1
El present treball ha estat realitzar en el marc dels projectes d'investigació GV2431/94 i GV-3110/95 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana.
2
Convé no oblidar, però, que la preocupació per la cavalleria coetània, en tant que s'aparta de les funcions que li són pròpies, ja és objecte de l'atenció de Ramon Llull en el capítol 112 del Llibre de contemplació (HAUF 1992: 14-17).
3
En el moment de preparar la redacció definitiva d'aquesta comunicació, ens assabentem, per la tercera circular de l'XIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, que Montserrat Piera també s'hi ocupa del tema en la seua comunicació «Llull i el concepte de la croada evangelitzadora al Tirant lo Blanc de Martorell».
4
A falta de proves concloents a contrario, preferim seguir atribuint a Martorell l'autoria del TB.
5
N'hi ha traduccions angleses i irlandeses dels segles XIV i XV (Warwick 1966), una versió en prosa francesa de la primera meitat del segle XV (Warwick 1971) i, fins i tot, algun testimoni llatí tardà (NASCIMENTO 1995).
6
Martí de Riquer (1990: 96) creu, amb bon criteri, que Martorell degué inspirar-se en un dels testimonis catalans del LOC, per bé que, possiblement, aquest no siga cap dels que se'ns han conservat, com assenyala Albert Soler (BADIA 1993: 46, n. 19). Cal tenir present, no obstant això, que «el tractat lul·lià va circular per Anglaterra i apareix copiat en versió francesa en sumptuosos manuscrits que el nostre autor pogué conèixer» (BADIA, ibid., amb referència a LLULL 1988: 68, n. 13).
7
És interessant assenyalar que Escariano, abans de ser batejat, demana a Tirant que li explique el dogma trinitari, cosa que el nostre heroi-apòstol fa amb notable eficàcia. Lola Badia (1993: 50-51) apunta la possibilitat que en aquest episodi hi haja un ressò de les primeres pàgines del Llibre del gentil e dels tres savis (LLULL 1989: I, 179-199), on s'exposen els fonaments del cristianisme a partir de la demostració «per raons necessàries» del dogma de la Trinitat.
8
Títol d'un tractat jurídic francés d'Honoré Bouvet absolutament aliè al TB, traduït al català al s. XV (BASTARDAS 1980).
9
Joan M. Perujo (1995) ha demostrat com des dels primers capítols fins als darrers del TB abunden les premonicions d'aquest luctuós desenllaç.