11
TORRES BALBÁS, L., loc. cit. (Barceló, n. 10, p. 6).
12
Cfr. BARCELÓ TORRES, Mª del C., “El sayyid Abû Zayd: príncipe musulmán, señor cristiano”, Awrâq III (1980), p. 102. (Barceló, n. 11, p. 6).
13
És posible, com suggereix Ventura (loc. cit., pp. 24-25), que es puga identificar Algema amb la Algefna del Repartiment. Caldria, no obstant això, compulsar l’original de la donació de Jaume II a les monges, ja que apareix Algenía en CASTAÑEDA Y ALCOVER, V., Relaciones geográficas, topográficas e históricas del reino de Valencia, hechas en el siglo XVIII a ruego de don Tomás López, Madrid 1921, p. 77. En cas que fos “algefna”, es tractaria de l’àrab /aljafn(a)/“la vila emmurallada”, en contraposició al castell, tot prenent allò que és general com a particular en perdre el mot àrab la seua funció. (Barceló, n. 13, p. 6).
14
No hi vull dir pas que el musulmà informàs directament Escolano. En un altre lloc, el cronista afirma que, amb motiu del descobriment d’unes làpides hebrees a Sagunt, la lectura i la traducció d’aquestes làpides va estar feta pel batxiller Molina Andaluz, el mestre Francisco Estrella i el catedràtic de la Universitat de València doctor Trillas, cfr. Décadas..., Llibre I, capítol 7. (Barceló, n. 14, p. 7).
15
MÁRMOL CARVAJAL, LUIS DE, Primera parte de la descripción general de Africa, Granada 1573. (Barceló, n. 15, p. 7).
16
Jornada de Africa del Rey Don Sebastián de Portugal, Sevilla 1622. En uns altres passat podria tractar-se d’AMBROSIO DE MORALES, Discurso sobre la lengua castellana, Córdoba 1585. (Barceló, n. 16, p. 7).
17
Escolano menciona sempre la crònica del Cid o de N’Alfonso el Savi. (Barceló, n. 17, p. 7).
18
Entre els manuscrits que s’han conservat de l’il·lustre prelat a l’Arxiu de la Catedral de Sogorb figura un Lexicum àrabo-llatí. (Barceló, n. 18, p. 7).
19
Entre d’altres, potser va emprar el Libro que se llama Confusión de la secta Mahometana y del Alcorán, traducció al castellà de l’Alcorà i de les tradicions musulmanes realitzada per Joan Andrés, nat a Xàtiva i fill d’un alfaquí, a finals del segle XV. Es publicà a València el 1515. (Barceló, n. 19, p. 7).
20
Escolano cita sempre l’obra pel pseudònim de l’autor, ço és Abulcacim Tarif Abentarique, La verdadera hystoria de Rey Don Rodrigo, en la qual se trata de la causa principal de la pérdida de España, Granada 1592. (Barceló, n. 20, p. 7).