Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.




Arriba



347 LO tot es poch / co per que treballam
puix conseguim / y el voler, fart no es
en lo volgut / lo deffalt, no es pres
mas l’apetit / com, en tal part gitam.
alguns desigs / acorren a delits  5
quel mouiment / no pot hom scusar
e d’altres molts / que sen pot be lunyar
e contra nos / son per nos elegits.

Per poch loguer / treballam jorns, enits
no se que fa / perdre l’hom si e Deu  10
molt per poch preu / se dona ço del seu
perdent delits / per delits. ab despits.
contra lo cors / es enemich lo mon
dela’rma es / enemich principal
entres aquest / es nostre, be o mal  15
donchs d’hon lo veamar qui ells confon.

Diuersitats / de delit, en l’hom son
auiurealguns’ / necessariament
naturals son / la specia, sostinent
altres me pens / que natura nols don.  20
mas son per hom / d’opinio ‘stimats
los quals persi / no han res de valor
-f. CLIIIIr [CXLIIIIr]-
car ensenyal / de virtut es honor
los diners son / per estima trobats.

Los homens son / axi forauiats  25
qu’honor, diners / crehen ser be del nom
ço es per que / lull nostre no veu com
ala virtut / sien premis donats.
e veu aquell / honrat hauent diners
lo loch noy es / e lo senyal roman  30
entant al mon / ha durat est engan
que no sab hom / altres Deus verdaders.

Alguns delits / son d’altres homeyers
la carn no vol / treball, fam, ne coltell
e pels diners / axi ioue com vell  35
se dona mort / e per tots sos plahers
ela honor / ab lo diner debat
no val’honor / car lo diner segueix
en camp sembrat / de diners honor creix
tals son los Deus / quel mon ha celebrat  40

Si’n l’hom es be / per lo mon la trobat
dich ho d’aquell / qui no sab altre be
e si te mal / axi pel mon hi ve
no en tot mal / mas en gran quantitat
lo mon fa mal/ mostrant que vol ben fer  45
e quant fa be / no es be verament
aço no’nten / lo que viu grossament
e lo sabent / qui passio suffer.
-f. CXLVr-

Ardit e franch / prudent iusticier
es l’hom / pel mon / sens abit de virtut  50
aquest nom, ha / per lo mon mereixent
per que nos veu / ço que de virtut requer
bon fet requer / de be fer, gran amor
e fent aço / delit noy fallira
la’ntencio / d’interes noy sera  55
e lo mon vol / diners fama y honor.

Infinits son / qui obren ab dolor
y ab interes / algun acte honest
als ignorants / cuyden hauer conquest
ja la salut / ab gran dolor e por  60
altres, e pochs / entenen lo que fan
e faran be / mala’ntencio
dane entenent / que lur voler es bo
tots dauant gents / virtuos seran

Sens nombre son / los qui tant no faran  65
volents portar / si molt ben arreats
no pensant, als / sino com son mirats
en lo publich / ab dolor despendran
dela virtut / que’n començar serueix
tanta nauran / com solament los plau  70
res no metent / en obra sils desplau
sepulcre son / hon res leig no pareix.

Lo be del mon / no es be quil coneix
lo sauil sab / e tem aquell, lo foll
saui no es / quil sab e no sen toll  75
-f. CXLVv-
sens act’honest / prudencia nos nodreix,
de sauis folls / yo fare mencio
e de aquells / qui sauis hom pot dir
dels folls cuberts / e dels menys de cobrir
dels perdonats / e dels menys de perdo.  80

Segons de molts / fon lur intencio
quel be del hon / fos en tres parts partit
mas en apres / d’aço deu esser dit
que es lo be / per vera’opinio
tant quant hom sent / ab anima, e cors  85
e tant quant sent / ab lo cors solament
e quant enten / ab sol enteniment
del be celest / d’aquell res yo no pos

Molts philosophs / en lurs scrits han clos
ser profitos / o delitable y hanest348  90
e tot quant, es / que sia deshonest
no esser bo / fora de tot repos
lo be honest / senportals dos ab si
car per aquest / delit perfet s’ateny
axi mateix / atot profit se’npeny  95
no desuiant / de raho lo cami

Lo profitos / perque sesguarda’si
lo delitos / dins si mateix enclou
tot acte’n l’hom / que delectio mou
porta delit / e nou cal dir, ami  100
mas tot delit / profit a si no trau
e pus comu / es delit que profit
-f. CXLVIr-
tot animal / participa delits
y en lo profit / hom per la raho cau

Don se pot dir / quel be del home jau  105
en aquests bens / cloent los tots l’honest
mas es adir / que es, lo be aquest
e sil ateny / lo Rey, e lo sclau.
e hon esta / en l’home assegut
e que deu fer / per aconseguir tal do  110
e que’n ateny / per la possessio
e com per poch / lo vol hauer perdut.

