Ne ho trattato in Giuseppe Grilli, «Tirant lo Blanc» e la teatralità, al «Symposion Tirant lo Blanc» le cui Actes sono in corso di stampa.

J. B. Avalle-Arce, Para las fuentes del «Tirant lo Blanc», in Id., Temas hispánicos medievales, Madrid 1974, p. 256.

Si rammenti la motivazione con cui Tenebrós suggerisce a Felip de França di unirsi a Tirant nena spedizione di soccorso ai cavalieri templari di Rodi il cua centro gnomico è preso dal repertorio proverbiale; Tirant, I, 100 (p. 304):

__Los cavallers, senyor, qui aconseguir volen honor, com són jóvens e disposts per exercir armes, no deurien aturar en casa de llurs pares, e especialment los qui són de menor edat dels altres germans, e majorment que lo pare no en faça menció neguna d'ell. E si jo fos en lo punt que vós sou, ans iria peixent les herbes per los monts que sol un dia jo aturàs en aquesta cort. ¿E no sabeu vós com diu aquell refrany antic?: mudant edat muda's ventura; e poníeu-la en altre lloc millor trobar que no ací.

Alludo qui al motivo della brevitas in amore su cui do maggiori ragguagli in «Comen los caballeros...»: I cibi nel «Tirant lo Blanc», in stampa negli atti del Convegno su «I Codici del Gusto. Verona 1991».

Il parallellismo con il «mal d'amore» è solo apparente; se ne accorgono, forse, persino i medici che, sornioni, ricettano un sedativo per dormire, Tirant, II, 260 (p. 152):

Prestament vengueren los metges e tocaren-li lo pols e trobaren-lo-hi molt mogut per lo moviment que tenia, que s'esperava entrar en lliça de camp clos ab cavaller jove, e dubtava la perillosa batalla. Digueren los metges:

__ Bo serà, senyora, que la majestat vostra prenga uns pocs de canyamons confits ab un got de malvesia, e alleujar-vos han lo cap e faran-vos dormir.

La successione, per capitoli, è la seguente: al 118 Tirant è vittima delle frecce della deessa Venus, al 119 sta male, malgrado i consigli e le parole di Diafebus, non migliora, anzi confessa in pubblico con frasi in chiave la propria condizione, al 120 prorompe in una lamentació, al 121 promuove l'Infanta Princesa.

Tirant, I, 125 (p. 397):

«E Tirant la suplicà que li donàs la mà, que la hi volia besar, e l'exelsa senyora no ho volia consentir; e Tirant la'n suplicà moltes voltes, e com véu que fer no volia, cridà a la Viuda Reposada e a Estefania, e elles per fer plaer al Capità la suplicaren molt la hi deixàs besar. E ella féu-ho en aquesta manera, no volent-ho cosentir que de part de fora la hi besàs, mas obrí la mà, e de part de dins que la hi besàs, perquè besant dins és senyal d'amor, e besant de fora és senyal de senyoria».

Ricordo solo le pagine di Salvatore Battaglia, La tradizione di Ovidio nel Medioevo (in La coscienza letteraria del Medioevo, Napoli 1965) datate 1960 e destinate ad essere parte di un libro purtroppo non realizzato. Per l'ambito catalano numerosi riferimenti sono in L. Badia, De Bernant Metge a Joan Roís de Corella, Barcelona 1988. Nel Tirant il collegamento è voluto e si colloca in bocca a Carmesina quando si è appena verificato l'innamoramento di Tirant. Cfr. Tirant I, 119 (p. 383):

__Certament jo crec __dix la Infanta__ que vós haveu après en l'escola d'honor, lla on se llig d'aquell famós poeta Ovidi lo qual en tots sos llibres ha parlat tostemps d'amor verdadera. E qui fa son poder d'emitar al mestre de la ciència, no fa poc. E si vós sabésseu en qual arbre se lleva amor e honor, e sabésseu la pràtica d'esta terra, ¡com seríeu home de bona ventura!

Cfr. M. de Riquer, Aproximació, cit., pp. 186-187 e K. McNerney, Tirant lo Blanc revisited: a critical study, Michigan 1983, pp. 75 e ss.

Cito alcuni tra i contributi recenti: C. Miralles, «Mas no les obres». Remarques sobre la narració i la concepció de l'amor en el «Tirant lo Blanc», «Miscel·lània Aramon i Serra» II (1980), pp. 395-413; C. Wittlin, Especulacions psicoanalítiques sobre la sexualitat en el «Tirant lo Blanc», «Llengua & Literatura» I (1986), pp. 31-49; LI. Alpera, La concepció de l'amor al «Tirant lo Blanc», «Estudis de Literatura Catalana al País Valencià», Alacant 1987, pp. 25-36; C. Di Girolamo-D. Siviero, L'amore nel Tirant lo Blanc, «Belfagor» XLVI (1991), pp. 275-295.