OLIVÉ, Francesc, «Aportacions a un avalot al Camp de Tarragona: Valls 1694», Universitas Tarraconensis (Tarragona) V (1982-1983), p. 95-104. Manel Güell documenta que hi ha haver altres llocs amb revoltes dins el territori de l'Arquebisbat de Tarragona com per exemple Solivella, «Nota d'aproximació a la revolta barretina», Kesse (Tarragona) 17 (1995), p. 14-15.

ESPINO LÓPEZ, Antonio, «La milicia urbana de Barcelona en los siglos XVI y XVIII», Quaderns d'Història (Barcelona) 5 (2001), p. 205-215.

ESPINO LÓPEZ, Antonio, «El coste de la guerra para la población civil. La experiencia catalana,1653-1714», Millars. Espai i Història (València) XXVI (2003), p. 155-184. Sobre els diversos models de mobilització armada a l'època moderna vegeu l'article de Jordi Vidal Pla, «Les formes tradicionals de l'organització armada a la Catalunya dels s. XVI i XVII», Manuscrits. Revista d'història moderna (Bellaterra) 3 (1986), p. 105-116.

FORT, Eufemià, Notícia històrica d'una singular institució medieval. La comunitat de pobles del Camp de Tarragona, Barcelona, 1975, p. 218-219.

FORT, Eufemià, op. cit., p. 222. El mateix any 1697 a causa del setge de Barcelona els cònsols de Tarragona es comprometen a formar una lleva de cent homes per agregar-la als terços de la Diputació i la ciutat comtal. En els reclutaments pràcticament mai no apareixien voluntaris, RECASENS COMES, Josep M., El Municipi..., op. cit., p. 246. De la ciutat de Valls disposem del treball de Francesc Olivé, «Una aportació per a l'estudi de les càrregues militars i defensa a darreries del segle XVII», Siglo XVII. Una colaboración interdepartamental, Tarragona, 1984, p. 165-171.

«L'impacte de la guerra dels Nou Anys a Catalunya. L'ocupació francesa de 1697», Afers (Catarroja) 20 (1995), p. 29-46.

Notícia històrica..., op. cit., 218.

Arxiu Històric de Tarragona (AHT), fons municipal de Tarragona, actes del Consell (1684-1690), f. 61v-62, sign. 200.

Tarragona Cristiana, Tarragona, 2001 (2a. edició), vol. IV, p. 463. Aquest historiador també ens informa que el 1697 a Tarragona arribaren gran nombre de presoners francesos, p. 470. El pes dels allotjaments militars sobre la població catalana al llarg de tot el segle XVII fou molt fort i la resposta molt sovint era la rebellió, sobre el seu impacte al llarg de la centúria a la vegueria de Tarragona vegeu el treball de Manel Güell, «Avalots d'un dia o revoltes avortades? Notes sobre la resistència violenta al Camp de Tarragona contra el militarisme del segle XVII», Historia et documenta (Valls) 1 (1994), p. 67-92.

FERRO, Víctor, El dret públic català. Les institucions a Catalunya fins al decret de Nova Planta, Vic, 1987, p. 170-171.