—1→
Aquesta Revista Catalana eixirá á llum lo dia primer de cada mes. La primera plana contindrà un dibuix fet expresament pera LA LLUMANERA, y representarà escenas catalanas, costums y tipos yanquis, succesos de actualitat, caricaturas, etc. Las altres planas contindrán novas de Catalunya y dels Estata Units, descripcions de contums americanas, articles serios y jocosos, correspondencias de varias parte del mon, poesias originals y traduhidas dels millors poetas inglesos, cuentos epigramas, etc, etc.
Suscripció per un any:
- En los Estats Units (currency $2.50
- En la isla de Cuba (en paper) $5.00 (en or) 2.50
- En Españya y altres punts d' Europa (en or) 2.50
- En las Repúblicas de América, etc (en or) 3.00
- Un número sol 25 c.
Se admetrán alguns anuncios pera la última plana a preus convencionals.
Interinament los Agents de LA LLUMANERA DE NOVA YORK serán:
- E. Puig y Cia., 40 y 42 Broadway NOVA YORK
- Josep Contas, 184 S. Delaware Av FILADELFIA.
- M. Capó, Royal Street NOVA ORLEANS.
- Joan Pla, St. Vicent College MOBILE.
- A. Pamies, Santa Clara, No. 19 HABANA.
- Lopez Bernagosí, Rambla del Centro BARCELONA.
- Alberto Berges, 8 Cliptone Stree Fitzroy Sq LONDRES.
Los que vullan ser agents de LA LLUMANERA en altes punts podrán oferir los seus serveys per carta.
Totas las cartas y comunicacions deurán dirigirse:
Al Director de LA LLUMANERA
Care of E. Puig & Co.-Box 4408.
NEW YORK.
KERGULEN, 8 de Decembre 1874.
LLUMANERA, Nova York.
Avuy, dia de la Concepció, Vénus ha tingut dos contactes ab lo Sol. La passada ha durat llarga estona. Los astrónomos que vinguéren de totas parts estaban ab los instruments en Payre estudiant aqueix fenómeno y dihuen que Vénus estaba molt vermella y lo Sol mol calent. Un dells assegura que ha vist la lluna... de mel. Sehan tret vistas foto-gráficas de aqueixa conjuncció. -Guspira"
BARCELONA, 21 de Decembre 1874.
LLUMANERA, Nova York, pera enviar á Mr. Fish.
Axó es un escándol. Un pagés catalá me ha fet presoner y me ha portat á la Esplanada, pegantme ab una canya en tot lo camí, y alli me ha venut a un senyor molt gros quem té en capella. Crech quem volen matar, y con aquestos espanyols son tan bárbaros no estranyaria quem farci-sen y sem menjessen. Jo he ensenyat lo meu passaport americá y se men han rigut. Reclamo la proecció del gober dels Estat Units. Si no ho creu, que venga á veurerho, com San Tomás. -Un gall dindi."
BRESSOL, 25 de Decembre 1874.
Acabo de naixer. Encara no he vist lo món més que per u furat; peró me sembla que es una pilota. Per ara no fas més que plorar y mamar; pero veig que tots vos és fan lo mateix, y quel que plora no mama. La vida comensa ab un plor y acaba ab un jemech: es á dir aygua y vent, ó sia una borrasca. En arribar a salvament debem posar tots los afanys. Jo ho faré quant tinga més seny. Ara que no penso deixim gosar. Vull pansas y figas y nous y olivas y mel y mató. -Lo noy de la mare.
PATI DEL OS, 28 de Decembre 1874.
¿Me farian el favor de dirme ahont está la veritat, que en va la busco; la honradesa, que no la trobo; las doblas de quatre que non veig correr y la meva dona que fa tres dias que es fora de casa? -Cándido."
EN LO SACH, 31 de Decembre 1874.
LLUMANERA, Nova York. -Estiga boneta, á mí ja se m'ha acabat l'oli. -He fet tot lo mal que he pogut; pero altres me vindrán que en farán més. Me queda lo consol de que tots anem per un camí. Passiho bé, que cauen gotas. -Lo any 1874."
¡Lectors de LA LLUMANERA, fills de Catalunya, salut!
Un any se ha mor; pero ja ne ha nascut un altre. No sens rahó diu lo refran que hi ha més dias que llonganissas.
Los anys naixen com bolets. Apenas ens adoném que un ha nascut, ha en naix un altre. Lo temps va més depressa que unas devanadoras. La mateixa neu que serveix de sudari al any ques mor, serveix de bolquers al any que naix.
Y nosaltres tan alegrets los vejém passar, com si cada un al anarsen al cementiri del temps, que es lo passat, no se emportés un bocí de la nostra existencia.
Axó de que cada vegada que fem anys, ó quen naix un, en compte de estar tristos perque ens fan vells, ens alegrém y ho celebrém ab dinadas y saraus, os asseguro quem dona molt que pensar.
¿Será que sens explicarsho, la ánima se alegra perque se va acostant á una existencia millor?
Pot ser; peró lo cert es que tothom reb ab cara de pasquas lo any que naix, ab la esperansa de que será més benigne quel any que fina; perque, lector, ho tinch averiguat: ningú parla bé del any que se acaba.
Veritat es que axó succeheix en tot y per tot. Del arbre caygut, tothom no fa llenya, y al home poderós lo insultan y encarneixen, quant está abatut, aquells que en sa grandesa més lo afalagaban.
Lo any que naix avuy, frech y pulit, promet ser any de grans conquistas... amorosas. Naix en divendres, lo qual vol dir que es fill de Vénus, y ¿qui sab si el Sol hi ha tingut algo que veurer? Aquella entrevista que tots dos tinguéren lo altre dia, fou en veritat molt sospitosa.
Deu fassa la gracia que lo amoret del any que naix nos portia pau y salut y bonas cullitas, que aba la sua ajuda y la nostra bona voluntat tot lo demés anirá ab rodas.
Senyora Vénus, á vosté li preguém que no fassa de las sevas, que vosté ha sigut causa més de quatre vegadas dels disbarats ques fan sobre la terra. Cors, prenguia tots los que vulla; pero deisins los caps tranquils. Inspire amor a tots los mortals que prou ho necessitan, y si logra traurer del món canons, ametralladoras, revólvers y fusells de agulla y no deixarhi més armas que las fletxas del seu fill, tot quedará tant calm com una balsa de oli.
LA LLUMANERA, pera celebrar lo naixement del any, ha resolt tirar la casa per la finestra y donar uns guilandos als suscriptors que casi ens deixarán sens oli.
Aquet número es doble. Doble en paper, doble en dibuixos, doble en lectura. ¡Ara sols falta que ens portia doble suscripció!
