Cancionero llamado Flor de Enamorados

Sacado de diuersos autores agora nueuamente por muy linda orden copilado

Juan de Timoneda

- 1 -

	L'home qui viu namorat
	mil voltes pren comiat.

	Tant li dol lo despedir-se,
	que voldria més morir-se
	que no haver de departir-se
	de la qui el té cativat:
	l'home qui viu namorat
	mil voltes pren comiat.

	Tant vol a la sua senyora,
	que nit i dia l'adora,
	i un any li pareix un hora,
	lo temps que en ella ha passat.
	l'home qui viu namorat
	mil voltes pren comiat.

	Despedix-se dos mil voltes
	ab paraules no molt soltes,
	i cerca dos mil revoltes
	sens saber què s'ha parlat:
	l'home qui vin namorat
	mil voltes pren comiat.

- 2 -

	Jurat he de nunca amar
	per no penar ningun dia,
	i en veure-us, senyora mia,
	feu-me el jurament trencar.

	He jurat de no amar més,
	conceixent d'amor los llaços,
	i són tan dolços sos passos,
	que, sens io voler, m'han pres;
	i, per ço, de no us parlar
	jurí ab gran malenconia,
	i en veure-us, senyora mia,
	feu-ine el jurament trencar.

	Jurí, en veure-us tan mudada,
	de no parlar-vos ni veure,
	i haveu-me dat a concreure
	que estàveu de mi enujada;
	cert, io volia sens dubtar
	raure-us de ma fantasia,
	i en veure-us, senyora mia,
	feu-me el juranient trencar.

	Desig ab constància i fe
	incitaven que us amàs;
	pensament, que us oblidàs,
	voluntat, que us volgués bé;
	i lo cor me féu jurar
	que us avorrís a porfia,
	i en veure-us, senyora mia,
	feu-me el jurament trencar.

- 3 -

	Aquest jove que ha cantat,
	com és grosser!
	Pareix martell dle ferrer.

	Aquest jove que ha cantat
	ab sa veu tan alta i plena,
	no es pot dir veu de serena
	perquè a tots ha despertat,
	i lo to que hi ha portat
	és molt grosser:
	pareix martell de ferrer.

	Segons que canta tan alt,
	sords se creu que som, per cert,
	i es sa gracia i son concert
	per a alegrar un malalt:
	salta i balla, que en Io salt,
	a mon parer,
	pareix martell de ferrer.

- 4 -

	Molt bé sap ella qui és,
	la que io servixe de gana:
	hajam, donques, per entés
	que l'amor callant demana.

	Molt bé sap, entén i veu,
	la que io servixe i ame,
	i si es folga que io em clame,
	cert que fa lo que no deu;
	ans que io cm descubra més,
	pus és discreta i galana
	hajam, donques, per entés
	que l'amor callant demana.

	Quan amors dones raonen,
	ble són en llum de cresol,
	puix fugen de qui les vol
	i al qui no les vol se donen;
	i així fetes al revés,
	són totes de pensa vana:
	hajam, donques, per entés
	que l'amor callant demana.

	Si bé calle, los ulls mostren,
	sens parlar, on tinc lo cor;
	i lo cor, lo desamor
	que les obres li demostren.
	La dama que a mi em té pres
	en un punt me solta i sana:
	hajam, donques, per entés
	que l'amor callant demana.

- 5 -

	Senyores: des que só entrat,
	no ha una hora,
	ja el meu cor trobe robat
	d'una senyora.

	Só entrat en aquest ball
	per mon delit:
	entrí sa i eixiré mal
	d'amor ferit.
	Per bé que entrí reposat,
	en esta hora
	ja el meu cor trobe robat
	d'una senyora.

	Entrí io sense dolor
	ni cosa alguna,
	i eixiré ferit d'amor,
	per ma fortuna;
	i la qui m'ha mal tractat
	és balladora:
	ja el meu cor trobe robat
	d'una senyora.

	És donzella molt galana
	entre donzelles;
	és discreta i molt humana,
	bella entre belles.
	Puix donzella m'ha nafrat
	i m'enamora,
	ja el meu cor trobe robat
	d'una senyora.

- 6 -

	No les vol puix que no us vol,
	per la donzella,
	perquè les vostres amors
	no les vol ella.

	No les vol puix que no us vol,
	esta garrida;
	mudau, dones, i teniu dol
	de vostra vida,
	i no espereu més favors
	d'esta donzella:
	perquè les vostres amors
	no les vol ella.

	No us vullau més allargar
	en la servir,
	puix ella no us vol amar,
	ni menys oir;
	si sou jove de primors,
	no us cureu d'ella
	perquè les vostres amors
	no les vol ella.

	No despengau més albades,
	puix no importa,
	ni li façau més passades
	per esta porta:
	vostres cançons ni clamors
	no li fan mella,
	perquè les vostres amors
	no les vol ella.

- 7 -

	Si us confessau, senyoreta,
	feu que em demaneu perdó:
	ai!, mundança n'haveu feta;
	nunca m'ho pensara io!

	Perdó és bé que em demaneu,
	puix tant m'haveu enujat;
	perquè lo que vull no feu,
	me trobe molt desditxat;
	feu com a dona discreta,
	en mudar de condició:
	ai!, mundança n'haveu feta;
	nunca m'ho pensara io!

	Han-me dit que, est altre dia,
	a un jove servidor
	li demostràveu favor
	ab gran plaer i alegria.
	Si és així, no és perfeta
	vostra amor ni condició:
	ai!, mundança n'haveu feta;
	nunca m'ho pensara io!

