31
Les paraules de l'autor són ben clares: «vivia, generalment, a la cort del seu fill, el rei dels grecs, Hardub, a causa de les joves verges que hi havia al palau, ja que amava els tactes impurs i si això li mancava se sentia desfeta. Ensenyava la ciència a les joves que li agradaven i les refregava amb safrà fins que el gran plaer els feia perdre el sentit durant una estona» (nit 93, pàg. 456). (n. 31, p. 119).
32
Cf. CURT WITTLIN, Especulacions psicoanalítiques sobre la sexualitat en el Tirant lo Blanc, «Llengua & Literatura», 1 (1986), pàg. 34. (n. 32, p. 119).
33
Cf. op. cit., pàg. 7. (n. 33, p. 120).
34
Aproximació..., pàg. 166. (n. 34, p. 121).
35
Cf. ibid., pàg. 167. (n. 35, p. 121).
36
Vargas Llosa també va assenyalar aquesta coincidència. Cf. op. cit., pàg. 83. (n. 36, p. 121).
37
Op. cit., pàg. 29. (n. 37, p. 121).
38
Sobre aquest episodi, vegeu el nostre L'illa del Lango no és un illot: el nus estructural de l'episodi del drac en el «Tirant lo Blanc», dins La cultura catalana tra l'Umanesimo e il Barocco (Venècia, 24-27 de març de 1992), 1994, pàgs. 211-226. (n. 38, p. 121).
39
Cf. op. cit., pàgs. 29 i 32-33. Sobre la biografia de Martorell vegeu JESÚS VILLALMANZO i JAUME CHINER, La pluma y la espada: estudio documental sobre Joanot Martorell y su familia (València, Ajuntament, 1992). (n. 39, p. 122).
40
En un sentit semblant, en les Històries troyanes de Jaume Conesa, Aquil·les, sempre victoriós en el camp de batalla, plany la seua sort quan és vençut per l'amor de Políxena: «O, desestruch yo, lo qual forts homens e robusts no han pogut vençre, ne encara aquell tan forts Hector qui tots los pus forts sobrepujaua! Per esguart de vna freuol donzella son vensut e deuorat!». Ed. cit. pàgs. 243-244. (n. 40, p. 122).