¡Lectors de LA LLUMANERA, salut y felís any nou!
Angelus Domini nuntiavit Maria; et concebit Spiritu Sancto.
FRANCISCO CAMPRODON.
—2→
Gran pler nos ha causat la nova de que lo gobern de Espanya, desitjant que la representació de la nostra patria en la Exposició Universal de Filadelfia de 1876, sia lluhida y digne de la nació que obrí en América las portas á la civilizació del cristianisme, ha nombrat una comissió que residirá en Madrid, pera promourer y dirigir la remesa del productos y manufacturas del pais á la dita Exposició de Filadelfia. La activitat y eficacia que empleará pera lograr aqueix fí la comissió expresada, quedan plenament garantidas ab los noms del individuos que la composan y son los següents: Castelar, Candau, Figuerola, Groizad, Gasset y Artime, Silvela, Echegaray, Ruiz Gomez, Balaguer, Chao, Carvajar, Soler y Plá, Abarzuza, Santos, Nava y Caveda, Lopez Roberts, Ceballos Vargas, Polo de Bernabé, Segundo Montesino, Herreros de Tejada, Iglesias, Avalo, Vazquez Queipo, Palau y Mesa, Orense (don Antonio), Galdo, Salvany, marqués de Muros, Balart, Fernandez Duro, Anton Ramirez, Togores y Fábregas, Miranda, Galvez Cañero (don Virgilio), Alarcon, Calderero, Fesser, Muñoz de Luna, Torres Vildósola, Muñoz y Rubio, Calvo y Aguirre, Arrieta, Puebla, Sans, Escosura, Salas, Gullon (don Anacleto), Sedano, García Martino, Gonzalez Olivares, Gomez de Salazar, Quintanas, Acuña y Solís, Lopez Fabra, Navarro Reverter, Soriano Fortes, García, marqués de Benamejí, Ruiz de Leon y Monreal.
Además, Emilio Castelar ha sigut nombrat President de la comissaría y jurat que representará á Espanya en Filadelfia, y José Emilio de Santos, comissari general, y aqueixos dos noms per sí sols ja indican que la participació de Espanya en aquell gran certámen de la industria, será notable per tots conceptes.
Emilio Castelar es de tots los homer públichs de Espanya el més conegut y el que més simpatias té en los Estats Units, y, al venir com president de la comissaría espanyola, no tant sols honrará la representació de Espanya ab la fama universal que gosa de ser lo orador més eloquent del temps moderns, sino que contribuhirá principalment á que se tingan més consideracions y deferencias á la part espanyola.
Pera lo difícil cárrech de Comissari general, nos podia haber fet millor elecció que la de En José Emilio Santos, la qual, tant per la experiencia de eixos assumptos que ha obtingut representant á Espanya en las exposicions de Paris y Viena, com per los seus grans coneixements y qualitats, es lo comissari més idóneo que podia enviar lo gobern de Espanya.
En la part corresponent á Catalunya, basta veurer los noms de Lopez Fabra, Figuerola, Balaguer, Soler y Plá y altres catalans distingits, que figuran en la comissió de Madrid, pera convéncerse de que la nostra provincia nos quedará enderrera en enviar á Filadelfia sas obras de Art y sas manufacturas. Y si al zel de eixos bons patricis se juntan los esforsos que fará la Societat creada en Barcelona pera lo Foment de la producció nacional, no tenim cap dupte de que Catalunya figurará dignament en la Gran Fira Universal de Filadelfia.
Las obras en aquella ciutat avansan rápidament; lo interés que los demés Estats de la Unió americana prenen en la Exposició va creixent á mesura que se acosta la época del Centenari; las suscripcions pera contribuir al major lluhiment de aquella festa aumentan de un modo favorable y tot fa creurer que lo aconteiximent será un dels més memorables que haurá presenciat aquesta generació.
Una de las cosas més curiosas ques veurán en la Exposició será la que fará respectivament cada un dels Departaments del gobern federal, de los sus traballs y adelantos desde la fundació de la República, acompanyant pényoras quels demostren de una manera clara é intel·ligible.
En lo Estat de Pennsylvania se ha format una Societat de senyoras ab lo objecte de fomentar lo interés del industrials y del poble en general en la Exposició de fer suscripcions pera cooperar ab la Comissió del Centenari á sufragar los gastos de aquell certámen.
Entre altres projectes hi ha lo de fabricar en los terrenos de la Exposició una torre de mil peus de altura, en la qual hi haurá una máquina en forma de saleta molt ben arreglada, pera pujar á la gent á dalt de tot, desde hont se descubrirá un punt de vista magnífich.
Un subjecte de Nova York está fent, pera enviarla á la Exposició, una colecció de tots los diaris y publicacions periódicas del mon.
En fí, la Exposició de Filadelfia será digna de ser vista, y nosaltres no deixarém de anar avisant als lectors tot lo ques fassa. Lo Director General de la Comissió del Centenari, Mr. Goshorn, nos ha promés facilitarnos, pera reproduhirlos en LA LLUMANERA, los grabats que representan vistas interiors del edificis de la Exposició, y un altre dels terrenos, tal com se veurán á vista de aucell quant estigan acabats los edificis.
Escritas aquestas ratllas nos anuncia lo telégrafo que la Comissió citada al principi ha tingut en Madrid la sua primera reunió en la vigilia de Nadal, en la que En Castelar feu un eloquent discurs, y axó proba que ja comensan á traballar pera que la participació de Espanya en la Exposició de Filadelfia sia digna de la nació que, descubrint la América, feu possible aqueix aconteiximent.
En lo Mensatge que ha dirigit al Congress lo President Grant fa referenia á la cuestió de Cuba de la manera poch pulida quell acostuma. Peró com l'om may ha donat peras, no hi ha que fer cas del llenguatge de Mr. Grant. Abans de ser General y President fou assahonador, y per axó sempre se figura que adoba la pell a tothom, y especialmente á Espanya que geográficament té la figura de un cuiro de bou. Lo que sí passa de mida es una carta del Secretari de Estat, Mr. Fish, dirigida á Mr. Caleb Cushing quant aquet sen anaba á Madrid com representant del gobern de Washington, y que lo periódich The Tribune ha publicat ultimament. Mr. Fish se fica en llibres de caballeria y fa una disertació filosófica sobre si los pobles han de ser de un modo ó han de ser del altre. ¿No seria molt millor que Mr. Fish se cuidás de casa sua y deixás la dels semblant al calaix de can Sexanta, que fins lo burro hi ficaba la pota.