Segons per molts / e per tots, es sabut
tant quant fa Deu / en va no es fet res
los elements / e tot quant que dells es  115
a certa fi / per los migs han vengut.
repos ateny / segons qui es cascu
no pus ne menys / que naturals promet
e conseruar / si cascu es discret
en fer aço / no roman trist, algu.  120

Lanimal’hom / es animal comu
tocant de brut / e de celestal
brut per la carn / per larma diuinal
e daquest be / molt menys sera deju.
e sera quant / la rahonable part  125
ates haura / sa fi per son obrar
aquest es be / final, hon vol bastar
e que lo fals / romanga’vn depart.
-f. CXLVIv-

Cascu obrant / a be, ha son esguart
e sab que mal / de tot en tot fara  130
mas per fals juhi / algun be’stimara
plahent a si / per fer l’apetit fart
e no sera / sil ve ver, hi de fall
car no roman / contenta la raho
si no es be / mas per opinio  135
sin ha delit / nos lunya lo treball.

Tal es lo be / que no es mur, ne vall
tinga lo pas / quel voler d’hom nos port
per sa virtut / sens hauer hom acort
lo tira’si / e menys d’altre’ncenall.  140
e de’ll han dit / sauis, escocians
quel possehint / no pot caure’n tristor
lo philosoph / aço pren per error
dient d’aquest / no’stendre tant ses mans.

Alguns han dit / quen lee349 coses molt grans  145
lo contemplar / de’lles la veritat
esta’quest be / mas axi han errat
altres han dit / que’n los virtuts vsants
tots han dit ver / e no cascu per si
lo be del hom / en dues parts se pren  150
quant veritat / l’enteniment enten
el apetit / a raho consenti

De aquest be / algu no dissenti
que de per si / ben hauyrat hom fa
mas per cumplir / el que hom mester ha  155
-f. CXLVIIr-
Dels bens forans / e sens ells no’s mezqui
mas que del tot / ben hauyrat no es
d’altra part diu / per si esser bastant
entre be, y mal / hom fan estar penjant
entr’aygua y foch / sens fret, o calt lan mes  160

De son poder / Seneca ço deffes
dient que’n bens / forans, es algun be
mas los quils ha / del sobira, no te
per ells hauer / la part de mig puges.
ell vol tant l’hom / estrenyer dins sa pell  165
no pus hauer / que sa natura vol
si alguns daquests / la fortuna li tol
quel sobira / ferm esta’n son castell.

Sils bens forans / son mester, ab aquell
complit son be / al hom en aquest mon  170
menys de aquest / lo be no es ne fon
de serta es / sa propri’obra’n ell
fortun’haura / enell son poder larch
y en natural / comu, a tots los bruts
sos propris bens / enell seran perduts  175
si als altres bens / ell han tant gran allarch.

De aquests bens / veritat no fa’n barch
de ser en hom / forans e enteriors
fama y diners / son forans y honors
fills e muller / e nom se sim allarch.  180
los apart dins / bellea y sanitat
e tots aquells / que natura dar pot
-f. CXLVIIv-
tots son no res / a mon parer e vot
per ser comuns / e fora potestat.

O aquest be / no es en hom trobat  185
e si trobat / s’ateny sens los estranys
qui perdre pot / no te’n segur los guanys
y en perfet be / senten seguretat.
qui jutjara / si ja’quest be pot ser
si no aquell / qui es tot virtuos  190
car l’home flach / vn pes molt ponderos
per tant, alçar / no creu de’ll tant poder.

Menys de delit / tal que nos pot hauer
e lo major / ques pot a conseguir
e res nol pot / per natura venir  195
tan acordat / aquest lo fa saber.
picurus dix / ell esser lo delit
aço es fals / mas es per conseguent
sens lo maior / delit no’s hom conten
son senyal cert / es fer l’hom haunit  200

Saber nos pot / tal be, menys desentit
e nol sent hom / si dons350 sabut no es
l’enteniment / sab lo be hon es mes
mas pel voler / deu esser elegit
l’hom es mester / que faça vnio  205
de ses dos parts / la principal seguint
fahent tals fets / que sia obehint
son apetit / sensual, a raho.
-f. CXLVIIIr-

Enest obrar / cau delectacio
donant senyal / de ser l’acte perfet  210
e sens delit / l’abit, nos mostra fet
car mostral cors / ser en rebellio.
clarament, es / desobedient fill
qui murmurant / per lo pare treball
si l’apetit / en obehir de fall  215
a la raho / la pau es en perill.

