101
Al seu lloc es construí una infermeria. Cotarelo Morí, Bibliografia..., p. 569.
102
AMA, a. 9, ll. 84, f. sense numerar, data 22-9-1789. A valència també tornaren a obrir la Botiga de la Balda, tancada amb motiu de la Reial Ordre abans esmentada, el 17-12-1789. La prohibició va afectar molt especialment a les ciutats de València, Alacant i Elx. La conseqüència fou que proliferaren les representacions en cases particulars i magatzems. A València en tenim notícia ja el 1783 en el Grau i el 1785 al carrer Alboraia. Luis Lamarca, op. cit., p. 36-39. Arturo Zabala, La ópera..., p. 25-26 i 163-164. A Alacant, possiblement, no degué ser molt diferent.
103
El port d'Alacant fou un dels tretze ports espanyols, i l'únic valència, autoritzat a comerciar amb Amèrica per la pragmàtica del 12 d'octubre de 1778. Aquests fet motivà un fort desplegament econòmic de la perifèria peninsular segons l'historiografia clàssica. Vegeu Ferran Soldevila, op. cit., t. VI, p. 4041.
104
R. Martínez San Pedro, op. cit., p. 45. Tant Lázaro Calderi com la seua dona Ana Calderi formaven part d'una companyia que començà a actuar per la península el 1789. Entre el seu repertori figuraven les òperes La Aldeana reconocida i El empresario apurado amb música de Cimarrosa, El hombre de mal genio y buen corazón del valencià Martín i Soler, Los celos de Pipo, La Molinera astuta, El matrimonio inesperado i el ball Adela Pothieu. Segurament a Alacant s'interpretaren algunes d'aquestes obres. El 1792 van a Los Caños del Peral de Madrid, i alguns anys més tard, concretament el 1799, els trobem a Sevilla i a Madrid. Cotarelo Morí Orígenes..., p. 251, 342-344 i 400. Vicente Ramos, op. cit., p. 18 (envia a l'Arxiu Figueras Pacheco).
105
J. Collia Rovira, op. cit., p. 43. També Vicente Ramos, op. cit., p. 112-113.
106
«Tratando el Ayuntamieto de reedificar el coliseo que existía en el patio o terreno del Hospital de San Juan de Dios de esta ciudad que perteneció al público y á varios interesados, con el fin de no perjudicar á estos, y deseando proporcionar recursos y rentas seguras para el mantenimiento de los pobres de dicho Hospital y Casa de Beneficencia. Acordó: Se espida edictos para que los citados interesados presenten en Secretaria para su inspección los títulos de pertinencia de los palcos que disfrutaban en propiedad, verificándolo en el preciso término término de quince días, para que reunidos pueda en su vista y á concurso de los interesados tratar el modo y forma de la rehedificación de mas decente coliseo, bien emprendiéndolo por si los mismos dueños, o bien cediendo el derecho que tubieses al sitio y palcos, con lo demás que se crea conducente.»
AMA, a. 9, ll. 116, f. 143, data 3-6-1822. citada per Vicente Ramos, Crónica de la Provincia de Alicante, Alacant, Diputación Provincial, 1979, p. 175.
107
AMA, Policia Urbana ll. 8 (1-b), data 29-4-1841. AMA, Plànols, 225, data 20-10-1841.
108
Vicente Ramos, Crònica de la Província de Alicante, Alacant, Diputación Provincial, 1979, p. 273.
109
L'ordre de Sant Joan de Déu s'extinguí a Alacant el 1836 pel decret d'exclaustració de totes les comunitats religioses. Tot seguit la Junta de Beneficència es va encarregar de l'administració de l'Hospital fins el seu total enderrocament l'any 1843. J. Pérez Aznar, op. cit., p. 289-291. Rafael Viravens, op. cit., p. 34.