Pero lo més notable de la carta de Mr. Fish es que descríu perfectament la política que lo gobern dels Estats Units se proposa seguir en la cuestió de Cuba. Mr. Fish encarrega á Mr. Caleb Cushing que se estiga molt quiet, fins que arribe la ocasió de embutxacarse la isla de Cuba sens cap perill, y que ha lo avisarán quant estiga ben madura.
Sí també me ho sembla que ja avisarán. Lo que es per ara, está molt verda.
¡Quánts ne va deixar lo rey Herodes!
Mil anys abans quell fés aquella barbaritat ja habia det lo sabi Salomó quel número dels innocents nos pot contar.
Desde lo táre Adan, que fou lo primer innocent que sortí de las mans de Deu, (¡tan innocent que la sua dona lo enganyá ab una poma!), fins al infant que naix en aquest instant en alguna part del mon, los innocents se succeheixen uns als altres sens interrupció.
Es veritat que no tots son noys de mámas y que tal ho es que no se ho creu; pero axó no vol dir rés, perque hi ha innocents de totas edats y de totas midas, alts y baixos, grossos y petirs, ab bolqués y gorra de cop y ab manto real y corona.
Los innocents han rebut diferents noms, segons los graus de innocencia que tenen. Hi ha lo talós, lo benéit, lo tanoca, lo pastanaga, lo borinot, etc., etc., y a Sitges la terra de las cinias y de la malvasía, al pobret innocent li dihuen "catúfol esquerdat" y bota vuyda vinagrera."
Hi ha alguns innocents que la gent diu que portan banyas, lo qual si bé se examina no té rés de estrany, puix pera lo bou se feu lo jou.
Fer una llista de aquells que son innocents y no ho semblan, seria cuento de may acabar.
Lo únich que farém será comensarla, y luego cada hu podrá afegirhi los que vulla.
En primer lloch son innocents tots los que no están suscrits á LA LLUMANERA, perqué no saben lo que es bo, y axó ho dihém sens alabarnos.
Los innocents que segueixen an aqueixos son los suscriptors de LA LLUMANERA que la deixan llegir de gorra an alguns amichs, en lloch de ferlos suscríurerse; puix com més suscriptors hi hagia, més lliberals serém nosaltres.
Després dells, lo innocent més gran es lo Oncle Sam, si se figura que podrá agafar la isla de Cuba sense quel mossegui lo lleó que la guarda.
Vénen detrás, lo President Grant y lo Secretari Fish, dos innocents que encara maman, puix se creuen quels espanyols de Cuba nols hi coneixen lo joch.
Penjats als faldons de la levita de Mr. Fish segueixen los laborantes que encara se fan la il·lusió de que Cuba será independent. ¡Aqueixos perteneixen á la classe dels pastanagas!
Darrera dells y posántloshi la llufa (perdonen lo modo de senyalar) caminan los simpatisadors yankis, que no tenen més innocencia que la de pensar que encara donará llet la vaca de la laborancia.
En fila venen després los insurgents de la manigua ques fan matar pera donar gust á uns quants malvats que no tenen res de innocents.
També son innocents y del mes grossos los que creuen que tal ó qual partit polítich por salvar á Espanya, sent aixis que Espanya sempre estará malament mentes hi hagia tants partits y se hi fassa tanta política.
Ara cada lector podrá continuar aquesta innocentada.
Una de las costums més curiosas que té la gent de aquesta terra es la que se segueix en lo dia de cap d'any. Com en tot l'any los homes están ocuparts en los seus negocis, procurant escorxar al próxim pera umplirse ells las butxacas, no tenen gayre temps ni voluntat de visitar á las familias del amichs, aixis es que destinan un dia (lo primer del any pera no pensarhi més en lo reste) al cumpliment dels debers socials.
En aqueix dia, donchs , las senyoras se empolaynan de bon dematí y se están de recibo en la sala esperant que vagian á veurerlas lo seus amichs y coneguts. En la mateixa sala ó be en lo menjador tenen una taula molt ben parada ab fiambres, dulces, pastellets, fruyta y tota mena de vins y licors pera obsequiar á las visitas. Los homes son los únichs que visitan en eix dia: las senyoras son las que reben las visitas, y están de pontifical, ab vestits molt elegants y costosos, escotadas y ab maniga curta si la naturalesa ha sigut pródiga ab ellas, ó be ab vestits alts y manigas llargas si lo recato ó la pobresa de las gracias naturals las obliga á adoptar una vestidura més modesta.
En un principe pot ser que fós aquesta costum de las visitas efecte natural del desitj de un bon principi de any que anaban á expressar los homes á las familias amigas ó conegudas; peró lo que es avuy ha degenerat en un abús, puix molts jóves no van á fer visitas més que pera guspirse las golosinas y beurer forsa tragos de vi bo, desitjant més ó menos llarga vida á la familia que visitan segons que la taula está ben ó mal parada.
Ademés, aixis com aqui y á Inglaterra hi ha dias fixos y celebrats pera las carreras de caballs, se pot dir que lo dia de cap d'any es lo destinat pera la carrera de homes. Tot lo afany dells consisteix en veurer quí haurá fet més visitas en tot lo dia: tot lo afany de las donas consisteix en veurer qui en haurá rebudas més.
Pera axó molt homes van á visitar á sanyoras que no han vist més que una ó dos vegasdas, y hasta ne van á veurer algunas que no coneixen, presentantse ab algun amich de la casa. Y també moltas senyoretas envian á dir anticipadamente á jóves, que apenas coneixen, que las vagian á veurer lo dia de cap d'any.
Ells se fan, lo dia abans, una llista de totas las visitas que han de fer, ab lo itinerari marcat pera guanyar temps: ellas també fan llistas de las visitas que reben, pera poderlas comparar després ab las de las suas amigas.
Aixis es que en aqueix dia nos veuen més que homes pels carrers, caminant molt depressa y ab la llista á la ma pera veurer las visitas que han fet y las que han de fer. Tots van vestits de gala y alguns portan casaca, guants blanchs y corbata vermella ó blaua, que en axó de vestirse un yanki ne sab tant com un gat de fer culleras.
Naturalment, com que hi ha jóves que tenen moltas coneixensas, fan dos ó tres centas visitas desde las nou ó las deu del matí fins á las dotse ó la una de la nit, y, com aqui las distancias son tant llargas, encara que vagian en cotxo no tenen temps més que pera entrar en cada casa, dir á las senyoras: "Happy New Year" (felís any nou), anar á la taula, endrapar lo millor que troban, calarse —3→ una ó dos copetas de Xerés ó de Conyach y anarsen corrents cap á una altre casa.
