Escriptura posada per part dels vells
	«Constituhït personalment	1520
	denant Vós, alta y excel·lent
	Venus Deessa,
	Johan Moreno, qui confessa
	ésser donat
	per part dels vells ab veritat	1525
	procurador,
	emparador hi defenssor
	de la vellea,
	posa e diu que·n ells recrea
	lo desig tant,	1530
	que si·ls anava aumentant
	tant lo poder,
	inçessantment fer hi desfer
	no cessarien.
	Però, per quant prou no refien	1535
	de ses ahines,
	volen cercar viandes fines
	hi delicades.
	E que per ço, si·s són clamades
	d'aquells les dones,	1540
	ab prou rahons, vives hi bones,
	y autoritats,
	clar mostraran que, tots amats
	hi ben volguts,
	deuen ésser, hi molt tenguts	1545
	en reverència.
	Però, per quant Vostra excel·lència
	s'a evocat
	aquesta causa hi tirat
	de la cort nostra,	1550
	tots soplicam l'altesa Vostra
	vulla derir,
	y, ensemps ab Vós, pendre y tenir
	a la Rahó,
	que·n causa tal sia·l bordó	1555
	ensemps ab Vós;
	que, puix siau Vosaltres dos,
	contents serem,
	y a tot bon dret nos sotsmetrem
	a Vostre for,	1560
	puix que sabreu, dexant la flor,
	collir lo fruyt;
	y ab tot que diguen ésser buyt
	lo caragol
	del vell, tenint plech de bunyol,	1565
	per ço no resta
	no sia gall, puix que té cresta
	tanbé vermella,
	y al so de nostra caramella
	ballar no·s puga;	1570
	car si la pell és de tartuga,
	un poch ruada,
	a tot ventrell fruyta saunada
	més aprofita,
	hi, si tan prest lo gust no excita	1575
	per no ser tendra,
	ja per açò no és dit çendra
	negú d'aquells;
	car los draps fins, per ésser vells,
	nengú no·ls lança.	1580
	E que, si no rompen bé lança
	en semblants juntes,
	ja per axò de córrer puntes
	privar no·s deuen.
	E que, si ells, al temps que·s çeuen	1585
	sobre lo loure,
	massa laugers no·s solen moure,
	no·s maravella,
	car, per ser molt closa la sella,
	al encontrar,	1590
	porien per molt revessar
	rompre·ls arçons,
	hi per açò los esperons
	donen fluxets.
	Hi que tan bé, si·ls seus luquets	1595
	donen gran fum
	primer que no encenguen lum
	ni molt gran flama,
	hi que per ço qualsevol dama
	tant los desdenya,	1600
	no·ls leva que la secha lenya
	no valga més
	que no la vert, que no val res
	ni·s pot encendre.
	E que, si tart se solen pendre	1605
	en la fahena,
	tanbé la fan bé y sens esmena,
	tan treballant,
	que fan venir dolça brollant
	l'aygua de luny,	1610
	car, de la let, qui millor muny
	molt més ne trau.
	E que tanbé tanquen ab clau
	tots los secrets,
	lo que no fan los jovenets	1615
	que·n l'ayre van.
	Hi que huy dels tals com se stan,
	los vells falcons,
	faran d'ells tals relacions
	si·ls dexen tralla,	1620
	que bé veuran no mengen palla
	si no civada.
	Mas, perquè més examinada
	e discutida
	sia esta causa, hi dicernida,	1625
	requer, demana
	a Vostr·altesa, d'on emana
	nostra justícia,
	per a pagar la gran malícia
	d'aquesta gent,	1630
	perquè millor lo fonament
	se'n pugua veure,
	segons molt clar o farem creure
	y ab gran rahó,
	nos façau asignació	1635
	de advocats,
	los quals seran prest ajustats,
	puix ho maneu,
	hi la Rahó tanbé l'aureu
	tantost açí.	1640
	Requer tanbé, que·l bon Despí
	sia tantost
	prest sotascrit, puix he respost,
	hi és rahó,
	a la pena d'italió.	1645
	Y acaminant
	a poch a poch, irem avant
	com fer se dega,
	hi de justícia no·s denega
	may a nengú;	1650
	requirint-ne, pel bé comú,
	carta pública.»

Provisió a la damunt dita scriptura
	Y axí, segons com se pratica,
	fon acceptada,
	e provehida y entimada	1655
	al altra part,
	manant lo jutge, no fos tart,
	al escrivà,
	donar tresllat, si·l ne volrà
	Despí haver.	1660
	Lo qual respòs: -«No l'he mester:
	vinga Rahó,
	siam en la cotlació,
	que molt me plau.»
	Moreno dix: -«Donchs, esperau,	1665
	que yo y hiré,
	y ensemps ab mi la portaré,
	si la sabia
	anar cercant fins en Ongria,
	o·n Anglaterra...»	1670

Parla Moreno ab la Rahó
	«Tan secament me donen mortal guerra
	les dones huy, volent ab mi contendre,
	hi, segons quant me corren fort la terra,
	perduda ja del tot tinch ma desferra,
	si tu, Rahó, ma part no volls defendre:	1675
	les quals estan ab los vells molt de punta.
	Yo, procurant la part d'ells hi la mia,
	puix ton engeny sobre tots se remunta,
	t'é volgut dar al jutge per adjunta,
	puix, bé jutgant, tothom te pren per guia.	1680

	Per ço·t soplich, per cortesia,
	vulles venir
	ab mi allà, per aclarir
	aquesta causa.
	Y açò, com més ab curta pausa	1685
	fer se porà,
	un boçí més que cent valdrà
	en altra hora.
	E puix sens tu se desafora
	tot nostre bé,	1690
	te prech, senyora, per merçé,
	que no·t detingues,
	mas que tantost ab mi te'n vingues;
	que·l jutge stà
	ab la ballesta, en la mà	1695
	hi ja parada:
	perqu·esta causa s'és portada
	molt soptadet,
	d'axò del joch d'alamanyet,
	hi trascantó;	1700
	e per açò, senyora, yo
	tinch tanta pressa,
	perquè d'Amor és la deessa
	lo jutge nostre,
	e yo tinch por que no·s demostre	1705
	molt parcial,
	y que no·ns pose lo dogal
	ab rahons bones,
	que ja sabeu dones ab dones,
	hi tals com ella,	1710
	hi majorment per tal querella,
	que basten fer.»
	Dix la Rahó: «Posa't primer;
	yo·t seguiré,
	que·n aqueix loch yo no y sabré	1715
	anar sens guia.»
	Y axí los dos feren sa via
	hi son camí,
	hi, quant abduys foren allí,
	fent-los fer loch	1720
	Rahó passà, son poch a poch,
	al setial
	hon la deessa·n tribunal
	aseyta estava.
	Moreno, quant veu s'acostava,	1725
	y era sahó:
	-«Senyora -dix-, és la Rahó
	nostra padrina.»