	En absència i en presència
	se demostra l'amistat;
	l'amic, en necessitat;
	la lleal dona, en absència;
	i, puix no ho sou, imperfeta
	vos pinte i fora raó:
	ai!, mundança n'haveu feta;
	nunca m'ho pensara io!

- 8 -

	Haveu-me posat en punt,
	que sou per a dar-me a entendre
	que va l'aigua riu amunt.

	Són tan dolces, falagueres,
	vostres pràtiques i faules,
	que a les més falses paraules
	dau crèdit de verdaderes:
	teniu gràcies tan manyeres,
	que em fareu creure en un punt
	que va l'aigua riu amunt.

	Per veure'm tan manso i franc,
	i en mon conversar alegre,
	lo blanc me veneu per negre
	i lo que és negre per blanc;
	guardau que en los ulls tinc sang,
	i no em fareu creure junt
	que va l'aigua riu amunt.

	No és molt ser io embacinat
	prestant lo consentiment,
	i tenir-me com content
	puix no só sols l'enganat:
	d'Eva fonc l'engan fundat,
	i en dones és tal trassunt,
	que va l'aigua riu amunt.

- 9 -

	Ulls i cor, ab gran debat,
	estan desijant saber
	qui s'enamorà primer.

	Los ulls diuen que l'amor
	la claror los ha llevat;
	lo cor diu que està clavat
	ab sagetes de dolor;
	estos dos, ab gran tristor,
	estan desijant saber
	qui s'enamorà primer.

	Los ulls, de tan sols mirar
	sentiren molt gran fatiga;
	doncs, del cor no hi ha qui diga
	lo que sent en ben amar;
	estan estos, sens dubtar,
	desijosos de saber
	qui s'enamorà primer.

	Per alcançar, lo cor pena,
	i los ulls moren per veure;
	la u i l'altre pensa deure,
	puix se veuen en cadena.
	Si per vós tot bé s'ordena,
	senyora, voldria saber
	qui s'enamorà primer

- 10 -

	Com los ulls sien lleugers
	a mirar per totes parts,
	dic que tostemps los primers
	són ells los enamorats.

	Los ulls són los que emprimixen
	la figura en la memòria,
	i memoria ab pena i glòria
	juntament lo cor guarnixen;
	los ulls, per ser falaguers,
	entre els plaers recreats,
	dic que tostemps los primers
	són ells los enamorats.

	Los ulls en mirar s'entenen
	los cors d'aquells que bé es volen,
	perquè els ulls són los que volen,
	i los cors, los que comprenen:
	los ulls són tals ballesters,
	que per ser tan assestats,
	dic que tostemps los primers
	són ells los enamorats.

- 11 -

	Lo que en amor de donzella
	posa sa fe i esperança,
	pot tenir tal confiança
	com qui té l'aigua en cistella.

	Per mostrar-se-us amorosa
	no li doneu vostre cor,
	que no és ferm lo seu amor
	quan lo cervell no reposa;
	i aquell que ab ferma querella
	entrarà en aquesta dansa,
	pot tenir tal confiança
	com qui té l'aigua en cistella.

	Té l'amor tan variat,
	que el que mai ha conegut
	aqueix serà el més volgut,
	més volgut i més amat;
	i el que de servir aquella
	nit i dia mai se cansa,
	pot tenir tal confiança
	com qui té l'aigua en cistella.

	Per més venturós que sia
	lo qui donzella amarà,
	sé-li dir cert que perdrà
	sa ventura en aquell dia;
	i si vol esperar d'ella
	per a ben voler mudança,
	pot tenir tal confiança
	com qui té l'igua en cistella.

- 12 -

	Bé és orada la donzella
	que en un jove pose amors,
	vent que són disfamadors.

	Bé és orada la que es fia
	en los jóvens sens profit,
	perquè lo que fan de nit
	ho publiquen en lo dia;
	ninguna fiar deuria
	de paraules d'amadors,
	vent que són disfamadors.

	La donzella que és discreta
	riure's deu de ses asnades,
	ni fer cas de les albades,
	perquè és aire de trompeta;
	sinó viure molt retreta,
	fugint dels festejadors,
	vent que són disfamadors.

	No els deuria dar orelles,
	perquè oint s'encén lo foc,
	i del foc, a poc a poc,
	ixen purnes i centelles:
	facen ses muralles belles,
	de virtuts, contra els traidors,
	vent que són disfamadors.

- 13 -

	Són vui traidores les dones:
	traidores perquè són bones.

	Les dones, perquè es resguarden
	que els hòmens no les albarden,
	criança ni res no guarden,
	i els fan gestos com a mones:
	són vui traidores les dones;
	traidores perquè són bones.

	Les dones, per no escoltar
	dels hòmens son motejar,
	los vénen a coronar
	de vils i falses corones:
	són vui traidores les dones;
	traidores perquè són bones.

	Més traició, per cert, seria
	descuidar-se que algun dia
	honra i fama ab vilania
	publicassen per les trones:
	són vui traidores les dones;
	traidores perquè són bones.

- 14 -

	No sé quin remei espera
	qui servix dona grossera.

	Si per senyes li parlau,
	fa lo sord si bé hi mirau;
	quan respon, diu-vos «¿Què us plau?
	No us entene d'eixa manera!»:
	no sé quin remei s'espera
	qui servix dona grossera.