Damunt es dit / que virtut pren exill
sil hom obrant / obra per interes
eper delit / quel abit complit es
e sens aquell / no val vn gra de mill.  220
mas si delit / es sola causa’l fet
e l’acte’s bo / interes se fara
no cal pensar / al qui be obrara
hon es lo be / alli delit se met.

Al be obrant / virtut delit promet  225
lo mal fahent / si algun delit ateny
no passa molt / que tristor lo constreny
e nol deffen / loch publich ne secret
ab ell sen va / coneixença del mal
qui per tostemps / la consciencial rou  230
si es maluat / tant que’n mal, sa fi clou
lo seu delit / a dolorir li val.

Plato volch dir / que bo, ne cominal
no es delit / mas hach molts enemichs
picurians / posar en com inichs  235
-f. CXLVIIIv-
quel be del hom / era’n delit carnal.
mas derrer vench / son dexeble mateix
qui anulla / vanes opinions
e del que dix / posa’uidents rahons
el bon delit / del auol diuideix.  240

Delit e be / sol ordels departeix
delit es bo / en tots fets naturals
si no’en lo mon / quant passa’nlos brutals
car, en tal cas / natura dessegueix.
quant es al mon / segueix natural cors  245
fora del hom / qui ha per Deu virtut
que de persi / prepos, que may sen mut
electio / solament, es en nos.

De quant fa l’hom / delit es occasios
car tot fahent / enten semblar, asi  250
per conuenient / de la cosa perqui
fa lo que fa / essent ne cobejos.
es veritat / que molts actes l’hom fa
que’ntre voler / e no voler, se fan
de quels faente351 / porten voler penjan  255
mas elegint / a volec352 se reffa.

Si con dolor / contra delit esta
axi fon l’hom / contrariacio
de tot quant fuig / dolor es la raho
tal passions / nostra naturans da.  260
amor, e oy / primeres passions
son termenats / en delit, o dolor
-f. CXLIXr-
asguart de be / lo cami es amor
e per fugir / dolor ne da rahons.

Sauis no son / tots qui les questions  265
determenar / saben, e dar consells
si contra por / son simples com Anyells
e vers delits / ardits com a Leons.
saui’s aquell / que sab si consellar
enuers lo be / qui propi es, e seu  270
prenint aquell / jaquint l’als en relleu
anant los folls / en lo mon tribular.

Sauis son dits / los qui poden iustar
honor diners / e fauor de grans gents
e son vilans / de cor, e mal sabents  275
que res del ver / no sabrien pensar.
cuydant esser / sauis ells son astuts
poder hauent / de ser bons son maluats
aquells e tals / no seran perdonats
pel saui hom / qu’ateny si, per virtuts.  280

Molts son errants / dignorança vençuts
altres qui son / errants ignorantment
gran causa’haents / de lur gran falliment
penedint se / del cas hon son cayguts.
tots aquests son / sens culpa lur peccants  285
no lignorant / que per culpa no sab
raho sera / que perdo no acab
e si, aquells / sens lur culpa errants.
-f. CXLIXv-

Aquells son folls / qui son lurs bens guastants
menys de seruar / manera’n res del lur  290
parlar de tals / largament yo no cur
mas d’altres folls / sauiesa mostrants
comprant molt car / treball, dolor, e mort
per guanyar poch / encar aco nocert
plegats al loch / lo troben tot desert  295
clamants del mon / e aço ab gran tort.

Axi com l’orb / no te ab lull de port
perque noy veu / per causa d’un gros tel
e tolt aquell / pot veure terra y cel
ne pren a’quell / qui de’ntendr’a confort  300
en veurel ver / e per mal apetit
es ignorant / que lo mal jutja be
lincontinent / per passio’n tal ve
lintemperat / en fer mal, pren delit

De semblants gents / esta lo mon fornit  305
en tals recau / la maior part del mon
quals son aquells / qui de aquests no son
l’hom dat a Deu / y el de natura’xit
en general / lincontinent enten
mas ja no sab / com passio lo prem  310
ell va pel mig / e per cas pren lestrem.
lintemperat / nol sab, e donchs nol pren.

