«Enterado el Ayuntamiento que de los Bailes de Mascaras celebrados en el antecedente carnaval, han quedado a beneficio del Ospital de San Juan de Dios cinco mil reales valencianos y pudiendo tener derecho a su distribución como Administradora que (es) esta ciudad del Ospital. Acordó se pase oficio al Padre Prior del mismo para que no disponga de dichos cinco mil reales asta que el Ayuntamiento se entere de sus facultades en el asunto. I dio Comicion al Sr. Torregrosa, á fin de que reconozca el Archivo, y de cuenta de lo que de el resultase.» AMA, a. 9, ll. 60, f. 19, data 20-2-1768.

Segons la petició de l'empresa d'òperes aquest espectacle ja s'havia fet a Xerés, Màlaga, Cartagena, Múrcia i València, però l'opinió d'alguns diputats municipals era que l'empresa s'havia extralimitat en la llicència donada per l'Ajuntament ja que la funció que tenia projectada fer en l'intermedi de les sessions líriques de les nits del 6 i 7 de juny, «correr y matar dos toros sobre el mismo tablado», amb l'agravant que «pueden resultar los muchos y graves incombenientes que se dexan discurrir tanto por la estrechez e impropiedad del sito como por la multitud de concurrencia que se experimentará, agregandose el exorbitante precio que se piden por las entradas...» El regidor Sr. Torregrosa, a banda de recordar que ja altres funcions de màscaras van estar prohibides pel Comte d'Aranda a petició del bisbe d'Oriola, protesta pels inconvenients que poden sofrir els malalts, ja que «con menos ruido que el que indispensablemente ha de experimentarse de la referida proyectada funcion de toros se percibia en la pieza de la enfermeria, causando no poca molestia a sus enfermos.» Es produeix un fort debat en el que participen molts regidors, al final del qual la majoria autoritza aquest «Baile Jocoso con dos toros» amb la condició que acabe a l'hora convinguda. AMA, a. 9, ll. 70, f. 175, data 6-6-1775.

Dins del propi consistori municipal hi hagué regidors que s'oposaven per idees moralistes, i per altres raons més prosaiques, a les autoritzades que donava l'Ajuntament per representar comèdies «Visto memorial de Joseph Morales Author de la Compañia de Representantes de esta Ciudad en que expuso que haviéndosele proyectado nueva formación de Compañia para el año próximo que empesará a Pasqua de Resurrección para diversion del Publico suplicó se le concediese lezencia para tratar con los que han de componer otra compañia para la formación de ella; sus señorias le concedieron el permiso que solicita con la calidad de que formada la compañia manifieste los Sujetos de que se compone para providenciar. Y los Señores Rovira y Arques Dixeron no aderian á esta resolucion ni á que en su consequencia se permitiese al suplicante le representacion de Comedias por ser perjudiciales á las buenas costumbres, y el señor Rovira añadió por que a demás, los inclinados á esta divercion gastavan en ella, y no podian pagar el equivalente, y de esta protesta pidio se le librase testimonio, y lo mandó assí el Señor Presidente» AMA, a. 9, ll. 55, f. 40-41, data 23-2-1765.

Josep Tormo Julià nasqué a Albaida (1721), fou auxiliar de l'Arquebisbe de València Andrés Mayoral Alonso de Mella (1737-1769), qui es caracteritzà per una tossuda persecució contra el teatre que inculcà al seu deixeble. Ardent defensor de la puresa dels costums i enemic declarat de les noves idees racionalistes de l'enciclopedisme, el seu rigorisme excessiu el portà a suprimir la festa del mortixol, tradició molt popular, la qual cosa va provocar gran malestar entre els alacantins. Fou continuador del reformisme eclesiàstic impulsat per Elías Gómez de Terán de qui ja hem parlat més amunt. Per a més informació vegeu Gonzalo Vidal Tur, Un obispado español: el de Orihuela-Alicante, Alacant, Diputación Provincial, 1961 p. 351-356.

Auto del real acuerdo de la Audiencia de Valencia del 6 del 11 de 1775, en el que a representación del Reverendo en Christo D. Joseph Tormo, obispo de Orihuela se prohiben las funciones de bacas, novillos, comedias, mascaras, &c. con motivo de Fiestas de Santos, Imágenes, y demás que aquí se expresan, Múrcia, impr. Oficina de la Viuda de Felipe Teruel, 1788. Aquest imprés es troba a la Biblioteca Gabriel Miró d'Alacant.