Ara bé, conten vostés que, no fent més que cinquanta visitas y no prenent més que un glop de ví en cada una, lo qual es contar molt poch pera un yanki, son cinquanta glops de vins diferents que porta en lo cós, y si "dos vins fan quaranta" con diu lo refrán, conten vostés mateixos quant farán cinquanta vins.
No es estrany, doncs, que molts senyorets, quant arriba lo vespre, semblim repartidors de diaris, puix van de una costat al altre del carrer, y no es estrany tampoch que alguns se equivoquen de casa y se fiquen en la del costat á desitjar un bon any á senyoras que no coneixen, lo qual no impideix que sels hi beguen lo ví.
A la nit las senyoras están macadas, y dells nols hi dich rés. A forsa de visitar casas estranyas acaban per no trobar la propia, y á molts els hi han de portar fets una sopa y ab una mantellina digna de la ocasió.
¡Y aquesta es la gent que diu bárbaros á nels espanyols perque tenin corregudas de toros! ¿Qué direm noslatres de la correguda de gats quel dia de cap d'any hi ha en aquesta terra?
Excel·lent idea ha tingut la Societat pera lo Foment de la Producció Nacional, de Barcelona, en organisar una Exposició de feynas de senyoras, que ha degut verificarse en las Salas de aquella Societat lo dia 20 de Decembre y durará fins al dia 10 de Janer, premiantse dignament á las expositoras que ho mereixcan per lo mérit de las feynas presentadas.
Aquí tenen vostés una cosa que en aquesta terra nos pot fer, perque las noyas americanas, lo mateix las pobres que las ricas, aprenen en los col·legis cosas molt elevadas, com historia, filosofia, matemáticas, astronomia, física y metafísica: peró fer córrer la agulla ¡ques cás de axó! Pera assó se han inventat las máquinas de cusir. ¿Una senyoreta americana fer lo que fa una máquina? ¡Oh, no! La sua missió es més alta. ¿Com volen vostés que una jóve que ha estudiat himanitats y que quant menos se ha passat bachillera perdia lo temps en fer mitja, cusir, fer crochet ó fer punta, brodar al reals ó al canyamás? Pera aqueixas cosas nos necessita cap talent; son feynas manuals que desdoran á una senyoreta ben educada. Ademés, ¿quina necessitat hi ha de que una jóve sapia fer eixas cosas si en las botigas las venen fetas? Y després, com que las doncellas de aquesta terra se están en lo carrer desde ques llevan fins ques fa fosch, y quant están á casa tenen que tocar lo piano ó escriurer cartas eruditas als amichs, nols hi queda temps pera aqueixas ximplerias. Y figúrinse vostés, ara que las donas reclaman la igualtat de drets polítichs, si no faria riurer lo veurer á una diputada fent bora á un mocador mentres una altra fés un discurs sobre la nivelació dels presupuestos.
Peró com á Catalunya, gracias á Déu, estém tan atrassats, no ens estranya que hi hagia Societats com la del Foment ques dediquen á cultivar en la dona lo amor al traball, procurant, ab un estímul tan poderós com es eixa Exposició, fer de las suas feynas no tan sols lo millor adorno que por tenir una dona en lo seu llar, sino una ocupació tan agradable com profitosa. Aplaudim lo noble pensament de aquella utilíssima Societat, y desde ara enviém la enhorabona á las senyoras que sian premiadas, esperant poder publicar los seus noms en altre número de LA LLUMANERA.
Los diaris de la Península rebuts últimament dedican llarchs articles á lamentar la pérdua de aquet jóve pintor, y dells extrayém alguns datos interessants de la sua vida.
En Fortuny feu los primers estudis en Barcelona baix la direcció del nostre amich, Claudi Lorenzale, y després fou pensionat per la Diputació Provincial pera anar á Roma á perfeccionarlos. També lo pensioná més tart la mateixa Diputació pera que acompanyás al exércit espanyol al Africa en temps de la guerra contra los Marruecos. En Fortuny passá algunas temporadas en diferents punts de Italia, y en Granada, pero la major part del temps estaba en Paris y en Roma, ahont hi pintá los quadros que li han valgut més fama. Eran tan estimadas las obras den Fortuny, que moltas li foren compradas abans de acabarlas. Algunas se venguéren á preus fabulosos, y per un quadro que representaba lo ensaig de una comedia en lo sigle XVII, en un magnífich jardí, li donaren vint mil duros. La sua laboriositat era tan inagotable com la sua inspiració. Aquet jóve artista ha deixat un gran número de obras de totas classes, quadros al oli, aquarellas, aqua-fortes, etc., etc. Dihuen que solia anar á menjar pels bodegons y mentres esperaba quel servissen bosquejaba los tipos raros del parroquians, enriquint aixís las suas coleccions y lo caudal de imatges que en la sua imaginació bullian. Quant lo arrebatá la mort estaba pintant un quadro que figura la platja de Portici, ab un grupo de damas sobre la arena.
En Fortuny morí á Roma á causa de una febre que contragué quedantse á bosquejar en lo camp en los dias frets y humits de la tardor. Tenia trenta cinq anys y estaba casat ab Cecilia Madrazo, filla del distingit pintor madrilenyo Federico de Madrazo, de la qual ha deixat dos fills. La mort de aqueix pintor catalá ha sigut plorada per tot lo món.
Lo dia 17 de Decembre tinguérem lo pler de donar una estreta abrassada al nostre bon amich y distingit company, En José Ferrer de Couto, director de El Cronista, que ha tornat al peu del canó, després de haber atravessat lo Oceano pera anar á sostenir en lo camp del honor los principis que ab tant entusiasta patriostisme defend en las columnas del seu periódich. Las distincions que ha rebut lo nostre compatriota per tot arreu hont ha passat, lo mateix á Paris que á Madrid, á Valladolid que á la Habana, deuen umplirlo de satisfacció, puix ellas demostran que la Patria no es ingrata ab los fills que li professan amor y que derraman sa sanch per ella. Lo felicitém de tot cor y li desitjém llarga vida pera que segueixi ab lo mateix vigor y valentía vetllant en aquesta terra per la honra de Espanya.
La publicitat es lo aliment del negoci.
Lo home ques dedica á una industria qualsevol es precis que la fassa coneixer avisantho al públich, pera que aquet ho sapia y vagia á comprarla.
Los yankis axó ho saben molt bé y per axó anuncian de una manera extraordinaria.
Un yanki deya: "Aquell que té botiga y no la anuncia es lo mateix quel que porta ulleras verdas y fa lo ullet á una noya. Ell podrá saber lo que fa, pero los altres no ho saben."
La idea que los yankis tenen dels anuncios es molt filosófica.
La primera vegada ques publica un avís, dihuen ells, ningú en fa cas.
La segona vegada, lo lector lo veu, peró lo passa per alt.