Diu la Rahó a la deessa Venus
	-«Compassió me fa ésser vehina
	y entrar en part hon may tinguí posada,	1730
	qu·és tan gran cort, molt excel·lent Reyna,
	hon res de meu si y sopa no s'i dina;
	hi per ço·m par que y estich manlevada.»
	Venus respòs, ab cara molt contenta
	y affable gest. -«Siau vós benvenguda,	1735
	car bé qui sou vostre gest representa;
	y atorgue-us yo que·m sou de luny parenta,
	segons lo poch que us tenim coneguda,»

	Y, aprés d'aver-la detenguda
	ab tals rahons,	1740
	puix que del tot tots los grahons
	hagué muntat,
	seure-la feu al seu costat;
	hi, rahonant,
	la una·b l'altra·n l'entretant	1745
	tothom callava,
	sinó Moreno, que sforçava
	la sua part,
	que stava ja pena del quart,
	ab molta por.	1750
	Però, sforçant hi fent bon cor,
	dix: -«Qu·és de fer?
	Hiré per miçer Sabater,
	mon advocat?»
	-«Ja volria fósseu tornat	1755
	-respos Despí-,
	que yo no stich per aldre açí
	su per axò.»
	Respòs Moreno: -«Ja y vaig yo;
	anau pel vostre.»	1760
	-«No cureu vós, senyor, del nostre,
	que ja y serà,
	que yo us promet no y fallirà,
	ans, com torneu,
	açí crech yo que·l trobareu.»	1765
	Y axí tramés
	a fer venir miçer Artés
	Despí tanbé.
	Però Moreno, quant vingué,
	tot sol tornà;	1770
	y axí Despí li demanà:
	-«Donchs, què és estat?
	No ve lo vostre advocat?»
	Dix l'altre: -«No,
	que·n fets de la·nquisició	1775
	està retret;
	però, tantost que aja fet,
	ell ser·ací.»
	-«Bo és axò -respòs Despí.»
	-«Com, quin mal és?	1780
	Tampoch no y és miçer Artés?»
	-«Que us cal rallar?
	Tanbé l'hauríem de sperar.»
	Y axí, parlant
	Moreno y ell, hi mosquejant,	1785
	los advocats
	foren allí tots arribats
	per disputar.
	Y axí veureu al rastellar
	qual d'ells del lli	1790
	ha pres la stopa, o lo bri,
	ni menys l'arista.

Disputa miçer Artés, advocant la part de les dones
	«Coses hi a que·ns paren a la vista
	promtament bé, senyora molt il·lustre,
	com la paret podrida, vella y trista,	1795
	que·ns sembla tal, de vista com de lista,
	quant, reparant, n'és passat lo palustre:
	dels vells aquests, vell és lo de defora,
	vell lo dedins, envellit per vellea,
	y, envellits vells, vellea·ls desafora	1800
	per vells velluts, l'envellit cor los plora
	com d'ells, per vells, lo vell temps no s'arrea.