	Si li dieu que estau mal,
	no us respon ab gens de sal,
	per tractar-vos d'animal:
	«Arri», diu a la somera.
	No sé quin remei s'espera
	qui servix dona grossera.

	Si gens la seguiu de rastre,
	quan se gira és per desastre;
	i si us veu, diu: «¿Quin empastre
	és aquest, o romaguera?».
	No sé quin remei s'espera
	qui servix dona grossera.

	Si motejau al modern,
	diu que és altre son govern;
	si li parlau de l'hivern,
	respon-vos de primavera:
	no sé quin remei s'espera
	qui servix dona grossera.

- 15 -

	Só qui só, que no só io,
	puix d'amor mudat me só.

	lo cree cert que res no sia,
	o, si só, só fantasia,
	o algun home que somia
	que ve a alcançar algun do,
	puix d'amor mudat me só.

	Só del tot transfigurat;
	só aquell que era llibertat,
	i ara d'amors cativat
	me veig molt fora raó,
	puix d'amor mudat me só.

	Si só, puix que en lo món vixc
	i a mi mateix avorrixc,
	i segons que discernixc
	veig la qui em dóna passió
	puix d'amor mudat me só

- 16 -

	Cantau, senyor, si voleu:
	no siau tan sec i eixut,
	que ací izo jugam al mut.

	Doncs, si teniu intenció
	en amar dona o donzella,
	cantau, sapiam qui és ella,
	i ella, si bé us vol o no:
	sapiam vostra passió,
	així Déu vos dó salut,
	que ací no jugam al mut.

	No siau tan enujós
	en voler tostemps callar:
	vos pregue vullau cantar,
	perquè sé que son graciós,
	i feu com a virtuós
	en mostrar vostra virtut
	que ací no jugam al mut.

- 17 -

	Sabreu, dama molt aguda,
	puix cantau ab tal primor,
	que,si la llengua tinc muda,
	cert desija-us lo meu cor.

	No estigau aixi espantada,
	senyora, si no he cantat,
	que de mi sou molt amada
	encara que ho tinc callat,
	i en haver-vos coneguda,
	vos ame molt més que l'or,
	que, si la llengua tinc muda,
	cert desija-us lo meu cor.

	La voluntat no és fengida,
	perquè son lo meu descans,
	ab tant, que la mia vida
	tinc posada en vostres mans;
	de mi sou vós més volguda
	que no tot l'or ni el tresor,
	que, si la llengua tinc muda,
	cert desija-us lo meu cor.

- 18 -

	Deixau-lo, senyora,
	aqueix servidor,
	que no us té amor.

	Allà en un carrer,
	festeja unes dones;
	les dones són bones,
	i ell, un llagoter;
	llagoter sens voler
	és eix amador
	que no us té amor.

	De vós li oí dir
	coses escusades,
	i riure's ausades
	de vòstron vestir;
	deixau-lo morir,
	aqueix burlador
	que no us té amor.

	Deixau, puix no us vol,
	i no el vullau vós,
	perquè és un trampós
	i res no li dol:
	deixau-lo tot sol,
	l'embacinador
	que no us té amor.

	Deixau, no el cregau,
	que té parauletes
	tan falses, dolcetes,
	si bé l'escoltau:
	guardau-vos, guardau
	d'eix fals embaidor
	que no us té amor.

- 19 -

	Io bé el deixaria,
	mes ¿com se pot fer
	ab tant ben voler?

	No puc, per ma fe,
	deixar-lo ab estrems,
	pensant que algun temps
	ell m'ha volgut bé:
	jamai ho creuré,
	que ell tal puga fer
	ab tant ben voler.

	Si ho feu perquè mostre
	què Une en lo cor,
	ab ell ferm amor
	tinc fins que ho demostre:
	raó és que io em prostre
	a qui men vol ser
	ab tant ben voler.

	Jamai fui celosa
	ab contres ni proves,
	ni em cure de noves,
	que és molt baixa cosa:
	bé sap on se posa
	ma fe i mon parer
	ab tant ben voler.

- 20 -

	Los ulls són per a mirar
	tot lo que davant los ve,
	mes lo cor no pot amar
	sinó a coses que vol bé.

	Los ulls, tenint llibertat,
	no sé en veritat qui els culpa,
	perquè de cert los disculpa
	vostra bellesa i bondat:
	los ulls se poran cansar
	de mirar, vent lo perquè,
	nes lo cor no pot amar
	sinó a coses que vol bé.

	Los ulls molt prest se retiren
	de la part que no els va res,
	mes on lo cor està pres
	sovint miren i remiren,
	i, mirant, manifestar
	la qui cativats los té:
	mes lo cor no pot amar
	sinó a coses que vol bé.

	Los ulls són ambaixadors
	que noves porten al cor;
	lo cor los dóna favor
	si els agraden les amors;
	los ulls poden amainar
	de mirar sens perdre fe,
	mes lo cor no pot amar
	sinó a coses que vol bé.

- 21 -

	Est jove que balla i canta
	ab ses repicades botes,
	pareix festeja-les totes.

	A totes vol festejar,
	segons és de bolliciós;
	també es prea de graciós
	ab sos dits i motejar;
	si el mirau en lo ballar
	i ses repicades botes,
	pareix festeja-les totes.

	Balla i canta fora el so,
	fent gestos i remanyoles,
	i, en palmes i castanyoles,
	creu-se que ell és i altri no:
	en tanta presumpció,
	i ab ses repicades botes,
	pareix festeja-les totes.

