31
Tirant I, 161 (p. 547):
«Mas la Princesa menjà molt
poc aquella nit»
. In effetti questo episodio è
successivo, ma è significativa la ripetizione della formula.
32
Tirant, I, 119 (pp. 376-377).
33
Tirant I, 121 (p. 386).
34
Tirant II, 210 (p. 50).
35
Tirant II, 220 (p. 71).
36
Tirant II, 260 (p. 152); cfr. la precedente nota 15.
37
Tirant I, 162 (pp. 560-561).
38
Tirant I, 118: è la scena più volte citata nel corso dell'innamoramento che, forse, conviene qui rileggere per intero:
| Dient l'Emperador tals o semblants paraules les orelles de Tirant estaven atentes a les raons, e los ulls d'altra part contemplaven la gran bellea de Carmesina. E per la gran calor que feia, perquè havia estat ab les finestres tancades, estava mig descordada mostrant en los pits dues pomes de paradís que crestallines parien, les quals donaren entrada als ulls de Tirant, que d'allí avant no trobaren la porta per on eixir, e tostemps foren apresonats en poder de persona lliberta, fins que la mort dels dos féu separació. Mas sé-us bé dir, certament, que los ulls de Tirant no havien jamés rebut semblant past, per moltes honors e consolacions que s'hagués vistes, com fon sol aquest de veure la Infanta. L'Emperador pres per la mà a sa filla Carmesina e tragué-la fora d'aquella cambra. |
39
Tirant II, 233 (p. 102):
| Com Tirant se véu que Plaerdemavida l'havia deixat, e no sabia on era perquè llum en tota la cambra no havia, e així lo féu estar per espai de mija hora en camisa e descalç: e tan baix com podia la cridava, e ella lo sentia molt bé e respondre no li volia. Com Plaerdemavida véu que prou l'havia fet refredar, pres-li'n gran pietat... |
40
Tirant II, 276 (p. 187):
«E besaren-se moltes voltes, que
per negú no foren vists, car los tarongers estaven entre l'Emperador i
ells, qui els empedien la vista, e a tots los altres»
.
L'hortus deliciarum, oggettivato nel paradiso dei
pomi di Carmesina, ha qui ritrovato il suo
locus amoenus nel giardino degli
aranci complici e guardiani dell'amore. Si veda in proposito D'Arco S. Avalle,
Ai luoghi di delizia pieni, Milano-Napoli
1977, pp. 107-112.