La tercera vegada, recorda que ha lo ha vist, peró tampoch se hi fixa.
La quarta ja li desperta la curiositat y lo llegeix per sobre.
La quinta diu: "ah, aquet es aquell anunci."
La sexta determina llegirlo ab més atenció.
La séptima, al veurerlo exclama: "¡altre vegada!"
A la octava ja lo sap de memoria.
Quant lo ha vista nou vegades en comensa á parlar ab los amichs.
A la décima pensa si lo article anunciat deu ser bo.
A la oncena diu fredament: "Home, pot ser men compre un."
A la dotsena se aixeca de la cadira exclamant: "¡Que redimoni! Ja m'te empipat! Men vaig á comprarlo ara mateix, sens falta!"
Ara, vostés, lectors de LA LLUMANERA, vegian los yankis lo que han fet.
Miren la séptima y octava plana de aquet número.
Alli hi veurán una vintena de anuncis de varias cosas, aixis de roba, com de pernils, mantega, paper, tabaco, escombras y patatas.
En quant los yankis han sabut ques publica un periódich en catalá y ab ninots, han vingut á demanarnos que insertém los seus avisos.
Y tots los han posat per un any, pera que los lectors de LA LLUMANERA los vegian dotse vegadas, y aquestas produheixcan lo efecte que desitjan.
Pero nosaltres, si fóssem dels lectors, ja desde la primera els hi enviariam á buscar alguna cosa y fins els escriuriam en catalá pera que lo aprenguen.
Y de aquet modo veurian los yankis que los anuncis en catalá fan més efecte que en inglés, puix al primer tiro encertan.
Ademés, he mereixen que los catalans els hi tingan alguna consideració, ja que ab los seus anuncis han posat oli á LA LLUMENERA.
Com poden vostés veurer, avuy els hi donem doble racció. Una plana está dedicada á Catalunya, y l'altre á Nova York. La primera representa escenas de aquesta época: la fira dells galls, lo assotament del tió pels noys, lo pessebre, la missa de Nadal, lo vi ranci, la Malvasía, los turrons y las neulas; tot dibuixat per la ma mesma den Felip. L'altra cara representa algunas vistas principals de Nova York, que esplican perfectament los noms que portan dessota. De modo, que ja ho veuen: LA LUMANERA pera celebrar aquestas festas, ha encés tots los blens.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
J. R.
Nova York, 23 Decembre 1874
—4→
—6→
Tió, tió, llansa turró
Pel naiximent de Nostre Senyó"
Aixís recordo que deya jo, quant petitet, la vigilia de Nadal, y esperaba ab gran ansia que surtis del dit tió, que en la llar cremaba, lo turró tant desitjat. Recordo també que en la vigilia dels Reys penjaba de la finestra o balcó una cistelleta y procuraba mantenirme despert lo més tart possible pera poder veurer als Magos passar pel carrér y umplirla de esclopets y neulas: es veritat que aquells bons senyors may passaban, peró no ho es menys que al matí trobaba ben pleneta la cistella: lo qual me consolaba de no haber vist á sas majestats.
Aqui, com nos coneixen los tions, porque lo gas ó lo carbó els supleixen, y, com los Reys tendrian que venir de molt lluny, han inventat un altre personatge per premiar als noys y noyas y contentarlos en aquestas festas. Lo tal personatge no es altre que Sant Nicolau, que crech que fou bisbe y á qui han trasformat en una mena de pallasso ó carnestoltas, pintantlo en figura de un home vell ab barba blanca, grans botas, gorra de pell y cubert de neu. Li dihuen Santa Claus, y montat sobre un trineu tirat per cervos se suposa que corre per las teuladas, y de un gran sach que porta al coll va tirant joguinas per las xemeneyas. Las ditas joguinas cauen sempre dins de una ó més mitjas que al peu de la xemeneya han penjat las criaturas, las quals fau, com jo feya, lo possible pera quedarse despertas tota la nit; més, aixi com jo may poguí atrapar los Reys, tampoch atrapan ells á Santa Claus; atrapan sí las mitjas plenas y esperan que al any següent podrán atrapar al seu vell amich. Al matí troban totas las joguinas y es de veurer la alegria del angelets, que no paran de examinarlas una á una hasta que logran ferne trossos. Las criaturas quedan contentas y las desgraciadas joguinas tenen la sort de totas las cosas de aquest mon.
Es tan gran lo número de metjes que hi ha en Nova York, que alguns han arribat á creurer que hi ha més metjes que malalts. Apenas se poden donar vint passos pel carrer sens veurer en alguna casa un lletrero que diga: Doctor Fulano. Ans bé sen troban dos ó tres en una mateixa casa, y fins hi ha metjes que fan societat y tenen un mateix despaig com si fossen comerciants. Bé es veritat que entre aqueix número inmens de facultatius ni ha alguns que son curanderos y matasans, que lo mateix han estudiat medicina com nosaltres dret canónich; peró axó no tran que tingan á la porta son lletrero de doctors y en lo bufet son diploma comprat an alguna Academia de pega, y que la gent se entregue á la suas mans sens sospitar que en ellas no hi ha tanta seguritat com en las de un llop famolench.
Tenim, no obstant, á Nova York homes molt eminents en la ciencia médica, encara que son pochs, y també hi ha un número bastant gran de societats médicas, tant pera lo estudi de la ciencia y art de curar en general, com pera lo de algunas especialitats determinadas. Aixis tenim que hi ha una societat "dermatológica" ques dedica á etudiar enfermetats de la epidérmis; una societat "laringológica" pera enfermedats del ulls; una altre "otológica" pera las de la orella; una "patológica" pera lo estudi de la anatomia mórbidda y de la fisiologia de las enfermedats; una societat "médico-legal" que estudia las cuestions relacionadas á la jurisprudencia médica, y una societat "microscópica" y una altre "obstitrica" que estudian los assumptos que aqueixos noms indican. Tots los metjes y estudiants de medicina tenen entrada franca á las reunions de ditas societats, aixis com á las de la Societat Médica del Condat, de la Academia de Medicina y de la Societat de Biblioteca y Periódich de la referida ciencia.
De aquestos últims sen publican varios en Nova York, cuya existencia data solsament desde la última guerra. Alguns son anuals com The Medical Register; altres se publican cada sis mesos, com The Archives of Electrology and Neurology y The Archives of Ophthalmology and Otology; altres ixen á llum cada tres mesos, y son The American Journal of Obstretrics, New Remedies, The Archives of Dermatology, y The American Journal, The Psychological and Medico-legal, The Sanitarian, y The American Chemist y ni ha un quincenal que es The Medical Record.