- 22 -

	Bé diu veritat
	qui tal refrany féu:
	que massa amistat
	engendra menyspreu.

	Si amau a donzella,
	anau pas a pas,
	i dir-vos ha ella
	si fa de vós cas;
	prestant lo costat,
	veureu que veureu
	que massa amistat
	engendra menyspreu.

	Comptau-li les tares
	i el pa del rebost,
	i al qui té dos cares
	llançau-lo tantost:
	amau Io ducat
	i coneixereu
	que massa amistat
	engendra menyspreu.

	Renec de tals gales
	i del que es amic,
	que assesta en les ales
	i dóna en lo pic:
	en tal llealtat
	meteu-hi lo peu,
	que massa amistat
	engendra menyspreu.

	Dóna per soldades
	amor mil perills,
	i és gat que a vegades
	se menja los fills:
	oh, gran crueldat
	i pena més greu!
	Que massa amistat
	engendra menyspreu.

- 23 -

	Ja no vull amar,
	piux no só volgut:
	mon temps he perdut.

	Les altes montanyes
	ja cauen per temps,
	i en vós no em val manyes
	ni em cal fer estrems:
	per un passatemps
	feu lo sord i el mut.
	Mon temps he perdut.

	L'aigua al fort mur
	lo romp poc a poc;
	lo ferro, que és dur,
	lo ablana al foc;
	en vós no hi pren toc
	lo llec ni el salut:
	mon temps he perdut.

	Ja no vull amar
	ni seguir amor,
	puix me fa penar
	ab tanta dolor;
	servint de bon cor,
	m'ha desconegut:
	mon temps he perdut

	Amarg, trist de mi,
	i nat sens ventura,
	perquè he conegut
	una tal figura:
	serà sepultura,
	del tot ja vençut.
	Mon temps he perdut.

- 24 -

	Preniu, dama, mon consell,
	encara que us semble cru:
	que tot Io novell és bell
	i no és or tot lo que llu.

	Sé-us dir que el mal de l'amor,
	que es nomena ben voler,
	lo principi és de plaer,
	la fi de molt gran dolor;
	en l'amor no entreu ab ell,
	per jamai a tu per tu,
	que tot Io novell és bell
	i no és or tot lo que llu.

	Guardau que l'amor s'entona
	molt alt, i prest vos abaixa;
	penes i enuigs desencaixa,
	i molt més promet que dóna;
	de l'amor, burlau-vos d'ell;
	no cregau home ningú;
	que tot lo novell és bell
	i no és or tot lo que llu,

- 25 -

	Puix sou, senyora, la caixa
	on està lo meu tresor,
	io que fos lo cobertor.

	Vós sou gentil entre cent,
	i encara die entre mil,
	tan galana i tan gentil,
	que em feu viure molt content;
	i puix sou tot l'or i argent
	de la caixa de l'amor,
	io que fos lo cobertor.

	Ai!, quant bé que us cobriria
	sense puntet discrepar!
	No hi ha qui ho sàpia contar,
	de la gràcia que ho faria;
	en tota honra i cortesia,
	sent la caixa del tresor,
	io que fos lo cobertor.

	Si faç alguna oradura,
	en açò só disculpat,
	que l'home que és namorat
	perd los estrems de cordura:
	puix son mon bé i ma ventura,
	on està pres lo meu cor,
	io que fos lo cobertor.

- 26 -

	No hi ha al món major dolor
	ni més igual que el morir,
	com del que és ferit d'amor
	i no es gosa descobrir.

	Dos mil pensaments lo maten
	ab dolor molt desigual;
	dos mil combats lo combaten,
	tostemps cobrint lo seu mal:
	no hi ha al món mal tan pijor
	ni més tan fort de sofrir,
	com del que és ferit d'amor
	i no es gosa descobrir.

	La vida porta avorrida
	pensant en la que tant ama,
	desijant perdre la vida
	per no danyar-li la fama:
	no pot ser major temor,
	quan bé es vulla discernir,
	com del que és ferit d'amor
	i no es gosa descobrir.

	Lo cor té mig travessat,
	ferit de dos mil llangades,
	sens poder ésser curat
	sino per qui són donades:
	no hi ha ningun mal major,
	vent que no el poden guarir,
	com del que és ferit d'amor
	i no es gosa descobrir.

- 27 -

	Ad eix jove curt de cos
	dau-li a rosegar un os.

	Rosegue perquè s'estire
	i més estirat se mire:
	d'açò que li dic no s'ire,
	i si es vol mostrar irós
	dau-li a rosegar un os.

	Rosegue en sofrir burletes
	i passar-ho en parauletes;
	si no, mude d'amoretes,
	i si vol ser enujós
	dau-li a rosegar un os.

	Lo que io dic que rosegue
	és que d'amor no renegue,
	mes que soplicant li pregue
	que lo faga venturós:
	dau-li a rosegar un os.

- 28 -

	Puix mon cor teniu penyora
	sens voler-me ningun bé,
	no digau, gentil senyora,
	d'aquesta aigua no beuré.

	A tots altres sou afable
	i de mi sempre fugiu,
	i amau més veure el diable,
	tant en fàstig me teniu,
	trist de mi!, no sé per què:
	guardau, reina emperadora,
	no digau, gentil senyora,
	d'aquesta aigua no beuré.

	Tenint vós, senyora mia,
	ma vida i ma llibertat,
	i perduda l'alegria
	mirant vostra crueltat,
	vós me desdenyau tothora:
	en quant feu, mirau-hi bé,
	no digau, gentil senyora,
	d'aquesta aigua no beuré.