	Sols lo desig que·n ells recrea
	jove stà huy
	molt més que may, hi tan fadrí,	1805
	que, si pintar
	algú·l volgués, hi blasonar,
	creu que staria
	dins en lo breç, o que·l tendria
	al braç la dida:	1810
	car, puix no té edat complida,
	d'ací·s segueix
	que may lo vell prou se coneix
	ni s'alimita,
	ni lo temps vell li aprofita,	1815
	ni lo novell,
	ans, pel desig, tot li par bell
	hi profitós.
	Hi si·l rugall, pantaix ni tos,
	lo desengana,	1820
	plora·l desig hi creix la gana,
	hi, puix que crida,
	lo vell qui és del desig dida
	vol lo complaure.
	E sols per ço se deuen raure	1825
	hi anutlar,
	desfer del tot y adnichilar,
	d'ells tals estremps:
	car tots aquells que·ls dexa·l temps
	hi ja no·ls vol,	1830
	ab lo garbell peixquen lo sol,
	si·l temps segueixen.
	Donchs, puix los vells gens no·s conexen,
	forçat serà
	que·ls alarguem donant la mà	1835
	per a guiar-los;
	però, si vull desanganar-los,
	no me'n creuran,
	ans, crech que poch m'agrahiran
	tot quant faré.	1840
	Però·n Moreno, per ma fe,
	perqu·és discret,
	almenys, crech yo, algun poquet
	ho metrà·n comte,
	hi u levarà d'aquell besconte;	1845
	mes, general
	procurador hi principal
	m'an dit que y és,
	hi, fins açí, ho ha defés
	hi bé portat,	1850
	si tan bé n'ix son advocat,
	bona'ls dirà.
	E donchs, vejam hon se refà
	lo fet dels vells,
	en què voleu la part d'aquells	1855
	corroborar:
	cascú és tengut de desigar,
	naturalment,
	a si mateix honestament,
	bé hi no mal;	1860
	aquest desig és natural,
	dic-te que sí,
	mas, deus voler tu per a mi
	allò mateix
	que per a tu, sensse perpleix,	1865
	haver voldries:
	hi tals desigs van per les vies
	de caritat.
	Donchs, per què·l vell, podrit, ruat,
	no pot penssar	1870
	que del mal grat discobre clar
	lo testimoni?
	Donchs, què direm del matrimoni?
	Aquí stà·l punt!
	Què·m voleu dir lo duo sunt	1875
	in carne una?
	Aquesta ley és molt comuna
	per a tothom.
	Com se pot fer que l'home prom,
	canssat d'afanys,	1880
	ab la donzella de quinz·anys
	pugua·venir-se,
	ni que los dos puguen unir-se
	en nengun temps,
	essent ells dos los dos estrems?	1885
	Vols-ne rahó,
	y una gentil conclusió,
	clara y molt bella?
	Tu, essent vell, no vols la vella,
	ans, defogint,	1890
	tramant, cercant, tostemps texint,
	la jove çerques,
	ab tu mateix me par alterques,
	çercant ton mal,
	y esta rahó és natural	1895
	y entendre's dexa,
	car la dolor de si matexa
	la fa çercar
	incessantment lo ranyhinar
	hi lo divís.	1900
	Per què, puix, quod tibi non vis
	tu fas en ella?
	Tostemps porà·b justa querella,
	cercar remor,
	que, si vergonya o temor	1905
	ambos adjunxit,
	lavors lo que Deus conjunxit
	se desfà prest,
	car mostren-vos aquell protest,
	com són d'edat,	1910
	ab què en secret han protestat
	dins en son cor.
	Hi, puix que veu no són d'un for,
	l'oficial,
	per escusar entr·ells més mal,	1915
	pren-ne paraula,
	y axí·ls parteix a lit y taula,
	e més avant.
	Que·m podeu dir vós, replicant
	sobre açò?	1920
	«la jove vull, mosényer, yo
	per procrear,
	car mana'ns Déu multiplicar
	sobre la terra.»
	En eix ganchet sol se aferra	1925
	lo fet dels vells;
	e per ço us dich no fa per ells
	semblant fahena,
	car, puix tantost mostren carena
	en mar bonança,	1930
	no poden may portar la dança
	seguint lo so.
	Per ço·ls desdenya de tal so
	la jove tendra,
	car no és bo prengua la çendra	1935
	tantes vegades,
	estant tot l'any axí debades
	dins hun conclavi,
	tancada tostemps ab son avi.
	Donchs, l'engendrar,	1940
	per ara·ls vells dexen-l'estar,
	car bé y aurà
	qui millor que·lls hi donarà
	molt bon recapte,
	hi no hauran viure d'acapte	1945
	axí com ells;
	qu·encara que jamés dels vells
	case nengú,
	ja per axò lo bé comú
	tant no perilla,	1950
	que lo cassar-se pare y filla
	admetre's dega
	-e veus, donchs, com als vells se nega
	tot lo que posen-;
	e donchs, digau-los que reposen	1955
	com ja és dit.
	Si·ls fills dels vells, fills de despit
	hi de mitat,
	se poden dir ab veritat
	per l'una part,	1960
	perquè tostemps d'un boçí·s fart
	tantost lo pare,
	hi de gran fam la trista mare
	resta mig morta,
	veus, donchs, per què gens no·s comporta	1965
	sien d'admetre,
	que scassament per acometre
	valen mealla,
	perquè amaynant tostemps devalla
	senectus ista.	1970
	Haveu legit bé lo Salmista?
	Veureu què diu,
	forsa, que scur gens ho escriu
	ni si·s coneix,
	y al jove vell com malaheix:	1975
	Quia, afflictus,
	dicit quod puer maledictus
	centum annorum;
	hi, més avant: Beati quorum
	remisse sunt,	1980
	si bé no stan en aquest punt
	los vells aquests,
	perquè no u diu dels desonests
	axí com ells;
	per ço tampoch se diu d'aquells	1985
	tecta peccata,
	segun acta et probata
	per los escrits
	per ells posats e damunts dits
	hi atlegats,	1990
	perquè·n açò ja y som estats
	altres vegades,
	hi n'an rebut prou sofrenades
	sobre açò;
	per ço no vull ésser molt yo	1995
	ara prolix.
	No us recordau per ells se dix
	non ambulabunt
	et manus habent et non palpabunt
	escassament?	2000
	Car per tenir poch fonament
	ja d'aquest món,
	los hòmens vells ýdoles són,
	mas no de colre.
	Que no·ns degam d'aquells tots dolre,	2005
	yo no us ho negue,
	però boçí ab què·ls ofegue
	no·s vull donar,
	ni·m farà may negú lohar
	tal senrahó.	2010
	Segueixquen, donchs, l'openió
	dels bon doctors:
	veureu de què merexedors
	aquells los fan;
	hi, no rebent tan gran engan,	2015
	faran lo que
	per rahó y dret fer los cové.
	Legiu Terençi,
	veureu en quant tendran silençi.
	Mirau l'Egidi,	2020
	no us oblideu tanpoch l'Ovidi,
	D'Arte Amandi,
	y allí veureu quin sucre candi
	y a per a ells.
	De bons doctors cent mil parells	2025
	ne portaria,
	però jamés acabaria
	de atlegar;
	per ço no y vull altri portar
	sinó Barbaça,	2030
	en aquell pas hon embaraça
	tot vostre fet,
	puix que tot sol té prou pertret
	per a tot quant
	dir-me volrà, ben alleguant	2035
	tant com porà.
	O, negra·nveja, com nos fa
	perdre·l johí!
	E per ço dix Davit axí:
	Quando respexit,	2040
	cum in honore esset non intellexit;
	y acomparat
	als animals bruts és estat,
	y axí com ells.
	Y axí·s pot dir també d'aquells	2045
	ab gran justícia:
	¿Quid gloriaris in malicia?
	Puix que no pots,
	conserva'lmenys, d'aquells tres vots,
	en tu la hu;	2050
	puix que per ley y dret comú
	lo món te dexa,
	posat davant aquella rexa
	de la rahó,
	y al que dius hoc diràs de no,	2055
	si·t vols conéxer.
	Com se pot fer pugues meréxer,
	car diu Davit,
	com ja damunt és estat dit,
	de aquells vells	2060
	que són als trenta cinch parells,
	Labor et dolor?
	Absit, senyora, tantus error,
	que Vostr·altesa
	ofena tant la gentilesa	2065
	d'estes senyores,
	que sobre tan velles penyores
	hi tan arnades,
	tan espletades y esquimades,
	hi derrohides,	2070
	deguen prestar ses tristes vides
	ab tal afany!
	A cent per cent non és bo·l guany
	de tals esmerços,
	segons d'aquells los quarts y·ls terços	2075
	són diferents;
	mirau, com pot nengú sens dents
	mastegar faves?
	Quins bavosalls per a tals baves
	són les donzelles?	2080
	Prenguen de sopes escudelles,
	hi grans de pebre;
	no y cal posar en lo pesebre
	del vell civada,
	puix la desdiu cada vegada	2085
	hi y diu de no:
	dau-li alfaç o bon segó,
	puix és provat
	que·l vell, posat en tal edat,
	est imperfectus;	2090
	o maledicta ista senectus
	et miserabilis!
	Est apetitus insaciabilis
	com del avar:
	totstemps té fam hi vol menjar,	2095
	hi no mastega.
	Dau-li solssits, dau-li que bega,
	feu-li picats,
	sien d'uymés desenganats
	públicament,	2100
	puix que senyalen a la gent
	esse audaçes.
	Et dico vobis sunt pertinaces
	sine potencia,
	Et sunt finales in penitencia,	2105
	y ad quem libet forum
	sepulcrum patens guttur eorum
	et sic decepti
	et in peccatis esse concepti
	vere videntur.	2110
	Què, donchs, speren? Quid intuentur?
	Puix non utuntur,
	lampades sue iam extinguntur
	hi totes cruxen.
	L'aygua y roman: donchs, que s'arruxen,	2115
	puix l'oli·ls fall.
	No fa per ells res de treball,
	car lo bon peix
	y·l bon boçí, a qui·l mereix
	se deu donar.	2120
	Y axí, puix donchs se mostra clar
	nostra justícia,
	la desfrenada y vil malícia
	d'aquesta gent,
	puix natural rahó u consent,	2125
	vos soplicam
	que, ben mirat lo nostre clam,
	hi declareu;
	que, puix som çerts hi mirareu
	ab diligència.	2130
	Ja no volem Vostra excel·lència
	més detenir;
	ans, darem loch si y volrà dir
	res l'altra part,
	per què ja·ns par que sia tart	2135
	hi se'n valdria.»

