241
X. RUBERT DE VENTÓS, La estética y sus herejías, Barcelona, Anagrama, 1974. (Gavaldà, n. 11, p. 126.)
242
AA. VV. El descrédito de las vanguardias artísticas, Barcelona, Blume, 1980. (Gavaldà, n.12, p. 126.)
243
E. SUBIRATS, La crisis de las vanguardias y la cultura moderna, Madrid, Eds. Libertarias, 1985 i La flor y el cristal, Barcelona, Anthropos, 1986. (Gavaldà, n. 13, p. 126.)
244
Amb aquesta signatura Salvat publicà el “Primer Manifest Català Futurista”. (Gavaldà, n. 14, p. 126.)
245
“Poesia i creació no són més que una sola cosa. No es deu nomenar poeta més que a aquell que inventa, aquell que crea en la mesura que l’home pot crear. El poeta és el que descobreix joies noves, encara que siguin penoses a suportar. Es pot ésser poeta en tots els dominis: cal només ésser aventurer i que es vagi a la descoberta.” Els poetes moderns, són per tant, creadors i inventors i profetes (reproduït a J. M. LÓPEZ-PICÓ, A mig aire del temps, Barcelona, La Revista, 1933, pp. 43-44). (Gavaldà, n. 15, p. 127.)
246
“Las aporías de la vanguardia”, dins Detalles, Barcelona, Anagrama, 1985. (Gavaldà, n. 16, p. 127.)
247
És ben significativa, en aquest sentit, la polèmica mantinguda per Foix i Salvat arran de l’aparició de Monitor i Proa. La legitimació patriòtica esdevé cabdal en els discursos d’ambdós directors-poetes; cadascun, però, s’adreça a diferents sectors del moviment nacionalista. Salvat s’adreça al sector irlandès. Foix, emprant una actitud bel·ligerantment “imperialista” i classicista, qualificava el separatisme propugnat per Proa de “fòrmula romàntica, anàrquica, antiromana”. Salvat feia del “romanticisme” un dels eixos vertebradors de la seua “concepció secessionista”, del seu heroisme independentista. (Gavaldà, n. 17, p. 127.)
248
Y. M. LOTMAN, Estructura del texto artístico, Madrid, Istmo, 1978, p. 107 . (Gavaldà, n. 18, p. 127.)
249
Elementos para una teoría del texto literario, Barcelona, Crítica, 1978. (Gavaldà, n. 19, p. 127.)