	Vós éreu la més humil
	de quantes foren ni són;
	ara sou la més cevil
	de quantes són en lo món:
	de mon cor sou robadora;
	guardau si rompeu la fe;
	no digau, gentil senyora,
	d'aquesta aiglia no beuré.

- 29 -

	Per mon clar experiment
	conec que no tinc ventura:
	¿què em cumple ser diligent?

	Io amava, i bé servia
	ab sencera voluntat,
	a una dama que volia
	servir-la molt afectat:
	però si afectadament
	no em vol ni em coneix ventura,
	¿qué em cumple ser diligent?

	Molt temps ha la he servida
	esperant rebre favors,
	i sempre l'he favorida
	més que els altres servidors:
	d'on conec molt clarament,
	que puix me falta ventura,
	que em cumple ser diligent.

- 30 -

	Partit havem companyia;
	ja no ens volem bé ni mal;
	si teniu res que meu sia,
	tornau-m'ho, i en Déu siau.

	Partit havem de posada
	i de nòstron bon voler,
	i, puix aixi ho voleu fer,
	io content, i vós pagada;
	però io primer voldria,
	puix tant vos justificau,
	si teniu res que meu sia,
	tornau-m'ho, i en Déu siau.

	I puix veig que ab tant despit
	despediu qui bé us ha amat,
	dic que res no m'ha pesat
	sinó el temps que us he servit;
	mirant vostra galania,
	ja de res no m'enganau:
	si teniu res que meu sia,
	tornau-m'ho, i en Déu siau.

	Tornau-me lo ben parlar
	que us he mostrat ab criança,
	lo callar, i l'ordenança
	de ben cantar i ballar;
	i aprés ben mirat que sia,
	tot açò regonegau:
	si teniu res que meu sia,
	tornau-m'ho, i en Déu siau.

- 31 -

	Per a mi favor s'amaga,
	puix d'amor no em feu semblant:
	amau, senyora galant,
	que amor ab amor se paga.

	Puix sou gentil i graciosa,
	molt discreta i ben criada,
	no siau desamorada,
	ni cruel, ni desdenyosa:
	vent que descansar no em vaga
	i per vós vaig sospirant,
	amau, senyora galant,
	que amor ab amor se paga.

	Amau, i amada sereu,
	i responeu a qui us crida;
	guardan que sereu medida
	ab lo que mesurareu;
	amau, puix mon cor s'estraga
	en servir-vos no dubtant;
	amau, senyora galant,
	que amor ab amor se paga.

	No siau desconeguda,
	que, en veure-us tan trastocada,
	ni se quan vos tinc guanyada
	ni menys quan vos tinc perduda;
	puix d'amor és la mia plaga
	que m'ha fet al cor penant,
	amau, senyora galant,
	que amor ab amor se paga.

- 32 -

	Teniu fermes esperances,
	que, si no us demostre amor,
	no per ço hi ha disfavor.

	És de hòmes esforçats
	contrastar contra fortuna,
	i no tembre cosa alguna
	los qui són enamorats:
	si seguixe mès honestats
	ab ma descrecio i primor,
	no per ço hi ha disfavor.

	Ja sé molt bé que és donat
	ab criança, i motejar,
	als hòmens lo festejar
	i a les dones la honestat:
	si algun temps dissimulat
	ha per ventura el meu cor,
	no per ço hi ha disfavor.

	Regiu-vos discretament,
	tot ab compàs i saó;
	guardau que és molta rao
	no dar què dir a la gent,
	i, si no die lo que sent
	a vóstron gust i sabor,
	no per ço hi ha disfavor.

- 33 -

	Ad aquell que io vuil bé,
	puix veig que no em vol amar,
	cego el veja i sens guiar.

	La que vulla bé no l'ame,
	i ame'l qui no el vulga bé
	per burlar-se d'ell, ab què
	verdaderament se clame;
	en desert que cride i brame,
	sense beure ni menjar:
	cego el veja i sens guiar.

	Veja'l tan enamorat,
	que es burlen d'ell sos amics;
	darrere li vagen xics
	publicant-lo, per orat;
	el que m'és tan desingrat
	sens voler-se apiadar,
	cego el veja i sens guiar.

	Plore tant que dels ulls cegue,
	i no trobe qui el conhorte;
	del pesar tant se deporte,
	que de tot plaer renegue;
	a ser ben volgut no aplegue,
	i quan hi pense aplegar,
	cego el veja i sens guiar.

- 34 -

	Senyora, mal vos regiu;
	bé demostrau ser mallol:
	¿no veu que és perdre el lleixiu
	en voler a qui no us vol?

	Si esperau que a vós me prostre,
	és engendrar gran porfia,
	perquè io no us tinc per mia
	ni vull que em tingau per vostre;
	ja que sentiment teniu
	com a dona qualsevol,
	¿no veu que és perdre el lleixiu
	en voler a qui no us vol?

	I per ço diu lo vulgar:
	«si fas lo que ningú et mana
	i ames qui no et vol amar,
	aniràs carrera vana»;
	si no ho sabeu, apreniu;
	no us poseu per ningú dol:
	¿no veu que és perdre el lleixiu
	en voler a qui no us vol?

	¿No véu que força, l'amor,
	no consentix ni li plau?
	¿No véu que la disfavor
	vós mateixa l'engendrau?
	¿No véu que el que vós seguiu
	és seguir llum de cresol?
	¿No veu que és perdre el lleixiu
	en voler a qui no us vol?

