Nota prèvia
Reedició digital facsímil de
l'exemplar de l'edició de 1497 que es conserva a la Hispanic Society
de Nova York, conegut com N2 o NY2.
Després
de l'editio princeps del Tirant de 1490 que constava de 715
exemplars (València, Nicolau Spindeler), es va fer a Barcelona una segona
edició per Pere Miquel i Diego de Gumiel, d'una tirada més curta,
només 300 exemplars, que, segons el colofó, data del 16 de setembre
de 1497. El fet que una obra com el Tirant lo Blanc tinga dues edicions
incunables indica la gran difusió de la novel·la, tot i que no
podem saber el grau de recepció d'aquestes edicions.
De l'edició incunable de 1497 es conserven dos exemplars fragmentaris
(Biblioteca de Barcelona, fons Dalmases i fons Aguiló) i un únic
complet, aquest que reproduïm i que per primera vegada es dóna
a conéixer en edició facsímil.
D'aquesta edició
no se n'ha fet mai un estudi sistemàtic ni ha estat utilitzada en les
edicions dels segles XIX i XX de l'obra, basades, principalment, en els testimonis
de 1490, com ara l'edició de Marian Aguiló (Barcelona 1873-1905),
l'edició de Joan Givanel i Mas (Sant Feliu de Guíxols 1920-21),
l'edició completa però modernitzada de Martí de Riquer
(Barcelona1947, 1979 i diverses reimpressions) i la considerada, fins ara, edició
crítica d'Albert Hauf i Vicent J. Escartí
València 1990, reimpr. 1992).
Només l'edició crítica de Joan Perera i Parramon, encara
inèdita, ha fet la col·lació dels testimonis de 1490 amb
els de 1497.
La primera descripició que es fa de l'exemplar i de l'edició
de 1497 es la d'Homero Serís (1925), i són escassos els estudis
que s'han referit a les diferències entre els exemplars de 1490 i de
1497: Givanel 1917, Indini & Minervini (1990) i Perera (1995).
Característiques de l'exemplar
Conservat a la Biblioteca de la Hispanic Society amb una bona enquadernació
i en un bon estat. Durant un temps, l'exemplar ha estat documentat a la Biblioteca
de Porto, almenys fins a 1859, i després comprat per Archer M. Huntington
el 1915 i donat a la institució americana.
Exemplar complet, conté 353 fulls, únicament hi manca el primer
full, el que correspondria a la signatua a1 (el total
seria, doncs, de 354 fulls). No té ni portada ni els fulls corresponents
a la taula de les rúbriques. En el full a3v té
una inscripció manuscrita entre les línies 7 i 8, just després
de la rúbrica del capítol i abans de l'inici del text, que diu:
Ce livre est a Daniel Dumonstier. Conté altres correccions
manuscrites en els fulls ar2, q4v, y5v, z7v.
Caplletres
Aquest exemplar presenta
la peculiaritat d'incloure dos grans caplletres, dibuixades a mà. La
més espectacular és la que inicia la dedicatòria. Es tracta
de l'única il·lustració de l'exemplar que representa un
torneig. La miniatura té diferents colors que no s'aprecien en l'edició
digital.
L'altra caplletra és la que inicia el capítol primer i la seua
peculiaritat és que també està dibuixada a mà
i és més gran que la resta que apareixen a l'exemplar.
El text
Tot i que no és el nostre propòsit fer una relació exhaustiva
de les diferències textuals entre les edicions de 1490 i 1490 (veg.
Perera 1995, 163-329), sí que assenyalarem alguns elements d'interés.
Malgrat que es tracta d'una segona edició que suposadament corregeix
les deficiències de la primera, el text de 1497 presenta nombroses
diferències i errades en relació a l'editio princeps. Aquestes
diferències són:
1. Tipogràfiques:
· Lletra més
gran en 1497, 2 columnes i major mida de la caixa, 22 cm. i 44 línies
per pàgina enfront els 20 cm. i 41-42 línies per pàgina
de 1490.
·Menor nombre
d'abreviatures en 1497.
· Substitució
quasi general de la grafia j, per la vocal i.
· Menor utilització
de majúscules en noms propis.
2. Errades. Alguns erros denoten una escassa correcció
i cura per part dels caixistes: capitiol per capitol, Cària per Canària, varoic. Aquests errors es deuen
a males lectures, omissions, repeticions, addicions, etc. Exp. les adversitats
de la noble fortuna per noÿble fortuna; mantenir lo
bé comú per qui malísia fonch trobada, en comptes
de per qui milícia fonch trobada.
3. Esmenes
d'errades de la primera edició. Exemples: stamet > stament,
paranles>paraules, justica > justícia
(recordem que aquesta errada "justica" ja apareix esmenada a mà
en l'exemplar de València de 1490).
4. Variants textuals:
· Millora literària
del text: corria de clara aigua, lo valerós
Tirant, anà a socórrer e ajudar.
· Lèxiques: qualitat per calitat, vídues
per viudes, altesa per altea, bellesa
per bellea, paradís per paraýs,
recebre per recebir, traÿció per
tració.
· Morfosintàctiques: fon per fonch, omissió
de la preposició a davant complement directe.
· Gràfiques i gràfico-fonètiques: Cal destacar l'ús
majoritari de formes que denoten una neutralització en el vocalisme
àton: cavallerie, tremeteren, emperedriu, però admetra,
anuig. Per altra banda se3 simplifiquen les grafies gua >ga, qua>ca,
ix>x, ll>l.
Tractament
Suport usat en la digitalització: microfilm.
Indexació i foliació: Es transcriuen les rúbriques
dels capítols especificant els fulls que ocupa el text de cada capítol.
D'aquesta manera, l'usuari pot navegar directament al fragment concret de
text que desitge consultar. En la transcripció del text de les rúbriques
hem estat fidels a l'original i únicament hem desenvolupat les abreviatures.
Bibliografia
Givanel i Mas, Joan (1917),
"Les edicions gòtiques del Tirant lo Blanch en la Biblioteca
de Catalunya", Butlletí de la Biblioteca de Catalunya,
III, ps. 58-72.
Indini, Mari Luisa i
Vicenzo Minervini (1990), "Il viaggio di Tirante. Fortuna e infortuni di
un romnzo cavalleresco", dins Studi Catalani e Provenzali, 88
(Romanica Vulgaria, Quaderni, 12), L'Aquila: Japadre Editore, ps.
5-66.
Perera i Parramon, Joan (1995), Tirant lo Blanch. Edició crítica,
tesi doctoral. Universitat de Barcelona (inèdita).
Serís, Homero
(1925), "La reaparición del Tirant lo Blanch de Barcelona
de 1497: primera descripción bibliográfica completa", dins
Homenaje ofrecido a Menéndez Pidal, Madrid: Lib.
y Casa de Hernando, III, ps. 57-76.
Agraïments
Patronat de la Hispanic Society of America i, en especial, al sr. John O'Neill,
cap de la Secció de Manuscrits i Llibres Rars.