Cf. Tirant contra el Islam, pàgs. 28-29. (n. 21, p. 114).

Bosch en proposava la traducció següent: «¿Et proposes d'endur-te'm a Bagdad, on cauria a mans d'aquell terrible rei Omar al-Na'man, que té tres-centes seixanta concubines en dotze palaus, tants com el nombre dels dies i dels mesos, i abusaria ferotgement de la meva joventut, car li serviria per a satisfer els seus capritxos d'una nit, i després m'abandonaria? Tal és el costum entre vosaltres, els musulmans». Cf. op. cit., pàg. 15. (n. 22, p. 114).

Podem comprovar que, en el text establert per Vernet, el rebuig d'Abriza sembla molt més escarit: «¿Com he de fer això, quan sé que si arribàs a la cort del vostre rei, Omar al-Naman, no aconseguiria escapar d'ell? Als seus palaus no hi ha ningú que puga comparar-se amb mi, a pesar de ser el senyor de Bagdad i del Jurasan; d'haver construït dotze alcàssers, cadascun dels quals té tres-centes seixanta concubines, és a dir, tantes com dies té l'any, mentre que el nombre d'aquells és el dels mesos. Si arribàs a caure en el seu poder no em soltaria, ja que la vostra fe permet disposar dels de la meua religió» (nit 47, pàg. 325). (n. 23, p. 115).

Cf. El món cavalleresc..., pàg. 273. (n. 24, p. 115).

Les històries troyanes de Guiu de Columpnes traduïdes al català en el XIVen segle per en Jacme Conesa, ed. de R. Miquel i Planas (Barcelona, Biblioteca Catalana, 1916), pàgs. 278-285. (n. 25, p. 116).

Recordem que la llegenda de les amazones apareix també en Las sergas de Esplandián: «Sabed que á la diestra mano de las Indias hubo una isla, llamada California, muy llegada á la parte del Paraíso Terrenal, la cual fué poblada de mujeres negras, sin que algun varon entre ellas hubiese, que casi como las amazonas era su estilo de vivir. Estas eran de valientes cuerpos y esforzados y ardientes corazones y de grandes fuerzas» (cap. CLVII, pàg. 539). Utilitzem l'edició de PASCUAL DE GAYANGOS, Libros de caballerías (Madrid, «Biblioteca de Autores Españoles», 1857). (n. 26, p. 116).

Cf. op. cit., pàgs. 16-27. (n. 27, p. 117).

Cf. Tirant contra el Islam, pàg. 29. (n. 28, p. 117).

Cf. The Role of Sex in the Tirant lo Blanc, «Estudis Romànics aparece en literatura árabe medieval, [...] no tanto precisamente por lo que se muestra explícitamente sino por lo que elude», X (1962), pàgs. 299-300. (n. 29, p. 117).

«Totes dues ocupen un lloc de confiança prop de l'Emperador; totes dues coneixen les princeses, Abriza i Carmesina, des de llur infància; l'una i l'altra odien fortament llurs joves mestresses, les quals procuren de separar, respectivament, de Sarkan i Tirant; i ambdues, en fi, moren de mort violenta a causa de llurs males arts exercides contra els protagonistes de les dues narracions». Op. cit., pàg. 16. (n. 30, pp. 117-118).