Encara que no se n'ocupa d'aquesta qüestió de la successió de la Batllia i la lloctinència, vegeu M. Ballesteros, Valencia y los Reyes Católicos, València: Vives Mora, 1943, docs. 187, 189 i següents.

AHG, protocols de Lluís Collar, roll 34, 19 de setembre de 1489.

El testament és del 19 de novembre de 1489 (AHG, protocols de Lluís Collar, roll 34) i la publicació del 28 de juliol de 1490, «que era quint dia apres mort de la dita testadriu».

APV, protocols de Pere Andreu, núm. 11938, 12 d'abril de 1505.

M. Gallent, La asistencia sanitaria en Valencia (1400-1512), tesi doctoral inèdita, Universitat de València, 1980. Citat per J. Guia, Fraseologia..., 43-45.

AHG, protocols de Lluís Collar, roll 30.

ARV, protocols de Francesc Pintor, núm. 1646.

Salvador Guinot, en la seva edició del Parlament de casa Mercader i Tragèdia de Caldesa, Castelló: Hijos de J. Armengot, 1921, 162-163, sosté aquesta mateixa datació, tot explicant que el cavaller Francesc Barceló, un dels participants al certamen d'Obres e trobes en llaor de la Verge Maria (1474), havia estat casat amb Violant Mercader, filla de Berenguer Mercader i Elionor, la qual va morir l'any 1476, per la qual cosa Guinot conjectura que «la omisión que de este caballero __Francesc Barceló__ hace Roiç de Corella en su Parlament... es muy significativa si suponemos que la novelita de Corella se escribió entre los años 1480 a 1490, que es lo más probable, y nos induce a creer que tal omisión fuera debida a la frialdad de relaciones entre los Mercader y los Barceló al contraer don Francisco nuevas nupcias[...]».