Satisfà miçer Çabater, advocant per part dels vells
	-«Aquell convit, per qualsevulla via,
	que·n lo millor lo qu·és mester hi manca,
	crech per a mi no fer lo més valdria;
	que·n tot dinar, si bo voleu que sia,	2140
	aldre si vol que no tovalla blanca.
	Dich-ho per ço, puix és mia la tanda,
	que·m par de més voler parar les taules,
	si los bocins voleu dar fil per randa;
	car lo qui pren ab pinçes la vianda,	2145
	en taula pot, menjant, contar prou faules.

	Puix nostre plet no stà en paraules,
	alta senyora,
	lo que a mi més m'entrenyora
	en aquest fet,	2150
	és que la part vol fer pertret
	de filatèries;
	mas, puix no són estes matèries
	per a tothom,
	ans de molts anys mostrarem com	2155
	se deu entendre:
	y açò serà més que defendre
	la part dels vells.
	Car no stà en blasfemar d'ells
	ne dir-ne mal,	2160
	que, puix la plaça·ns és egual,
	y axí·s deu creure,
	a Vostr·altesa faré veure
	lo que rahone:
	la qual soplique me perdone,	2165
	que dir-ho he.
	Les dones huy, sobre ma fe,
	per Vós ser dona,
	penssen tenir sa part molt bona
	hi molt segura,	2170
	emperò a mi més m'asegura
	la bona causa,
	per hon tots crem que, sensse pausa,
	dexant a part
	totes favors, sens altre sguart	2175
	serà son dret
	a cadascú molt clar hi net
	prest atorgat.
	E, si per ço us he soplicat
	que la Rahó	2180
	per part de tots sia·l guió
	ab Vostr·altesa,
	no·n deu restar en res ofesa
	vostr·excel·lència;
	ans, ab deguda reverència	2185
	tostemps parlant,
	puix aquest fet nos toca tant
	com se pot dir,
	no s'ho deveu a mal tenir
	haver-ho fet.	2190
	Y axí, entrant en aquest fet,
	sobre·l posat
	per l'altra part hi atlegat
	contra los vells:
	que·m par que sien reconssells	2195
	molt fora temps,
	voler negar los dos ensemps
	no poder ser
	units de grat ni d'un voler,
	per les rahons	2200
	que·s poden dir il·lusions
	falsses hi fictes;
	puix venen tant contra·ls edictes
	hi manaments,
	contra les leys hi documents	2205
	que mana Déu.
	Car lo proïsme, com sabeu,
	deu ser amat,
	tengut, volgut hi estimat,
	quant hom mateix;	2210
	e veus de hon se infereix
	lo que vull dir.
	Per ço us ho vull més aclarir,
	què dieu vós?
	Ho diferexen molt los dos	2215
	en la edat:
	penssant la jove qu·és estat
	ell tal com ella,
	s'egualara semblant querella
	que vós mesclau,	2220
	y axí tendran repòs hi pau.
	Et inde, quid?
	Qu·ella al temps de son marit
	plegar voldria.
	Donchs, qual rahó als vells desvia	2225
	amats no sien?
	Ni del jovent, quals tant confien
	ésser segurs,
	d'ésser exemps de leys hi furs
	de velledat?	2230
	Ni·n quin ha may assegurat
	ni preservada,
	durant lo temps sia guardada
	ista juventus?
	Puix, com los vells, non est inventus	2235
	similis illis;
	quod si videntur satis capillis
	albo colore
	et propter hoc digni honore
	patres dicuntur.	2240
	Donchs, què vol dir non coutuntur
	hi res no valen?
	In omni loco, tots s'egualen
	molt dignament,
	ab l'asaunat hi vert jovent.	2245
	Què dieu més,
	sumant per orde lo proçés?
	Non habent dentes,
	et propter hoc sunt impotentes.
	Digau, mosényer:	2250
	en què us voleu vós ara strényer
	sobre aquest pas,
	que·n fa la part un molt gran cas?
	Què y podeu dir,
	sinó voler ne inferir,	2255
	segons mostrau,
	que sense dents no pot la clau
	obrir lo pany?
	Hi quants se'n troben entre l'any
	de bons manyans,	2260
	que, per ésser sobtils de mans,
	ab prou ganchets
	obren molts panys que són estrets
	hi bé tancats?
	Qu·encara qu·entren doblegats	2265
	y a poch a poch,
	sensse cuytar se fan son joch
	hi son lavor,
	hi per allò és molt millor
	tinguen lo tempre	2270
	algun poquet fet al destempre,
	que massa fort:
	perquè, si·ncontra o remort
	en la moleta,
	ho·n qualque guarda molt retreta,	2275
	no romp, mas presta;
	mas, si lo pany és de ballesta,
	tantost hi obre.
	Donchs, no us cal dir que·l vell és pobre
	de spedients,	2280
	puix sab ginyar sos esturments
	cercant remey.
	Donchs, que fa al cas aquexa ley,
	non ambulabunt?
	Qu·encara que semper clamabunt	2285
	gutture suo,
	estant tots temps in simul duo,
	bé s'avendran,
	que yo us ofir no y cridaran
	negun vehí.	2290
	Voleu-ho veure de fi en fi
	lo que yo us dich?
	Mirau aquell doctor antich:
	quomode tute
	Tulli ha scrit De Senectute	2295
	excel·lentment;
	mirau tanbé com l'Ignocent
	ho passa lis,
	en lo pàraf terçer, Si quis;
	hi, més avant,	2300
	là hon se va més alargant,
	pàrafo Quantum,
	septima lex: Si et intantum,
	quod seniores
	ad consulendum sunt meliores,	2305
	hi va molt saldo,
	segons ho prova lo gran Baldo,
	hi Johan d'Imola,
	hi l'Alexandre tanbé d'Imola
	com ho conferma,	2310
	hoc, que lo Bartol no u referma
	singularment!
	Com ni per hon han fonament
	ea que dixi,
	et semper mecum sunt afixi	2315
	in causa ista?
	Aliud est que no·l Salmista,
	lo que yo us dich.
	Com lo trobau, vós, enemich
	de la rahó,	2320
	al vell que vol fermar bordó
	per por de caure?
	Lo que hoïu no us deu molt plaure,
	segons me par,
	com me sabreu vós desligar	2325
	estes rahons?
	Ab lo Fraeciscus de Mayrons,
	non que iam vidi;
	no u fareu, donchs, ab lo Ovidi,
	per bona fe,	2330
	qu·és més lo punt estrenyeré
	que no us pensau.
	Regonexeu què diu Sent Pau,
	Ad Filipensses?
	Hi mando-us prou passar defensses	2335
	tant com volreu.
	Y, en l'Evangeli, Sent Matheu
	que y ha scrit?
	No us done yo sucre candit
	sinó molt fi.	2340
	Però, legiu Sent Agostí,
	Amore mei,
	en lo De Civitate Dei;
	veureu què diu
	de l'home vell, ni que n'escriu,	2345
	que és lo pus fort:
	que nunca mor fins tant qu·és mort.
	Gafau axò!
	Perquè vejau si pert lo so
	ni la mesura,	2350
	legiu lo Sent Bonaventura,
	doctor sobtil,
	ab altres prou més de cent mil
	del Flors Sanctorum.
	Donchs, no·s açò·l Beati quorum	2355
	que m'atlegau?
	Ni menys seran, si bé y penssau,
	quinque laudates.
	Guardau, que bé us darem çabates
	a vostres peus.	2360
	Legiu, en lo dels Macabeus,
	veureu la prova.
	Mirau en la Digesta Nova:
	Codice Pluscuam,
	prima secunde, termino Nusquam,	2365
	septima coma;
	et Lodovicus, tanbé de Roma,
	quomodo dicit
	si debet esse lo vell sotlícit,
	ni què deu fer	2370
	quomodocunque, puix té poder;
	facite nobis,
	postea ante, sicut pro vobis:
	qui si tal és
	etiam semper sumus equales.	2375
	E, donchs, hou hou
	miçer Artés, par-vos que cou
	la mia salssa?
	Guardau, que ley ni glosa falssa
	no·m farà nosa,	2380
	glosau-me vós aquesta glosa,
	sicut scripsi:
	yo crech serà l'Apocalipsi,
	pro aliquibus.
	Donchs, conexeu est iste cibus	2385
	bonus ad gustum;
	sed utrum sit iustum, iniustum,
	no y dich yo res.
	Mas, resumint bé lo proçés
	que haveu dit,	2390
	los fills dels vells, fills de despit?
	O male dictum!
	A seculo non est auditum
	tale obprobrium
	contra preceptum et matrimonium!	2395
	Quod, propter hoc,
	dimittet homo, poch a poch,
	patrem et matrem,
	et consequenter dimittet fratrem,
	et hec dimissa,	2400
	qui ab cunyats entra en missa
	se'n hix a soles.
	E donchs, què us par d'estes resoles,
	mosényer meu?
	Teniu-hi res que y repliqueu	2405
	sobre açò?
	Poria-us dir ara a vós yo:
	Quid intuentur?
	Et habent os et non loquentur?
	Yo crech que sí:	2410
	que, ben mirat, quant fins açí
	he yo portat,
	ordit, provat hi atlegat,
	molt clar se mostra,
	ésser en tot molt la part nostra	2415
	corroborada.
	Y, puix que tant resta provada,
	no y vull dir més,
	que yo·m conech que stich ençés
	en atlegar.	2420
	Però, per més no fatigar
	Vostr·excel·lència,
	sols la soplich que·n la sentència,
	aquesta gent,
	coneguen bé lo fonament	2425
	de sa malícia,
	essent molt prest nostra justícia
	desempachada.»