Representación al Rey D. Carlos III, pidiéndole prohibiese la representación de comedias en Orihuela y En Alicante, subscrita a Oriola el 22 de juliol de 1777 i impresa a Múrcia vers el 1790. L'excusa d'aquest escrit fou la petició del Prior del convent-hospital de Sant Joan de Déu d'Oriola demanant llicència per donar funcions de teatre a la Casa de les comèdies d'aquesta ciutat. Vegeu Cotarelo Morí, Bibliografia..., p. 567-569. L'exposició del bisbe oriolà diu entre altres coses: «Luego que entré en la Diócesis, manifesté a la autoridad competente los daños y perjuicios que ocasionaban los bailes y las representaciones teatrales, consiguiendo algún remedio, aunque poco, par Alicante, en cuyo teatro, contiguo al Hospital de S. Juan de Dios, se pusieron los bailes de máscaras, por las molestias que ocasionaban a los pobres enfermos, y se reformaron los horarios hasta entonces intempestivos, pero poco tiempo después se volvió a las andadas, y como se agravase por los estragos y fatales consecuencias que surgían, tuve que renovar mis protestas en 1774 ante el Gobernador del Real Concejo, pero esta segunda vez sin resultado práctico alguno.» Després de recorrer l'incompliment de les disposicions sobre representacions teatrals de 1725, atorgades per Felip V, demana la prohibició de comèdies i balls a Oriola i Alacant per qüestions morals i de bons costums i perquè perjudiquen l'assistència i comoditat dels malalts d'ambdós hospitals, regentats per l'ordre de Sant Joan de Déu. I segueix explicant que «... en el Hospital de Alicante, los pisos de las dos únicas enfermerías, la de hombres y la de mujeres, corresponden a las techumbres del vestuario y parte de la sala del teatro, y que los enfermos han de sufrir los gritos, músicas algazaras, sibidos, tambores, clarines y demás alborotos que llevan consigo las representaciones de la tarde y de gran parte de la noche, los enfermos no pueden conciliar el sueño, siendo vergonzoso y nada cristiano ver en el Hospital cómo se administran a los enfermos próximos a morir, los Sacramentos de Penitencia, Viático y Extremaunción cuando bajo de su piso se oyen los referidos gritos, bailes y músicas.» Després d'atacar el mal exemple q ue donaven els actors, acaba la seua exposició demanant per a tota la seua Diócesis la prohibició de «óperas, comedias y tragedias». La transcripció d'aquest document ens la dóna Gonzalo Vidal Tur op. cit., p. 351-356. Les protestes per les molèsties ocasionals als malalts també eren habituals a altres teatres emplaçats en dependències dels hospitals. Vegeu el document de Sant Feliu de Guixols que aporta Pep Vila, «Notes sobre les antigues representacions teatrals a les comarques gironines», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXXV, Girona, 1995, p. 237-322.

Aquest succés ve relatat amb detall per Luis Lamarca, op. cit., nota 37, p. 67-69. Els incendis eren cosa freqüent als teatres per culpa de la il·luminació amb oli. El teatre de la Santa Creu de Barcelona també quedà totalment destruït el 1787 a causa d'un incendi, encara que es reconstruí de pedra l'any següent. Sobre aquesta qüestió és interessant una ressenya amb el títol «Incendios en los teatros» apareguda a La Unión Democrática, 14-5-1881.

Representación a D. Manuel de Roda (4-12-1778), impresa junt a l'anterior exposició del 22-7-1777. Tota aquesta campanya del bisbe Josep Tormo Julià es troba resumida en Gonzalo Vidal Tur, op. cit., p. 351-356 (envia a l'obra de Fray Diego de Cádiz, Dictamen sobre comedias y bailes, sense foliar i sense lloc d'impressió, ni data). També en Cotarelo Morí, Bibliografia..., p. 567-569.

En efecte el forà d'Elx escrigué una Exposición al rey D. Carlos III descrivint els desordres que d'ordinari ocorrien en les representacions de comèdies, i demanant la prohibició d'aquestes en la ciutat. Cotarelo Morí Bibliografia..., apart. 82, p. 245. També a Gonzalo Vidal Tur, op. cit., p. 351-356.

100

A l'Arxiu Municipal hi ha una carta del 17-1-1779 del Corregidor de la ciutat en què comunica que ha rebut la citada ordre del «Governador Real y Supremo Consejo de Castilla» de data 12-1-1779, la qual transcriu: «Enterado el Rey de los daños y perjuicios que se experimentan en la representación de Comedias en el Teatro de esa Ciudad, y teniendo presentes los estragos ultimamente acahecidos en el de Zaragoza. Ha resuelto S.M. que no se permita representación de Comedias, ni otras funciones teatrales en ese Pueblo. Lo que le participo a V.E. de su Real Orden para su inteligencia, y que disponga su cumplimiento dandome aviso del recibo. Dios Guarde a V.E. m. a. Madrid 12 de enero de 1779.» AMA, a. 9, ll. 74, f. 19, data 22-1-1779.