1
Aquesta edició numera les notes a peu de pàgina seguint la forma clàssica: —388→ 1, 2, 3, 4, 5..., —389→ 1, 2, 3, 4, 5..., etc. La nostra edició no fa constar aquesta numeració, sinó una altra de contínua: —388→ 1, 2, 3, 4, 5, —389→ 6, 7, 8, 9, 10, etc. Això no obstant, facilitem la numeració de l'original de la manera següent: (388, 1) remet a la nota 1 de la pàgina 388; (388, 2) a la nota 2 de la pàgina 388; (389, 2) ho fa a la nota 2 d'aquesta pàgina, etc. D'altra banda, per raons visuals hem disposat la traducció al castellà, que en l'original era a peu de pàgina, a la dreta del text.
2
E per parents. (388, 1).
3
Qui pus ama. (388, 2).
4
Los bens espirituals. (388, 3).
5
Han tanta. (388, 4).
6
En uno de los códices que confrontamos aparece este proverbio añadido de letra muy posterior, y borrado despues. Sin embargo le vemos en la copia que nos parece más autorizada y correcta. (388, 5).
7
Estoja, tol. (389, 1).
8
Fals es tot prelat qui pus parla d aquest mon que del altre. (389, 2).
9
No t confius. En otro códice: No t confies. (389, 3).
10
Paxit. (389, 4).