11
Sobre l'activitat. ausiasmarquiana d'aquest llatinista valencià vegeu Ramírez Molas en Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (XLVI, 1970: 273-303); reproduït després a la seva tesi doctoral (1970: 164-194). -L'autor no ha considerat la divergència entre les interpretacions que Mariner i Montemayor fan del vers LV 4.
12
Cf. Nebrija (1492): «obrépo... por entrar a escondidas» que Gabriel Busa (1507) traduí així: «obrepo... entrar d'amagatons».
13
Mantinc l'accentuació dels editors.
14
Això és el que deixen entrellucar Riquer i Badia (1986: 261-262).
15
Manejo l'edició de 1883-1887, reproduïda mecànicament a Graz el 1954.
16
El costum aquí a Nîmes de celebrar sorollosament a l'església les festes de Nadal, l'Assumpció del Senyor, etc. amb participació del poble («talis tripudiosa leticia in dicta ecclesia», ib.) s'ha de posar en relació amb altres manifestacions semblants; a Espanya són ben notòries, i han donat peu a nombrases interpretacions per part dels historiadors dels orígens del teatre, les prohibicions d'aquestes expansions contingudes en el canon del III Concili de Toledo (a. 589) i la disposició de les Partidas d'Alfons el Savi contra els juegos de escarnio (I Partida, título VI, ley XXXV)
17
Aquest de facto, al costat dels pejoratius inciuiliter, etc., confirma la valoració que hem atribuït (§2) al de hecho usat per Jorge de Montemayor. És una mostra només dels molts secrets de la llengua antiga que sense interrupció desapareixen. M'agrada haver pogut recuperar-ne un ara.