Encadenat / deu ser qui no compren
que tota, res / deu ser jaquit per Deu
mas escapant / d’aci tot home creu  315
-f. CLr-
que altre be / lo cor del hom enten.
del be aquest / es de marauellar
com se pot fer / quel cerch fals l’entenent
en part hon fi / e lo començament
ab la raho / pot be de si lunyar.  320

La major part / del mon no pot amar
lo be honest / per que be nol perceb
qui es aquell / que’n paciencia reb
que tot son be / dins si pusca estar.
e per virtut / tal be sen aconsech  325
e que la mort / no deu hom auorrir
e que honor / e bens son de jaquir
e de aquells / quils amen, que renech

Saui, e foll / scient, e home lech
en algun be / sa esperança met  330
e sil honest / lancat apart tramet
defalsos bens / l’esforçat fer aplech.
segons qui es / tal fi li aparra
lo temps, el loch / la disposicio)
li mudaran / sa mal’opinio  335
james en ferm / sa voluntat haura.

Lome auar / son be’n diners esta
y en lo delit / del cohit, lo fembrer
l’hom ergullos / desija honrat ser
mas entre si / diuers aço sera  340
car molt auar / lo logre te per mal
e vol robar / en places e camins
-f. CLv-
si bels auars / volen guany a part dins
en lo guanyar / hu d’altre’s desigual.

Lom ergullos / vol ser en general  345
honrat, loat / mas en diuers cascu
hu vol ser dit / franch, ardit pel comu
altr’n saber / creu esser son cabal.
altre’n virtut / del cos, o bell cantar
tot aço fa / qualitat dessemblant  350
o per saber / del hom qui es triant
entr’aquests bens / qual per millor li par.

Necessitat / fa la fi cambiar
car lo malalt / ensanitat la met
lo sedeiant / diu que’n fartar la set  355
lo pobre hom / en hauer, creu estare
lo flach leig / fort vol esser, e bell
tots aquests bens / ans de hauer han preu
del be honest / nos pot fer algun preu
si no per l’hom / qui posseheix aquell.  360

Del hom sabent / es dret quem marauell
que es aço / que de tot seny lo trau
com no coneix / que foll es mes que’sclau
volent delit / lo pert per mal consell.
car natural / passio’ell nol mou  365
tals delits son / trobats d’opinio
per no vsar / lo delit de raho
la voluntat / cercant, son bels enclou.
-f. CLIr-

Nostra raho / aquests delits exclou
nols vol la carn / ans aquells auorreix  370
que mes de prou / a son voler li creix
adesijar / ço que’n la vida mou.
quant l’hom de poch / en pau munta senyor
que li plau mes / per tostemps treballant
obrant mals fets / nulla virtut vsant  375
no esperant / sino falsa honor.

Delits del cors / no son de tanta’rror
car no’s algu / ques lunye lo començ
restant en carn / lur delit res nol venç
lespecia d’hom / d’aquells trau sa valor:  380
sobres volguts / nostra’rma’n abit ve
e vol ne’cces / per sa’nfinida part
en terme son / e de lur termels part
fer los vol grans / nstura353 nou soste:

Donchs al sebent354 / quina sperançal te  385
en los dinere355 / e honor de mal loch
no dich sils ha / que com a serp los toch
nos dona ells / sabent com no han be.
tant com diners / lo cor d’hom no estreny
en cor auar / algun be no sassiu  390
ne pot hauer / amich, home altiu
qui peca’n tot / (oquant de be ateny)

Donchs qui dira / d’aquell hom hauer seny
quel propri be / pert, per mal accident
car per hauer / fauor de folla gent  395
-f. CLIv-
a grans despits / e vergonya se’npeny:
no venç primer / de trobar se vençut
e serueix ans / que no sia seruit
e pert plaher / ans d’auer lo sentit
e sil ateny / ab dol es retengut.  400

Lo qui no sab / que’n obra de virtut
es vn tal be / donant delit perfet
e quel desig / per als no’s satisfet
nom marauell / que’n Deu si’rascut.
com veu que res / nol basta contentar  405
e nos pot fer / que son desig castich
e de tal be / veu tot animal rich
e lo senyor / lo sia pobrejar.

Entre los bens / forans, lo vol trobar
y els naturals / e nol pot conseguir  410
en esta’rror / aço loy fa venir
com quantitat / pens quel deu fartar,
e james fon / vn hom tan bell, e fort
rich, e honrat / que perco fos content
segons que vol / ha son contentament  415
no segons quant / si bey ha’lgun deport.

Si la honor / ha be com s’ha recort
de la virtut / mas be no ha per si
son be estat / en qui la fa, y aqui
es dat, siu val / si no tots reben tort  420
l’honrat ha be / com al bo fa honor
e l’honrat mes / com la honor mereix
-f. CLIIr-
e la honor / al honrat voler creix
e sil es tolt / per ço non sent dolor.

