1
Per a l'origen de la comèdia barroca vegeu l'excel·lent estudi de Joan Oleza, «Hipótesis sobre la génesis de la comedia barroca y la historia teatral del XVI», dins Teatros y prácticas escénicas I. El Quinientos Valenciano, València, 1984, p. 9-42.
2
Merimée diu que no existeix una escola com a tal, sinó autors aïllats. Segons ell, hi ha una total indefinició sobre la concepció teòrica del fet teatral, així com tampoc existeix una línia definida d'evolució. Això explica la forta influència castellana que imposa uns models seguits majoritàriament. Henri Merimée, L'art dramatique à Valencia (Depuis les origenes jusqu'au commencement du XVIIeme siècle). Tolosa de Llenguadoc, 1913 (Ara en El arte dramático en Valencia, desde los orígenes hasta principios del siglo XVII, 2 toms, traduït per Octavio Pellissa Safont, València, Institut Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, 1985)
3
Vegeu l'interessant estudi de J. A. Maravall, Teatro y literatura en la sociedad barroca, Barcelona, Ed. Crítica, 1990
4
Xavier Fàbregas, Història del teatre català, Barcelona, Ed. Millà, 1978, 53.
5
Hi ha una còpia en castellà del testament original en català de l'AMA, Beneficiència, llig. 1/51. Vegeu Vicente Bendicho, Crónica de la muy ilustre, noble y leal ciudad de Alicante, Alacant, 1640 (manuscrit que es conserva a l'Arxiu Municipal d'Alacant, resumit i anotat per Francisco Figueras Pacheco, Alacant, Instituto de Estudios Alicantinos, Diputació Provincial, 1960), capítol XIX, p. 173 i s. R. Martínez San Pedro, Historia de los hospitales en Alicante, Alacant, Instituto de Estudios Alicantinos, 1974, p., 32. J. Pérez Aznar, Alicante en los pasados siglos, Alacant, Tip. V. Botella, 1898, p. 287. Rafael Viravens, Crónica de la Muy Ilustre y Siempre Fiel ciudad de Alicante, Alacant, Imp. Carratalà y Gadea, 1876 Edició facsímil, Ajuntament d'Alacant), p. 33.
6
Francisco Figueras Pacheco, «El pasado de l'hospital de Alicante» (dins de Hospital Provincial. Pasado, presente y futuro de su obra benéfico-social), s. l. Imp. Mari Montaña(na), 1951. Antonio Ramos Hidalgo, Evolución Urbana de Alicante, Alacant, Instituto Juan Gil Albert, 1984, p. 73-74.
7
AMA, Plànols, 225, data 20-10-1841.
8
El proveïdor de l'Hospital tenia a més el privilegi d'emportar-se diàriament la carn necessària per als malalts. Alguna vegada l'Hospital abusà d'aquesta concessió i hi ha denúncies de l'arrendador de la cisa que es considerava perjudicat. AMA, a. 9, II, 16, f. 7, data 14-1-1276.
9
Sembla que un dels metges que col·laborà amb l'Hospital en la segona meitat del s. XVI fou Jaume Segarra, famós cirurgià que després va ser catedràtic de la Universitat de València on escrigué un llibre de text sobre Hipócrates i Galé. Vegeu El Luchador, 17-6-1933. Vegeu també Mario Martínez Gomis, «Rasgos de la cultura ciudadana durante la Edad Moderna» (dins Varis, Historia de Alicante, Alacant, Ayuntamiento de Alicante y Diario Información, 1989, p. 405.
10
Vicente Bendicho, op. cit., p. 289; R. Martínez San Pedro, op. cit. p. 37; Narciso Camilo Jover, Reseña histórica de la ciudad de Alicante, Alacant, Imp. J. J. Caratalà, 1863 (Edició facsímil, Alacant, 1978), p. 98; i Rafael Viravens, op. cit., p. 33. Hi ha discrepàncies sobre la data de fundació del teatre. Així, Martínez San Pedro reconeix que no la sap amb exactitud, Viravens la situa posteriorment, i Jover la trasllada, sens dubte per error, al 1760. Pel contrari la data més fidedigna és la de Vicente Bendicho, qui és molt clar al respecte.