La -r- d'albíxera, que forma part del radical fort, no cau en àrab; cf. W. D. Fischer, Grammatik des klassischen Arabisch, Wiesbaden, Harrossowitz, 1972, § 59.

Vaig demanar al meu bon amic Agustín Rubio Vela que controlés els documents a l'Arxiu Municipal de València (A 37, fol. 45 de 1 gener del 1450).

Vegeu, per exemple, l'edició de 1947, p. 555. L'italià coneix la mateixa estructura sintàctica i això es reflecteix en la traducció de L. Manfredi: «... se una donna si lavarà le mani e dapoi se le torni a lavare, non gli intramettendo alcun spatio se non che siano asciutte, facqua che ne uscirà sarà chiarissima e netta.» (Tirante il Bianco, p. 503).

Sí que és present a L'Espill de Jaume Roig, al costat de tostemps. En Miquel Péreç, Imitació, topem esporàdicament amb el sintagma per a sempre (p. 106.3171, p. 107.3191) enfront d'una munió d'usos de tostemps, p. ex., p. 51.1524 et passim). En Roís de Corella recorde haver-lo vist una sola volta en el pròleg de la seua traducció Ystoria de Joseph (Vindel, n.o 91, p. 229). En Alcanyís, curiosament, dos usos de sempre (pp. 43 i 55) enfront d'un de tostemps (p. 38).

Vegeu les meues notes al FEW, s. v. SEMPER, i a La llengua catalana en els seus textos, Barcelona, Curial, 1978, II, pp. 7-14. En aquest darrer llibre (pp. 12-14) he donat els primers indicis de recobrament del significat llatí originari.

VII Congreso Internacional de Lingüística Romànica, Barcelona 1955, I, p. 148.

Agraesc aquesta precisió al Sr. Joan Perera.

Vegeu més referències a B. Schmid, Les traduccions valencianes del «Blanquerna» (València 1521) i de la «Scala Dei» (Barcelona 1523). Estudi lingüístic, Abadia de Montserrat, 1988, pp. 215-216 i 222.

Pere Antoni Beuter, Primera part de la Història de València (València, 1538). Edició facsímil amb una nota preliminar de Joan Fuster, València, Societat Bibliogràfica Valenciana, 1971, fol. 1 v.o.

Altres testimonis pretèrits són al Cercapou (stonada) i al Teatre profà (stonades). Vegeu el respectiu vocabulari de les edicions d'ENC.