- 35 -

	D'aquest bon vellet
	no us rigau, senyor,
	perquè fred i amor
	no sap on se met.

	Edat nunca mira,
	amor, en ses manyes,
	quan en son arc tira
	sagetes estranyes,
	i al més brut pastor
	fa savi i discret,
	perquè fred i amor
	no sap on se met.

	L'amor sens dubtar
	a tothom escala,
	i, ab llei no servar,
	lo igual desiguala;
	gran igualador
	és d'amorós plet,
	perquè fred i amor
	no sap on se met.

	No us cumple fer trossos,
	ni burlar-vos d'ells,
	que de carn i ossos
	també son los vells;
	també son pertret
	demostra vigor,
	perquè fred i amor
	no sap on se met.

- 36 -

	Aquest jove que ha cantat,
	¿es àngel, o enamorat?

	Aquest jove, ab ses cançons,
	publica bé ses passions;
	prosseguint sens dilacions,
	serà molt ben escoltat.
	¿És àngel, o enamorat?

	Segons ses contres tenors
	i sos motets de primors,
	aquest jove viu d'amors,
	que alguna l'ha cativat:
	¿és àngel, o enamorat?

	Te la veu tan falaguera,
	que si l'oira i no el vera,
	molt millor me pareguera
	dins una cambra tancat:
	¿és àngel, o enamorat?

- 37 -

	Qui té anguila per la cua
	i la dona per la fe,
	bé pot dir que res no té.

	Qui escriu en l'aigua corrent,
	i en fortuna ha confiat,
	i pren fe d'un renegat
	i de l'aire el fonament,
	del que és orat document,
	d'alguna dona la fe,
	bé pot dir que res no té.

	Qui pren de l'irós paciència,
	també el trastejar dels rems,
	i lo fruit de tots estrems,
	i del lleó la clemència,
	de la cabra l'abstinència,
	de la dona la merè,
	bé pot dir que res no té.

	Qui s'obliga a lligar fum
	i a traure cera del foc,
	i tornar lo negre groc,
	sense ferro traure llum,
	i, fora de tot costum,
	la dona que vulga bé,
	bé pot dir que res no té.

- 38 -

	La dona que dóna fe
	al que és de cervell lleuger,
	no es clame del que pot ser.

	La dona, si és avisada,
	lo que fa deu ben mirar,
	i ha de ser aconsellada
	per a poder acertar;
	i la que es voldrà apartar
	d'est mon consell i parer,
	no es clame del que pot ser.

	I la que no mirarà
	a qui descobre son cor,
	si descoberta serà,
	no diga que és un traidor;
	i en los casos de l'amor,
	si sent algun desplaer,
	no es clame del que pot ser.

	Los hòmens són paraulers
	perquè han fet moltes burletes,
	i us vénen ab ses xufetes
	als seus desijats plaers:
	la qui seguix molts parers
	i no pren ningun parer,
	no es clame del que pot ser.

- 39 -

	A part, a part, que no vull part
	de qui té part en altra part.

	Aparte's qui s'ha apartat
	de la mia voluntat,
	mostrant gran desllealtat
	sens mostrar amorós art,
	de qui té part en altra part.

	Aparte's, que no el vull bé,
	al que romp d'amor la fe,
	perquè aqueix dos cares té,
	no tenint ningun esguard
	de qui té part en altra part.

	Aparten-se los plaers
	dels desvariats parers,
	ni vull que ells en mos afers
	entenguen, sí Déu me guard
	del qui té part en altra part.

	Aparten-se los discrets
	de dones i sos secrets,
	ni per jamai de sos plets,
	no comprenguen part ni quart
	del qui té part en altra part.

- 40 -

	Ma senyora m'ha deixat,
	que era el bé que tant volia;
	cridaré com un orat:
	mal haja qui en dones fia!

	Cridaré perquè tots senten
	qui són dones en amar,
	i com cadaldia aumenten
	en enganys per a enganyar;
	i puix una m'ha enganat
	pensant que tal no faria,
	cridaré com un orat:
	mal haja qui en dona fia!

	Ha'm deixat mostrant qui són
	les dones, i quant lleugeres;
	ha'm deixat: perquè en lo món
	les pinten per tresmanyeres;
	havent-me tan mal tractat
	la que tractar bé em solia,
	cridaré com un orat:
	mal haja qui en dones fia!

	Per les places i cantons,
	a veus altes cridaré
	que al qui no les voldrà bé
	daran més satisfaccions;
	i puix veig que s'ha donat:
	a qui cert no la volia,
	cridaré com un orat:
	mal haja qui en dones fia!

- 41 -

	Gentil hom, doncs, guie-us Déu,
	que no us vull puix no em voleu.

	No us vull ni menys me vullau;
	ans restem en sana pau,
	que de res no m'enganau,
	ja que despedit m'haveu,
	que no us vull puix no em voleu.

	Però, puix me dau tal paga,
	a l'amor prec mentres vaga,
	que del meu cor prest vos raga,
	d'on pense que estat haveu:
	que no us vull puix no em voleu.

	Baste, baste, gentil hom:
	perdonau si us erre el nom,
	que de veure-us no sé com
	me torbau, com clar se veu
	que no us vull puix no em voleu.

- 42 -

	¿D'on sou, que tan alt veniu,
	don Pipiripiu?

	Segons cantau poc a poc
	i us cremau on no hi ha foc,
	deveu ser de qualque lloc,
	nat en lo mig de l'estiu,
	don Pipiripiu.