Lo rahonament de Moreno ab son advocat
	Puix fon del tot la causa disputada
	molt largament en tan bel·audiència,	2430
	presents les parts, asignaren jornada
	los jutges dos, per a dar la porrada
	en l'endemà, hi poblicar sentència.
	Y axí tothom a casa se'n tornava,
	puix agué fet cascú lo perquè y era.	2435
	Hi·l bon Johan, que molt content restava,
	son advocat tanbé s'acompanyava,
	parlant ab ell axí per la carrera:

	-«Bé·m só altat de la manera
	del vostre dir,	2440
	com vos he vist tant embotir
	hi atlegar,
	fer hi desfer, y apropiar
	excel·lentment,
	hi satisfer molt finament,	2445
	que·n fe de Déu,
	major renom que vós no us creu
	haveu guanyat.
	Mas, vós no ves restar parat
	miçer Artés,	2450
	quant ell hohí que li digués
	«e, donchs, hou hou,
	mossényer meu, par-vos que cou»
	que barba pits
	posà tantost als vostres crits,	2455
	hi lo Despí
	ferma los ulls lavors en mi
	molt alterat.»
	Respòs lavors son advocat:
	-«O, fidem Dei!	2460
	No conexeu vós, corpus mei,
	aqueixa gent
	que·n lo seu dir fan fonament
	de barrumbales,
	hi tot son fet és, ab rialles,	2465
	fundar son dret.
	Ara veuran si y ha pertret
	per a obrar.
	No·m só volgut tant alargar
	yo com podia,	2470
	que més doctors mostrar volia,
	y, ab rahons fines,
	les Decretals hi Clementines,
	hi la gran Suma,
	Angel d'Aretzo, Rafel Cuma,	2475
	hi l'Albert Gran,
	y el Codi, hi l'Andrés Johan.»
	-«Sabeu de què,
	-Moreno dix- sobre ma fe,
	me só spantat?	2480
	Com en hun loch tan senyalat
	y en tan gran plaça,
	no y ha atlegat sinó Barbaça,
	Miçer Artés.»
	L'altre respon: -«Com an-lo pres	2485
	de improvís!
	Y axí tothom se n'és bé ris,
	que bé u he vist;
	per ço y só yo vengut previst,
	hi ben armat.	2490
	Però, mirau, que replicat
	gens no m'i ha!
	Demà veureu quin estarà,
	al poblicar:
	car no podem sinó guanyar,	2495
	per nostra part.
	Mas, com havem tengut bon art,
	bé u deya yo,
	que, si rahó fos en açò,
	per la part nostra	2500
	seria bé com clar se mostra
	lo joch egual.»
	-«Sabeu per què us fiu yo senyal,
	quant disputàveu?
	-Moreno dix- vós no y miràveu:	2505
	que·n atlegar,
	Rahó·s dexà de rahonar
	ab la deessa,
	prenent plaer en la gran pressa
	que vós teníeu,	2510
	com tan espessos enbotíeu
	axí·ls doctors,
	que, per ma fe, los miradors
	quants n'i havia
	ab gran plaer hi alegria	2515
	vos escoltaven.»
	Y axí, rallant, ells se n'anaven
	fent son camí.
	Mas, l'escrivà, tantost allí
	per manament	2520
	dels jutges, molt diligentment,
	ell replegà
	los actes tots, hi·ls ordenà
	segons devia.
	Y axí, anant-se'n dreta via,	2525
	ell los porta
	als jutges prest, hi·ls presenta
	tots los contractes.