¡Y habenthi tants periódichs y tants metjes, encara hi ha malalts, y alguns se moren!
ILION (Estat de Nova York), 23 Decembre 1874.
Lo divuit del present, en aquest poblet hont está situada la fábrica de fusells "Remington", tingué efecte lo més gran ball de ques fá aqui memoria, ab que los habitants del poble obsequiáren á la Comissió de Artilleria Espanyola resident en aquest pais.
Dins de una sala il·luminada ab profusió y adornada ab riquesa y bon gust bullian prop de mil personas procedentes de totas las ciutats y pobles de aquet Estat, contribuhint ab la sua presencia ataviada ab los millors vestits, á aumentar lo lluhiment de aquell festeig.
Lo que primer se enduya la atenció de un foraster, no era lo rich del adornos, ni las banderas encreuadas de Espanya y los Estats Units, ni la atrassat de certas casacas, ni certs peus de mostruari, ni mil altras cosas totas dignas de mirarse y de admirarse, sino el veurer que tota la part femenina que alli hi habia en majoria, eran noyas guapas y aixeridas, devant de las gracias de las quals no podia un menos de aferrarse de tot bon cor á la llibertat femenina de aquesta terra que, armonisant los gustos de las edats, consent que las mares sen vagian tranquilas al llit mentres la filla se diverteix, evitant aixis aquells segons termes de caras arrugadas y vestits frescos y raros ques venen en los nostres balls. Pero deixem á cada hu lo que es seu y endevant.
Obrí la festa la célebre banda del Regiment 22 tocant ab maestria 6 ó 7 pessas escullidas, y després del concert comensá lo ball.
Una cosa dech dirli: may, may he ballat ab tan bon compás. Dirigia la banda Mr. Gilmore, aquell célebre músich que doná á Boston un concert ab 4,000 músichs y 10,000 coristas, y encara que alló sortí un ex abrupto musical, es precís ferli justicia, sab manejar una batuta.
A mitat de festa nos donaren un sopar en una altra sala del edifici, y si magnífich era lo ball, més magnífich fou lo sopar, sens que hi pogués posar tatxa lo gust mñes exigent y delicat; puig varietat, abundancia, colocació, servici, tot estaba conseguit.
Satisfets y més ben disposts tornarem á ballar fins á las 5 del matñi que acabá la festa.
Los individuos de la Comissió espanyola, foren colmats durant lo ball, per tots, grans y petits, de continuas trobas de simpatia; tantas, que pogueren olvidar lo disgust que tenian de que la senyora del gefe D. C. Reinlein, já preparada ab un magnífich vestit, se hagués posat malalta en los moments precisos, quedant ella privada é impossibilitant al seu marit de la sua interessant asistencia.
Per fortuna lo Coronel Bermudez y lo Comandant Sanchiz reemplasaren aquella falta desgraciadda ab lo seu conegut talent y finesa, y la part femenina de la Comissió fou ben representada per la senyora del Interventor D. Emilio Villanueva, la qual ab la sua discreció, colocá á una gran altura la fama de las nostras damas y demostrá ab lo sen vestit, de seda color de foch ab blonda de Inglaterra, que pera ser elegant y causar admiració, es preferible á totas las pedras preciosas lo que ella en ell reuní; gust y sencillés.
Si totas las donas se sabessen convéncer de aquesta veritat, lo mon hi guanyaria molt.
Un convidat.
El dia 19 de Novembre es la festa de las punteras, las quals obsequian en aquell jorn á la sua patrona Santa Isabel de Hungria. No se sab fixamentlo motiu perque eixa Santa fou elegida patrona de aquesta industria; peró la versió més generalment acreditada es que Santa Isabel de Hungria casi sempre anaba cuberta de un vel trasparent, extremament fí, molt parescut á la punta, denominació que en aquella época no era coneguda, puig la fabricació de puntas veritables comensá en lo sigle XVII. Abans las puntas eran ordinarias y de fil molt grós.
Colbert, enamorat de aquet nou article, resolgué fabricarlo en Fransa y ab aqueix objecte obtingué punteras belgas y, en 1666, fundá en alenzon la primera fábrica de puntas, de las quals avuy dia sen fa un comers tant extraordinari, y que solsament en lo departament de Calvados dona feyna á més de 100,000 donas y á més de 140,000 en Auvernia.
Las puntas més finas son las de Brusselas y després las de Mechlin, las de Valenciennes y de Alenzon, las puntas inglesas y las blondas de Chantilly.
A Fransa, Suiza, Holanda y Bélgica hi ha fábricas de puntas en gran escala y també ne fan las monjas en molts convents de Irlanda y de altres paysos. Las puntas se fan de fil, de seda, de or y de plata. Lo fil que usa es tan fí y perfecte que lo de millor classe costa 6,000 franchs lo kilógramo, y lo de classe inferior val lo ménos 200 franchs lo kilógramo. Aqueixos preus de la primera materia bastan pera indicar la habilitat que han de tenir las punteras pera no malgastarlo.
De totas aqueixas puntas sen fabrican imitacions en Ingrateerra, Fransa y Alemanya en cantitats grandíssimas, principalment de la punta de Valenciennes, que se imita ab fil y ab cotó, de la punta de Brusselas y de la blonda francesa.
Los Estats Units importan inmensas cantitats de puntas finas, é imitacions, que pagan á molt bons preus. Aquet any ha sigut de moda una imitació de punta espanyola que portaban las senyoras en forma de vel y de corbata ab uns penjolls que arribaban fins als peus.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
NORMA LACANAP.
Any nou, vida nova."
-Lo dia 15 de Decembre feu un fret tan gran en Nova York que del gust ens en llepárem los bigotis.
—7→-Durant lo primer any que se han usat las tarjetas postals en los Estats Units lo gobern ne ha venut 112,043,500.
-Un yanki que viatjaba per Italia va anar al taller de un esculptor á preguntarli quant li faria pagar per un busto equestre dell mateix.
-La primera nevada grossa de aquet hivern, caygué en aquesta ciutat lo diumenge 20 de Decembre. En dotse hiverns que habem passat á Nova York no habian vist may caurer uns * tan grossos.
-A Filadelfia se ha format una societat ab lo objecte de edificar en aquella ciutat un hotel colossal pera acomodar al gran número de forasters que visitarán la Exposició en lo any 1876. Lo capital reunit es de 500,000 duros.
-Un diari de Salt Lake City, que es la capital de Utah, hont resideixen los Mormons, diu que la població dels polígamos de aquell Territori se composa de 1,000 homes, 3,000 donas y 9,000 criaturas.