	Puix nos dau tant de plaer,
	raó és que us donem muller,
	però voldria saber
	d'on sou ab vòstron retxiu,
	don Pipiripiu.

	Ab vòstron ballar i manyes
	i voltetes tan estranyes,
	deveu ser de les montanyes
	on fan cogullades niu,
	don Pipiripiu.

- 43 -

	No hi ha al món major turment
	que ben amar secretament.

	Qui vol amar i ben servir
	en lloc secret, i ho vol cobrir,
	molt gran dolor ha de sentir
	en guardar-se de la gent,
	que ben amar secretament.

	Ab gran secret io vull amar
	i mai d'amors desconfiar,
	sinó tostemps continuar,
	fins que de mi siau content
	que ben amar secretament.

	I puix tal me manau vós,
	no tinc por a l'envejós,
	i espere ser venturós
	en fer vòstron manament,
	que ben amar secretament.

	Ben amar pena és mortal
	al principi en cada qual,
	pero quan ve a la final
	convertix-se molt plaent,
	que ben amar secretament.

- 44 -

	De l'amor voldria saber,
	amic, si és fals o lleal,
	puix quant més lleal vull ser
	més se dobla lo meu mal.

	Vós, que los ponts i calderes
	de l'amor haureu passat,
	contau-me de què maneres
	se rig l'home enamorat;
	donau-me vòstron parer:
	¿serà bé ser deslleal?
	Puix quant més lleal vull ser
	més se dobla lo meu mal.

	Quan parle ab qui m'ha pres d'ull,
	no sé què vinc a tenir,
	que parle lo que no vull
	i calle lo que vull dir:
	no sé què em voldria fer
	si ma llengua a mi no em val,
	puix quant més lleal vull ser
	més se dobla lo meu mal.

	Quan veig qui m'ha pres lo cor
	i d'ella vull despedir-me,
	aparte'm casi de por
	i a penes gose partir-me:
	vòstron remei, si pot ser,
	me doneu per a cas tal,
	puix quant més lleal vull ser
	més se dobla lo meu mal.

- 45 -

	¿Voleu saber qui és l'amor?
	És lladre a totes passades,
	puix a les coses furtades
	dóna molt míllor sabor.

	És l'amor molt débil lladre
	i a les voltes esforçat,
	i d'açó el que més li quadre
	use l'home enamorat;
	però lo furtar millor
	és d'amor a les vegades,
	puix a les coses furtades
	dóna molt millor sabor.

	L'amor és lladre de pensa,
	i de honres i de fames,
	i quan vista no hi dispensa
	furta ab los peus i les cames;
	lo furtat es lo millor
	entre persones amades,
	puix a les coses furtades
	dóna molt millor sabor.

	L'amor dic que seria mort
	quan furts no pogués usar,
	doncs furtar és la sua sort,
	puix viu lo més de furtar:
	siau, doncs, vós furtador
	de cosseguelles i ullades,
	puix a les coses furtades
	dóna molt millor sabor.

- 46 -

	No em fagau eixes ullades,
	cavaller, puix io no us vull:
	mala broca us traga l'ull.

	No em façau més eixes voltes,
	ni menys eixes correnderes,
	perquè em pareixen revoltes
	falses i molt falagueres;
	vostres burles no són veres
	sinó d'enganyós orgull:
	mala broca us traga l'ull.

	No em façau eixes ullades,
	que, si no us vull, és per cert
	vent que son desconcertades,
	que en si porten desconcert:
	vòstron servir descobert
	en mi ningun favor cull:
	mala broca us traga l'ull.

	Soplic-vos que no em mireu
	aixi com acostumau,
	ni que jamai festegeu
	del modo que festejau:
	si en mirar perseverau
	i en amor vòstron cor bull,
	mala broca us traga l'ull.

- 47 -

	Si mon pare no us ha dat
	les claus del castell major,
	¿per què combateu, senyor,
	lo que ja teniu guanyat?

	Si teniu la barbacana
	guanyada, com clar se veu,
	senyor, ¿per què combateu
	allò que per vós se mana?
	Si teniu seguretat
	i claus del castell menor,
	¿per què combateu, senyor,
	lo que ja teniu guanyat?

	Al capità general
	que totes mès forces guarda,
	mostrau-vos-li parcial,
	i posau-li retraguarda,
	que us done sa voluntat;
	fet açò, que és lo millor,
	¿per què combateu, senyor,
	lo que ja teniu guanyat?

	Sia-us del capità dada
	la clau del major castell,
	perquè en ell està guardada
	la voluntat mia i d'ell;
	i puix ja sou avisat
	d'est negoci el faedor,
	¿per què combateu, senyor,
	lo que ja teniu guanyat?

- 48 -

	Teniu-vos per despedit
	i cercau vostra ventura,
	que ací no volen vellura.

	Despediu la voluntat
	que us engana, perquè vell
	més és per a dar consell
	que per a ser namorat:
	ja vos tenen avisat
	ab gran discreció i cordura
	que ací no volen vellura.

	Per ser tan vell i tan baldo
	avorriu ja les amors,
	perquè sé que més favors
	vos faran sopes i caldo:
	«viejo, al amor dexaldo»,
	diu lo castellà en pressura;
	que ací no volen vellura.

	Música no em, pot faltar,
	si us acceptàs, que seria
	renyina tostemps de dia
	i de nit gargallejar:
	deixau-vos de porfiar
	on ningú de vós no es cura,
	que ací no volen vellura.