La altercació de Venus ab la Rahó
	I axí les dos, examinant los actes,
	regonexent los papers y escriptures,	2530
	passant rahons entre elles hi grans tractes,
	res no poguem presumir dels seus pactes
	los miradors, sinó per conjectures.
	Rahó, scoltant, tapava's les orelles;
	Venus, parlant Rahó, restava muda;	2535
	may negun mot poguem compendre d'elles,
	fins que Rahó dix, arrunçant les çelles:
	-«Segons axò per hac hi só venguda.»

	-«Podeu ser vós de més tenguda
	-dix la deessa-,	2540
	sinó jutgar segons confessa
	la part matexa?
	Que lo que us dich entendre's dexa,
	si bé y mirau;
	que lo millor vos oblidau,	2545
	Mirau-hi bé,
	no veu què diu sobre·l cinqué?
	Veniu açí:
	mirau açò! siau ab mi,
	per vida vostra!	2550
	Que veus açí com clar se mostra,
	sens ficció.
	Girau a la confessió,
	sobre·l setén,
	y allí veureu com se defén,	2555
	o si s'acusa,
	y almenys veureu si és escusa
	que yo us hi done.»
	-«Donchs, no u digau, que bé m'adone
	del que·m dieu,	2560
	mas, si compendre vós voleu
	bé tots los caps...»
	-«Mirau què diu sobre los naps,
	mústius hi vells:
	si us par que sien reconssells,	2565
	a vós o deix;
	passau-ne·ls ulls, legiu aqueix
	de larch a larch:
	mirau que diu tanbé del arch....»
	Dix la Rahó:	2570
	-«Mas ell ho diu del seu rotló,
	que surt molt fluix,
	però que, ab tot qu·encara cruix,
	se troba bé.»
	-«Y axò us dich yo, trista, tanbé	2575
	-dix la deessa-;
	no u entengau a la revessa,
	que·ll mostra clar
	que stà huy, per a pelear,
	millor que·ls altres.	2580
	Hi veus açí per hon nosaltres
	tenim prou lum
	per aclarir tot aquest fum,
	molt prestament.
	Per què podem lo argument	2585
	fer a pus fort,
	perquè, si ell, estant mig mort
	se té per tal,
	hi creu que més que·ls altres val
	per al mester,	2590
	és clar senyal del poch poder
	que·ls altres tenen;
	hi tots los caps hon se defenen,
	no munten res,
	car tot lo punt d'aquest proçés	2595
	en açò stà.»
	Dix la Rahó: -«Ab vós só ja,
	però no·m par
	axí·ls deguam del tot privar
	ab tals ultrançes:	2600
	enterrogem-ne les fermançes
	que·ns han donat,
	perquè molt més examinat
	si·aquest fet;
	y, avent-hi fet tot lo pertret	2605
	que fer podem,
	més sanament declararem,
	voleu-ho vós?»
	-«Contenta só.» Y axí les dos
	feren venir	2610
	tantost allí, per aclarir
	la qüestió,
	Lois Eunuch, y a·n Tremoló,
	y a miçer Moix,
	Mossén Moquita, y en Coix-coix,	2615
	que eren estats
	los que darrers eren plegats
	al ajustar-los.
	Hi, començant ha·nterrogar-los,
	degueren ells:	2620
	-«Esperarem, senyora·quells
	que vénen ara.»
	-«No·ns hi cal fer tant gara-gara
	-dix la Rahó-
	que, de ma part, contenta só	2625
	que, quatre u sinch,
	sobre lo dupte que yo tinch
	hi vull saber,
	mi vulen dir lo seu parer.»
	Y axí·ls digué:	2630
	-«Digau-me, donchs, per vostra fe,
	los vells aquests,
	quant als convits d'amor requests
	són convidats,
	dexau-los desacompanyats	2635
	vosaltres may?»
	Respòs tantost en Johan Glay:
	-«Val Déu, senyora!
	Vist la edat quant los honora
	degudament,	2640
	hora ni punt ni hun moment
	may los dexam,
	ni, encara que fer-ho vullam,
	no u podem fer,
	ni menys està·n nostre poder	2645
	perdre'ls may d'ull.»
	-«No és, donchs, més lo que yo vull
	per ara veure
	-dix la Rahó-; ara vull creure
	lo que·m dieu.»	2650
	Venus respòs: -«Gràci·a Déu,
	que u veureu clar!»
	Y axí·ls ne feren prest tornar
	per son camí;
	y, fent venir tantost allí	2655
	al escrivà,
	a ordenar se començà
	prest la sentència.
	Y·l jorn aprés, que·n l'audiència
	ja s'ajustaven,	2660
	abduys les parts, que desigaven
	veure'n la fi,
	foren tantost de bon matí
	allí presents.
	Hi·ls jutges, essent diligents	2665
	en espaxar,
	ans que deguessen poblicar
	examinant,
	hi relegint hi comprovant
	ab diligència,	2670
	regonegueren la sentència
	les dos ensems;
	tenint gran ànsia tostems,
	hi gran reçel,
	que no fos fet a nengú pèl	2675
	de injustícia.