Honor es bo / quant nol segueix amor  425
mas plau al bo / pel mouiment primer
no seste’n pus / car virtut no soffer
ques delit hom / en estranya valor.
mas ques dira / daquell entes maluat
mes si es vell / cercant fauors, e bens  430
en tot orat / esperons ha, sens frene356
no coneixent / tenir cami errat

Del home pech / no so marauellat
puix no sent res / de fora de sa carn
del hom sabent / se coue traure scarn  435
que’n son saber / sia tant enganat.
perdent asi / Deu y el mon no guany
qui coneixem / tan saui, e tan bo
que mal, e be / no sen digua’b gran so
e donchs, al bo / de fama poch lin tany  440

Foll es aquell / qui lo bon home plany
com no’s preat / del home mal estruch
ja no es bo / o mes pech es que ruch
que’n tal fauor / o tal fortunas bany
planyerse deu / lo bo, com no te loch  445
de’xecutar / sa famosa virtut
e quel poblas / se trobas sort, e mut
anant badant / algun bestial joch.
-f. CLIIv-

Poble yo dich / a Reys, peons, e roch
duch, caualler / juriste, menestral  450
hauents per be / l’opinio general
que’n la honor / e diners, tot be toch.
e sobr’aquests / son vnes poques gents
dients quel be / es en vergonya hauer
altres tant pechs / dients questa’n plaher  455
menys de hauer / daltrre357 be sentiments

Per donar fi / amos breus parlaments
pens lo bon hom / com’quil lloa, de que
e si bon hom / lo lloa, e de be
hajan delit / restenyent bombaments.  460
gloria sta / en coneixer, a si
ple de virtuts / e no lloat dels folls
daquells nou dich / qui’stant cadena’n colls
mas dels sabents / que ignoren sa fi.

Vaja cercant / lo foll grosser mezqui  465
lo seu delit / entre los populars
car tot semblant / se delit, ab sos pars
e no deman / a degu lo cami.
si es mostrat / cami no girara
mas no ira / ab tan acuytat pas  470
si donchs no’s foll / ja que’n saber no bastas
quin es lo jorn / que menja’legre pa.

Per que valent / home fastig no ha
com veu lo mon / pels dolents possehit
e per que vol / d’aquells ser fauorit  475
-f. CLIIIr-
no es d’alt cor / qui’n vers tal fauor va
magnanim qui / lo monte en menyspreu
e molt mesqui / lo quil pensa seruir
e com aquest / los veu contrauenir
que fa lo llas / sospirant lloa Deu.  480

Hon cab virtuts / la veritat s’asseu
e la raho / ab aquestes s’ajuny
hon vna es / les altres no son luny
de’lles no sab / qui nols dona’gual pru358 ,
la ver’honor / es dat als lochs hon son  485
e lo reuers / al qui sen troba buyt
l’homquin es menys / es arbre menys de fruyt
homs en bell ort / son los homens del mon.




Arriba



359 LA vida’s breu / e lart se mostra longa
lesperiment / defall en tota cosa
lenteniment / en lo mon no reposa
al juhi d’hom / la veritat s’allonga.
no solament / es falta de natura  5
mas nos mateixs / fem part en lignorança
aquesta es / en tant gran abundança
quel mon nos es / tenebra molt escura.
Qui tant no sap / en dos errors en corre
ignora’si / no veu lo temps quil corre.  10

Naturalment / ignorançans guerreja
en esta part / no podem della storcre
per altres parts / li podem cami torcre
mas no volem / de quens es cosa leja.
-f. CLIIIv-
co que libert / es a nos qu’aprenguessem  15
noy treballam / per nostra negligença
e mal fahent / de be perdem sciença
donchs com sera / que res de be ‘ntenguessem.
Per dues parts / lignorança es tanta
quel mes sabent / de si mateix sespanta.  20

Deu no’ntenem / si no sots qualque forma
presa pel seny / e Deu no es sensible
nens es a nos / sustancia conexible
lenteniment / ab la raho la forma.
los accidents / sol bastam a coneixer  25
e hauem obs / los migs que disposts sien
embarchs hauem / tants quel iuhi desuien
mudant iuhi / minuant, e fahent creixer,
Nostre saber / a molt poch nos abasta
e passio / totalment lo desgasta.  30