- 49 -

	Senyora, més val lo vell,
	que el jove no té cervell.

	Lo vell, perquè sap i entén,
	tots los mals i béns comprén,
	i los amors que aquell pren
	no en demana altri consell:
	que el jove no té cervell.

	Lo vell sap molt ben amar;
	lo jove, pendre i deixar;
	lo vell es mal d'enganar,
	encara que es burlen d'ell
	que el jove no té cervell.

	Lo vell no creu de lleuger;
	lo jove, el que no pot ser;
	lo vell, si perd lo poder,
	no es perd lo saber d'aquell:
	que el jove no té cervell.

	Lo vell té molta creència,
	la una per l'experiència
	i l'altra per la prudència,
	si de seny té lo segell:
	que el jove no té cervell.

- 50 -

	Anar-se'n vol lo meu senyor:
	ell està ací, io ja l'enyor.

	Al dolor tan fora mida
	remei hi proveirà,
	prequè ja sé que serà
	ans la mort que la partida:
	perquè tan amarga vida
	est és lo remei millor:
	ell està ací, io ja l'enyor.

	Morir i viure voldria:
	lo morir, per lo que sent;
	viure, perquè vés la gent
	quant lo vol l'ànima mia.
	Sospirant la nit i el dia
	estic ab cruel dolor:
	ell està ací, io ja l'enyor.

	Ell pena en lo departir,
	io en estar reste penant,
	desditxada fins en tant
	que el veja en mos ulls venir:
	no ho done a nengú a sentir
	lo que sent aquest mon cor:
	ell està ací, ío ja l'enyor.

- 51 -

	A dos departir,
	units d'un voler,
	no hi basta poder
	sinó lo morir.

	Aquell que parteix
	de la qui bé vol,
	sa vida avorreix
	per lo que li dol,
	i en est competir
	de tant ben voler
	no hi basta poder
	sino lo morir.

	Pensar apartar
	a dos ben volguts,
	savis sens dubtar
	s'hi troben perduts
	volent-hi argüir
	ab tot son saber:
	no hi basta poder
	sinó lo morir.

	A dos apartar,
	que s'amen de cor,
	no ho basta acabar
	vergonya ni por;
	per fer avorrir
	d'amor lo plaer
	no hi basta poder
	sinó lo morir.

- 52 -

	No siau cruel, senyora;
	teniu de mi pietat,
	que ab sageta matadora
	lo cor m'haveu travessat.

	No siau cruel, garrida;
	hajau de mi compassió,
	que m'haveu llevat la vida
	ab vostra gentil visió.
	És tan alta i superiora
	vostra bella majestat,
	que ab sageta matadora
	lo cor m'haveu travessat.

	Aquell que us contempla i mira
	adquerix moltes dolors,
	perquè d'atònit s'admira
	quan pensa pensar en vós;
	i aquell que mai s'enamora
	feu vós viure enamorat,
	que ab sageta matadora
	lo cor m'haveu travessat.

	Doncs si sols en lo mirar
	feu en mi tal impressió,
	no us clameu si tinc gosar
	de fer-vos tal petició;
	de tots hòmens vencedora,
	sia'm, per vòs atorgat
	que ab sageta matadora
	lo cor m'haveu travessat.

- 53 -

	Si al que de vós s'enamora
	prest li mostrau ben voler,
	de tants servidors, senyora,
	digau, ¿què; n'haveu de fer?

	Ab variable esperança
	teniu dos mil decebuts,
	i els guanyats són los perduts:
	tanta és la vostra mudança!
	No siau enganadora;
	declarau vòstron parer:
	de tants servidors, senyora,
	digau, ¿qué n'haveu de fer?

	D'aixó ningun bé s'espera:
	despediu la varietat,
	que és cercar desamistat
	entre jóvens de manera;
	si en vós virtut s'atesora,
	responeu prest, si pot ser,
	de tants servidors, senyora,
	digau, ¿què n'haveu de fer?

- 54 -

	Bella, de vós só enamorós.
	Ja fósseu mia!
	La nit i el jorn, quan pens en vós,
	mon cor sospira.

	Tot mon tresor done, i persona,
	a vós, garrida.
	Puix no us vol mal qui el tot vos dóna,
	dau-me la vida;
	dau-me-la, doncs, hajau socors,
	ànima mia.
	La nit i el jorn, quan pens en vos,
	mon cor sospira.

	Lo jorn sencer tostemps sospir,
	podeu ben creure;
	i a on vos he vist, sovint me gir,
	si un poré veure;
	i quan no us veig, creixen dolors,
	ànima mia.
	La nit i el jorn, quan pens en vós,
	mon cor sospira.

	Tota la nit que en vós estic,
	he somiat;
	i quan record sol, sens abric,
	trobe'm burlat.
	No em burleu més; durmam los dos,
	ànima mia.
	La nit i el jorn, quan pens en vós,
	mon cor sospira.

	No us atavieu, anau així,
	que prenc gran ira
	si us ataviau i algú prop mi
	per cert vos mira.
	Nueta us vull, gest graciós,
	ànima mia.
	La nit i el jorn, quan pens en vós,
	mon cor sospira.

	Plagués a Déu que com io us mane
	vós me manàsseu.
	Seria ma sort, per si us engane,
	que m'ho provàsseu:
	que en vida i mort tot só de vós
	ànima mia.
	La nit i el jorn, quan pens en vos,
	mon cor sospira.