121
A om.
122
ASM om.
123
SM He lo dit parent d'aquella dona, acostà's a la dita sacha on ella era e dix-li: —Madona, com estats?.
124
A en.
125
M Ella respondió: -Ferida stoy y pyerdo mucha sangre-; B responsit: -Vulnerata- inquit- sum letaliter et multum de sanguine perdo-.
126
A om.; SM E encontinent, cant lo mercader hoý assò pregà lo patró del leny e los mariners que faessen vela, per so que pogués ajudar a la dona qui era nafrada dins la sacha de cotó. He assò fou fet demantinent. He cant foren fora de la illa de Mallorcha e no avien pahor de res, tragueren la dita dona de la sacha, e pensaren-ne als mills que pogueren.
127
SM He les monges del dit monestir no la conexien, entró que la conech una pofembra qui era serventa en aquell temps que la dite dona Na Madruy era abadessa. He les dites monges e abadessa, com saberen aquella qui era, sí n'agueren gran goig.
128
En A glossa al marge, de la mateixa mà de les altres: «No fué ella la primera, porque consta que en el año de 945 lo era Adalauda en que se consagró la iglesia», de fet es tractaria de Adelaida, abadessa de Sant Pere entre 945 i 949, diferent de la posterior Adelaida Bonafilla, veg. Aurell 1998: 176.
129
SM afegeix: He les dite monges reaberen (M recebyeron) aquella en lo monestir honradament; B omnes gentes comendabant illam tamquam sanctam mulierem.
130
SM en lo monestir que hac reposat, sí volch sercar lo monestir, he vaé'l tot cambiat.