Sentència
	És livell just lo çeptre de Justícia,
	quant, justament jutgant, se administra
	per egualar hi temprar la malícia:
	castiga·ls mals, refrena la cobdícia,	2680
	y a viure bé a tothom asinistra.
	Per ço, mirant d'aquella la figura,
	en l'una mà li vem portar la spasa,
	y en l'altra·l pes, senyalant la mesura:
	y axí, passant huy d'ella gran fretura,	2685
	tothom la vol però no per sa casa,

	car tant com més los mals abrasa
	hi bé castiga,
	tant la té més per enemiga
	y abominable	2690
	lo qui de res se sent culpable.
	Però no resta
	que les restants virtuts, en esta
	tan solament,
	no tinguen totes fonament,	2695
	puix que, sens ella,
	poder obrar és maravella
	may res de bé.
	Aquesta és la que sosté
	lo bé comú.	2700
	Aquesta fa que cadascú
	viu molt content,
	si té bon seny, en l'estament
	que stà posat.
	Aquesta·ns fa la veritat	2705
	clarament veure.
	Aquesta·ns fa los duptes creure
	hi aclarir.
	Aquesta·ns fa bé dicernir
	y examinar,	2710
	tornar a loch hi areglar
	lo qu·és mal fet.
	Aquesta·ns fa cercar l'endret
	de totes coses.
	D'aquesta parlen en ses gloses	2715
	tots los doctors.
	Aquesta·ns fa merexedors
	de gran renom.
	Aquesta·ns fa hi·ns mostra com
	viure devem.	2720
	Per ço nosaltres entenem
	en egualar,
	pacificar hi limitar,
	hi aclarir,
	y en concordar hi avenir	2725
	los clams posats
	contra·ls damunt denunciats
	pares antichs;
	los quals trobam ser enemichs
	de si matexos,	2730
	puix que, portant al coll tants fexos
	de sobrats anys,
	volen donar dels seus afanys
	part a tothom.
	Per ço nosaltres, mostrant com	2735
	est fet està;
	havent esguar que cascú fa
	lo que pot fer
	hi no·l que vol, puix lo poder
	a tots no basta.	2740
	Vist que tenim en mans la pasta
	libertament,
	per a mirar molt amplament
	hi molt bastant,
	per les dos parts tot ço e quant	2745
	s'és pogut dir,
	provar, loar, hi encarir,
	hi praticar,
	hoc hi negar, hi comprovar
	ab rahons bones,	2750
	axí per la part de les dones
	com per part d'ells.
	E vist que ja los cascavells
	tenen panssits;
	e vist que stan tostemps hunits	2755
	molt de ventrell;
	e vist que són sensse rovell
	d'aquells los hous;
	e vist que més no les nous
	fan la remor;	2760
	e vist que·n ells fall la calor
	ja natural;
	e vist que d'ells ja lo perpal
	està sgranat,
	e ja no·s bo per fer forat,	2765
	puix no y ha·çer.
	Vist que los vells han menester
	doble stipendi,
	hi tantost dien Je me rendi,
	mas no de por,	2770
	sinó que més no·ls basta·l cor
	ni la virtut.
	Vist que tostemps ab la salut
	estan en luyta,
	vist que, sovint, sols de la fruyta	2775
	s'enfiten prest,
	vist que, si tiren mal de sest,
	pijor de vol;
	vist que d'aquells està ja·l sol
	molt alta posta;	2780
	vist que lo vell té la resposta
	millor que·ls fets;
	vist que del tot estan desfets
	hi eclipssats;
	vist que ja·ls han desenganats	2785
	hi ells no y crehen;
	vist que, parlant d'amor, recrehen
	ab molt plaer
	puix del passat l'ull hi broquer
	sols los roman	2790
	mas no s'adonen del engan,
	que·l cuch del vell
	quant vol filar o fer capell
	tantost penja,
	hi que jamés la fulla menja	2795
	ben mastegada.
	Vist que tostemps està·nboçada
	la su·aygüera,
	hi que tostemps la sangonera
	tenen malalta;	2800
	vist que tanbé tostemps fan falta
	al cloure·l joch;
	vist que d'aquells may lo seu roch
	val per peó;
	e vist que d'ells lo brau leó	2805
	és gatolí,
	qu·encara que volent dir sí
	mene la cua,
	al primer salt tantost rebua
	hi diu no pus.	2810
	Vist que tanbé al primer sus
	se troba mat,
	car may està encubertat,
	puix no·s pot moure;
	e vist que, quant se troba·l cloure,	2815
	fa mal profit,
	car tot o fa a son despit
	hi mal son grat.
	Vist qu·entra tostemps doblegat
	son caragol,	2820
	y és ja provat ésser bunyol,
	segons lo plech;
	vist que, tostemps, restant en sech
	mostren carena;
	vist que tanbé ja la fahena	2825
	del arquejar
	no fa per ells, ni·l carduçar
	tanpoch la lana,
	qu·encara que y sia la gana
	fall lo poder;	2830
	vist que tanbé, al menester,
	los seus falcons
	no spantaran ja molts agrons,
	car són moxetes
	que scassament les busqueretes	2835
	o bequerudes
	volar poran, segons les mudes
	que tenen ja.
	E vist tanbé que·n rahó stà,
	puix que les dones	2840
	dormint ab ells, a les espones
	dormen del lit
	passant de clar tota la nit
	ab lo desig,
	com si y agués paret en mig,	2845
	morint de fam,
	car nunqua troben lo reclam
	dels vells a punt,
	per a cantar al contrapunt
	que han mester.	2850
	E vist quant tart en son terrer
	claven la vira,
	lo moviment d'aquesta ira
	és un corcó
	que·ls dóna mortal passió,	2855
	puix, ab tals faltes,
	viure les fan com ab malaltes,
	tenint dieta,
	bevent tostemps ab cullereta
	en sanitat,	2860
	fent-los servar de castedat
	per força·l vot,
	tant, que·n son niu al segur pot
	filar l'aranya,
	hi d'içí·ls ve·l mal de migranya	2865
	hi merarchia,
	del dejunar la nit hi·l dia
	ve lo bascar
	lo mal de cor hi·l sospirar,
	y esmortiments,	2870
	hi cent mil altres accidents,
	hi rams de mare:
	d'on, desijant qui les repare,
	cerquen remeys,
	per hon prou voltes nostres leys	2875
	afavoreixen.
	Et vist que·ls vells prou no coneixen
	ni menys reçelen
	semblants perills, ans, tostemps belen
	volent mamar,	2880
	deurien se ja desvear
	d'aquests mals vicis,
	puix que miram per los indiçis,
	hi clar se veu,
	que, per molt que·ls ajude Déu,	2885
	ab tants afanys