-En lo Estat de Missouri un tribunal ha decidit que una dona nos pot dir que sia solterona fins als 25 anys. Llavors nos podra aplicar aqueix terme á cap dona, perque cap soltera, per vella que sia, arriba may a tenir 25 anys. Totas se plantan en los 30.
-Una miss, en un Estat del Oest, reclamá danys y perjudicis contra un jove que li habia donat un pató, y lo tribunal lo sentenciá á pagar mil duros á la doncella. Ara dilmen que aquesta se mor de ganas de que la patonegian pera reclamar danys y perjudicis.
-Un yanki ha inventat una sabatas de goma pels caballs, que impedirán que las pobres bestias rellisquen y caigan. Un altre yanki va inventar fa tres anys uns sombreros també pels caballs que al estiu els resguardaba dels raigs del sol. Ara no falta més sino quels hi posian pantalons y levita.
-En lo Estat de Kansas un home casat acudi als tribunals pera que decidissen si un matrimoni tenia o no dret á entrar en un teatro ab un sol billet. Lo tribunal ha decidit que si, puix lo bitllet es pera un, y com la muller es la mitat del marit, vol dir que tots dos poden entrar ab un sol bitllet.
-a Nova York hi ha, com saben tots, una Societat pera impedir ques tracte ab crueltat á las bestias. Ara sen acaba de organisar una altre pera impedir ques trate ab crueltat á las criaturas. ¿Quant sen organisará una pera impedir ques tracte ab crueltat a las personas grans, que son las que més ho necessitan?
-A Washington varias senyoras principals han organisat una companyia de aficionats entre ellas y los seus amichs pera donar funcions dramáticas y decdicar los productos de entrada al fondo destinar pera pagar los gastos de la Exposició de Filadelfia.
-Un telegrama de Cincinnati, ciudad del Estat de Ohio, anuncia que un marit y la sua muller, estant borratxos, se ajegueren en lo llit sobre una criatura de tres mesos y la aufegaren. Quatre dias després los vehins per la fetor descubriren lo que passaba, y entraren en la casa, ahont trobaren als pares que encara estaban borratxos.
-A un jóve ques acababa de passar metje y comensaba á practicar li preguntá un amich: "¿Que tal te va?" -Divinament, repongué lo Nou Galeno, lo primer cas que he tingut ha sigut una partera." -"¿Y has sigut afortunat?" -"Bastant, puix encara que se han mort la mare y la criatura, tinch esperansa de salvar al pare."
-La tram via del del Pla de la Boqueria á la plassa vella de Sans está tan adelantat, que en lo carrer del Hospital arriba al Pla de la Boqueria y en lo carrer del Cárme los rails se están col·locant debant del den Xuelá.
-En lo carrer de Cotoners de Barcelona, se ha establert una escola católica, ahont se ensenya las següents assignaturas: llegir, escriurer, gramática, historia sagrada, aritmética, geometria aplicada a las arts y dibuix.
-Se diu que lo Ajuntament de Barcelona está tractant de un projecte pera la formació de un sol districte que abarcará la capital y los pobles de Gracia, Sans, las Corts de Sarriá y San Martin de Provensals.
-La Direcció general de obras públicas de tarragona, ha remés al ingenier jefe de la pronvincia de Barcelona, pera lo seu exámen comparatiu, lo projecte presentat per los senyors Raventós y Carreras pera la construcció de un ferro-carril de Barcelona á Tarragona passant per Cubellas, y aixis que lo torne dit funcionari, será sobmés á la aprobació del ministre del ram.
-A Tarragona se está blindant lo vaporet Progrexo pera destinarlo á la navegació del riu Ebro.
(Carta de un pagés arribat á Nova York á un company seu en Catalunya.)
| Estimat company y amich, | |||
| á Nova York he arribat, | |||
| y apenas he descansat | |||
| aquesta carta te escrich. | |||
| Al fí de la llibertat | 5 | ||
| estich en lo clássich sol: | |||
| aqui tothom fa l'que vol... | |||
| Si ho permet la autoritat. | |||
| Nova York tel's carrers grans, | |||
| las casas tocan al cel, | 10 | ||
| las donas tenen bon pel | |||
| y los homes son gegants. | |||
| Los diaris son com llensols, | |||
| los carrers sont llarchs y drets, | |||
| y solen ser bastans nets | 15 | ||
| quant no hi ha neu, fanch ó pols. | |||
| Pero, hoy, los yankis tenen | |||
| un modo tal de parlar, | |||
| que jo nom puch esplicar | |||
| com ells mateixos se entenen. | 20 | ||
| Es molt pitjor quel gabatxo, | |||
| se sembla molt al lladrar, | |||
| y l'home quel va inventar | |||
| jo crech que estaba borratxo. | |||
| Quant se parla inglés se tanca | 25 | ||
| la boca y s'obren las dents, | |||
| y si cuidado no hi téns, | |||
| la llengua se t'entrabanca. | |||
| Explicarme jo no puch | |||
| (y saps que no só cap plepa) | 30 | ||
| que de una "caynera", cuch. | |||
| Corn se diu lo "blat de moro," | |||
| sombret es un "trós de pá," | |||
| y en compte de dir "demá" | |||
| se diu en inglés tu, moro. | 35 | ||
| Dihuen bota a la "mantega" | |||
| y per dir "jo" se diu ¡ay!, | |||
| Lo qual m'omple l'cor d'esglay | |||
| puix embla que lagú jemega. | |||
| Escúral vol dir "esquirol," | 40 | ||
| p r d r "mitja" s'diu que s'toquin, | |||
| "no fumin" se diu no s'moquin, | |||
| y del carbó en dihuen col. | |||
| La "mare" dihuen que es moda, | |||
| pero la gran moda, es la "ahia," | 45 | ||
| y la familia es tan sabia | |||
| que "l'germá" dihuen que broda. | |||
| Si á una noya malalteta | |||
| teli acostas molt numil | |||
| preguntant ¿que duya fil? | 50 | ||
| Ella t'contestará: beta. | |||
| Com més disbarats els digas | |||
| més t'entendrán, de segú. | |||
| Per dir "dos" has de dir tú, | |||
| y per dir "números", figas. | 55 | ||
| Y tot pel mateix estil. | |||
| Sink es "l'aygüera", ja ho sens; | |||
| per dir "quartos" digas cents, | |||
| y per dir un "molí", mil. | |||
| Sols una cosa, Geroni, | 60 | ||
| trobo jo en aquet llenguage | |||
| ben dita y es ¡mal vinatge!, | |||
| quel "diner" se diu dimoni. |
A.C.
Nova York, 28 Decembre 1874.
