1
Sobre les anticipacions en l'Amadís vegeu CURTO HERRERO, F., Estructura de los libros españoles de caballerías en el siglo XVI, Madrid, Fundación Juan March, 1976, ps. 37-39; E. R. GONZÁLEZ, «Función de las profecías en el Amadís de Gaula», Nueva Revista de Filología Hispánica, XXXI, 1982, ps. 282-291; i J. M. CACHO BLECUA, «Introducción» a Garci RODRÍGUEZ de Montalvo, Amadís de Gaula. I, Madrid, Cátedra, 1987, ps. 21-24 i 129-133.
2
Així ho va entendre Kathleen McNerney, que considerava que les anticipacions, juntament amb altres elements com els paral·lelismes i les contraposicions, aporten a l'obra un sentit de circularitat i de coherència artística. Vegeu el seu Tirant lo Blanc Revisited. A Critical Study, Michigan, Michigan Consortium for Medieval and Early Modem Studies, 1983, ps. 21-31.
3
Sobre la distinció entre «història» i «discurs» Vegeu BOBES Naves. Mª del C., La novela, Madrid, Ed. Síntesis, 1993. ps. 140-141.
4
El millor estudi sobre les anacronies és el de Gérard Genette, Figures III, París, Seuil, 1972; hem utilitzat la traducció castellana de C. Manzano (Barcelona, Lumen, 1989, ps. 89-137). Vegeu també BAL, M., Teoría de la narrativa (Una introducción a la narratología), trad. de J. Franco, Madrid. Cátedra, 19872, ps. 71-74; R. Bourneuf i R. Ouellet, La novela, trad. d'E. Sullà, Barcelona, Ariel, 19895, p. 152; I. Soler i M. Roser Trilla, Les línies del test, Barcelona, Empúries, 1989, ps. 62-66.
5
El traductor de G. Genette utilitza el terme castellà esbozo (op. cit, p. 128); tanmateix, ens ha semblat més apropiat parlar d'insinuació, que és el terme proposat pel traductor de M. Bal (op. cit., p. 73).
6
El temps verbal de les anticipacions generalment es el futur, però també hi apareixen anticipacions en present d'indicatiu o de subjuntiu o, com en aquest cas, en passat, etc.
7
Totes les cites corresponen a l'edició del Tirant lo Blanch, 2 vols., a cura de HAUF, A. G., i ESCARTÍ, V. J., València, Conselleria de Cultura. Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana. 1990. Per qüestions d'espai no podem transcriure ací totes les anticipacions de Dobra, però indiquem entre parèntesis el capítol, el número de pàgina i, si escau, les línies on apareixen. Per a una primera visió d'aquest tema podeu consultar també la nostra memòria de llicenciatura, La coherència estructural del Tirant lo Blanch, dirigida pel doctor Rafael ALEMANY. Universitat d'Alacant, 1993, ps. 252-269 (inèdita).
8
En les narracions medievals sovintegen molt les anticipacions-resum que n'avancen algun aspecte del desenllaç. Així, per exemple, a l'inici de la Història de Jacob Xalabín (Barcelona, Eds. 62. 19896, p. 26) és anunciat l'assassinat del protagonista pel germà bastard; en canvi. en el Curial e Güelfa (Barcelona, Barcino, 1930, p. 20) se'ns anticipa al principi l'èxit de la relació amorosa dels dos enamorats.
9
Cf. el capítol 11 («De l'offici que pertany a cavayler») del Llibre de l'orde de cavalleria de Ramon LLULL, Barcelona, Barcino, 1988, ps. 173-188. Cf. també els consells de l'ermità a Tirant sobre les obligacions del cavaller (caps. XXXII-XXXIII, ps. 53-55), basats en el tractat lul·lià. Sobre les relacions de l'obra de LLULL, amb el Tirant vegeu RIQUER, M. de, Aproximació al «Tirant lo Blanc», Barcelona. Quaderns Crema, 1990, ps. 257-271.
10
El narrador anuncia en el primer capítol que «serà departit lo present libre de cavalleria en VII parts principals» (p. 5, 26-27) i que en primer lloc «tractarà de certs virtuosos actes de cavalleria» (p. 5, 36-38) fets pel comte Guillem de Varoic. El primer dels dos anuncis, però, és tan sols una herència del llibre de Ramon LLULL i no arriba a produir-se mai.