Qui es aquell / materia conega
si no perque / la formas pot entendre
lo different / deles coses comprendre
no es en hom / son saber noy aplega.
e la virtut / que del compost resulta  35
com e per que / nos pot saber com passa
vnantitat / ne surt dela lur massa
diuersa’ell / nom cal daço consulta.
Daram y estrany360 / veu hom exir lo coure
quel fort acer / en força nol pot noure  40
-f. CLIIIIr-

Leixant apart / les coses amagades
que no’ntenem / e menys de nostra colpa
e ymaginant / l’ignorar quens ancolpa
sins pream poch / non cometem errades.
fins auenir / que nons plau conexença  45
de nos meteixs / axi de cors com d’arma
daquest saber / cascu ses mans desa’rma
de mal desi / algu nol plau sciença.
Apres saber / Deu veritat primera
segona es / de nos sciença vera.  50

Creixent saber / lignoranças desperta
al qui mes sab / li corre maior dubte
en aquell temps / que res no se, no dupte
el grosser foll / tota cosa les certa.
en son saber / algu nos glorieje  55
algu no sab / del saber lo subiecte
l’anima es / e sol sabem leffecte
lessencial / molt saber lo cobeje.
Car los passats / foscament la sentiren
e los presents / a lurs dits se refiren.  60

En general / parlar mi no contenta
mas en donar / del que yo dich exemple
los fets del mon / ab ansia contemple
dant afalach / y aximateix la’mpenta.
per nos lançar / al apetit sensible  65
sens retenir / e metre’n aquell tempre
se fa l’hom foll / ignorant| pera sempre
lo refrenar / es quasi no possible.
-f. CLIIIIv-
La voluntat / no solament alteren
lenteniment / de’ntendre despoderen  70

No se algu / que preu lo be qu’a cusa
fretura fa / donar li sa estima
aximateix / per fretura se’stima
molt mes de dret / e contra, noy a scusa.
tan solament / lo be que virtut causa  75
quil posseix / lo basta per coneixer
los altres tots / lur preu nos pot pareixer
es la raho / car no han ferma causa.
Lur fonament / esta sobre falsia
opinio / tot son esser cambia.  80

Molt hom conech / cuytat corrent al metge
dient sos mals / per fer sa vida larga
del esperit / algun hom nos allarga
en demanar / quin mal lite lo setge
qui seral hom / qui al vehi demane  85
de sos mals fets / puix a si ell los cobre
lo qui te clau / y assi mateix no obre
qui sera’quell / qui obrir li comane.
No es algu / qu’asimateix no menta
per sa lahor / de falsias contenta.  90

Puix l’apetit / a si lentendres porta
tant que lo ver / en falsia li torna
en poch instant / entre ver y fals borna
crehent de ferm / e puix, fe no comporta.
noy ha res clar / que’nteniment entenga  95
-f. CLVr-
el apetit / es bastant, lescuresca
car tota res / obs es ques apetesca
qui es qui poch / o massa nol estenga.
Afectio / l’entendre desordena
tots som estrets / ab aquesta cadena.  100

Quant per son mal / hom ix d’aquella senda
de paradis / que’n gros li es mostrada
tota’ltra l’es / carrera molt errada
res noy coneix / no haja obs esmenda.
no coneix Deu / ne si, e menys natura  105
e tot saber / sobr’aquests se treballa
e res noy sab / e dintre si’s baralla
donchs qui,s lo foll / que’n son saber s’atura.
Lom deu saber / e fer que’n la fi reste
e que’n tot l’als / lo costat flach, hi preste.  110

Qui pot saber / com sa passio senta
en temps vinent / si la present ignora
del que fa juhi / que riura, ell ne plora
e pens’mar / e amar dell l’absenta.
axicom l’hom / no sap, que dins si porta  115
e veu se sa / e te la mort de costa
y aquell qui ha / sa persona disposta
per viure molt / la mort ja te ala porta.
Tal obra fan / en nos, amor e ira
que no sabem / qual dells en nos se gira.  120

Per que restas / l’obra de Deu perfeta
e que sa fi / l’home pogues atendre
-f. CLVv-
fon gran raho / que de’ll pogues entendre
tant que vers ell / anas carrera dreta.
d’aqueste auant / lo mes foll quis ergulle  125
en son saber / puix lo ver lis amaga
lo saui hom / se coneix esta plaga
e pren ne tant / que de fe nos despulle.
Esser vn Deu / lenteniment ho mostra
enlo restant / es mester la fe nostra.  130

Alguns seran / que passen mes vergonya
de no saber / que de mals homens esser
ans que grossers / voldrien lur desesser
e lur voler / de bon saber se lonya.
no solament / aquell no consegueixen  135
mas d’hon se pren / no saben e que dona
passant dolor / larma e lur persona
en tot quant fan / e aço no coneixen.
Axi com l’hom / que viu en la galera
que ja pudor / l’es olor falaguera.  140

