou projecte de tarifa no parla de café, y aquest grá continuará llibre de drets, á menys que á ultima hora se fassi alguna alteració, que bé podria esser, encara que no es probable. Los preus han baixat sensiblement. Cotisem Puerto Rico 18 á 19 c. oro per Ib.
COTONES.- Las entradas han continuat disminuint en relació ab las del any passat, y ara son desde 1er. de Septembre 2.902,546 pacas contra 8.052,166 respectivament. Liverpool vé ferm, y la corrent de la especulació es á la alsa. Los mateixos que creian que la Cullita seria de 4.250,000 pacas ara parlan de 8.800,000 com «maximum.» Los preus han pujat [.../...] c. Cotisém per la nova classificació: «Uplands low Middling» 15[7/...] c., «Middling» 16[.../...] c. «Nova Orleans «Low Middling» 10[1/...] c., «middling» 16[5/...] c., «Good Middling» 14[1/...] c. Contrastes base «Low Middling Uplands.» pera Mars 16[1/...] c., Abril 16[1/...], Maiy á Juliol 17 á 17[1/...].
CUIROS.- Poca animacio. Montevideo y Buenos Ayres escullit 25 á 26 c. en oro per Ib.
DOGAS.- Bota de padró $250; mitjás dobles $220; Primas $175 per mill.
FRUYTA.- Mercat en calmat per consecuencia de las ultimas quiebras, pero los preus de la d'Espanya están sostinguts. Pansas de Malaya $2.80 á 2.85 per caixn. Valencia á 11[1/...] c. per Ib. Atmellas de Ybiza y Tarragona 19[1/...] á 201/2 Ib.
MELASSAS.- Los pochs arribos que hi ha hagut fins ara de Cuba se han venut de 88 á 40 c. pera refinar, base 50 gr. de polarisació. Puerto Rico 40 á 50 c.
PETROLI.- Ab millor demanda pera exportació los preus han pujat cosa de 2 c. per galó. Refinat en barrils 141/2 á 143/4 caixas 20 á 21 c. Mercat ferm.
PROVISIONS.- La especulació ha disminuit pera hi ha regular demanda pera exportació. Llart 181/2 á 183/4 c. Cansalada 101/4 á 101/4.
SUCRES.- Han estat tot lo mes encalmats y preus de baixa fins als ultims dias que se han afermat un poch at la perspectivá de un aument en la tarifa de importació. Cotisan «Mascabat regular á bon roll 7[6/2] á 7[7/2] c.; superior 8 c. «Centrifugas» 8[1/4] á 8[5/2] c. «Purgants», Nº. 12, 8[1/4] c.
Com si la tarifa sobre les sucres y melassas no fós ja prou alta, en Washington se tracta de aumentarla en un 25 per cent. Lo projecte fou adoptat per la Cambra de representants, y sols li falta la aprobació del Senat y del President pera tenir forsa de lley.
FLETES.- Pera lo Mediterrani «Petroll» 5,6 á 6 s. per barril. Pera Inglaterra «Grans» 7,6 per quarter. De Cuba Costa del Nort $5 per bocoy de sucre.
—8→