Henri Merimée, op. cit., p. 425. Luis Lamarca, El teatro de Valencia desde su origen hasta nuestos días, València, Imp. de J. Ferrer de Orga, 1840, p. 18 i 60. Manuel Sanchis Guarner, «Un resumen de la historia del teatro en Valencia», Feriario, València, 1963, s. p..

Vegeu Othón Arroniz, Teatros y escenarios del Siglo de Oro, Madrid, Gredos, 1977, p. 100-127.

Els dos doctors moriren per contagi de l'epidèmia que «em patit estos mesos propasats», AMA, a. 1, ll. 22 f. 159.

Rafael Viravens, op. cit., p. 40. La comunitat alacantina de Sant Joan de Déu degué ésser sempre escassa. El 1802 estava formada per 8 religiosos i 2 servents. Varis, Historia de Alicante, p. 388. L'orde de Sant Joan de Déu tenia per objectiu específic cuidar malalts i només existia en la península ibèrica. Aquests frares també administraren els hospitals i, conseqüentment, també les Cases de les Comèdies d'Oriola, Múrcia, Cartagena i Lorca, entre d'altres. Vegeu Juan Bautista Villar, Historia de la Ciudad y Obispado de Orihuela, Múrcia, Caja de Ahorros de Alicante y Murcia, 1981. També Juan Barceló Jiménez, Historia del Teatro en Murcia, Murcia, Ed. Academia Alfonso X el Sabio, 1980, p. 60 i 62.

«Haviéndose encontrado la Concordia echa entre la Ciudad y Cavildo Eclesiástico, con la Religión de San Juan de Dios, a cuyo cargo está la Administración y Mayordomia de las Rentas. Asistencia, y, Curación de los pobres enfermos del Hospital de esta dicha Ciudad, y que en el segundo Capítulo de ella, se previene que de dos en dos años se hayan de tomar las Cuentas del gasto y recibo de la Hacienda que se entregó, y se ha aumentado, y que se vean y vissiten los enfermos a fin de que se reconozca si se cumple... Acordaron sus señorias como Patronos que son de dicho Hospital se cumpla el <Honor> de dicho Segundo Capítulo...» AMA, a. 9, ll. 14, f. 170, data 18-10-1726. Altra resolució semblant en AMA, a. 9, ll. 60, f. 21, data 27-2-1768. Era lògic que el Consell de la ciutat intentara controlar la Santa Casa, molt més si tenim en compte que el Municipi tenia la resposabilitat de l'estat sanitari d'una població que tenia un risc considerable de contagi per via marítima. Tanmateix, l'Administració de la Casa de les Comèdies se la reservaren els frares de Sant Joan de Déu, encara que per poder representar havien de demanar permís a l'Ajuntament, el qual també tenia, lògicament, la prerrogativa exclusiva sobre el control de l'ordre públic.

La documentació municipal és testimoni d'aquestes diferències i demostra que en vàries ocasions l'Ajuntament desconeixia exactament quines eren les seues facultats. Sempre que hi havia algun conflicte, a vegades per qüestions monetàries com era l'administració dels grans beneficis extrets del teatre, el consistori havia de cercar i recórrer a la Concòrdia del 1652. AMA, a. 9, ll. 60, f. 19, data 20-2-1768. Quelcom semblant passava a altres ciutats. A València, l'Hospital Reial i General venia fruint del privilegi de l'explotació exclusiva de les funcions de teatre, i anomenava a un alcaide que s'encarregava de cuidar el local, vendre les entrades i portar al dia el corresponent llibre de comptes. Des del 1760 hi hagué una dualitat administrativa Hospital-Ajuntament que no es resolgué fins el 23-6-1771 en què una reial Ordre restituí a l'Hospital les seues facultats administradores. El 1783 tornà a intervindre l'Ajuntament en l'explotació de l'espectacle teatral i es pot dir que l'hospital quedà privat de la majoria de les rendes del teatre a partir del 1789. Vegeu Arturo Zabala, La ópera en la vida teatral valenciana del siglo XIII, València, Instituto de Literatura Estudios Filológicos, Instituto Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial, 1960, p. 21-24, 27-28 i 36.

Pel que sembla l'Hospital tenia unes rendes anuals de 5.000 a 6.000 rals.

«Que las Casas y puesto donde oy está el Hospital menos lo que fora menester para Casa de Comedias se venda el mayor precio que se hallare con intervención y aprobación de la Ciudad y Junta de Pleitos y las demas licencias y decretos que devieran intervenir para esta enagenacion». AMA, a. 5, ll., 31, f. 3, any 1685. Més informació de les resolucions municipals sobre l'edificació del nou hospital en AMA, a. 5, ll. 31, f. 1-3 i 243-247.

Malgrat aquesta oposició, el nou hospital començà a construir-se el 1693. Els religiosos es negaren definitivament a canviar-se al nou edifici, i aquest hagué de ser destinat a alberg de soldats malalts, per la qual cosa se'l denominà Hospital del Rei. Rafael Viravens, op. cit., p. 289-291.

Les corregudes es feien a la plaça de la Mar o altres llocs adients. Algunes notícies en: AMA, a. 9, ll.. 17, f. 122, data 28-7-1727. AMA a. 9, ll. 58, f. 257, data 14-8-1767. AMA a. 9, ll. 70, f. 199, data 7-7-1775. Més notícies al respecte en J. Collia Rovira, Fiestas de Toros en Alicante (1605-190), Alacant, Instituto de Estudios Juan Gil Albert, 1986. Respecte el trinquet, vegeu R. Martínez San Pedro, op. cit., p. 50. El primer trinquet estigué en l'anomenat Callizo del Marqués, a les afores de la població. A partir del s. XVII s'utilitza com a trinquet un terreny a l'aire lliure al Raval de Sant Francesc, lloc que es coneixerà als segles posteriors (fins a meitat del XIX) com a carrer de la Pilota. Vegeu Francisco Montero Pérez, «El juego de Pelota en Alicante», El Luchador, 10-6-1930.