Quals son aquells / qui en lo mon pratiquen
sens massa’mar / les coses agradables.
si retrahent / d’aquelles atractables
retrahent se / de les quel daminifiquen.
en carn, sens carn / viu qui pel mig camina  145
e non veu hom / viu vajen per tal via
de mi confes / que mon juhis cambia
voltant se lla / hon passio laffina.
Lo metge qui / al gust, agror li alta
no la tolrr361 / en persona malalta.  150
-f. CLVIr-

Sens cas vengut / mas concebut en pensa
segons qual es / lenteniment se volta
la hon amor / o ira no es tolta
de ver, en fals / de fals en ver dispensa.
lo cas, e lloch / tot son esser li muda  155
e no es res / que dos cares no mostre
e per son mal / hom diu lo pater nostre
bona’s la mort / segons en qui’s venguda.
Tostemps hauem / vn moviment molt vari
d’altre mogut / e tostemps ordinari.  160

Nostr’apetit / altre mouent lo mena
no pas aquell / qu’n general bes gita
lo loch hon es / o tal be, hom cogita
son los esguarts / que per bruts hon s’ordena:
l’enteniment / epres cerca la vida  165
com aquest be / del loch tal haja traure
ans fal juhi / lenteniment ha caure
si no’s alli / hon trobar lo volria.
Puix l’apetit / vn altre non cobeja
lenteniment / ab gran cural pledeja  170

Ia veig estar / a Deu ple de rialles
vehent com som / a nos mateix contraris
lo que cercam / son nostres aduersaris
aquests son bens / d’hon hauem grans baralles
lo mal volem / cuydant que be gran sia  175
e pledejam / aquell ab grans despeses
volent honors / matrimonis, riqueses
e lo reuerç / s’ateny del qu’hom volria.
-f. CLVIv-
Lo mal es be / e lo be, mal retorna
algu no sab / sa Nau per quin vent borna  180

Semblant me trob / al qui alegre canta
e porta’l cors / disposicio mala
que pleuersis362 / o gota’lcor senyala
e altres mals / quel esmentar spanta.
e com aquest / de viure ja no pensa  185
torna cobrar / sanitat mes perfeta
apres li ve / no sab d’hon la sageta
quel fa morir / sens alguna deffensa.
Lo que pensam / quens fara nostra casa
allo mateix / la destru, ela’brasa.  190

Tot hom es foll / qui molt del mon s’allegre
puix noy ha fi / e si, es sospitosa
lo desijar / es cosa treballssa363
lo possehir / fa l’hom, trist o alegre.
lo pus sabent / no sab ne’nten que vulla  195
quant deu plorar /d’algun fet, ell vol viure
corr’ala mort / pensant anar a viure
de casa ix / quant coue que’s reculla.
Per vn be poch / sa’nima, e cos dona
e per son mal / si mateix tot bandona.  200

Qui pot saber / que dell los fats ordenen
quant, com, e hon / finara los seus dies
fugint la mort / hi va, per dretes vies
no sab los mig / si’n mal o be l’amenen
ell va denit / sens bruxola o carta  205
-f. CLVIIr-
menys depilot / en la canal de flandes
e cuyda’nar / en coll d’homens en andes
trahent se joch / del qui, del mon s’aparta,
Tot aco fan / aquells qui hom diu sauis
tal exemplar / trahen los nets dels auis.  210

Hon se recull / en nos tant’ignorança
obran en ferm / sobr’incertes ventures
e pledejam / ab molt amargues cures
lo tant incert / ab tan ferma sperança.
si com lorb foll / corrent tira sa via  215
e no sap hon /sia son dubtos terme
e caminant / no veu hom lo peu ferme
trencant va’l coll / e si no consegria.
Tal es aquell / qui be final vol traure
dels bens del mon / e aci veig tots jaure.  220

Com lo malalt /quesperiments assaja
per a guarir / del cos, e amargosos
e son verins / per a la mort cuytosos
altres non sab / o no te ab quels haja.
ne pren aquell / qui en lo mon treballa  225
per conseguir / ab que lo voler farte
e nos pot fer / puix quel ver fi na parte
en les restants / fins be y mal se treballa.
Los bens del mon / mostren fi, e non tenen
car non son farts / los qui mes dells ne prenen.  230

Tots quants bens son / fora dela persona
si be’s pensant / en degun fi termenen
-f. CLVIIv-
es algun fi / los quals atenyent venen
mas lo derer / es qui be sens mal, dona.
en los primers / la pensada delita  235
no sens dolor / car despit se remija
nos troba fi / en res que hom desija
si donchs no fa / la pena termenada.
Senyal es cert / que hon mal se pot metre
al final be / e ver, nos pot remetre.  240

Dels fets a la fi / e la mort ne termena
e fins aqui / algun es bon jutje
qui es aquell / lo qui dretament jutje
deço que fa / sin haura goig o pena.
les fins dels fets / estan encadenades  245
secretament / que no es vll les veja
la pus gentill / senyala cosa leja
si nos veu tost / trau cap, a les vegades.

