1
Agraïm a Manel Güell les informacions bibliogràfiques que tant amablement ens ha facilitat per a la realització d'aquest treball; de la mateixa manera que a l'altre coordinador d'aquest volum, Salvador Rovira Gómez, la invitació a collaborar en l'homenatge a Josep Recasens Comes, que tant es mereix aquest i molts d'altres reconeixements públics per la seva obra històrica sobre la ciutat de Tarragona. Les seves múltiples aportacions avui són imprescindibles per tot aquell que vulgui conèixer i estudiar el passat tarragoní. Nosaltres el vàrem conèixer de joves als arxius i l'hem tingut com a referent en la investigació de l'època moderna, tant pel seu rigor acadèmic com per la multiplicitat de temes que ha tractat. La seva persona és digna de figurar ja en la galeria de tarragonins illustres.
2
L'historiador que més ha tractat aquest conflicte ha estat Antonio Espino López el qual el 1994 va presentar la seva tesi doctoral a l'UAB amb el títol, El frente catalán en la Guerra de los nueve años, 1689-1697. Un article sintètic és el que publicà a la revista L'Avenç (Barcelona) 184 (1994), «La Guerra dels Nou Anys a Catalunya (1689-1697)», p. 24-29. A nivell territorial trobem diversos treballs referits a les comarques gironines, els clàssics d'Emili Grahït, «El sitio de Gerona en 1694. Extracto de documentos inéditos», Revista de Gerona (Girona) XVIII (1894), p. 23, 54 i 86 i Jaume Vicens Vives, «Gerona después de la paz de Riswick», Anales del Instituto de Estudios Gerundenses (Girona) II (1947), p. 5-49, i en aquesta mateixa revista Agustí Alcoberro, «Les terres gironines durant l'ocupació francesa de 1694-1698: una aproximació», AIEG (Girona), XXIX (1987), p. 231-243. El darrer és de Joan Peytaví Deixona, «Guerra dels Nou Anys i quotidianitat a Fogars de Tordera a la fi del segle XVII», Quaderns de la Selva (Santa Coloma de Farners) 18 (2006), p. 115-130. Entre els dietaris esmentem el de Fèlix Domènech, Treballs y desditxas que an succeït en lo present Principat de Chtalunya y en particular a nostre bisbat de Gerona (1674-1700), edició a cura de Pere Gifre i Xavier Torras, Girona, 2001.
3
SIMÓN TARRÉS, Antoni, La població catalana a l'edat moderna. Deu estudis, Bellaterra, 1996, p. 177-191.
4
Les dades corresponen a la ciutat de Reus, ANDREU SUGRANYES, Jordi, Població i vida quotidiana a Reus durant la crisi de l'Antic Règim (1700-1850), Reus, 1986, p. 103. A Riudoms les defuncions s'alcen especialment els anys 1697-98. A Tarragona entre 1681-1690 hi ha una caiguda dels naixements, el creixement vegetatiu sols és de 68 persones en comptes dels tres o sis centenars de dècades anteriors, RECASENS COMES, Josep M., El municipi i el govern municipal de la ciutat de Tarragona. Segles XVI i XVII, Tarragona, 1998, p. 79.
5
FELIU, Gaspar, Precios y salarios en la Cataluña moderna. Vol. I: Alimentos, Madrid, 1991.
6
ANDREU SUGRANYES, Jordi, El Camp de Tarragona i el Priorat durant els segles XVIII i XIX. Les bases demogràfiques, agràries i comercials de l'expansió setcentista, vol. II. Tesi doctoral presentada a l'UAB el 1994, p. 582-588.
7
SANS TRAVÉ, Josep M., «Notes sobre la plaga de la llagosta de 1686-1688 a Solivella (Conca de Barberà)», Aplec de Treballs (Montblanc) 5 (1983), p. 231-255. Pel cas concret de la Selva vegeu la nota d'Eufemià Fort, «Una plaga de llagosta a la Selva;1688», Butlletí Arqueològic (Tarragona) 4 (1935), p. 114. A Valls el 1687 per combatre la plaga, la Universitat comprà un centenar de porcs a fi que es mengessin els insectes del terme, a banda de matar-los manualment i enterrar-los, per evitar la sev areproducció, PUIGJANER, Francesc, Historia de la villa de Valls desde su fundación hasta nuestros días, Valls, 1881, p. 216-217.
8
Història de Poblet, Poblet, 1974, p. 514-515.
9
«L'impacte de la guerra...», op. cit., p. 32.
10
«La revolta dels Gorretes a Catalunya (1687-1689)», Estudis d'història agrària (Barcelona) 3 (1979), p. 79-99 i «Dels barretines als Vigatans i Botiflers. La persistència dels conflictes interns», Afers (Catarroja) 20 (1995), p. 15-27, per complementar aquests articles cal consultar també el de Henry Kamen, «Una insurrecció oblidada del segle XVII: l'alçament dels camperols catalans de l'any 1688», Recerques (Barcelona) 9 (1979), p. 11-28.