	acaminant, may en deu anys
	arribaran,
	fent tot l'esforç que fer poran,
	d'içí a Nules,	2890
	hi som les dones com les mules,
	que, ben penssades
	volem ésser, hi cavalcades
	a totes hores,
	hi·ls esperons són cantiplores	2895
	molt delitoses
	per a les que stan desijoses
	d'asaborir
	la bona nit hi mal dormir.
	Hi vist tanbé	2900
	que, puix en ells no y vem de què
	puguen fer joch,
	que lo fet d'ells és sols lo toch
	hi parauletes.
	E vist que ja d'ells les jutgetes	2905
	per a les dones
	per res al món ja no són bones
	per a sonar,
	ni tampoch per afalaguar
	neguna d'elles.	2910
	E vist ab quant justes querelles
	se són clamades,
	hi que n'estan molt alterades
	y ab gran rahó,
	puix que dels vells lo vell bordó	2915
	és canya fer-la,
	hi, si d'aquells algú·s dit perla,
	serà de peix,
	per ço la jove l'avorreix
	tant hi·l desdenya,	2920
	puix tostemps fa com la spardenya
	la companyhia.
	Hi vist tot quant veure's podia
	ni replicar,
	y·ls advocats al disputar	2925
	lo que y han dit.
	Vist lo proçés molt bé fornit
	de tot ço y quant
	era mester, ben atlegant,
	hi la scriptura	2930
	per lo semblant, hi la procura
	per part d'aquells.
	Vist que·n Moreno y és per ells
	en tal ajust,
	que no pot ser del mateix fust	2935
	pijor clavilla,
	y està tanbé ja dins la ylla
	dels penssaments,
	puix són del tot sos esturments
	desconçertats,	2940
	que, puix que no·ls hi han untats
	d'oli d'olives
	li han cregut tant les adives,
	qu·és bé mester
	que y mostre Déu tot son poder;	2945
	Jesús.
	E atenent
	misericordiosament
	en esta causa,
	ab molt repòs e no sens pausa	2950
	examinada,
	hi com se deu bé ruminada
	hi discutida,
	compresa bé hi aclarida
	ab gran sahó,	2955
	per Nós, na Venus, hi Rahó,
	abduys ensemps;
	davant los ulls tenint tostemps
	de nostra penssa
	aquell qui és vera defenssa,	2960
	hi creador
	de tot lo món, hi redemptor
	universsal,
	lo qual, clavat alt en lo pal,
	per tots salvar	2965
	a mort cruel volgé liurar
	a si mateix,
	d'on tot johí bo proceheix
	hi verdader;
	exercitant nostre poder,	2970
	pronunciam,
	sentenciam hi declaram
	que tots los vells,
	hi·ls que seran semblants a ells
	segons les obres,	2975
	no puguen ser d'amor manobres
	ni tampoch mestres;
	ans, tots aquells que són maldestres
	en aquest art,
	volem, manam vixquen a part,	2980
	fora·l ramat;
	perquè lo gall que és mal granat
	per a lavor,
	molt poch li val ser cantador,
	puix no fa pondre;	2985
	hi per ço·s deu lo vell dispondre
	en fer tal vida,
	sabent que té lo temps a mida;
	hi, fil per randa
	que dels desigs faça comanda	2990
	o çessió,
	als que y daran millor rahó,
	y, ab menys afany,
	en poch espay, qu·ells en tot l'any.
	Y, en ser de nit,	2995
	vajen tantost de taula·l lit,
	y en bon coxí
	reposen bé fins al matí;
	hi la costella
	sia la sopa y la scudella;	3000
	y, al dia clar,
	sien tenguts tantost anar,
	passos contats,
	allà hon són més obligats,
	qu·és a hoir	3005
	missa, primer, y a oferir
	l'ànim·a Déu,
	puix que tan prop del regne seu
	tenen los peus.
	Hi no anar cerquant capmeus	3010
	ni pedres fines,
	conforts, solsits ni medicines
	per avivar,
	ni fer que pugua rebrotar
	lo margalló,	3015
	que, trahucat, ple de corcó,
	no·s bo a res.
	E més, manam no·s curen més
	de huy avant,
	contraminant anar cercant	3020
	jóvens mullers,
	puix no fa·l cas com asparvers
	dormir ab presa;
	per ésser gent tant indefesa
	hi tan civil,	3025
	que no·n trobam, entre cent mil,
	solament hu
	que sia bo, ni cuyt ni cru,
	a res d'amor.
	Per ço nosaltres, ab tenor	3030
	de la present,
	los bandejam públicament
	de la Cort nostra,
	puix conexem hi clar se mostra
	massa s'enpenyen;	3035
	car, puix en res ja no·ls constrenyen
	les nostres leys,
	no consentint en los homeys
	de si matexos,
	manam, que no sien adnexos,	3040
	mas separats.
	Però, si, de desesperats,
	n'i haurà·lguns
	que vullen ser tan importuns
	que, repel·lint	3045
	y al que manam no obehint,
	volran cercar,
	o penaran per conquistar
	tendra donzella;
	si·ls fan comprar de Cornuella	3050
	les antipares,
	o de Sent Luch los fan confrares,
	o a Çervera
	los fan anar, dreta carrera,
	o a Bayona,	3055
	fent-los portar totstemps corona
	-o, les manyoses!-
	de Moysés, molt gracioses
	ho puguen fer.
	Hi·ls ne donam bastant poder	3060
	a totes elles,
	axí viudes com donzelles,
	ab vells casades,
	sens que no sien obligades
	a perdre·l dot,	3065
	puguen seguir lo nostre vot,
	si, en jovent,
	ab ells tendran acostament;
	perqu·és rahó,
	puix ells se tallen lo bastó	3070
	ab què·s castiguen.
	Hi, perquè més no les fatiguen
	ab tals empreses,
	los condempnam en les despeses.»

Lata sentència e fi del sompni
	Y axí les parts, ab paraules corteses,	3075
	qui, marmulant, mostrava cara trista
	altres, rient, refermaven les preses;
	veyeu entr·ells rahons hi grans conteses,
	axí de gest, paraules, com de vista.
	Però no·ls cal a les dones res tembre,	3080
	puix per sa part la sentència canta;
	la qual, per més los mals d'aquelles rembre,
	se poblica a sis jorns de deembre,
	mil quatre-cents del any sis e noranta.

	Y, ab la remor de la gent tanta	3085
	y ab l'avalot,
	que scriure prou del tot no·s pot
	lo quant fon gran,
	e despertà Johan Johan.

Ad laudem et honorem domini nostri Jesu Christi eiusque gloriose matris virginis Marie, fuit impressum in civitate Valentie. Per Lupum de Roca, alemanum. Die xxv. octobris Anno domini M. cccc.xcvij.