Si com lo temps / humit, lo sech senyala
los fets del mon / van de bon obra’nmala.364  250




Arriba



365 O Quant es lo foll / qui tem lo forcat cas
e contr’aquell / remey es demanant
e qui poder / se troba molt bastant
e nol coneix / pensant l’hauer, escas.
vos sou aquell / amprant contra la mort  5
puix es forçat / que’n molt breu temps morreu
hoc menysprear / son poder be podeu
e no tement / morir sou della’stort.
-f. CLVIIIr-

En vos esta / fer son cas flach o fort
car lo seu mal / per dues coses naix  10
per tembre’l dan / del loch eternal baix
e per hauer / perdut al mon de port.
ja de aquest / alçar podeu la ma
puix vostres senys / los quatr’haueu perduts
donchs contral dan / armauvos de virtuts  15
e nous dolreu / ne tembreu ça, ne lla.

Al home bo / la mort ningun mal fa
ans es mija / per hon trespassa’Deu
e sil mal hom / morint en mal se veu
nou fa la mort / nas pres mal com pecca.  20
la mort tem molt / qui viu en mal delit
car pert dos mons / jusa y superior
sil bo perdent / lo cors, passa dolor
no es molt gran / pensant del esperit.

Deu ha dos mons / a tot hom establit  25
axi com son / dos natures en ell
cascuna part / espera en equell
d’hon lesser trau / finit o infinit.
al nostre cors / la mort del tot confon
perdent son be / lo qual es tot present  30
e lesperit / no tem anullament
per mort reuiu / mas va no sabent hon.

Los sentiments / dequests366 diuersos son
per be qu’tots / aquesta mort desplau
hu tem he dol / e laltre’ndolor jau.  35
-f. CLVIIIv-
loch vol cascu / en lo seu propri mon.
aquest compost / en molts veig discordar
an altres molts / quem acort perque stan
mas no es ver / puix males obres fan
lo bon hom sol / pot a si acordar.  40

Ab vera pau / lo bon hom pot obrar
no’l mal faent / car, mal fi no promet
per esta fi / lo be y lo mal es fet
per be sateny / pel mal nos pot guanyar
en general / hom vol y enten est be  45
particular / quant ha dreta raho
enten, nol sent / l’hobrant per passio
e lo maluat / nol sent, nel creu per fe.

Cascuna part / de nos tira d’hon ve
lo cors terreny / deça vol romanir  50
la’rma d’aquell / nos volria partir
e lo seu be / per la mort li perue.
mas tant ab dos / han streta’mistat
quel hu dolor / pel companyo soffer
hoc fins en tant / quel mal torna’n plaher  55
y el mal aquell / ha per gran be stimat.

Tant com mes l’hom / tem l’inmortalitat
d’aquesta mort / soffir molt gran turment
e si pres mort / creu son anullament
en major mal / es perla’nullitat.  60
e que lo mon / superior no fos
al hom es obs / queu pens esser axi
-f. CLIXr-
car lo present / noltrau desse367 mezqui
nostr’apetit / no fuig a freturos.

Per esser l’hom / contra mort, animos  65
les obs virtut / theologal e moral
si que lo cors / sia racional
per l’apetit / portat al virtuos.
lla donchs tot l’hom / bons delits vsara
passats pel cors / mas alarma semblants  70
mes d’inmortal / que de mortal tocants
si que’n est mon / del altre ja sentr’a

Qui en tant ve / la mort no dubtara
car lo seu cors / en arma’haura conduyt
si com lo mal / hom, de anima es buyt  75
axi lo bo / lo cors sa nol fara
puix ab raho / jaquit ha tot estrem
e temprats ha / tots los mals mouiments
espera’n Deu / e donals no hauents
e viua en fe / d’hon tots nos saluarem.  80
Tornada,
Marede Deu / atots los qui crehem
que’n tu portist / aquell crist fill de Deu
per conseguent / per nos mori en creu
fes no hauer / tants368 fe com volem.369  85