1
Sobre l'estructura de l'obra vegeu el nostre estudi, La coherència estructural del «Tirant lo Blanch» (Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1995). (n. 1, p. 107).
2
Lletra de batalla per Tirant lo Blanc (Barcelona, Eds. 62, 1969), pàg. 49. (n. 2, p. 107).
3
Vegeu una síntesi de les fonts literàries del Tirant en MARTÍ DE RIQUER, Aproximació al «Tirant lo Blanc» (Barcelona, Quaderns Crema, 1990), pàgs. 184-192. (n. 3, p. 107).
4
Vegeu RIQUER, «Nuevas contribuciones a las fuentes del Tirant lo Blanc», Conferencias desarrolladas con motivo del IV centenario del nacimiento de Miguel de Cervantes (1547-1947), III (Barcelona, Biblioteca Central, 1949), pàgs. 8-30. Vegeu, a més, la discussió que sobre els arguments de Riquer van fer JUAN BAUTISTA AVALLE-ARCE, Para las fuentes de Tirant lo Blanc, dins Temas hispánicos medievales (Madrid, Gredos, 1974), pàgs. 233-261, i MARÍA JESÚS RUBIERA, El Tirant i la literatura àrab, «Serra d'Or», 371 (1990), pàgs. 57-58, i de la mateixa autora, Tirant contra el Islam (Altea, Eds. Aitana, 1993), pàgs. 31-34. (n. 4, p. 108).
5
Vegeu Les fonts orientals del Tirant lo Blanch, «Estudis Romànics», II (1949-1950), pàgs. 1-50. (n. 5, p. 108).
6
Remetem el lector no familiaritzat amb aquesta sira àrab a l'article de Bosch, on podrà trobar un resum de l'argument (pàgs. 3-6), cosa que ens estalvia de repetirlo ací. Sobre aquesta obra, vegeu també ROGER GOOSSENS, Autour de Digénis Akritas. La «geste d'Omar» dans Les mille et une nuits, «Byzantion», VII (1932), pàgs. 303-316; i M. CANARD, Delhemma, Sayyid Battal et Omar al-Nocman, «Byzantion», XI (1936), pàgs. 571-590 (n. 6, p. 108).
7
Op. cit., pàg. 31. (n. 7, p. 109).
8
Cf. El món cavalleresc àrab i el món cavalleresc del Tirant, «Afers. Fulls de recerca i pensament», 10 (1990), pàg. 272. (n. 8, p. 109).
9
Ibid., pàg. 273. Recordem que la doctora Rubiera, a través de la caracterització dels cultemes musulmans de l'obra, considera que Galba va modificar el text de Martorell. En aquest sentit, cf. el seu article Tirant lo Blanc i els moros, «L'Aiguadolç», 12-13 (1990), pàgs. 33-40; i també, Tirant contra el Islam, especialment les pàgs. 47-91. (n. 9. p. 109).
10
«El món cavalleresc...», pàg. 274. L'autor de l'obra àrab sembla tenir molt clar aquest ideal de croada: «la mort més lloable és aquella que s'obté en la guerra santa» (nit 101, pàg. 484). Hem utilitzat la traducció castellana de Las mil y una noches, a cura de Joan Vernet (Barcelona, Planeta, 1990). Totes les referències fan referència a aquesta edició, però ens hem permès de traduir al català els fragments citats. (n. 10, p. 109).