-Mostra de civilizació yanki. Lendemá del dia de Nadal, Mr. Byerly, director del periódich de Nova Orleans, The Bulletin, embesti al ex-gobernador de Lusiana, Mr. Warmoth, en un dels carrers de aquella ciutat, y li doná tres ó quatres bastonadas. Després se agarraren tots dos y cayguéren á terra, revolcantse pel fanch, y lo ex-gobernador, que estaba dessota, tregé un gabinet de la butxaca y ab ell pegá moltas gabinetadas á Mr. Byerly, fins que la gent que ho estaba mirant los separá. Mr. Byerly fou portat al hospital ahont morí á las pocas horas. Lo ex-gobernador está en la presó. Ja ho veuen: los espanyols son uns salvatjes.
-Lo dia 17 de decembre se embarcá en lo vapor "City of New York", pera la Habana, lo nostre excel·lent amich y paysá, Emilio Puig, al qual deu LA LLUMANERA sa fundació y una gran part de la protecció que reb. Li desitjem una felís tornada.
***
-Un dels empleats de la gran casa den Bemington, fabricant de las célebres armas que aixis se anomenan y que están anunciadas en la última plana de LA LLUMANERA, es lo ppaysá nostre, José Sanchez, encargat de la part espanyola: jóve ques fa estimar de tothom per la sun amabilitat y per lo tacto ab que porta los negocis que li están encomenats.
-També en lo grandiós establiment de sasteria de Devlin y Cia, del que veurán lo uvis en la última plana, hi ha un empleat espanyol, J. Ruiz, que se esmera en deixar contents y ben servits á tots los paysans que van á provehirse alli de roba.
-Lo eminent mestre y compositor, Ranieri Vilanova, amich y paysá nostre, ha sigut elegit per unanimitat director musical de una societat filarmónica de Brlek Church, poble del contat de Westchester, prop de Nova York, á la qual preteneixen moltas de las principals senyoras de la ciutat. Es una distinció merescuda y que honra tant a la Societat com al artista que ha de dirigirla.
—8→Nova York, 28 de Decembre de 1874.
MERCAT MONETARI. -Disminució notable en las reservas del Banch per consecuencia del envios de "greenbacks" al interior del país, y de la exportació de metálich pera Europa; y ab tot aixó, lo mercat monetari continúa facil, y lo interés baix.
Adelantos "on call" (ço es, de un dia á l'altre) sobre bonas garantias 4 per cent l'any, per 80 á 60 dias 5 á 6. Paper comercial de Bonas firmas se descompta de 6 á 7 per cent. La novedat més important á la Bossa fou la tremenda baixa que tingueren las accions de "Wabash" y "Pacific Mail", peró los principals valors están ben sostinguts, y en pasticular las Obligacions dels Estats Units y del Camí de ferro "Central Pacific". Bonds 5.20 de 1867 ab cupons han pujat fins á 122. "Central Pacific" 961/4.
Lo premi del or tingué una petita baixa després de la reunió del Congrés efecte de las recomenacions de Mr. Grant en son mensatge, y del projectes presentats pera retoruar als pagos en metálich. Pero tots aquestos desitxos é intencions no poden tenir resultat práctich, mentre no se comensin á retirar "greenbacks" de la circulació, y no aumenti la reserva de metálich en los Banch y en la Caixas Públicas. Aviat ho han comprés los especuladors, y l'or s'es afermat altre vegada, cotisanste com á últims del mes passat, á 12 per cent.
CAMBIS. -Ferms: Londres 60 dias $4.84 á 4.86, 8 dias 4.90; Paris 60 dias frs. 5.171/2 á 5.15, 8 dias frs. 5.18 á 5.12; Madrid 60 dias par, 8 dias 11/2 á 2 per cent premi. Lo descompte al Banch de Inglaterra continúa á 6 per cent.
ARRÓS. -Demanda regular "Carolina" 7 á 8 currency, "Ranggon" 22/4 á 8, "Patna" 4 á 41/4, or, en depósit.
CEREALS. -Encalmats ab molta existencia de Blats y Farinas. "Blats de primavera" $1.10 á $1.80, "Blats d'hivern Roig" y "Amber" $1.20 á $1.25, "Blanc" $1.85 á $1.45 per bushel de 60 lbs. "Farinas de Sud pera Cuba" $ 61/4 á $71/4 per barril. "Farina extra Ohio" &5.20. "Blats de moro" 90 á 95 c. Per bushel de 56 lbs.
CAFES. -En bona posició prens d'alsa. Puerto Rico 18 á 20 c., en or per 10 c.
COTONS. -Ab grans entradas los preus han continuat de baixa, pero elouen sostinguts. Cotisóm segons la nova classificació "Uplands low Middling" 183/4, "Middling" 141/4, "Good Middling" 145/8; Nova Orleans "Low Middling" 141/8, "Middling" 145/8, "Good Middling" 15 c. Contractes pera Janer 18 c., Febrer 141/2, Mars 15, base, "Low Middling Uplands." Las entradas indican una cullita molt abundant; desde 1er de Septembre se han rebut en los diferents ports dels Estats Units 1;965,900 pacas, ó sian 226,000 pacas més que l'any passat en igual temps.
CUIROS. -Abundants y encalmats. Buenos Aires escullits 25 á 261/2 c., en or per lb. Se anuncia la quiebra de una casa de importancia en aqueix negoci.
DOGAS. -Continúan cotisánt las de bota de padró á $250. Mitjás dobles &220. Primas &175 per mil.
FRUITA. -Las "pansas" han declinat un poch. Per las demés classes de fruyta d'Espanya los preus están ben sostinguts ab demanda regular. Pansas de Malaga $2.80 á $2.85 per caixa. Valencia 101/2 á 103/4 c. Per lb. Atmetllas de Yviza y Tarragona 21 á 22 c. per lb.
MELASSAS. -De cuba sens existencias y preus nominals. Puerto Rico 48 á 60 c.
PETROLL. -Tingué alguna alsa, pero queda encalmat encara que ferm á 115/8 c. lo refinat en barris, 161/2 á 17 c. en caixas.
PROVISIONS. -Llart en plassa 181/2 á 183/4 c. Cansalada 101/2 c.
SUCRES. -Molt abatuts durant tot aqueix mes ab baixa de 1/8 en los mascabats y 8/2en las Centrifugas , pero en los últims dias se nota mes confiansa, y los preus clouen ferms. "Mascabat regular á bon refi" 8 á 81/4 c.,Centrifugas 81/4 á 9 c., Purgats No. 12 85/8 c.
FILTRES. -Continúan ferms, Petrelí pera lo Mediterrani 5 s. per barril. Blats pera Inglaterra 7 s. per quarter. Cotó 5116 d. Cuba $5 per bocoy de sucre de la Costa del Nort.
