Semblança biogràfica de la venerable Luisa Zaragozá / Luisa de Carlet (1647-1727)
Semblança biogràfica
Felipa María Luisa Zaragozá nasqué a Carlet el 25 d'agost de 1647. Casada amb José Hernandorena, però enviudà quan tenia 37 anys. Pertangué al tercer orde del Carme. Morí el 2 de febrer de 1727.
En la Vida de Luisa de Carlet per Ortí y Mayor (1749) sabem per què Luisa no escrigué la seua autobiografia. Però, sembla que ella sí que comunicà al seu director espiritual allò que passava en el seu interior, atés que el biògraf Ortí (1749) transcriu les seues paraules literals i en dóna la data exacta de quan li les referí:
El viernes a 29 de deciembre 1684 habiendo sabido su director lo que en días antecedentes le había insinuado, quiso saberlo con más extensión e individualidad, y para ello la mandó hiciera relación cabal de lo que había pasado, a cuyo precepto obedeció y escribió de este modo: Jesús me asista con su gracia para referir lo que la suma bondad de Dios ha obrado en esta miserable criatura y grande pecadora (...) (Ortí 1749: 625).
Els diàlegs entre el confessor i la penitent van ser transcrits per Ortí, qui també utilitzà les notes preses pels confessors de Luisa, el pare Severino Blasco i el pare José Fernández de Marmanillo. De fet, referint-se a un succés anterior del dia 22 de desembre que li ocorregué a Luisa, llegim les seues paraules literals:
No parece puede en esto ponerse duda, pues hablando deste suceso su director, escribió estas formales palabras que nos dejó de su propia letra: A 28 de deciembre de dicho año, dia de los Santos Inocentes, me dijo: «Padre, para honra y gloria de Dios, digame cómo le ha ido estas fiestas? (...)» (Ortí 1749: 627).
Sembla que la beata escrigué algunes cartes. En la mateixa Vida escrita per Ortí se'n recullen un parell: una «Carta a un eclesiastico» data del 27 de juny de 1689 (Ortí 1749: 453-456), i una «Carta a un secular» del 30 de juny del mateix any que l'anterior (Ortí 1749: 456-462).
Escrits
- Relacionà -oralment- les seues experiències interiors al seu pare espiritual.
- Cartes.
Referències bibliogràfiques
- DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado. Introducción crítica a una historia de la autobiografía religiosa en España, Madrid: Fundación Universitaria Española/Universidad Pontificia de Salamanca, 2007, pàg. 226.
- GIL DOLZ, Pedro: Sermon histórico-moral en las exequias de la venerable madre Luisa Zaragoza de Carlet : que se celebraron en el Real Convento de Nra. Sra. del Carmen de esta ciudad de Valencia... presente año de 1727 / y predicó el Dotor [sic] Pedro Gil Dolz...; sale a luz a expensas de la Devocion de algunos, València: Imprenta José García, [1727?].
- GREGORI, Vicente: Sermon en las funerarias de la Venerable Señora Luisa Zaragozà y de Hernandorena, natural de la Villa de Carlet, que se celebraron en la Iglesia parroquial de Santa Catarina Martir de esta ciudad de Valencia. Predicóle el Dotor Vicente Gregori, València: Imprenta José García, 1728.
- ORELLANA, Marcos A. de: Tratado histórico apologético de las mujeres emparedadas, escrito a principios del presente siglo por D. Marcos Antonio de Orellana; y aumentado con algunas notas y aclaraciones en esta primera edición por Juan Churat y Saurí, València: Impremta de la Casa de Beneficiència, 1887, pàg. 18 i 45.
- ORTÍ y MAYOR, José Vicente: Vida, virtudes, y prodigios de la Venerable Señora Gertrudis Anglesola, religiosa cisterciense y dos veces abadesa en el monasterio de Nuestra Señora de Gratia Dei, vulgo de la Zaydia, en la ciudad de Valencia [...] Que escrivia don Joseph Vicente Ortì y Mayor [...], València, José Tomás Lucas, 1743, pàgs. 97, 385, 394, 446 i 449.
- ORTÍ y MAYOR, José Vicente: Vida, virtudes, y favores de la Venerable Luisa Zaragozá..., llamada comúnmente Luisa de Carlet. Escriviala Don Joseph Vicente Ortí y Mayor, natural de Valencia quien la dedica a la Sacratissima Virgen de los Desamparados, València: José Estevan Dolz, 1749.
- PONS FUSTER, Francisco: «Mujeres y espiritualidad. Las beatas valencianas del siglo XVII», Revista de Historia Moderna, Universitat d'Alacant, 10 (1991c), pàg. 76.
- PONS FUSTER, Francisco: Místicos, beatas y alumbrados, València: Edicions Alfons el Magnànim Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, 1991, pàg. 150.
- PONS FUSTER, Francisco: «Monjas y beatas en la espiritualidad valenciana de los siglos XVI y XVII», dins Valencianos en la Historia de la Iglesia II, Valencia: Facultad de Teología San Vicente Ferrer, 2008, pàg. 242.
- PONS FUSTER, Francisco: «La religiosidad femenina en el antiguo Reino de Valencia», dins Inmaculada Fernández Arrillaga (coord.), Mujeres que vivieron el Alicante de la modernidad, Alacant, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2015, pàg. 90.
- PONS FUSTER, Francisco: «Modelos de mujeres espirituales. El ejemplo de las beatas valencianas y su evolución histórica», dins Javier Burrieza Sánchez (ed.), El alma de las mujeres. Ámbitos de espiritualidad femenina en la modernidad (siglos XVI-XVIII), Valladolid: Universidad de Valladolid, 2015, pàgs. 211-237.
- POUTRIN, Isabelle: Le voile et la plume: autobiographie et sainteté féminine dans l'Espagne moderne, Madrid: Casa de Velázquez, 1995, pàgs. 23, 220, 256, 348 i 449.
- SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Escritoras religiosas españolas. Trance y literatura (siglos XV-XIX), El Cid Editor, 2010, 2 vols.