141
Joan AMADES, Fundació del monestir de Sant Martí del Canigó, “Les cent millors llegendes populars”, ed. Selecta (Barcelona, 1953), 63-68. (Hauf, n. 8, p. 79.)
142
Citat per Manuel de MONTOLIU, Eiximenis, Turmeda i l’inici de l’humanisme a Catalunya: Bernat Metge (Barcelona, 1959), 37. Montoliu ho va prendre de J. TORRAS I BAGES, La tradició catalana (Barcelona, 1966), 281. (Hauf, n. 9, p. 79.)
143
Francesc EIXIMENIS, Vita Christi, Ms. 299 de la Biblioteca de Catalunya, fol. 157a. (Hauf, n. 10, p. 79.)
144
GERVASIUS VON TILBURY, Otia Imperalia, ed. de Felix LIEBRECHT (Hannover, 1856), LXVI, 32; Gesta Romanorum, ed. de Hermann OESTERLEY (Berlin, 1872), CLXII, 542-44. D’ací en avant done la referència al capítol i pàgina després de la cita. (Hauf, n. 11, p. 80.)
145
Avui ningú no posa en dubte que Eiximenis, tot i la seua llarga estada a València, era gironí. (Hauf, n. 12, p. 81.)
146
WALTER MAP, De Nugis Curialium, ed. by Montague RHODES JAMES (Anecdota Oxoniensia, Texts, Documents and Extracts, Mediaeval and Modern Series, part XIV, Oxford, 1914), dist. III, 126. Done la referència després de la cita. (Hauf, n. 13, p. 83.)
147
CAESARI HEISTERBACENSIS MONACHI, Dialogus Miraculorum, ed. de Josephus STRANGE, I (Coloniae, Bonnae et Bruxelles, 1851), 121-122. (Hauf, n. 14, p. 83.)
148
El libro del cavallero Zifar, ed. Martí de RIQUER, Selecciones bibliogràficas (Barcelona, 1951); Jacques BOULENGER, Les Romans de la Table Ronde (París, 1941). (Hauf, n. 15, p. 84.)
149
Cf. Sir John RHYS, Celtic Folklore Welsh and Manx, I (Oxford, 1901), 70-74. (Hauf, n. 16, p. 84.)
150
Cf. Leo HOFFRICHTER, Die ältesten französischen Bearbeitungen der Melusinensage (“Romanistische Arbeiten”, 12, Halle, 1928). (Hauf, n. 17, p. 85.)